Entrades

La gran mentida que fan servir els caçadors per saltar-se el confinament

Tot i les restriccions de mobilitat causades pel coronavirus, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a l’activitat cinegètica amb l’argument que la caça és necessària per al control de la població d’animals salvatges. Es tracta d’una excusa, ja que, entre altres motius, és la mateixa caça la que fomenta la superpoblació d’espècies.

El passat 19 de novembre la Xunta de Galícia va publicar una circular amb la qual donava via lliure als caçadors perquè circulessin per la comunitat i s’ajuntessin en grups de no convivents per poder sortir de cacera. Les limitacions imposades pel coronavirus no se’ls apliquen a aquestes persones si es dirigeixen a caçar llops o porcs senglars. La sobrepoblació d’aquestes espècies i la possibilitat de l’expansió de la pesta porcina africana són el motiu pel qual la Xunta ha reactivat l’activitat cinegètica.

Una situació molt semblant a la de Galícia es va produir a Múrcia durant la setmana passada. La Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia va interpretar com essencial les accions de control de poblacions per danys en l’agricultura, la ramaderia i la seguretat viària, per aquest motiu, es va autoritzar la mobilitat dels caçadors entre municipis, així com l’entrada i sortida de la regió.

Recordem que a Espanya cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei de caça, per tant, cada govern autonòmic té unes lleis o altres, més estrictes o permissives respecte a la caça i als drets dels animals. Hi ha partits que defensen de forma més activa i porten com a bandera la caça i a causa d’això i als seus interessos polítics estan permetent als caçadors sortir a caçar quan la resta de la població està confinada.

Però… realment la caça és necessària a Espanya per controlar la superpoblació d’animals salvatges fins al punt que les autoritats han d’alliberar a aquest col·lectiu de les restriccions imposades pel coronavirus?

Animalados ha parlat amb David Rubio, portaveu de la plataforma No A la Caza (NAC), que ha donat una resposta clara i contundent davant d’aquest interrogant: “L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per al control de la població d’animals salvatges és tan sols això, una excusa, ja que la caça és un dels principals problemes de la superpoblació i de les suposades “plagues” que ataquen els cultius i entren a les poblacions urbanes. De fet, a Espanya cada any es maten més animals, tant de caça major com de caça menor, i la seva població no para de créixer”.

La caça, una activitat que fomenta la superpoblació

Mentre les autoritats proposen solucionar el problema de la superpoblació mitjançant la caça, nombrosos experts aposten per aplicar el “model alemany”, un sistema de control que es basa a disminuir la pressió que els caçadors exerceixen sobre les femelles matriarques, que són els que s’encarreguen d’evitar el descontrol del ramat. La caça d’aquesta figura matriarca suposa per tant la multiplicació dels exemplars de l’espècie.

L’augment de senglars i altres espècies pot ser degut a diferents causes. A més de factors naturals com el canvi del clima o els hiverns amb temperatures més suaus i plujosos, David Rubio descriu altres causes que provoquen la reproducció descontrolada de les espècies:

-L’augment de les granges cinegètiques, que crien milions d’animals per repoblar els vedats de la caça i així fer més negoci amb la mort d’aquests animals. Cap caçador pagarà un permís de caça en un vedat si aquest no té animals, de manera que els gestors dels vedats deixen anar animals cinegètics de granges. Cap caçador anirà a una munteria i pagarà entre 200 i 9.000 euros que val si no hi ha una gran quantitat d’animals als quals disparar.

-Els gestors dels vedats alimenten contínuament als animals salvatges, descontrolant el transcurs natural de l’ecosistema fent que els animals salvatges es reprodueixin contínuament, per així poder tenir més trofeus i més animals amb els quals fer negoci. Per tant, fomenten la disponibilitat contínua d’aliment per a disposar de més exemplars que caçar.

-La manca de depredadors és un altre causa. L’assetjament i extermini del què els caçadors diuen “plagues”, que no són més que els depredadors naturals dels seus preuats trofeus (llops, guineus, linxs, óssos, àguiles) fan que el nombre de conills, senglars, cabirols, etc. Augmenti sense control natural per falta de depredadors.

Per aquest motiu, des de la plataforma No A la Caza es creu que la caça i el seu negoci de cria i mort d’animals és un atemptat contra la biodiversitat, contra l’agricultura i contra la salut pública. La superpoblació és només una excusa que utilitzen els caçadors per poder sortir a disparar als animals per diversió i generar ingressos quan gran la població està confinada.

Fons Social AniCura: la iniciativa que ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms

El Fons Social AniCura ha creat una iniciativa en què ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals de companyia i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms obligats a deixar la seva activitat laboral.

El coronavirus ha demostrat que a poc a poc evolucionem cap a una societat que es preocupa cada vegada més pel benestar dels animals. En plena època de pandèmia són moltes les persones i col·lectius que han aportat el seu granet de sorra de manera incondicional per garantir aliments i material sanitari per a tots ells. El Fons Social AniCura s’ha sumat a aquest moviment solidari i ha creat un fons social d’ajuda per a aquelles persones amb animals de companyia en situació econòmica vulnerable.

El fons, que compta amb una inversió inicial de 45.000 €, cobrirà fins a 500 € per animal de companyia de tractaments de medicina veterinària especialitzada com tractaments oncològics, cirurgies i proves diagnòstiques, entre d’altres. El ‘Fons Social AniCura’ pretén atendre els animals dels cuidadors que es trobin en situació de desocupació, ERTO o autònoms que hagin cessat la seva activitat a causa de la COVID-19.

“A AniCura volem donar suport a aquelles persones que estiguin passant per un moment complicat a causa dels efectes econòmics ocasionats pel coronavirus”, comenta Guillem Ruiz, Country Manager d’AniCura a Espanya. “Els animals són un membre més de la nostra família i volem ajudar a que puguin ser adequadament atesos, evitant abandonaments o eutanàsies”, afegeix el màxim responsable de AniCura a Espanya.

Com aplicar el ‘Fons Social AniCura’?

Les persones que vulguin beneficiar-se d’aquesta iniciativa han de fer-ho mitjançant el següent enllaç: https://www.anicura.es/fondo-social-anicura/

L’ajuda atendrà les persones a la següent situació:

Aturats: les persones que hagin perdut la feina o es trobin en situació d’atur han d’emplenar el formulari web i adjuntar el document acreditatiu de la situació actual d’atur.

Autònoms: els treballadors per compte propi també poden beneficiar-se d’aquesta iniciativa. S’ha d’emplenar el formulari web i adjuntar un document acreditatiu de la cessació de l’activitat.

ERTO: les persones que es trobin afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal han d’omplir el formulari i adjuntar un document acreditatiu d’aquesta situació emès per les autoritats.

17 centres veterinaris preparats per ajudar

Els hospitals i clíniques veterinàries AniCura que s’encarregaran d’oferir assistències veterinària a través del ‘Fons Social AniCura’ són:

  • Andalusia: AniCura Bahía de Málaga Referencia Veterinaria (Alhaurín de la Torre, Málaga) y AniCura Lepanto Referencia Veterinaria (Mairena del Aljarafe, Sevilla)
  • Astúries: AniCura Asturpet Hospital Veterinario (Gijón, Asturias) y AniCura Buenavista Hospital Veterinario (Oviedo, Asturias)
  • Catalunya: AniCura Vetamic Clínica Veterinaria (Cambrils, Tarragona), AniCura Arvivet Hospital Veterinario (Terrassa, Barcelona) y AniCura Vet’s Avinguda Hospital Veterinario (Sabadell, Barcelona)
  • Comunitat de Madrid: AniCura Velázquez Hospital Veterinario (Madrid)
  • Comunitat Valenciana: AniCura Marina Alta Centro Veterinario (Denia, Alicante), AniCura Marina Baixa Hospital Veterinario (Alfáz del Pí, Alicante), AniCura Valencia Sur Hospital Veterinario (Silla, Valencia), AniCura Aitana Hospital Veterinario (Mislata, Valencia) y AniCura Constitución Hospital Veterinario (Valencia)
  • Galícia: AniCura Abros Hospital Veterinario (Pereiro de Aguiar, Ourense)
  • Illes Canàries: AniCura Albea Hospital Veterinario (Las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas)
  • Navarra: AniCura San Fermín Hospital Veterinario (Mutilva Alta, Navarra)
  • País Basc: AniCura Uribe Kosta Clínica Veterinaria (Sopela, Bizkaia)

Sanitat ordena el sacrifici de 92.700 visons a Aragó per un brot de coronavirus

Aragó sacrificarà a 92.700 exemplars de visó d’una explotació de Terol al detectar transmissió comunitària de coronavirus entre els animals.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó ha ordenat el sacrifici de 92.700 visons criats per l’empresa Secapiel en una explotació ubicada al municipi de la Puebla de Valverde, a Terol. La decisió l’ha comunicat Joaquín Olona, ​​Conseller d’Agricultura del Govern d’Aragó, en una roda de premsa celebrada durant el matí del dijous 16 de juliol.

La decisió arriba després que les autoritats sanitàries detectessin transmissió comunitària de virus entre els visons. A més del contagi dels animals, set empleats de l’explotació també van donar positiu el passat mes de maig, per la qual cosa el Govern d’Aragó no descarta una possible transmissió de virus entre humans i animals o viceversa.

El conseller Joaquim Olona ha assegurat que: “Abans de prendre una decisió tan dràstica com el sacrifici dels animals, que suposa un greu perjudici econòmic, el Departament ha realitzat quatre tests als visons en els quals es mostra un augment clar dels contagis. En l’últim test realitzat durant el 7 de juliol, el resultat confirma 78 positius de 90, és a dir, el 86,67% de la mostra aleatòria. Per tant, es confirma una transmissió comunitària”.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient ha aclarit que: “Els visons no han presentat un comportament anòmal en aquest temps, ni s’ha produït un increment en la mortalitat natural d’aquest animal. Tampoc s’han observat signes aparents de cap patologia, però tenim la certesa que el virus està present i s’està produint una transmissió. Per aquest motiu, hem decidit eliminar qualsevol risc”.

La Direcció General de Qualitat i Sanitat Alimentària ja va procedir a la immobilització cautelar de la granja el passat 22 de maig, quan els set treballadors de l’explotació de Terol van donar positiu per la Covid-19. Tal com ha explicat Joaquim Olona: “Des de llavors s’ha estat realitzant un seguiment als animals i no s’ha permès l’entrada ni sortida no només dels animals, sinó també dels seus productes o de qualsevol altre tipus de material de l’explotació”.

El conseller d’Agricultura del Govern d’Aragó també ha detallat que: “Es va comprovar des del primer moment que l’empresa complia amb tots els requeriments en matèria de sanitat animal i se li va comunicar, a més de la immobilització cautelar, les mesures relacionades amb la seguretat a seguir, condicions que ens consta que s’ha anat complint”.

El mateix Govern d’Aragó, amb l’ajuda de l’empresa pública Sarga, s’encarregarà del sacrifici dels 92.700 visons. D’altra banda, el conseller Joaquim Olona ha reconegut que s’ha d’indemnitzar a l’empresa propietària de l’explotació a causa del sacrifici obligatori dels animals.

Wuhan prohibeix el consum d’animals salvatges durant cinc anys

Wuhan, la ciutat xinesa en la qual probablement es va originar la pandèmia de coronavirus, ha prohibit oficialment la cria i el consum d’animals salvatges durant cinc anys.

Les autoritats de Wuhan, lloc d’origen del coronavirus, ha anunciat la prohibició del consum de qualsevol tipus d’animal salvatge durant cinc anys. La ciutat xinesa es convertirà així en un “santuari de vida silvestre”, on es prohibeix la caça, excepte per a “accions relacionades amb la investigació científica, regulació de la població, monitorització d’epidèmies, malalties i altres circumstàncies especials”, segons ha informat la cadena de televisió nord-americana CBS.

La mesura oficialitzada detalla que: “Es prohibeix de manera total el consum d’animals salvatges i dels seus productes, la prohibició s’aplica a tots els animals terrestres, també els inclosos en la llista estatal d’animals protegits, els animals de valor econòmic o científic important, els que creixen i es reprodueixen en condicions naturals i els animals salvatges criats per l’home”.

Com a part de la prohibició, l’administració local de Wuhan controlarà de manera estricta la cria d’animals exòtics per evitar que aquests es destinin a l’alimentació. A més, la ciutat asiàtica formarà part d’un pla més ampli en tot el país que comprarà els animals als ramaders que crien espècies salvatges.

Recordem que l’origen de la pandèmia de coronavirus està relacionat amb Wuhan, una ciutat xinesa d’uns 11 milions d’habitants situada a la província de Hubei. Els investigadors coincideixen que el virus va fer el salt d’un animal a un humà en un cas de “desbordament zoonòtic”. Un dels llocs més sospitosos és el mercat majorista de marisc de Wuhan, un mercat on es comercialitzava amb més de 30 espècies d’animals diferents, inclosos escorpins, ratpenats o escurçons.

La prohibició de Wuhan arriba després que les províncies xineses de Hunan i Jiangxi anunciessin al llarg de la setmana passada que oferiran subsidis als grangers perquè abandonin les cries d’animals salvatges. Segons informa el diari China Daily, l’objectiu és que totes aquestes persones puguin rebre un pla d’ajuda perquè es dediquin a la ramaderia d’animals com porcs i pollastres o al cultiu de verdures i fruites.

Troben 80 gossos i gats abandonats en les dues últimes setmanes a Baza

L’Ajuntament de Baza ha comunicat que durant les dues últimes setmanes hi ha hagut un abandonament massiu de gossos i gats a la localitat granadina.

Comencen a complir-se els pitjors presagis. El passat 30 de març, la Fiscalia va advertir d’un possible procés d’abandonament massiu d’animals de companyia un cop finalitzés el confinament, una situació que ja s’està donant en alguns municipis espanyols com Baza. Segons ha informat en un comunicat l’Ajuntament d’aquesta ciutat andalusa, en les dues últimes setmanes els serveis municipals de recollida d’animals particulars i els voluntaris de la gossera han recollit 80 gossos i gats abandonats.

El consistori de Baza informa que gairebé tots els animals recollits són gossos, la meitat dels quals són cadells nascuts durant l’estat d’alarma, mentre que l’altra meitat són animals de races de mida gran que presentaven alguna malaltia i conseqüentment els seus amos els han abandonat a la seva sort. Tots aquests animals van ser trobats vagant per camins, cunetes, séquies o fins i tot en contenidors d’escombraries.

Després de la recollida, els animals han estat atesos per un veterinari i han passat a les instal·lacions del mercat de bestiar, a l’espera de poder ser adoptats per una nova família. En el procés d’adopció de gossos i gats tenen un paper molt important un grup de voluntàries de Baza que, de formar altruista, estan en contacte amb particulars, col·lectius i associacions de tot Espanya.

Davant l’abandonament massiu d’animals de companyia, l’Ajuntament de Baza ha demanat als ciutadans que si són testimonis de l’abandonament o maltractament d’un animal ho comuniquin a la Policia Local de Baza, ja que les dues conductes estan tipificades a l’ordenança municipal de tinença d’animals (ordenança reguladora núm. 18) com sancions greus i molt greus.

Molts dels abandonaments que s’estan produint en l’actualitat són a causa de la por que tenen les persones al fet que els animals de companyia puguin transmetre’ls el coronavirus. Davant d’aquesta qüestió, el Ministeri de Sanitat i l’Organització Mundial de la Salut ja han publicat en diverses ocasions que, segons el que s’ha investigat fins al moment, els animals no poden transmetre el virus als humans.