Entrades

Mor una gateta de dos mesos després de patir l’explosió d’un petard a la boca

La gata de dos mesos de vida a la qual van fer explotar un petard a la boca durant la revetlla de Sant Joan del passat dissabte ha mort després de no poder superar el dolor ocasionat per les ferides. Així ho ha comunicat la protectora Amics dels Animals del Segrià, que han intentat salvar la vida del felí al llarg d’aquests tres dies.

Els fets van passar el passat 22 de juny a Lleida quan un home es va trobar a una gateta al carrer agonitzant pel dolor causat per l’explosió d’un petard a la boca. El transeünt va portar a l’animal a una clínica veterinària on van decidir que era necessària una intervenció d’urgència per reconstruir-li la boca, una operació que la persona que havia trobat al gat no podia assumir pel seu alt preu.

Després de la impossibilitat d’afrontar econòmicament l’operació, l’animal va ser traslladat al veterinari de la protectora Amics dels Animals del Segrià on la gata va poder ser operada. El felí, al qual la protectora va batejar com Dulcinea, presentava una ferida molt vistosa a la boca, no podia obrir els ulls i només podia alimentar-se mitjançant sèrum. Tot i els bons resultats de la cirurgia, la gateta va seguir en un estat molt feble i amb constants queixes de dolor, fins que finalment, s’ha confirmat la seva mort als dos mesos de vida.

“Dulcinea ha mort, el seu fràgil cos no ha suportat més temps. Bon viatge petita, gràcies al teu salvador no has mort sola i agonitzant al carrer. Gràcies a tots per l’interès i les donacions. A la petita Dulcinea li van posar un petard a la boca “. Ha comunicat la protectora a la seva pàgina de Facebook després de la mort de l’animal.

L’associació d’animals de Lleida també ha aprofitat la terrible noticia per llançar un missatge respecte a la tradició de tirar petards durant la revetlla de Sant Joan: “El cas de Dulcinea ens esquerda l’ànima, i més sabent que no és el primer animal al qual li fan alguna cosa així. Els petards haurien d’estar prohibits per moltes raons, la principal és que generen víctimes d’accidents per un ús indegut o altres raons totalment evitables. No sabem quin és l’encant que té convertir els nostres pobles i ciutats en simulacres d’una guerra. La pirotècnica és molesta i nociva, si no fos així, Dulcinea no hauria mort “, han conclòs.

Gats i petards

 

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als nostres animals i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en uns moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. En l’article d’avui us oferim els consells de gats.

De la mateixa manera que faríem amb els gossos, en el cas dels gats hauríem de començar aquesta desensibilització amb molts dies d’antelació. Es tracta d’acostumar al nostre gat al soroll de petards de forma progressiva, amb enregistraments, començant per sons de petard molt suau i anar de mica en mica incrementant el so. Haurem de pensar que perquè es puguin habituar bé necessitem temps i dedicació.

Atès que ja tenim molt a prop aquestes revetlles, us donarem recomanacions més immediates. Un parell d’hores abans dels focs artificials, abans dels sopars de revetlla, entre les set i les vuit 8 del vespre, començarem a tancar portes i finestres (esperem que tingueu aire condicionat o ventiladors), i el gat o gats, s’hauran de quedar a dins.

Posarem la tele o música suau i oferirem un amagatall al gat (si normalment s’amaga sota el llit, ens avançarem i li posarem una manteta o tovallola per evitar que es quedi tota la nit al racó sobre la rajola). Per la nostra part, i per no incrementar els seus nervis, actuarem normal com si no passés res. Li oferirem premis i llauneta per convertir en agradable al moment.

Sempre demanarem consell al nostre veterinari abans d’utilitzar calmants o ansiolítics (si el calmant es dóna quan l’animal ja està aterrit, podem obtenir l’efecte contrari a l’esperat i realment l’animal ho pot passar molt malament).

Intentarem tancar molt bé l’estança on estigui el gat per esmorteir en tot el possible el so. Podem estar amb ell, parlar-li suaument, i sobretot tenir molta paciència. Si tenim un gat que té moltíssima por, millor no el deixarem sol.

Des Animalados volem fer també una crida de conscienciació cap als animals, especialment gats de colònia, que viuen al carrer o als parcs. Si celebreu prop d’aquests puntsuna revetlla, no tireu petards on hi hagi animals. Ells ho estan passant veritablement malament.

 

Sílvia Esteve

Pilsen, el gat desaparegut a l’aeroport de Barajas de Madrid

Dilluns a la tarda es va perdre aquest preciós gat anomenat Pilsen a la Terminal 1 de l’aeroport de Barajas de Madrid. L’acompanyant del felí, que viatjava d’Espanya a Anglaterra, el va veure per última vegada just abans que l’animal passés el control de seguretat dins del seu transportí. Un cop la persona acompanyant del gat va passar el seu pertinent control de seguretat i va anar a buscar en Pilsen, aquest ja no era a l’interior del transportí.

La persona que acompanyava Pilsen, d’origen veneçolà i resident al Regne Unit, no ha tornat a tenir notícies sobre el gat. Segons han informat diferents membres del personal de treball de l’aeroport, les càmeres de seguretat no recullen ni una sola imatge que serveixi com a pista per trobar-lo i cap persona present a l’aeroport de Barajas ha vist res. L’animal ha desaparegut per art de màgia, una situació que ha succeït en més d’una ocasió a l’aeroport de Barajas de Madrid amb altres animals.

De moment, després de la pressió de PAC-Madrid i d’altres organitzacions s’autoritzarà que Borja San Juan, de l’Associació Vidas de Gato, pugui iniciar una investigació formal sobre Pilsen. Borja és la mateixa persona que va trobar a Sole, una gata italiana que es va perdre l’any passat a l’aeroport de Madrid. Treballador a l’àrea de manteniment de l’aeroport de Barajas, San Juan coneix molt bé totes les zones i racons de les instal·lacions de la base aèria madrilenya. Després de la pressió rebuda, AENA podria aprovar l’autorització per posar en marxa la recerca de Pilsen aquesta mateixa tarda.

Borja San Juan ha estat en contacte amb l’acompanyant del gat i ha confessat que: “La noia està molt nerviosa, han passat dos dies i encara no té cap notícia sobre el seu gat. Els primers dos dies solen ser claus per trobar un animal perdut en un lloc públic com és un aeroport. La noia ha posat una reclamació contra AENA i va té previst tramitar una denuncia davant la Guàrdia Civil “.

L’acompanyant del gat es troba actualment a Madrid al costat de la persona titular del xip de Pilsen. Per tant, el felí no viatjava al costat de la seva propietària, que ha acudit a la capital espanyola després de conèixer la pèrdua de l’animal per col·laborar en la seva recerca. Totes dues han confessat que “no han rebut cap facilitat per part d’AENA per trobar al seu gat”. De fet, després de la pèrdua no han pogut accedir a molts llocs de l’aeroport amb restriccions d’accés únicament per a personal autoritzat.

Han passat dos dies, però no tot està perdut. Des d’Animalados esperem que Pilsen sigui trobat al més aviat possible i desitgem la millor de les sorts al treball de recerca de Borja San Juan, qui podria convertir-se  per segona vegada en heroi en la recerca d’un animal a l’aeroport de Madrid.

Els voluntaris en centres d’animals “mereixen millores”, segons la síndica de Greuges

 

Diferents representats d’associacions en defensa dels animals s’havien posat en contacte amb l’ajuntament de Barcelona. La raó: les nombroses dificultats que tenien per exercir la seva tasca de voluntaris en centres d’acollida d’animals. Des del consistori, no van donar resposta i la síndica de greuges va accedir a revisar les demandes del CAACB (Centre d’acollida d’animals de companyia). La síndica ha estat clara: l’ajuntament de Barcelona hauria de revisar la situació dels voluntaris i millorar-hi les condicions.

En concret s’ha denunciat la dificultat per accedir al centre d’acollida. Sense transport públic que faciliti l’accés i sense el reemborsament del cost del transport, seguir fent de voluntari presentava greus problemàtiques per ells. Això és el que es desprèn de la petició de la síndica, Maria Assumpció, que insta a fer millores en aquests aspectes.

Des del govern municipal han al·legat que hi ha prevista una nova normativa que reguli els voluntaris. Unes explicacions que, tanmateix, no responen de manera directa les demandes fetes.

Des del Síndic, s’ha instat l’ajuntament que faciliti l’accés en transport públic al recinte. Una mesura que, fins al moment, no estava prevista, però que la intervenció de la síndica podria fer revisar.

El Centre d’acollida d’animals de companyia (CAACB) està vinculat a l’ajuntament de Barcelona. Tanmateix, el seu desenvolupament es porta a terme amb una gran aportació dels voluntaris. Des del CAACB, denuncien que les condicions dels animals no són les idònies i que calen millores. Segons les dades del centre, les xifres d’animals adoptats anuals serien properes als 2.500.

“Els treballadors i voluntaris dels refugis, gosseres i protectores tenen importants manques de coneixement que reverteixen negativament en el benestar animal”

 

Anna Masferrer és educadora canina i antrozoóloga ha realitzat una investigació que pot posar la primera pedra per millorar el benestar de gossos i gats abandonats reclamant per treballadors i voluntaris dels centres d’acolliment i refugis una millor formació afavorida pels seus responsables. “No només d’amor viuen els animals, els seus cuidadors han d’estar a més a més ben formats”

 

En que consisteix la investigació que has realitzat com antrozoóloga?

Després de diversos voluntariats en refugis privats, com a passejadora i col·laboradora en sessions de modificació de conducta per a gossos, vaig detectar carències generalitzades i equiparables en tots ells. La meva investigació realitzada aquest 2017, intenta demostrar una sèrie d’hipòtesis que qüestionen el correcte funcionament d’aquests centres a l’actualitat:

El criteri de selecció de personal per treballar en refugis i protectores d’àmbit animal, és un factor de risc per al correcte funcionament dels centres? Molts dels problemes derivats podrien estar relacionats amb les aptituds i coneixements d’aquests treballadors? Una millora formativa de les persones que tenen contacte directe amb l’animal, podrien millorar la conducta dels gossos i gats residents? Una millora de conducta dels animals residents facilitaria la seva adopció, i evitaria les devolucions massives d’animals, reduint l’aforament dels centres, i deixant espai i temps per a l’atenció dels animals restants?

A través d’un qüestionari anònim vàrem centrar-nos en la valoració dels coneixements, formació i perfil psicològic dels treballadors i voluntaris interns als refugis del territori català.

 

Quins obstacles has trobat per a obtenir resultats?

La principal dificultat que esperava trobar és la viabilitat de contacte directe amb els voluntaris/treballadors. Resulta impossible establir un contacte directe amb els propis voluntaris/treballadors, per una qüestió de confidencialitat. Derivat d’aquesta limitació, el nostre contacte s’ha efectuat a través de la pròpia administració de la protectora. Hem hagut de deixar en mans de l’administració o directiva dels refugis la divulgació del qüestionari, obtenint així uns resultats (en quantitat) molt inferiors als desitjats. Som conscients, però, de la reticència de l’anàlisi de coneixements per part de les entitats protectores d’animals dels seus propis treballadors. Ja era un factor d’inviabilitat amb el que contàvem des de un principi.

 

Quina dada t’ha sorprès més?

Van haver dos resultats força sorprenents. En primer lloc tot i que el 54,5% dels enquestats va afirmar tenir al menys un any de formació sobre l’àmbit animal, els resultats obtinguts en el bloc de coneixements van ser molt pitjors dels esperats. Les preguntes específiques sobre ontogènia, període de socialització, període ideal per a l’adopció i senyals de calma, van demostrar que el nivell general de coneixements bàsics sobre comportament animal no és el idoni per poder realitzar el contacte directe, socialització de l’animal amb l’ambient, els contactes entre individus de la mateixa i diferents espècies, desenvolupament cognitiu i processos d’adopció de forma correcte. I tot i que un 50% dels voluntaris i treballadors consideren els seus coneixements insuficients per realitzar correctament les tasques al refugi, des de la direcció no es posa cap remei a un problema tant evident. En segon lloc em va sorprendre molt el perfil psicològic obtingut. Tot i que el perfil psicològic més idoni per a l’atenció d’un animal tindria tendència al optimisme i l’extroversió, un 50 % dels enquestats tendeix a la introversió i el 27% gaudeix d’una certa tendència a característiques de psicoticisme. Estaríem parlant possiblement d’una mostra de població amb unes dots socials limitades.

 

Creus que els voluntaris i professionals tenen buits equiparables en la seva formació?

En el cas dels professionals i voluntaris que es dediquen a les tasques de manteniment i neteja de la zona animal, crec que les carències formatives són exactament les mateixes i es veuen empitjorades per la falsa sensació de que l’experiència supleix els coneixements. En el cas dels professionals de l’educació canina, el problema va molt més enllà. Per una part, en un àmbit que està en constant evolució i descobriment no podem quedar-nos amb metodologies retrògrades i antiquades, sinó estar constantment en formació sobre els últims avenços. D’altre banda la formació que engloba la part psicològica dels animals està molt poc regulada en el nostre país, i per tant s’imparteixen constantment formacions amb informació equívoca, que posa en risc el criteri, metodologies i coneixements dels nostres professionals.

 

Quines creus que serien les seves causes?

El coneixement animal en general engloba moltíssims sectors i professionals: veterinaris, etòlegs, biòlegs, psicòlegs, tècnics en teràpies assistides, educadors canins i felins, directors i administradors de refugis… tots amb una formació específica que no pot abastir totes les necessitats. Tot professional hauria de saber derivar, tal i com passa en el camp de la medicina, cada patologia té el seu especialista. Les protectores d’animals i refugis haurien de posar-se les piles en ampliar coneixements i millorar protocols i metodologies per poder realitzar el seu propòsit correctament, que al cap i a la fi no és només recollir animals abandonats, sinó readaptar-los de nou a la vida i trobar-los una família adequada el més aviat possible.

Crec que no és possible realitzar aquests protocols efectius només amb l’amor als animals, sinó amb els coneixements, formació i experiència adequats.

 

I les solucions?

Amb els coneixements dels que disposem avui en dia, a l’espera de nous estudis que revelin més informació, la unió dels professionals dedicats a l’àmbit animal haurà de superar les discrepàncies i trobar un consens que compatibilitzi la informació de totes les especialitats. Només d’aquesta forma podrem començar a treballar tots junts, ocupant-nos cada un del nostre sector, per millorar el benestar i qualitat de vida dels animals, tant dins com fora dels refugis.

 

Anna Masferrer