Entrades

“Un no s’acostuma a la mort”

Com afrontar aquesta part de la meva professió és realment complicat.

En general, quan sorgeix aquest tema, les persones et solen dir que, bé, tu ja estàs acostumada, que forma part de la teva quotidianitat com a veterinària, que no t’afecta com la primera vegada que ho vas fer … Però una no s’acostuma a la mort.

Jo com a persona no m'”acostumo” al que representa, i com a professional suposa, en molts casos, frustració per no poder fer res més pel meu pacient. És per això que, per eutanasiar, he après a gestionar (no anul·lar) les meves emocions el que em permet poder dur a terme una tasca tan difícil emocionalment per la qual ningú m’ha preparat.

Cada vegada que m’enfronto a aquesta situació tinc en compte diferents factors. En primer lloc el pacient, quin és el motiu d’eutanàsia i sobretot si hi ha altres opcions abans d’arribar-hi. Cal no oblidar que la meva tasca com a veterinària és en primer lloc amb el pacient, intentar curar, i si no és possible, alleujar el seu dolor o patiment.

En segon lloc amb la família, sent el suport psicològic en una decisió tan angoixant i difícil. Hi ha tantes situacions familiars diferents com pacients. Tenir empatia amb ells i comprendre la seva situació és fonamental perquè aquest procés sigui el menys dolorós possible.

En moltes ocasions no es té en compte que també som persones, tenim sentiments i que no per dur a terme l’eutanàsia deixem de tenir-los. No puc recordar en quantes ocasions he sortit de la consulta amb un nus a la gola o quantes vegades m’he ensorrat tot i saber que és la decisió correcta.

Cal no oblidar que en molts casos són pacients als qui hem vist créixer a la nostra consulta, que vénen feliços a veure’t, a buscar la seva llaminadura quan passen per davant de la consulta, que et mengen a petons si et descuides …

Per tot això crec necessari escriure aquestes línies. La veterinària és una professió que pot arribar a ser molt dura, física i psicològicament, i encara que moltes vegades es reconeix la nostra tasca, hi ha d’altres en que no es veu més enllà de la nostra bata de veterinari. Sota l’uniforme de la professió estan tots els nostres sentiments, els que ens fan lluitar cada dia pels nostres pacients i els que ens fan patir cada dia per ells.

Feliç dia dels solters!

 

Article de la redacció

Es pot viure sense amor? Aquesta és la pregunta que es fan tots aquells que un dia com avui no tenim parella. És la pregunta que es formulen en Valentí i Tro, dos veterans del desamor. Valentí fa just un any que va ser rescatat després d’un cruel abandonament. Tot i ser un gat preciós i dotat de la màgia de l’afectivitat incondicional porta un any esperant l’amor veritable. Les cases d’acollida tenen la funció de satisfer les necessitats biològiques i emocionals de tots aquells que un dia van ser precipitats al “sense amor”.

Les acollides són com aquest millor amic que t’empara sota la seva ala, comparteix el seu domicili i el seu plat però no activa el clic de l’enamorament embriagador i total. Es converteixen en una parada en el camí reparador i imprescindible però no arrenca aquest sospir que culmina amb un “per fi a casa”. Ahir en Valentí va celebrar el seu sant però no el seu èxit, encara segueix acollit a Tarragona (Associació Gaia) a l’espera de formar una parella ideal.

Més apurat està en Tro, un gos gran de mida i edat que esdevé cadell a poc que li ofereixen carícies. Ja fa massa temps que es troba en una gàbia de la gossera de Barcelona (CAAC) sense més error que el de la ceguesa dels seus pocs visitants. Tro és un històric entranyable que serà recordat per tots quan marxi. Amb alegria si s’adopta i amb profunda tristesa si mor rere els barrots.

Per als al·lèrgics consistents o espuris a la festa dels cors roses, les obligacions de calendari i l’agost de les botigues romàntiques ha nascut la festa del 15 de Febrer. Els solitaris, obligats o per elecció, sobreviuen l’edulcorada vigília gaudint d’un dia que els torna la dignitat i els imposa autocelebrar-se. Per als que no tenen amor queda dir que moltes vegades no és culpa seva. Com a exemple tenim en Tro i en Valentí: dos solters i orfes. Esperem que l’any vinent, tant un com l’altre, puguin celebrar el dia dels enamorats en una casa definitiva.

Començàvem l’article preguntant si es pot viure sense amor, en Valentí i en Tro, “els nostres entrevistats”, ens diuen que sense amor es sobreviu però és amb Amor quan tot cobra sentit. Canviem el seu pròxim 14 de febrer?

 

Set de cada deu persones que han tingut gat, repeteixen

A Espanya hi ha registrats més de 3.600.000 gats, segons un estudi de la Fundació Affinity

Els gats no surten a passejar com els gossos. Costa veure’ls per la ciutat però la seva presència és cada vegada més gran. A Espanya ja hi ha registrats 3.600.000 gats, el que significa que, almenys, un 12% de les llars espanyoles tenen dins a un petit felí, segons un estudi de la Fundació Affinity. El percentatge pot ser fins i tot més gran, ja que alguns propietaris de gats poden no haver registrat l’animal.

L’enquesta també ha permès descobrir que “el 77% de les persones que conviuen amb un gat aprecia el temperament independent del seu animal i això vol dir que respecten i els agrada la personalitat del gat”, segons destaca Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity . “Tant és així que el 94% de les persones que té un gat gaudeix simplement amb mirar-lo”, assegura l’informe.

“A la nostra societat està estesa la idea que els gats creen relacions poc emocionals amb els humans però sabem pels nostres estudis, que el gat també és el millor amic de l’home i que la majoria de propietaris es comunica i interactua amb ells cada dia. Per això hem volgut posar en marxa aquesta acció, per donar-los veu i reivindicar alguns aspectes dels gats que són poc coneguts” ha explicat Isabel Buil.

L’estudi també ha permès descobrir que el 51% dels seus propietaris són dones i que un 34% dels gats arriba a la seva llar en forma de regal mentre que un 25% són trobats al carrer, el 17% són comprats i un 11 % adoptats.

Les protectores i gosseres d’Espanya estan plenes de gats per culpa de l’abandonament i de la cria descontrolada. CAROcat, juntament amb altres entitats, va presentar el 24 d’abril de 2015 el Manifest Felí en seu parlamentària durant el Primer Fòrum Parlamentari sobre Protecció Felina amb l’objectiu de solucionar aquest problema. Consulta aquí els deu punts del Manifest Felí.

Top10: Els millors videoclips protagonitzats per gossos

Diuen que el gos és el millor amic de l’home. Si això és cert, vol dir que comparteix interessos amb ell, com per exemple, fer d’actor. Hem reunit aquí els 10 millors videoclips protagonitzats per gossos (i alguns gats).

Tot i que d’entrada pugui semblar una excentricitat el cert és que existeixen moltíssims exemples de videoclips musicals on qui apareix en pantalla són gossos, i alguns ens fan pensar que haurien de fer-ho més sovint.

Nº 1: OKGo- White Knuckles

Els videoclips d’aquesta banda són coneguts per la seva originalitat i tècnica sovint complicada. En aquesta ocasió es van lluïr amb una demostració de la domesticitat dels gossos que es mereix més que un aplaudiment. Quantes vegades deurien haver de repetir la coreografia fins que sortís rodona? El resultat no té preu.

Nº 2: Vitalic- Birds

Per aquest tema titulat Birds (ocells) el videoclip ens mostra uns gossos volant a càmara lenta. Qui no ha volgut mai veure un gos espolsant-se l’aigua a càmara lenta? Un plaer visual.

 

Nº 3: Outkast- Ms Jackson

Heu vist alguna vegada un animal seguint el ritme de la música amb el cap? Un gos acompanyant música rap? No té desperdici. Pareu atenció a l’aparició estelar del mussol!

 

Nº4 Real Estate- It’s real

En aquest vídeo, els components del grup i els seus gossos comparteixen protagonisme, però no és gens difícil dir qui guanya en excel·lència interpretativa. La part final del vídeo és especialment tendra.

 

Nº5: Tokyo Police Club- Wait up

Si el teu gos s’escapa has de saber que el més probable és que hagi anat a buscar els seus colegues per fer una festa a la piscina. Aquest és el cas del gos de la banda d’aquest videoclip almenys….

 

Nº 6: Ed Sheeran- Drunk

El gos és el millor amic de l’home, però el gat també ho pot ser, o almenys, consolar-te per els teus mals d’amor. És el cas del gat d’Ed Sheeran, que fa el possible per animar el seu amic, des d’emborratxar-se amb ell fins a punxar música com el millor DJ.

 

Nº7: Swiss American Federation- Don’t Let Go

Imagina un món on només hi queda un gat viu, a l’estil de la película”Los hijos de los hombres” aquest vídeoclip reprodueix aquest futur de ciència ficció on els gossos s’organitzen com soldats i disparen trets a tort i dret. Per sort, tal com ens avisa al principi, cap animal va patir durant la creació del vídeo.

 

Nº8: Swedish House Mafia- Save the World

Amb un estil similar al del videoclip de Vitalic, gossos a càmara lenta, en aquest cas, els gossos es dediquen a salvar el món protegint-lo dels dolents que volen fer mal a les persones. Un manifest a favor de la bondat d’aquests animals.

 

Nº 9: Holy Fuck- Red Lights

Un grup de gats  són els protagonistes d’aquest vídeo, el contrari de la suavitat i tendresa amb el que se’ls sol presentar habitualment, aquí demostren el seu costat més felí, Condueixen cotxes i fan accidentar la gent.

 

Nº 10: Baha Men- Who Let the Dogs Out

I per últim, aquest vídeo on els gossos són protagonistes sobretot pel títol i lletra de la cançó. En el vídeo, no queda clar si són més animals els gossos que hi apareixen o els propis components de la banda.