Arxiu d'etiquetes per: Fiscalía

La Fiscalia nega a la Generalitat l’autorització de l’ús de fosfur d’alumini per combatre la plaga de conills

/0 Comentaris/a

L’Estat espanyol prohibeix al Govern de Catalunya l’ús del fosfur d’alumini, un verí altament tòxic i molt perillós per a tots els animals.

La Fiscalia General de Medi Ambient ha obert procediment per la denúncia interposada pel Partit PACMA, Lex Ànima i la Fundació Altarriba contra Teresa Jordà, exconsellera d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural, i Anna Sanitjas, Directora General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, per l’ús de fosfur d’alumini per acabar amb la superpoblació de conills.

Segons la part denunciant, la Generalitat, sense disposar dels permisos corresponents del Ministeri d’Agricultura, va autoritzar l’ús d’aquest verí altament tòxic i perillós per a una prova pilot de control poblacional que va tenir lloc durant el mes de març a la carretera de Lleida LV-7041, de Soses a Malcoreig, a la comarca del Segrià.

Els denunciants asseguren que l’empresa lleidatana de venda de cereals Miarnau Agritecno S.L, encarregada d’aplicar el fosfur d’alumini al llarg de la carretera durant la prova pilot, pertany a un agricultor vinculat al sector cinegètic. A més, Lex Ànima afirma que no hi ha cap licitació al portal de contractació de la Generalitat de Catalunya que autoritzi aquesta empresa a desenvolupar aquesta activitat, fet que suposa un “manifest cúmul de presumptes il·legalitats”.

“PACMA, Lex Ànima i Fundación Atarriba vam denunciar la bogeria que volien emprendre. La Fiscalia ens dóna la raó negant a la Generalitat l’autorització per utilitzar aquest verí per combatre aquesta suposada plaga de conills”, ha publicat a les seves xarxes socials Yolanda Morales, candidata a la presidència del Govern pel Partit PACMA.

Segons els experts, l’ús de fosfur d’alumini per al control poblacional no és eficient i, a més, es corre un risc molt elevat per a qualsevol ésser viu. “És un disbarat”, indica Octavio Pérez Luzardo, catedràtic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària de l’àrea de Toxicologia.

“El fosfur d’alumini es pot acumular al terreny i les aigües subterrànies. Afecta la respiració i el metabolisme de les cèl·lules, causant la mort de l’animal que l’ingereix o respira els gasos que deriven del contacte amb la humitat. Afecta tota la cadena tròfica”, especifica la candidata a PACMA, Yolanda Morales.

Per què hi ha una superpoblació de conills de Catalunya?

A la denúncia interposada, les entitats de defensa animal acusen Teresa Jordà i Anna Sanitjas d’haver desviat, presumptament, uns dos milions d’euros procedents de fons públics per al sector de la caça amb l’objectiu de controlar suposades plagues de conills que haurien estat provocades per les soltes provinents de granges cinegètiques que prèviament haurien autoritzat.

Segons les entitats de defensa animal, la part denunciada va autoritzar la solta de més de 15.000 animals cinegètics (uns 12.000 conills) per tot Catalunya el 2021. A més, haurien permès la matança d’unes 20.000 guineus per evitar la presència de depredadors naturals. Aquesta hauria estat la causa principal de la coneguda superpoblació de conills que tantes protestes va provocar entre els agricultors durant el mes de març.

Recordem que la superpoblació de conills a la plana de Lleida va ser una de les causes que va portar el departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural a declarar la situació d’emergència cinegètica, un concepte que, segons la Plataforma No a la Caça, simplement és “una excusa que els caçadors s’han inventat per justificar la caça en qualsevol moment”.

La Fiscalia investiga un centre de transfusió veterinari de Madrid per drenar sang als animals fins a matar-los

/0 Comentaris/a

Les associacions protectores s’han fet càrrec dels gairebé 300 animals rescatats de la finca on s’assassinaven animals per comerciar amb la sang i vendre-la a centres veterinaris.

El 13 juny, a l’operatiu ELTON portat a terme pel Seprona, Fiscalia i Comunitat de Madrid, es van rescatar prop de 300 animals als quals se’ls treia sang per comerciar a clíniques veterinàries per transfusions a altres animals. La Guàrdia Civil va alliberar a l’operació animals entre els quals hi havia gossos, gats i conills.

Els agents del Seprona van registrar tant la finca d’Humanes (Madrid) com el laboratori i van trobar desenes d’animals en pèssimes condicions i centenars de bosses de plasma llestes per a la distribució. L’amo de l’empresa i una altra persona van ser detinguts, però han quedat en llibertat en espera que continuïn les investigacions.

Després del rescat dels animals, es va sol·licitar de manera urgent ajuda a les associacions protectores col·laboradores de la Comunitat de Madrid que no van dubtar a acudir malgrat el nombre d’animals dels qual haurien de fer-se càrrec, tenint ja per si mateixos els seus centres d’adopció saturats.

Les associacions FAPAM, ALBA, ANAA, ACUNR, RIVANIMAL, SPAP, ANIMAL RESCOI, AXLA, APA ALCALÀ, PROA, LA VOZ ANIMAL i EL CICAM han col·laborat traslladant els animals als seus Centres d’Adopció i cases d’acollida, la majoria gossos de raça llebrer, però també hi havia gats i conills. Alguns dels animals han hagut de ser ingressats i segueixen en estat crític.

“Els animals es trobaven en pèssimes condicions higienicosanitàries”

A l’inici de l’operatiu es van trobar diversos animals greument ferits que van haver de ser traslladats d’urgència a clíniques veterinàries. Un dels llebrers va morir a les poques hores ja que a causa de l’amuntegament i les pèssimes condicions, va patir una greu agressió amb ferides de mort. Els animals es trobaven en pèssimes condicions higienicosanitàries, en instal·lacions de ramaderia que no complien gens les necessitats d’acord amb la seva espècie, tots amb ferides, algunes de consideració.

El querellat comptava amb unes instal·lacions al municipi madrileny d’Humanes on tenia els animals, fonamentalment gats i gossos. Sobretot tenia llebrers joves, en ser una raça donant universal, a qui sotmetia de forma reiterada mitjançant l’ús de mètodes prohibits «a pràctiques doloroses i cruels». Aquí extreia als animals gran part o tot el seu volum sanguini, “sense aconseguir reposar-ho adequadament i fins a causar-los la mort amb una punció perforant cap a la regió del cor”.

L’únic propòsit d’aquest tipus d’activitats era la «completa» extracció de sang als animals que era traslladada a neveres portàtils fins al local on es troba el laboratori i, un cop allà, es preparava la sang extreta per a la venda posterior, comercialització i distribució a les diferents clíniques veterinàries de la Comunitat de Madrid.

“Les associacions es personaran de manera conjunta com a acusació particular”

Totes les associacions protectores d’animals es personaran de manera conjunta com a acusació particular. Esperem que caigui tot el pes de la llei sobre els responsables d’aquest horror, centenars d’animals dessagnats fins a la mort durant aquests anys.

El ministeri públic calcula a la seva querella que el valor aproximat que assolirien al mercat 400 mil·lilitres de sang de gos seria d’uns 80 €, i la mateixa quantitat de gat, uns 85 €. Per això, és essencial que es facin campanyes de donació, com passa amb els humans, perquè ningú pel camí faci negoci i s’hi enriqueixi.

Per a les associacions suposa un gran esforç a nivell econòmic tenir cura d’aquests animals, ja que no es reben ajudes de l’administració en casos així. Per això, cal tota l’ajuda possible i col·laboració per part dels particulars. Són animals que necessitaran moltes cures veterinàries i, fins que puguin ser adoptades, cal mantenir-les de manera indefinida per estar en un procés judicial.

La Fiscalia de Medi Ambient denuncia davant el jutjat la mort de dos óssos

/0 Comentaris/a

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries ha comunicat a FAPAS que ha portat a terme dues denúncies davant els jutjats de Cangas del Narcea i Grado per l’aparició de dos óssos morts l’any passat, un a la localitat de Moal i l’altre a un camí a Somiedo.

Les denúncies de la Fiscalia davant dels jutjats han estat motivades per dos informes que FAPAS (Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges) va remetre a la Fiscalia del TSJ d’Astúries els mesos de juny i juliol del 2021, argumentant la necessitat de desenvolupar procediments de recerca que determinessin si la mort d’aquests óssos pogués estar vinculada amb actes delictius.

Després de les corresponents diligències de recerca iniciades per la Fiscalia, el fiscal ha presentat les denúncies corresponents davant l’apreciació d’un presumpte delicte contra la protecció de la fauna, previst i penat als articles 334 i 336 del Codi Penal.

Fa anys que el FAPAS denuncia que en molts dels casos d’aparició d’óssos morts les administracions intenten ocultar les veritables causes, argumentant que els óssos morts van morir per causes naturals: depredació, baralles o estimbaments, amb la qual cosa eviten iniciar procediments de recerca que poguessin identificar altres causes de la mort d’óssos, especialment si poguessin estar vinculades amb actes il·legals.

El cas més mediàtic que ha pogut ser posat al descobert és el de l’ós Cachou, trobat mort a les muntanyes del Pirineu aranès, sent immediatament considerada aquesta mort per part de les Administracions de la vall d’Aran com un fet produït a causa d’una baralla entre óssos.

La denúncia de FAPAS i d’altres ONGs va obligar a una severa investigació que va posar al descobert una trama mafiosa per matar óssos en què estaven involucrats responsables de la conservació de l’espècie.

Ara, a Astúries es posen en marxa dos processos judicials que donaran peu a la possibilitat de sortir d’aquest cercle viciós on s’han instal·lat les administracions d’aquells territoris on hi ha óssos i que fins ara han intentat evitar per tots els mitjans, tret de morts impossibles de camuflar, l’aparició d’óssos morts en camins o llocs estranys fos investigada amb el màxim rigor tècnic i científic, qüestió que, lamentablement, no s’ha donat al llarg dels darrers anys amb els óssos morts localitzats a les muntanyes cantàbriques.

La Fiscalia del TSJ d’Astúries investiga la presència de llops capturats en trampes

/0 Comentaris/a

FAPAS va denunciar davant la Fiscalia l’aparició de llops vius amb evidents senyals d’haver caigut en trampes de captura amb possibles interessos científics. Els animals aconsegueixen sobreviure però queden mutilats i en un deplorable estat de supervivència.

Durant l’any 2020 i l’actual, les càmeres de FAPAS instal·lades per al control de fauna salvatge, han pogut identificar exemplars de llop que presentaven profundes ferides, així com la presència de restes de trampes enganxades a coll dels animals.

La utilització de trampes ha estat històricament una activitat duta a terme per caçadors furtius per matar espècies com el llop, però la singularitat de la presència d’aquests llops amb restes de trampes és que no moren. Les restes de cables enganxats al coll evidencien que es tracta de models de trampes per capturar llops vius, ja que el sistema de captura porta un mecanisme que impedeix que el llop al quedar-se atrapat pel coll mori estrangulat.

La Universitat d’Oviedo porta a terme un programa de captura de llops per col·locar collarets de seguiment per satèl·lit. FAPAS ha pogut contrastar que la presència d’aquests llops malferits i amb restes de trampes al coll és coincident en el territori i en el temps amb l’execució de la feina d’investigació de la Universitat. Les càmeres de FAPAS han pogut identificar llops portant collarets de seguiment i llops ferits en les mateixes àrees, així com exemplars coincidents en una mateixa rajada.

FAPAS ha sol·licitat a la Fiscalia d’Astúries que investigui si hi ha relació entre aquestes situacions, que es determini l’autoria de les persones que han col·locat trampes que causen aquests danys als llops, ja que evidentment són compatibles amb els sistemes de captura en viu per activitats científiques.

La utilització de trampes de captura en viu per a usos científics està autoritzada pel Govern d’Espanya, però aquelles trampes que capturen llops pel coll no estan permeses en les zones amb presència d’óssos, ja que si cauen en una d’elles, el parany amb gran seguretat el mataria al tenir els óssos un coll més gruixut que el dels llops. Llavors el mecanisme que impedeix el tancament i l’escanyament no funcionaria.

FAPAS ha denunciat davant el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA) la desaparició de dues ósses reproductores a l’interior del Parc Natural de les Ubiñas la Mesa. Aquestes ósses utilitzaven territoris on s’ha efectuat el trampeig per capturar llops per part de la Universitat.

La Fiscalia tem un abandonament massiu de gossos quan finalitzi el confinament

/0 Comentaris/a

La Fiscalia ha advertit de les nombroses adopcions fraudulentes de gossos  que s’estan produint per poder sortir de casa durant el confinament.

La Fiscalia de Medi Ambient ha alertat a través d’un escrit de les nombroses adopcions de gossos que s’estan produint durant l’estat d’alarma a Espanya. Són moltes les persones que estan buscant la companyia d’un animal per poder sortir a passejar i escapar així del confinament. Davant d’aquesta situació, la Fiscalia tem que un cop finalitzada la crisi del Covid-19 es produeixi un procés massiu d’abandonament d’animals.

Antonio Vercher, fiscal de Medi Ambient, ha demanat als fiscals delegats de Medi Ambient i Urbanisme de les fiscalies provincials que estiguin atents davant d’aquesta situació i ho denunciïn tal com s’estableix a l’article 337 de el Codi Penal. Diversos centres d’adopció ja han reconegut que han donat en acollida a la totalitat dels seus animals durant els dies de confinament. Moltes d’aquestes adopcions s’haurien produït per via telemàtica.

El fiscal de Medi Ambient ha declarat en aquest escrit que “el problema és que es desconeix si aquestes adopcions o acolliments obeeixen a interessos realment honestos per part dels adoptants o si són simplement plantejaments espuris i destinats a tenir una excusa, per part dels nous titulars per poder sortir al carrer “.

Antonio Vercher ha advertit que, després de les nombroses adopcions, “és previsible que passat l’estat d’alarma es comencin a produir abandonaments d’animals adoptats en aquest context. L’abandonament d’animals, en condicions en què pugui perillar la seva vida i integritat, constitueix un delicte de l’article 337 bis del Codi Penal. És per aquest motiu que interessa que es comuniqui el present ofici a les entitats públiques o privades amb competències en la matèria, de manera que estiguin en condicions d’informar la Fiscalia de la realització d’aquest tipus d’abandonaments, facilitant amb això l’aplicació del Codi Penal “.

Per finalitzar, el fiscal ha explicat a la nota escrita que seguint aquesta estratègia es permetrà “no només estar en condicions de valorar el que ha passat, sinó també preparar futures estratègies de repetir-se alguna pandèmia igual o similar, a més de poder ser utilitzada de plantejar alguna anàlisi comparatiu amb la resta dels països de la Unió Europea o de qualsevol altre àmbit en el que pugui ser d’interès el seu ús “.