Entrades

“Els treballadors i voluntaris dels refugis, gosseres i protectores tenen importants manques de coneixement que reverteixen negativament en el benestar animal”

 

Anna Masferrer és educadora canina i antrozoóloga ha realitzat una investigació que pot posar la primera pedra per millorar el benestar de gossos i gats abandonats reclamant per treballadors i voluntaris dels centres d’acolliment i refugis una millor formació afavorida pels seus responsables. “No només d’amor viuen els animals, els seus cuidadors han d’estar a més a més ben formats”

 

En que consisteix la investigació que has realitzat com antrozoóloga?

Després de diversos voluntariats en refugis privats, com a passejadora i col·laboradora en sessions de modificació de conducta per a gossos, vaig detectar carències generalitzades i equiparables en tots ells. La meva investigació realitzada aquest 2017, intenta demostrar una sèrie d’hipòtesis que qüestionen el correcte funcionament d’aquests centres a l’actualitat:

El criteri de selecció de personal per treballar en refugis i protectores d’àmbit animal, és un factor de risc per al correcte funcionament dels centres? Molts dels problemes derivats podrien estar relacionats amb les aptituds i coneixements d’aquests treballadors? Una millora formativa de les persones que tenen contacte directe amb l’animal, podrien millorar la conducta dels gossos i gats residents? Una millora de conducta dels animals residents facilitaria la seva adopció, i evitaria les devolucions massives d’animals, reduint l’aforament dels centres, i deixant espai i temps per a l’atenció dels animals restants?

A través d’un qüestionari anònim vàrem centrar-nos en la valoració dels coneixements, formació i perfil psicològic dels treballadors i voluntaris interns als refugis del territori català.

 

Quins obstacles has trobat per a obtenir resultats?

La principal dificultat que esperava trobar és la viabilitat de contacte directe amb els voluntaris/treballadors. Resulta impossible establir un contacte directe amb els propis voluntaris/treballadors, per una qüestió de confidencialitat. Derivat d’aquesta limitació, el nostre contacte s’ha efectuat a través de la pròpia administració de la protectora. Hem hagut de deixar en mans de l’administració o directiva dels refugis la divulgació del qüestionari, obtenint així uns resultats (en quantitat) molt inferiors als desitjats. Som conscients, però, de la reticència de l’anàlisi de coneixements per part de les entitats protectores d’animals dels seus propis treballadors. Ja era un factor d’inviabilitat amb el que contàvem des de un principi.

 

Quina dada t’ha sorprès més?

Van haver dos resultats força sorprenents. En primer lloc tot i que el 54,5% dels enquestats va afirmar tenir al menys un any de formació sobre l’àmbit animal, els resultats obtinguts en el bloc de coneixements van ser molt pitjors dels esperats. Les preguntes específiques sobre ontogènia, període de socialització, període ideal per a l’adopció i senyals de calma, van demostrar que el nivell general de coneixements bàsics sobre comportament animal no és el idoni per poder realitzar el contacte directe, socialització de l’animal amb l’ambient, els contactes entre individus de la mateixa i diferents espècies, desenvolupament cognitiu i processos d’adopció de forma correcte. I tot i que un 50% dels voluntaris i treballadors consideren els seus coneixements insuficients per realitzar correctament les tasques al refugi, des de la direcció no es posa cap remei a un problema tant evident. En segon lloc em va sorprendre molt el perfil psicològic obtingut. Tot i que el perfil psicològic més idoni per a l’atenció d’un animal tindria tendència al optimisme i l’extroversió, un 50 % dels enquestats tendeix a la introversió i el 27% gaudeix d’una certa tendència a característiques de psicoticisme. Estaríem parlant possiblement d’una mostra de població amb unes dots socials limitades.

 

Creus que els voluntaris i professionals tenen buits equiparables en la seva formació?

En el cas dels professionals i voluntaris que es dediquen a les tasques de manteniment i neteja de la zona animal, crec que les carències formatives són exactament les mateixes i es veuen empitjorades per la falsa sensació de que l’experiència supleix els coneixements. En el cas dels professionals de l’educació canina, el problema va molt més enllà. Per una part, en un àmbit que està en constant evolució i descobriment no podem quedar-nos amb metodologies retrògrades i antiquades, sinó estar constantment en formació sobre els últims avenços. D’altre banda la formació que engloba la part psicològica dels animals està molt poc regulada en el nostre país, i per tant s’imparteixen constantment formacions amb informació equívoca, que posa en risc el criteri, metodologies i coneixements dels nostres professionals.

 

Quines creus que serien les seves causes?

El coneixement animal en general engloba moltíssims sectors i professionals: veterinaris, etòlegs, biòlegs, psicòlegs, tècnics en teràpies assistides, educadors canins i felins, directors i administradors de refugis… tots amb una formació específica que no pot abastir totes les necessitats. Tot professional hauria de saber derivar, tal i com passa en el camp de la medicina, cada patologia té el seu especialista. Les protectores d’animals i refugis haurien de posar-se les piles en ampliar coneixements i millorar protocols i metodologies per poder realitzar el seu propòsit correctament, que al cap i a la fi no és només recollir animals abandonats, sinó readaptar-los de nou a la vida i trobar-los una família adequada el més aviat possible.

Crec que no és possible realitzar aquests protocols efectius només amb l’amor als animals, sinó amb els coneixements, formació i experiència adequats.

 

I les solucions?

Amb els coneixements dels que disposem avui en dia, a l’espera de nous estudis que revelin més informació, la unió dels professionals dedicats a l’àmbit animal haurà de superar les discrepàncies i trobar un consens que compatibilitzi la informació de totes les especialitats. Només d’aquesta forma podrem començar a treballar tots junts, ocupant-nos cada un del nostre sector, per millorar el benestar i qualitat de vida dels animals, tant dins com fora dels refugis.

 

Anna Masferrer

Ets cívic amb el teu gos?

 

Sí, ja ho sabem: ets molt cívic. Els incívics són els altres. Tot i així, et proposem que comprovis si superes els requisits mínims de civisme i miris en quin nivell de civisme et trobes.

 

Sóc (in)cívic

  1. Recullo sempre les caques del meu gos. Però quan defeca a la gespa o als escocells dels arbres no les recullo perquè és adob per a la vegetació. Als pipicans no les recullo perquè ja ve l’ajuntament a fer-ho.
  2. Deixo que el meu gos faci pipi a qualsevol lloc. Té dret a poder orinar!
  3. Deixo que el meu gos vagi lliure pel carrer i els parcs, encara que no sempre l’estic vigilant i no el puc controlar. Només faltaria que hagués d’anar sempre lligat!
  4. Faig servir collars de càstig perquè, encara que no ho tinc clar, sembla que el gos no estira tant de la corretja.

Si, tens raó, ets molt cívic però només de cara a la galeria. En realitat ets un incívic de nassos i t’has de posar les piles. A la ciutat som moltes persones i animals i si no tenim cura nosaltres mateixos, qui ho farà?  


Sóc cívic, de veritat

  1. Sempre recullo totes les caques del meu gos. No he fallat mai.
  2. No deixo que faci pipi a les façanes de les cases ni als cotxes, motos ni bicicletes que hi aparcats al carrer. Només orina als arbres.
  3. Porto sempre a sobre una ampolla d’aigua amb vinagre (5 parts d’aigua per una de vinagre) i ruixo els llocs on ha orinat perquè no faci mala olor i acabin orinant al mateix lloc tots els gossos del barri.
  4. El meu gos està esterilitzat. Així, a part d’evitar embarassos, malalties de transmissió sexual i patologies en el sistema reproductor, com el càncer, m’estalvio les conductes fugisseres i de marcatge.
  5. El porto lligat i només el deixo anar als llocs on sé que el puc controlar.
  6. No uso ni collars amb punxes o d’ofec, ni corretges extensibles.

Molt bé, felicitats. Si, ets cívic i gràcies a tu, els carrers i els parcs no s’embruten. Però encara pots fer un esforç i anar una mica més enllà.

Sóc un crack

  1. A més de tots els requisits anteriors, en algunes ocasions 
  2. He arribat a recollir les defecacions d’altres gossos, sobretot quan estan enmig del carrer. Així faig exercici i millor que la caca estigui en una bossa que a la sola de la sabata o als coixinets d’altres gossos.
  3. No llenço mai les bosses amb les defecacions a les papereres, perquè allà sovint hi ha gent que busca entre les deixalles. Les llanço als contenidors i ben lligades així no fan pudor ni atreuen les mosques.
  4. Crido l’atenció educadament a les persones que no són cívics amb els seus gossos. Aixi de bon rotllo els hi puc assenyalar que s’han oblidat una caca.

Felicitats! Has de saber que tu no ets cívic, ets un crack. I gràcies a gent com tu, cada dia és més fàcil tenir gos. Gràcies en nom d’Animalados!

Només s’ha finalitzat una de les onze àrees d’esbarjo promeses en la nova ordenança

 

La nova ordenança de tinença i benestar animal de Barcelona de 2014 prometia que abans de finalitzar el 2018 s’haurien construit a la ciutat 11 noves àrees d’esbarjo per a gossos, 10 de les quals havien de tenir més de 700m².

A data d’avui l’única d’elles que ha estat enllestida és la de Nou Barris. Segons l’Ajuntament, la resta es troben en període de licitació o execució i s’hauran engegat d’aquí a finals d’any. Segons ens comenten, encara estan a temps de complir amb el pactat, ja que tenen encara 2018 per endavant.

Pel que fa a les prohibicions d’entrar als parcs amb els gossos, segons l’Ajuntament “no es prohibirà una zona sense habilitar-ne abans una altra”.

Des d’Espai Gos alerten però, que “estan actuant en contra abans de complir ells la normativa” referint-se a les multes que ja s’estan posant als propietaris que porten els seus gossos sense lligar. Un dels punts importants segons Espai Gos és que encara no s’ha començat a tramitar el Carnet Cívic, que permetria portar els gossos deslligats en espais concrets.

Segons Àngela Coll, d’Espai Gos, el que s’està fent és “reprimir que estiguem a l’espai públic, espai que també ens pertany” i afegeix que inclós s’estan començant a veure cartells de prohibit bordar en algunes zones d’esbarjo i pipicans, i que algunes d’aquestes zones estarien en perill de seguir existint per les queixes d’alguns veïns.

Àngela destaca que no es pot donar prioritat a la sanció si abans no s’ha complert amb l’ampliació d’espais per gossos. Si es persegueix el fet de que no vagin lligats, un dels punts de la nova ordenança, “també s’hauria de multar als qui porten el gos amb collars de punxes”, prohibits en el mateix text.

Consulta aquí les noves àrees planificades

Sílvia Esteve

 

Article destacat: De vacances…amb el gos!

Corpulent, Potencialment Perillós i agressiu són tres conceptes diferents

 

Recentment un titular encenia els ànims de la comunitat animalista. “Gossos agressius omplen la protectora de…”. Òbviament més enllà d’aquest espantós panorama que dibuixaven aquestes sis paraules calia esbrinar les circumstàncies. La redactora s’havia posat al servei del denunciant de la situació sense contextualitzar la càrrega de realitat ni preveure les conseqüències de la seva contribució a la toxicitat informativa que recau sobre aquests individus. Bàsicament des de diverses associacions es lamenta la substitució de l’epítet legal potencialment perillós pel d’agressiu (més breu però molt més inexacte).

En l’article s’assenyala que el problema és aquest 25% de GPP quan el conflicte real és el manteniment de l’alt percentatge de gossos abandonats (no extraviats): un 98%. Així doncs el focus del problema no són aquest tipus de gossos, sinó les altíssimes taxes d’abandonament, de delicte contra els animals que se segueixen cometent.

Una mica més endavant es comenta que s’han rehabilitat tres gossos dominants. El concepte de dominància està desterrat des de fa molts anys de l’elenc de comportaments possibles dels gossos per als educadors canins formats adequadament. L’article bàsicament retrata una entitat gironina com a víctima de contenir gossos ferotges fruit del trànsit i venda per internet. Quin favor es fa doncs als gossos? Cap. Es nomenen unes races i els seus encreuaments que són les que l’any 1999 es van assenyalar des del Govern tot i no ser les protagonistes de més atacs ni diferir en pes, tendències i estructura a altres races que ni s’anomenen. La llei sobre els gossos potencialment perillosos va ser qüestionada des del principi per experts i aficionats i lamentablement no ha servit per evitar atacs greus ni per evitar que aquests gossos pateixin mutilacions, ensinistraments que indueixen a la indefensió, trànsit, robatoris i mort.

S’apunten també tímides mesures esperançadores, es parla d’una prova pilot i d’uns gossos molt concrets. Tenim constància que una activitat quotidiana i ben realitzada transforma la frustració rere els barrots – la que tindria qualsevol animal social reclòs injusta i inapropiadament- en equilibri, afabilitat i simpatia durant els passejos o després de l’adopció. L’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos fa anys que realitza amb gran èxit activitats que demostren la gran capacitat de resiliència d’aquests animals. Molts d’ells, de races fortes, i conductualment res perillosos; en molts casos comparteixen gàbia al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. És el mal maneig i la manca de recursos formatius i materials el que porta a mal interpretar senyals i a imposar etiquetes errònies. Tampoc els mitjans de comunicació generalistes ajuden molt a facilitar el coneixement de la realitat d’aquests gossos que en la majoria dels casos impresionen per la seva corpulència. En res contribueix que se’ls associï comunament a segments poblacionals que veuen en el seu aspecte una “arma” dissuasòria perfecta.

No hi ha una legislació idònia en el món que solucioni màgicament el problema del maltractament i explotació de gossos. Encara que hi fos, les llacunes en la seva aplicació i la manca d’altaveus adequats per al seu coneixement li restaria eficàcia. Animalados va néixer amb vocació d’oferir informació veraç i assequible per combatre els errors que resten benestar als nostres companys peluts. I des d’Animalados us convidem a aprofundir sobre les diferències entre agressivitat, gos potencialment perillós i gos corpulent potencialment petoner.

Els gossos d’Arenys de Mar tindran platja aquest estiu

 

Arenys de Mar tindrà en breu un espai de la platja de la Picòrdia habilitat per els gossos. D’aquesta manera els animals podran accedir-hi durant tota l’època de bany, que va des de l’1 de juny al 16 de setembre, sense haver de recòrrer a l’horari restringit de la resta de les platges, de 8 del vespre a 8 del matí.

Quins gossos podran accedir-hi? Doncs aquells que estiguin censats a l’Ajuntament d’Arenys, per tant serà una platja pels cans locals. Des del consistori es vol evitar que vinguin gossos d’altres municipis.

La zona habilitada estarà delimitada per elements físics que la separaran de la resta de l’espai, tant a la sorra com a l’aigua. D’aquesta manera i com a Barcelona, es pretén minimitzar les molèsties que es puguin causar a altres usuaris sense gos.

Aquesta nova zona per cans arriba també amb el compromís de l’ajuntament de crear més zones d’esbarjo arreu de la vila.

Sílvia Esteve