Entrades

Detenen un home d’Albox per matar el gos d’un veí amb una forta puntada al cap

El responsable dels fets va colpejar el gos amb unes botes de treball al cap de l’animal, provocant la seva mort de manera immediata.

Segons ha informat Europa Press, la Guàrdia Civil ha detingut un home de 40 anys acusat de matar el gos d’un veí d’una forta puntada al cap al municipi d’Almeria d’Albox. La investigació dels fets es va iniciar el passat divendres, quan el responsable del ca va denunciar que havia trobat el seu pelut mort al carrer amb un fort traumatisme al cap.

La mateixa agència de notícies detalla que va ser un veí d’Albox qui es va encarregar d’avisar del que havia passat al responsable del gos i el va ajudar a retirar el cos sense vida de l’animal del carrer. Sorprenentment, aquest veí ha estat identificat com l’autor dels fets després d’una profunda investigació per part de la Guàrdia Civil en col·laboració amb la Policia Local d’Albox.

La persona acusada de matar l’animal portava posades unes botes de treball de material sòlid amb les que va ‘xutar’ el cap del gos, matant el pelut en el mateix acte. Posteriorment, es va assegurar que no hi hagués cap testimoni dels fets i es va dirigir al responsable de l’animal per avisar de la tragèdia que havia patit el seu animal de companyia.

Yo Denuncio: denuncia el maltractament animal

A conseqüència dels continus episodis de maltractament animal ocorreguts a Espanya, el Partit Animalista (PACMA) va posar a disposició de totes les persones una eina web que facilita als ciutadans la denúncia d’un cas de maltractament davant les autoritats.

Des del PACMA tenen clar que “no podem romandre impassibles davant el maltractament animal”. Pel que si has presenciat un cas de maltractament animal, o saps d’una situació en què s’estigui produint algun tipus de maltractament, cal que ho denuncïis. Amb Yo Denuncio, tot aquest procés és molt més fàcil.

Recordem que el maltractament animal no és només una qüestió de violència física, sinó que també és maltractament l’abandonament o no proporcionar a l’animal condicions adequades de vida o una correcta alimentació. Els episodis concrets que s’hagin de denunciar depenen de cada comunitat autònoma i cada ajuntament, ja que cadascun té una legislació diferent.

En aquest enllaç trobaràs tota la informació necessària per denunciar el maltractament animal de manera assequible a través de Yo Denuncio:

https://yodenuncio.pacma.es/

Gossos i petards

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als animals de comoanyia i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. Comencem avui pels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot com més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la revetlla podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rosegar o fer-li buscar premis perquè es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquil·la.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta perquè pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns ‘manetes’ podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles antiestrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’hi han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar, ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor és demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien les pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A hores d’ara molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només per fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat, cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquil·litzi aquests dies previs, una bona opció és marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Sí, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser, tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en què són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell, la millor manera que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrès a nivell físic o psíquic, ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en què es trobin. Per exemple gossos recentment adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i com menys importància li donem menys li’n donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per qüestions de seguretat és important durant aquests dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga perquè tingui la llibertat més gran possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquil·la i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos. Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisió per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i mida, i que l’estat de salut del gos ho permeti.
Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius, però hem de començar diverses setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural perquè ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.

Com evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor

Les altes temperatures poden provocar greus conseqüències als gossos. Per aquest motiu, des d’Animalados t’oferim quatre consells bàsics per evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor i t’expliquem com reaccionar en cas de deshidratació.

Els gossos, i la majoria d’animals de companyia, no suen. A priori pot semblar una bona notícia –a ningú li agrada suar- però en realitat és un problema que pot tenir greus conseqüències. Els humans, quan passem molta calor, tenim la capacitat de suar i, quan aquesta suor s’evapora, torna a baixar la temperatura de la pell. Els gossos no poden fer aquest exercici, tant molest com fabulós, de manera que amb les altes temperatures cal extremar l’atenció perquè alguns animals corren un risc elevadíssim. Un cop de calor pot ser mortal.

En els llocs on hi ha molta humitat, el risc comença quan les temperatures dels termòmetres superen els 30 graus. Tota la informació que s’ofereix a continuació, s’ha redactat després de parlar amb la veterinària Marta Legido, membre del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB).

CONSELLS PER EVITAR EL COP DE CALOR

-Evitar treure el gos a passejar entre les 12.00 i les 16.00, que és quan fa més calor. El moment ideal per fer el passeig durant els dies de calor és a primera hora del matí o el més tard possible, quan la temperatura ja no és tan alta. Si no es pot escollir l’hora del passeig, cal fer una volta breu (el temps just perquè faci les seves necessitats) i caminar per l’ombra. Quan el terra agafa una alta temperatura, a més del risc de deshidratació, els animals es poden cremar les plantes dels peus.

-No es pot deixar mai el gos dins del cotxe a l’estiu, ni al sol, ni a l’ombra. Els vehicles aturats poden agafar una temperatura de 40 graus en pocs minuts i un gos tancat amb aquesta calor podria morir en menys de 20 minuts.

-El gos sempre ha de tenir aigua neta i abundant.

-Deixarem que busqui un lloc fresc a casa o per on corri l’aire.

QUINES RACES I QUIN TIPUS DE GOS TENEN MÉS RISC?

-Els gossos vells o els més joves (fins a sis mesos), són els que tenen més risc de deshidratació. Però també els gossos malalts poden tenir problemes.

-Les races amb més problemes són, com és habitual, els branquicefàlics, és a dir, els que tenen el morro xato, com els bulldogs, els boxers o els carlinhos, entre d’altres.

-En contra del que es pugui pensar, les races nòrdiques no pateixen la calor més que les altres races. La seva naturalesa està molt més preparada pel fred que per la calor, però la generosa capa de pèl que tenen també els aïlla de la calor.

COM PODEM DETECTAR QUE S’ESTÀ DESHIDRATANT I QUÈ HEM DE FER?

-La deshidratació és fàcil de detectar: si veiem que les genives es posen morades, cal fixar-se si està augmentant el ritme de la respiració i si la seva temperatura és molt alta.

-Com sempre diem des d’animalados.com, quan tractem temes de salut animal, al menor dubte cal anar al veterinari. Tot i això, hi ha un parell de consells que ens poden ajudar a rebaixar la temperatura del nostre gos i evitar mals irreversibles. Si detectem que està patint un cop de calor, cal embolicar-li el cos i el coll amb una tovallola mullada amb aigua tèbia. No cal que sigui freda, perquè podríem passar ràpidament de la deshidratació a la hipotèrmia. Les potes són millor no mullar-les. També procurarem que begui aigua perquè torni a la seva temperatura habitual, que és entre els 38 i els 39 graus.

I A LA RESTA D’ANIMALS DE COMPANYIA, COM ELS HI AFECTA LA CALOR?

-Els gats pateixen la calor més o menys com els gossos, però com que no surten a passejar, és més difícil que pateixin un cop de calor. Com els gossos, són especialistes a trobar el lloc més fresc de la casa.

-Les aus pateixen molt la calor, és important que tinguin sempre aigua neta a l’abast.

-Els rosegadors també necessiten molta aigua i és possible que detectem que a les hores de més calor, estan completament immòbils.

-Els rèptils són els que pateixen menys quan arriba la calor, però cal tenir cura de mantenir el terrari molt net. Sobretot, cal retirar les restes de menjar.

Viatjar amb el gos en cotxe. Consells, seguretat i benestar animal

Com evitar el mareig del gos al cotxe? Cada quan cal parar? Què diu la DGT? Com garantir la seva seguretat?

Viatjar amb el gos en cotxe pot suposar estrès i ansietat tant a l’animal com a les persones. Garantir la seva seguretat i el seu benestar és una obligació. Parlem amb la nostra experta canina Anna Calvet Alemany, veterinària especialitzada en cans.

Com hem de portar al nostre gos al cotxe?

La DGT ha fet diversos experiments per veure la manera més segura de viatjar amb el nostre gos. Les seves conclusions són clares. Depèn de la mida. Els gossos grans hauran d’anar al maleter amb un transportí. A més, haurà de situar-se de manera transversal a la marxa i garantir el correcte flux d’aire. Els gossos petits, en canvi, aniran millor al terra del vehicle. Això és el que segons la DGT garantirà amb més probabilitat la seva seguretat en cas de col·lisió.

Cada quant fer una parada de descans?

Els gossos, igual que les persones, necessiten parar durant un viatge en cotxe. Es recomana una aturada cada 2 hores, tres com a màxim. En el moment del descans, es recomana que l’animal camini uns minuts perquè el transportí li ha pogut causar molèsties. És important que vagi lligat perquè el soroll d’altres cotxes pot espantar-lo, especialment si és molt temorós. A més, es recomana hidratar-lo bé, donar-li aigua per beure i fins i tot mullar-lo per reduir la seva alta temperatura corporal.

Com evitar el mareig del gos?

Si el nostre gos es mareja habitualment i ho passa molt malament, es pot optar per mediació anti-mareig. Sempre amb el consell del nostre veterinari, aquesta opció pot millorar el benestar del gos durant el circuit. Altres mesures inclouen no donar de menjar al gos durant les tres hores prèvies al viatge. Portar mantetes netes per si hi ha vòmits és recomanable.

Riscos de viatjar amb el gos en cotxe

Els cops de calor suposen un risc pels “millors amics dels humans”. Com els evitem? En primer lloc, cal tenir en compte que la temperatura del gos és sempre major a la dels humans. Per això, són menys flexibles i menys adaptables als cops de calor. En conseqüència, cal que es refresquin contínuament. En cap cas es pot deixar sol el gos dins del cotxe. Assegurar-li una mica d’ombra i una bona hidratació poden ajudar-nos a prevenir un disgust.

A més, els accidents de trànsit suposen un clar risc pels animals, així com per a les persones. Per això és convenient seguir les mesures oportunes per prevenir aquest tipus de sinistres.

Com aconseguir que el gos es calmi al cotxe?

Els gossos, igual que els humans, poden anticipar situacions. En aquest sentit, viatjar en cotxe els suposa sortir de la seva zona de confort. A més, si en viatges previs van tenir marejos, vòmits, etcètera, és previsible que es posin encara més nerviosos. Com evitar-ho? Una possibilitat és acostumar-los primer a viatges curts. És recomanable aturar si el gos no es troba bé. A més, és interessant mantenir en tot moment la calma, ja que si nosaltres estem angoixats transmetrem aquestes sensacions als cans.

Animals al metro, un viatge sense retorn

“Un gos que prefereix la pilota a jugar amb altres gossos, és un gos addicte”

Des d’Animalados hem entrevistat Júlia Guiu, educadora d’Essència Canina qui ha desmuntat alguns mites sobre els gossos.

– ¿Fem bé els propietaris en promoure el joc de la pilota amb els nostres gossos?

Contràriament al que es creu, jugar a pilota és una activitat que no aporta res de bo per a la salut física ni mental del gos. Entenguem “jugar a pilota” com llançar qualsevol objecte perquè el nostre gos corri darrere seu, com pals o altres joguines.

– D’on ens ve aquesta mania?

El joc de pilota és “còmode” per als humans perquè no hem de pensar molt i aconseguim que el gos corri i es cansi. En algun moment ens van convèncer que un gos cansat no donava problemes. Per a mi un gos feliç és un gos serè i tranquil.

– Per què sembla que als gossos els agrada tant? És instint? No sabem oferir-los coses millors?

L’instint de caça empeny els gossos a perseguir el moviment. A la vida salvatge aquesta persecució es compensa amb hores de menjar, rosegar, mastegar, empolainar-se i descansar. En el joc de la pilota només obté la part estressant del comportament de caça. Que el seu cos estigui capacitat per córrer no vol dir que ho hagi de fer.
Hi ha jocs molt fàcils que són molt més enriquidors mental i físicament per al gos. Però suposen una miqueta més d’imaginació per part nostra.

– ¿Es pot parlar de gossos addictes a la pilota?

Totalment, per exemple un gos que prefereix la pilota a relacionar-se amb els altres gossos, des del meu punt de vista és addicte a la pilota.

– Quin és el perfil del gos “pilotaddicte”?

La meva experiència em diu que hi ha algunes races més propenses com els pastors o els terriers, i altres races que difícilment arribin a aquest addicció com els nòrdics.
Tot i això l’humà és qui des de cadell propícia i acostuma al gos a jugar a pilota. Qualsevol gos que necessiti jugar cada dia, que ho prefereixi a relacionar-se amb altres gossos o que jugui més de 20 minuts, és addicte o està en procés d’addicció.

– Quin és el perfil de l’amo que fa al seu gos un esclau d’aquest joc?

No es tracta de perfils. Crec que tots ho fem de la millor manera que sabem. És només falta d’informació.

– Hi ha programes de deshabituació?

Com qualsevol addicció necessita d’abstinència total. Deixar de llançar-li objectes perquè els persegueixi, evitar llocs on es juga a pilota i passar pel període d’abstinència, seran els primers passos a seguir.

– Quines alternatives saludables proposeu?

Un exercici molt recomanable és la recerca de premis. Només cal llançar per la gespa una desena de premis petits perquè els vagi buscant. Als gossos els relaxa molt l’activitat d’olorar. Estan seguint rastres, destriant entre totes les olors quedar-se amb el premi que tu li has tirat. Si vas practicant, el gos millorarà molt. Per a ells, focalitzar en una sola cosa és com si fessin ioga.

 

– Alguna més?

Jocs que requereixin pensar i utilitzar l’olfacte… També proporcionar passejades tranquils i relaxants per diferents llocs perquè pugui investigar coses noves cada dia. A més, són ideals les sortides a la muntanya on pugui gaudir de la llibertat i si és en companyia d’altres gossos molt millor.

-El gos també es cansa a base de pensar?

Si, esclar. És que físicament és molt difícil de cansar, un gos. Tenen molta resistència. A més, cansar-lo psicologicament interessa molt.

-Per a moltes persones la pilota és genial perquè permet tenir el gos lliure en un parc amb la seguretat que no s’escaparà…

Si, però tampoc jugarà amb un altre gos. Si un gos va darrere d’una bicicleta o molesta un nen és que alguna cosa no hem fet bé. Els gossos han d’anar aprenent per ells mateixos. Necessiten investigar i equivocar-se… i algun cop un cadell s’escaparà però després torna i li haurem de donar un premi perquè vegi que amb nosaltres està millor…

– Hi ha altres necessitats que estiguin mal detectades i que les sobreestimulem en excés?

Hi ha un mal concepte del que el gos necessita. Per exemple hi ha alguna cosa s’ha posat de moda que és sortir a córrer o en bici amb el gos. Igual que una vida sedentària és dolenta, una vida atlètica està demostrat que té greus conseqüències a la llarga. L’exercici que fa per si mateix de forma natural, és suficient per tenir el seu cos equilibrat i ple de salut. Els gestos repetitius són els causants de lesions musculars i el dolor és el causant de molts dels canvis de comportament sobtats. Les necessitats reals d’un gos és estar acompanyat, que ho entenguin, que el tractin amb respecte i poder participar en la vida de la família. Si té tot això, difícilment serà infeliç.

– A més d’educadors canins teniu una residència a l’Ametlla del Vallès. Crida molt l’atenció que no teniu gàbies i que conserveu l’estructura de família. És un model diferent als que sol ser una residència canina no? Explica’ns en què us baseu …

Els gossos vénen a passar unes vacances divertides, com si fossin unes colònies, convivint amb altres gossos, tots junts i formant part de la nostra família com bé dius. Mai estan aïllats, ni separats de la resta del grup i mai queden sols. Per això, només acceptem gossos sociables i que puguin conviure amb altres, és el més important. La nostra casa està preparada i pensada per a ells, no falten sofàs i llits perquè descansin. A més estem en una gran parcel·la de 7500m2, on poden jugar i investigar tot el que vulguin amb nosaltres i amb els altres companys canins.
Sobretot sempre demanem que ens visitin abans perquè coneguin tant el lloc com els gossos de la família. Així l’adaptació al lloc nou serà més agradable i fàcil per a ells si ja ens coneixen prèviament.

– T’has format amb Turid Rugaas, la gran guru mundial que va revelar els senyals de calma com a llenguatge universal caní … què tal l’experiència?

Molt satisfactòria. Turid Rugaas té molts anys d’experiència i una visió dels gossos molt empàtica. He après molt amb ella en aquest any i mig. Juntament amb Nicolás Planterose, són, tant per a mi, com per altres educadors, uns gran referents. Tant els seus coneixements com la seva filosofia s’haurien de difondre molt més.

Entrevista d’Emma Infante i Jordi Mumbrú a Júlia Guiu d’Essència Canina