Entrades

La Fiscalia investiga un centre de transfusió veterinari de Madrid per drenar sang als animals fins a matar-los

Les associacions protectores s’han fet càrrec dels gairebé 300 animals rescatats de la finca on s’assassinaven animals per comerciar amb la sang i vendre-la a centres veterinaris.

El 13 juny, a l’operatiu ELTON portat a terme pel Seprona, Fiscalia i Comunitat de Madrid, es van rescatar prop de 300 animals als quals se’ls treia sang per comerciar a clíniques veterinàries per transfusions a altres animals. La Guàrdia Civil va alliberar a l’operació animals entre els quals hi havia gossos, gats i conills.

Els agents del Seprona van registrar tant la finca d’Humanes (Madrid) com el laboratori i van trobar desenes d’animals en pèssimes condicions i centenars de bosses de plasma llestes per a la distribució. L’amo de l’empresa i una altra persona van ser detinguts, però han quedat en llibertat en espera que continuïn les investigacions.

Després del rescat dels animals, es va sol·licitar de manera urgent ajuda a les associacions protectores col·laboradores de la Comunitat de Madrid que no van dubtar a acudir malgrat el nombre d’animals dels qual haurien de fer-se càrrec, tenint ja per si mateixos els seus centres d’adopció saturats.

Les associacions FAPAM, ALBA, ANAA, ACUNR, RIVANIMAL, SPAP, ANIMAL RESCOI, AXLA, APA ALCALÀ, PROA, LA VOZ ANIMAL i EL CICAM han col·laborat traslladant els animals als seus Centres d’Adopció i cases d’acollida, la majoria gossos de raça llebrer, però també hi havia gats i conills. Alguns dels animals han hagut de ser ingressats i segueixen en estat crític.

“Els animals es trobaven en pèssimes condicions higienicosanitàries”

A l’inici de l’operatiu es van trobar diversos animals greument ferits que van haver de ser traslladats d’urgència a clíniques veterinàries. Un dels llebrers va morir a les poques hores ja que a causa de l’amuntegament i les pèssimes condicions, va patir una greu agressió amb ferides de mort. Els animals es trobaven en pèssimes condicions higienicosanitàries, en instal·lacions de ramaderia que no complien gens les necessitats d’acord amb la seva espècie, tots amb ferides, algunes de consideració.

El querellat comptava amb unes instal·lacions al municipi madrileny d’Humanes on tenia els animals, fonamentalment gats i gossos. Sobretot tenia llebrers joves, en ser una raça donant universal, a qui sotmetia de forma reiterada mitjançant l’ús de mètodes prohibits «a pràctiques doloroses i cruels». Aquí extreia als animals gran part o tot el seu volum sanguini, “sense aconseguir reposar-ho adequadament i fins a causar-los la mort amb una punció perforant cap a la regió del cor”.

L’únic propòsit d’aquest tipus d’activitats era la «completa» extracció de sang als animals que era traslladada a neveres portàtils fins al local on es troba el laboratori i, un cop allà, es preparava la sang extreta per a la venda posterior, comercialització i distribució a les diferents clíniques veterinàries de la Comunitat de Madrid.

“Les associacions es personaran de manera conjunta com a acusació particular”

Totes les associacions protectores d’animals es personaran de manera conjunta com a acusació particular. Esperem que caigui tot el pes de la llei sobre els responsables d’aquest horror, centenars d’animals dessagnats fins a la mort durant aquests anys.

El ministeri públic calcula a la seva querella que el valor aproximat que assolirien al mercat 400 mil·lilitres de sang de gos seria d’uns 80 €, i la mateixa quantitat de gat, uns 85 €. Per això, és essencial que es facin campanyes de donació, com passa amb els humans, perquè ningú pel camí faci negoci i s’hi enriqueixi.

Per a les associacions suposa un gran esforç a nivell econòmic tenir cura d’aquests animals, ja que no es reben ajudes de l’administració en casos així. Per això, cal tota l’ajuda possible i col·laboració per part dels particulars. Són animals que necessitaran moltes cures veterinàries i, fins que puguin ser adoptades, cal mantenir-les de manera indefinida per estar en un procés judicial.

La Fiscalia de Medi Ambient denuncia davant el jutjat la mort de dos óssos

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries ha comunicat a FAPAS que ha portat a terme dues denúncies davant els jutjats de Cangas del Narcea i Grado per l’aparició de dos óssos morts l’any passat, un a la localitat de Moal i l’altre a un camí a Somiedo.

Les denúncies de la Fiscalia davant dels jutjats han estat motivades per dos informes que FAPAS (Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges) va remetre a la Fiscalia del TSJ d’Astúries els mesos de juny i juliol del 2021, argumentant la necessitat de desenvolupar procediments de recerca que determinessin si la mort d’aquests óssos pogués estar vinculada amb actes delictius.

Després de les corresponents diligències de recerca iniciades per la Fiscalia, el fiscal ha presentat les denúncies corresponents davant l’apreciació d’un presumpte delicte contra la protecció de la fauna, previst i penat als articles 334 i 336 del Codi Penal.

Fa anys que el FAPAS denuncia que en molts dels casos d’aparició d’óssos morts les administracions intenten ocultar les veritables causes, argumentant que els óssos morts van morir per causes naturals: depredació, baralles o estimbaments, amb la qual cosa eviten iniciar procediments de recerca que poguessin identificar altres causes de la mort d’óssos, especialment si poguessin estar vinculades amb actes il·legals.

El cas més mediàtic que ha pogut ser posat al descobert és el de l’ós Cachou, trobat mort a les muntanyes del Pirineu aranès, sent immediatament considerada aquesta mort per part de les Administracions de la vall d’Aran com un fet produït a causa d’una baralla entre óssos.

La denúncia de FAPAS i d’altres ONGs va obligar a una severa investigació que va posar al descobert una trama mafiosa per matar óssos en què estaven involucrats responsables de la conservació de l’espècie.

Ara, a Astúries es posen en marxa dos processos judicials que donaran peu a la possibilitat de sortir d’aquest cercle viciós on s’han instal·lat les administracions d’aquells territoris on hi ha óssos i que fins ara han intentat evitar per tots els mitjans, tret de morts impossibles de camuflar, l’aparició d’óssos morts en camins o llocs estranys fos investigada amb el màxim rigor tècnic i científic, qüestió que, lamentablement, no s’ha donat al llarg dels darrers anys amb els óssos morts localitzats a les muntanyes cantàbriques.

La Fiscalia del TSJ d’Astúries investiga la presència de llops capturats en trampes

FAPAS va denunciar davant la Fiscalia l’aparició de llops vius amb evidents senyals d’haver caigut en trampes de captura amb possibles interessos científics. Els animals aconsegueixen sobreviure però queden mutilats i en un deplorable estat de supervivència.

Durant l’any 2020 i l’actual, les càmeres de FAPAS instal·lades per al control de fauna salvatge, han pogut identificar exemplars de llop que presentaven profundes ferides, així com la presència de restes de trampes enganxades a coll dels animals.

La utilització de trampes ha estat històricament una activitat duta a terme per caçadors furtius per matar espècies com el llop, però la singularitat de la presència d’aquests llops amb restes de trampes és que no moren. Les restes de cables enganxats al coll evidencien que es tracta de models de trampes per capturar llops vius, ja que el sistema de captura porta un mecanisme que impedeix que el llop al quedar-se atrapat pel coll mori estrangulat.

La Universitat d’Oviedo porta a terme un programa de captura de llops per col·locar collarets de seguiment per satèl·lit. FAPAS ha pogut contrastar que la presència d’aquests llops malferits i amb restes de trampes al coll és coincident en el territori i en el temps amb l’execució de la feina d’investigació de la Universitat. Les càmeres de FAPAS han pogut identificar llops portant collarets de seguiment i llops ferits en les mateixes àrees, així com exemplars coincidents en una mateixa rajada.

FAPAS ha sol·licitat a la Fiscalia d’Astúries que investigui si hi ha relació entre aquestes situacions, que es determini l’autoria de les persones que han col·locat trampes que causen aquests danys als llops, ja que evidentment són compatibles amb els sistemes de captura en viu per activitats científiques.

La utilització de trampes de captura en viu per a usos científics està autoritzada pel Govern d’Espanya, però aquelles trampes que capturen llops pel coll no estan permeses en les zones amb presència d’óssos, ja que si cauen en una d’elles, el parany amb gran seguretat el mataria al tenir els óssos un coll més gruixut que el dels llops. Llavors el mecanisme que impedeix el tancament i l’escanyament no funcionaria.

FAPAS ha denunciat davant el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA) la desaparició de dues ósses reproductores a l’interior del Parc Natural de les Ubiñas la Mesa. Aquestes ósses utilitzaven territoris on s’ha efectuat el trampeig per capturar llops per part de la Universitat.

La Fiscalia tem un abandonament massiu de gossos quan finalitzi el confinament

La Fiscalia ha advertit de les nombroses adopcions fraudulentes de gossos  que s’estan produint per poder sortir de casa durant el confinament.

La Fiscalia de Medi Ambient ha alertat a través d’un escrit de les nombroses adopcions de gossos que s’estan produint durant l’estat d’alarma a Espanya. Són moltes les persones que estan buscant la companyia d’un animal per poder sortir a passejar i escapar així del confinament. Davant d’aquesta situació, la Fiscalia tem que un cop finalitzada la crisi del Covid-19 es produeixi un procés massiu d’abandonament d’animals.

Antonio Vercher, fiscal de Medi Ambient, ha demanat als fiscals delegats de Medi Ambient i Urbanisme de les fiscalies provincials que estiguin atents davant d’aquesta situació i ho denunciïn tal com s’estableix a l’article 337 de el Codi Penal. Diversos centres d’adopció ja han reconegut que han donat en acollida a la totalitat dels seus animals durant els dies de confinament. Moltes d’aquestes adopcions s’haurien produït per via telemàtica.

El fiscal de Medi Ambient ha declarat en aquest escrit que “el problema és que es desconeix si aquestes adopcions o acolliments obeeixen a interessos realment honestos per part dels adoptants o si són simplement plantejaments espuris i destinats a tenir una excusa, per part dels nous titulars per poder sortir al carrer “.

Antonio Vercher ha advertit que, després de les nombroses adopcions, “és previsible que passat l’estat d’alarma es comencin a produir abandonaments d’animals adoptats en aquest context. L’abandonament d’animals, en condicions en què pugui perillar la seva vida i integritat, constitueix un delicte de l’article 337 bis del Codi Penal. És per aquest motiu que interessa que es comuniqui el present ofici a les entitats públiques o privades amb competències en la matèria, de manera que estiguin en condicions d’informar la Fiscalia de la realització d’aquest tipus d’abandonaments, facilitant amb això l’aplicació del Codi Penal “.

Per finalitzar, el fiscal ha explicat a la nota escrita que seguint aquesta estratègia es permetrà “no només estar en condicions de valorar el que ha passat, sinó també preparar futures estratègies de repetir-se alguna pandèmia igual o similar, a més de poder ser utilitzada de plantejar alguna anàlisi comparatiu amb la resta dels països de la Unió Europea o de qualsevol altre àmbit en el que pugui ser d’interès el seu ús “.

El centre d’animals l’Última Llar, denunciat per maltractament animal

El fiscal ha presentat una denúncia al jutjat de Reus acusant a l’empresa l’Última Llar d’irregularitats amb el registre d’entrades i sortides dels animals del centre. Els animalistes fa temps que acusen el centre de sacrificar gossos i gats de manera injustificada

Des de fa ja diversos anys són moltes les persones que han denunciat les irregularitats existents en el treball de l’Última Llar, una empresa dedicada a diferents serveis dels animals de companyia ubicada a la població de Riudoms, a Tarragona.

L’any 2012 un grup de voluntàries del centre ja van denunciar les males formes de treball per part d’Última Llar. Entre les denunciants es trobava Anna Carbonell, directora de l’ONG animalista Nova Eucària i una de les cares visibles de la part delatora. La solució immediata per part de l’empresa davant aquestes acusacions va ser la d’acabar amb la plantilla de voluntariat i continuar la seva tasca únicament amb els treballadors propis.

No obstant això, després de molts anys de lluita, les denúncies d’Anna Carbonell i de la resta de voluntàries han aconseguit el seu objectiu i un jutjat de Reus ha obert diligències prèvies arran de les contínues denúncies presentades contra l’Última Llar.

En l’acusació, la directora de Nova Eucària assegura que el registre d’entrades, sortides i defuncions que té l’empresa d’animals no es correspon amb la realitat. “No existeix un registre oficial d’entrades i sortides, no hi ha fitxes dels animals ni documents que recullin les dades de manera actualitzada”, explica Anna Carbonell.

Després d’haver treballat a les instal·lacions com a voluntària, Carbonell no dubta a definir el centre com “un espai d’extermini de gossos i gats perduts i abandonats a Tarragona”. També denuncia que els animals es troben en una situació de salut molt precària: “Quan visitaves el centre podies veure a molts animals en un estat de salut lamentable que no rebien cap tipus d’atenció sanitària, curiosament aquests animals després desapareixien sense que hi hagués un registre oficial de la seva defunció “.

La part denunciant també assegura que “Existeixen grans discrepàncies entre el nombre d’exemplars vius pels que cobra l’entitat i els que realment hi ha”, a més: “Segons les entrades, hauria d’haver uns 1.800 animals i sol haver-hi uns 250″ .

A més de les irregularitats esmentades, els antics voluntaris també acusen a l’Última Llar de no complir amb una periodicitat adequada de les visites veterinàries, així com de sacrificar una gran quantitat d’animals de manera innecessària. “Molts dels gossos vistos a les instal·lacions de Riudoms desapareixien al dia següent com per art de màgia”, confessa la part acusadora.

Mònica Pàmies, forma part de la comissió animalista de la CUP de Reus i, a més, ha visitat el centre en diverses ocasions. Com Carbonell, denuncia que les males pràctiques del centre no son cap novetat: “Des de fa molts anys som conscients de la situació existent a Última Llar. El problema principal és la manca de transparència per part de l’ajuntament, del regidor d’ecologia i de la pròpia empresa. L’opacitat en el treball d’aquest lloc és molt significativa i delatadora “.

Des de l’Última Llar es neguen els fets dels quals se’ls acusa, de fet, van presentar una querella contra Anna Carbonell per injúries. D’altra banda, des d’Animalados ens hem posat en contacte amb l’Ajuntament de Reus, un dels consistoris que ha contractat l’empresa. L’Ajuntament reconeix que ha rebut queixes sobre la gestió de l’empresa però ha rebutjar parlar sobre el tema.

El següent pas és que la jutge d’instrucció arxivi o passi el cas a judici. Amb la intervenció actual de la fiscalia i amb les proves presentades per part de la part denunciant, tot apunta que el judici finalment se celebrarà.

La trista realitat és que la situació actual que es viu al centre d’animals de l’Última Llar és un dels tants casos que es denuncien sovint a Catalunya per part de diferents voluntaris. Es coneixen altres centres d’acollida d’animals per donar en adopció on els gossos i gats també es troben en una situació molt precària, fins i tot sense veure la llum del sol i tancats en gàbies. Sens dubte es tracta d’un dels temes més obsolets dins de l’agenda política, una situació que requereix una regulació i una solució immediata.

Publicació Tarragona Digital 2015