Entrades

Només s’ha finalitzat una de les onze àrees d’esbarjo promeses en la nova ordenança

 

La nova ordenança de tinença i benestar animal de Barcelona de 2014 prometia que abans de finalitzar el 2018 s’haurien construit a la ciutat 11 noves àrees d’esbarjo per a gossos, 10 de les quals havien de tenir més de 700m².

A data d’avui l’única d’elles que ha estat enllestida és la de Nou Barris. Segons l’Ajuntament, la resta es troben en període de licitació o execució i s’hauran engegat d’aquí a finals d’any. Segons ens comenten, encara estan a temps de complir amb el pactat, ja que tenen encara 2018 per endavant.

Pel que fa a les prohibicions d’entrar als parcs amb els gossos, segons l’Ajuntament “no es prohibirà una zona sense habilitar-ne abans una altra”.

Des d’Espai Gos alerten però, que “estan actuant en contra abans de complir ells la normativa” referint-se a les multes que ja s’estan posant als propietaris que porten els seus gossos sense lligar. Un dels punts importants segons Espai Gos és que encara no s’ha començat a tramitar el Carnet Cívic, que permetria portar els gossos deslligats en espais concrets.

Segons Àngela Coll, d’Espai Gos, el que s’està fent és “reprimir que estiguem a l’espai públic, espai que també ens pertany” i afegeix que inclós s’estan començant a veure cartells de prohibit bordar en algunes zones d’esbarjo i pipicans, i que algunes d’aquestes zones estarien en perill de seguir existint per les queixes d’alguns veïns.

Àngela destaca que no es pot donar prioritat a la sanció si abans no s’ha complert amb l’ampliació d’espais per gossos. Si es persegueix el fet de que no vagin lligats, un dels punts de la nova ordenança, “també s’hauria de multar als qui porten el gos amb collars de punxes”, prohibits en el mateix text.

Consulta aquí les noves àrees planificades

Sílvia Esteve

 

Article destacat: De vacances…amb el gos!

Corpulent, Potencialment Perillós i agressiu són tres conceptes diferents

 

Recentment un titular encenia els ànims de la comunitat animalista. “Gossos agressius omplen la protectora de…”. Òbviament més enllà d’aquest espantós panorama que dibuixaven aquestes sis paraules calia esbrinar les circumstàncies. La redactora s’havia posat al servei del denunciant de la situació sense contextualitzar la càrrega de realitat ni preveure les conseqüències de la seva contribució a la toxicitat informativa que recau sobre aquests individus. Bàsicament des de diverses associacions es lamenta la substitució de l’epítet legal potencialment perillós pel d’agressiu (més breu però molt més inexacte).

En l’article s’assenyala que el problema és aquest 25% de GPP quan el conflicte real és el manteniment de l’alt percentatge de gossos abandonats (no extraviats): un 98%. Així doncs el focus del problema no són aquest tipus de gossos, sinó les altíssimes taxes d’abandonament, de delicte contra els animals que se segueixen cometent.

Una mica més endavant es comenta que s’han rehabilitat tres gossos dominants. El concepte de dominància està desterrat des de fa molts anys de l’elenc de comportaments possibles dels gossos per als educadors canins formats adequadament. L’article bàsicament retrata una entitat gironina com a víctima de contenir gossos ferotges fruit del trànsit i venda per internet. Quin favor es fa doncs als gossos? Cap. Es nomenen unes races i els seus encreuaments que són les que l’any 1999 es van assenyalar des del Govern tot i no ser les protagonistes de més atacs ni diferir en pes, tendències i estructura a altres races que ni s’anomenen. La llei sobre els gossos potencialment perillosos va ser qüestionada des del principi per experts i aficionats i lamentablement no ha servit per evitar atacs greus ni per evitar que aquests gossos pateixin mutilacions, ensinistraments que indueixen a la indefensió, trànsit, robatoris i mort.

S’apunten també tímides mesures esperançadores, es parla d’una prova pilot i d’uns gossos molt concrets. Tenim constància que una activitat quotidiana i ben realitzada transforma la frustració rere els barrots – la que tindria qualsevol animal social reclòs injusta i inapropiadament- en equilibri, afabilitat i simpatia durant els passejos o després de l’adopció. L’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos fa anys que realitza amb gran èxit activitats que demostren la gran capacitat de resiliència d’aquests animals. Molts d’ells, de races fortes, i conductualment res perillosos; en molts casos comparteixen gàbia al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. És el mal maneig i la manca de recursos formatius i materials el que porta a mal interpretar senyals i a imposar etiquetes errònies. Tampoc els mitjans de comunicació generalistes ajuden molt a facilitar el coneixement de la realitat d’aquests gossos que en la majoria dels casos impresionen per la seva corpulència. En res contribueix que se’ls associï comunament a segments poblacionals que veuen en el seu aspecte una “arma” dissuasòria perfecta.

No hi ha una legislació idònia en el món que solucioni màgicament el problema del maltractament i explotació de gossos. Encara que hi fos, les llacunes en la seva aplicació i la manca d’altaveus adequats per al seu coneixement li restaria eficàcia. Animalados va néixer amb vocació d’oferir informació veraç i assequible per combatre els errors que resten benestar als nostres companys peluts. I des d’Animalados us convidem a aprofundir sobre les diferències entre agressivitat, gos potencialment perillós i gos corpulent potencialment petoner.

Gossos i petards

 

Durant aquesta setmana molts sereu els qui esteu ja tement la festa de Sant Joan. Pels nostres animals i també pels del carrer aquestes dates de festes i focs d’artifici es converteixen en uns moments d’estrés i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués en gossos i Clara Busquets en gats. Avui comencem pels consells dels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot quant més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la berbena podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors de la casa i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rossegar o fer-li buscar premis per que es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquila.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta per que pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns manetes podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles anti-estrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor es demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien las pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A aquestes alçades molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només va fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquilitzi aquests dies previs, una bona opció es marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Si, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en que són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell la millor manera de que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrés a nivell físic o psíquic ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en que es trobin. Per exemple gossos recent adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i quanta menys importància li donem menys li en donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per questions de seguretat és important durant aquestos dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga per que tingui la major llibertat possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquila i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients de que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisíó per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i tamany, i que l’estat de salut del gos ho permeti.
Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius però hem de començar vàries setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural per que ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

 

Sílvia Esteve

Els gossos d’Arenys de Mar tindran platja aquest estiu

 

Arenys de Mar tindrà en breu un espai de la platja de la Picòrdia habilitat per els gossos. D’aquesta manera els animals podran accedir-hi durant tota l’època de bany, que va des de l’1 de juny al 16 de setembre, sense haver de recòrrer a l’horari restringit de la resta de les platges, de 8 del vespre a 8 del matí.

Quins gossos podran accedir-hi? Doncs aquells que estiguin censats a l’Ajuntament d’Arenys, per tant serà una platja pels cans locals. Des del consistori es vol evitar que vinguin gossos d’altres municipis.

La zona habilitada estarà delimitada per elements físics que la separaran de la resta de l’espai, tant a la sorra com a l’aigua. D’aquesta manera i com a Barcelona, es pretén minimitzar les molèsties que es puguin causar a altres usuaris sense gos.

Aquesta nova zona per cans arriba també amb el compromís de l’ajuntament de crear més zones d’esbarjo arreu de la vila.

Sílvia Esteve

Fires animalistes

 

Com les flors, a la primavera floreixen les fires animalistes. En els últims anys, de manera vertiginosa, s’han anat produint canvis molt positius que fan coherent el missatge amb les actuacions de les entitats de defensa dels animals. Si abans es desplaçava a molts gossos (i de vegades gats) i se’ls exposava als escenaris, als aplaudiments i als crits indiscriminadament ara això es cuida molt més. Per a un gos, com per a qualsevol ésser humà poc acostumat, ser diana de les mirades multitudinàries i alienes resulta intimidant.

També el contacte físic no desitjat, repetit i sense mesura atabala i esgota. Per a un gat l’impacte emocional d’una experiència així pot ser devastador. D’aquesta manera en menys d’un lustre hem passat de la sobreexposició a la prudència i de l’impuls a la reflexió. A les fires ja no anem a buscar animals, ara podem fer compres solidàries, participar en tallers, aprendre coses, conèixer la labor de moltes organitzacions noves i els projectes de les veteranes. En definitiva podem passar-ho bé amb i sense companyia amb el plus de convertir-nos en millors persones.

En les fires especulatives es mostren gossos de treball o cacera encadenats o en gàbies a l’aguait una destinació compatible amb la supervivència. En contraposició en les fires proteccionistes, cada vegada hi ha menys animals in situ. Que no hi hagi molts cans sense amo a la caça i captura d’un adoptant al que disparar una mirada tendra o un petó és una bona notícia. Les fires animalistes s’omplen de protectores amb l’objectiu de conquerir a famílies noves per mitjà d’actes benèfic-festius, incorporar entre els adoptants al públic al·lèrgic al drama, a l’indecís i al compulsiu. Rescatar aquesta porció de gent que tem a les gosseres i els refugis pel que tenen de trist, de depassador, de llunyà i, de vegades, d’hostil.

El preu per fer-se accessible és alt per a tots, especialment per als animals en espera, no sempre ho passen bé. Hi ha molt contrast entre la vida aïllada, rutinària, tediosa i grisa d’una gossera i la sobreexcitació d’una festa urbana que, a més, exigeix unes dotze hores d’alerta des de l’arribada fins al tancament. Ja fa anys que en les paradetes dels mercats animalistes ja no hi ha gats atemorits dins transportins. No sabem el nom de la persona que amb bon criteri va vetar la presència de felins a les fires animalistes barcelonines però la felicitem. La voluntat de trobar una bona llar es topava amb la capacitat dels gats de suportar el tràfec d’individus, olors, llums, sorolls i altres que els humans anomenem festa.

Els nord-americans, que saben molt de vendes, han conclòs que l’adopció d’un nou membre de la família ha de ser semblant a l’experiència de l’adquisició d’un producte de luxe. Ha de ser confortable, ha d’embolicar els sentits, ha de ser agradable i has de poder parlar d’ella en termes positius. Enrere va quedar el xantatge emocional de la reixa, la pena, la tara i l’abandó. Són molt poques les entitats que es fan ressò d’aquest aspecte trist sense que deixi de ser una realitat. En les gosseres i en molts refugis hi ha barrots, murs i malla metàl·lica que separen desenes, de vegades centenars de gossos entre si. En moltes gosseres i molts refugis hi ha xarxes, gàbies i gateres que separen desenes de gats entre si. Però actualment és molt més habitual rebre la fletxa del Cupido animalista a partir de les xarxes socials, els suports digitals i els catàlegs.

Poques adopcions, i sobretot poques d’elles adequades, provenen de la immediatesa de veure, signar i portar un company a casa. Com no ens cansarem de reivindicar a Animalados, un familiar de quatre potes ha de completar la nostra llar quan tenim el consens de tots, el coneixement, el temps, els diners i les alternatives suficients per garantir la seva felicitat.

Per si us animeu a visitar alguna d’elles, les fires animalistes imprescindibles a Barcelona són la de Nou Barris, Gràcia, La Mercè i Cat Market. Les aspirants avantatjades són les de Sant Boi, Santa Coloma, Sants i Badalona.

Article d’Emma Infante