Tag Archive for: gos

Viatjar amb el gos en cotxe. Consells, seguretat i benestar animal

Com evitar el mareig del gos al cotxe? Cada quan cal parar? Què diu la DGT? Com garantir la seva seguretat?

Viatjar amb el gos en cotxe pot suposar estrès i ansietat tant a l’animal com a les persones. Garantir la seva seguretat i el seu benestar és una obligació. Parlem amb la nostra experta canina Anna Calvet Alemany, veterinària especialitzada en cans.

Com hem de portar al nostre gos al cotxe?

La DGT ha fet diversos experiments per veure la manera més segura de viatjar amb el nostre gos. Les seves conclusions són clares. Depèn de la mida. Els gossos grans hauran d’anar al maleter amb un transportí. A més, haurà de situar-se de manera transversal a la marxa i garantir el correcte flux d’aire. Els gossos petits, en canvi, aniran millor al terra del vehicle. Això és el que segons la DGT garantirà amb més probabilitat la seva seguretat en cas de col·lisió.

Cada quant fer una parada de descans?

Els gossos, igual que les persones, necessiten parar durant un viatge en cotxe. Es recomana una aturada cada 2 hores, tres com a màxim. En el moment del descans, es recomana que l’animal camini uns minuts perquè el transportí li ha pogut causar molèsties. És important que vagi lligat perquè el soroll d’altres cotxes pot espantar-lo, especialment si és molt temorós. A més, es recomana hidratar-lo bé, donar-li aigua per beure i fins i tot mullar-lo per reduir la seva alta temperatura corporal.

Com evitar el mareig del gos?

Si el nostre gos es mareja habitualment i ho passa molt malament, es pot optar per mediació anti-mareig. Sempre amb el consell del nostre veterinari, aquesta opció pot millorar el benestar del gos durant el circuit. Altres mesures inclouen no donar de menjar al gos durant les tres hores prèvies al viatge. Portar mantetes netes per si hi ha vòmits és recomanable.

Riscos de viatjar amb el gos en cotxe

Els cops de calor suposen un risc pels “millors amics dels humans”. Com els evitem? En primer lloc, cal tenir en compte que la temperatura del gos és sempre major a la dels humans. Per això, són menys flexibles i menys adaptables als cops de calor. En conseqüència, cal que es refresquin contínuament. En cap cas es pot deixar sol el gos dins del cotxe. Assegurar-li una mica d’ombra i una bona hidratació poden ajudar-nos a prevenir un disgust.

A més, els accidents de trànsit suposen un clar risc pels animals, així com per a les persones. Per això és convenient seguir les mesures oportunes per prevenir aquest tipus de sinistres.

Com aconseguir que el gos es calmi al cotxe?

Els gossos, igual que els humans, poden anticipar situacions. En aquest sentit, viatjar en cotxe els suposa sortir de la seva zona de confort. A més, si en viatges previs van tenir marejos, vòmits, etcètera, és previsible que es posin encara més nerviosos. Com evitar-ho? Una possibilitat és acostumar-los primer a viatges curts. És recomanable aturar si el gos no es troba bé. A més, és interessant mantenir en tot moment la calma, ja que si nosaltres estem angoixats transmetrem aquestes sensacions als cans.

Animals al metro, un viatge sense retorn

“Un gos que prefereix la pilota a jugar amb altres gossos, és un gos addicte”

Des d’Animalados hem entrevistat Júlia Guiu, educadora d’Essència Canina qui ha desmuntat alguns mites sobre els gossos.

– ¿Fem bé els propietaris en promoure el joc de la pilota amb els nostres gossos?

Contràriament al que es creu, jugar a pilota és una activitat que no aporta res de bo per a la salut física ni mental del gos. Entenguem “jugar a pilota” com llançar qualsevol objecte perquè el nostre gos corri darrere seu, com pals o altres joguines.

– D’on ens ve aquesta mania?

El joc de pilota és “còmode” per als humans perquè no hem de pensar molt i aconseguim que el gos corri i es cansi. En algun moment ens van convèncer que un gos cansat no donava problemes. Per a mi un gos feliç és un gos serè i tranquil.

– Per què sembla que als gossos els agrada tant? És instint? No sabem oferir-los coses millors?

L’instint de caça empeny els gossos a perseguir el moviment. A la vida salvatge aquesta persecució es compensa amb hores de menjar, rosegar, mastegar, empolainar-se i descansar. En el joc de la pilota només obté la part estressant del comportament de caça. Que el seu cos estigui capacitat per córrer no vol dir que ho hagi de fer.
Hi ha jocs molt fàcils que són molt més enriquidors mental i físicament per al gos. Però suposen una miqueta més d’imaginació per part nostra.

– ¿Es pot parlar de gossos addictes a la pilota?

Totalment, per exemple un gos que prefereix la pilota a relacionar-se amb els altres gossos, des del meu punt de vista és addicte a la pilota.

– Quin és el perfil del gos “pilotaddicte”?

La meva experiència em diu que hi ha algunes races més propenses com els pastors o els terriers, i altres races que difícilment arribin a aquest addicció com els nòrdics.
Tot i això l’humà és qui des de cadell propícia i acostuma al gos a jugar a pilota. Qualsevol gos que necessiti jugar cada dia, que ho prefereixi a relacionar-se amb altres gossos o que jugui més de 20 minuts, és addicte o està en procés d’addicció.

– Quin és el perfil de l’amo que fa al seu gos un esclau d’aquest joc?

No es tracta de perfils. Crec que tots ho fem de la millor manera que sabem. És només falta d’informació.

– Hi ha programes de deshabituació?

Com qualsevol addicció necessita d’abstinència total. Deixar de llançar-li objectes perquè els persegueixi, evitar llocs on es juga a pilota i passar pel període d’abstinència, seran els primers passos a seguir.

– Quines alternatives saludables proposeu?

Un exercici molt recomanable és la recerca de premis. Només cal llançar per la gespa una desena de premis petits perquè els vagi buscant. Als gossos els relaxa molt l’activitat d’olorar. Estan seguint rastres, destriant entre totes les olors quedar-se amb el premi que tu li has tirat. Si vas practicant, el gos millorarà molt. Per a ells, focalitzar en una sola cosa és com si fessin ioga.

 

– Alguna més?

Jocs que requereixin pensar i utilitzar l’olfacte… També proporcionar passejades tranquils i relaxants per diferents llocs perquè pugui investigar coses noves cada dia. A més, són ideals les sortides a la muntanya on pugui gaudir de la llibertat i si és en companyia d’altres gossos molt millor.

-El gos també es cansa a base de pensar?

Si, esclar. És que físicament és molt difícil de cansar, un gos. Tenen molta resistència. A més, cansar-lo psicologicament interessa molt.

-Per a moltes persones la pilota és genial perquè permet tenir el gos lliure en un parc amb la seguretat que no s’escaparà…

Si, però tampoc jugarà amb un altre gos. Si un gos va darrere d’una bicicleta o molesta un nen és que alguna cosa no hem fet bé. Els gossos han d’anar aprenent per ells mateixos. Necessiten investigar i equivocar-se… i algun cop un cadell s’escaparà però després torna i li haurem de donar un premi perquè vegi que amb nosaltres està millor…

– Hi ha altres necessitats que estiguin mal detectades i que les sobreestimulem en excés?

Hi ha un mal concepte del que el gos necessita. Per exemple hi ha alguna cosa s’ha posat de moda que és sortir a córrer o en bici amb el gos. Igual que una vida sedentària és dolenta, una vida atlètica està demostrat que té greus conseqüències a la llarga. L’exercici que fa per si mateix de forma natural, és suficient per tenir el seu cos equilibrat i ple de salut. Els gestos repetitius són els causants de lesions musculars i el dolor és el causant de molts dels canvis de comportament sobtats. Les necessitats reals d’un gos és estar acompanyat, que ho entenguin, que el tractin amb respecte i poder participar en la vida de la família. Si té tot això, difícilment serà infeliç.

– A més d’educadors canins teniu una residència a l’Ametlla del Vallès. Crida molt l’atenció que no teniu gàbies i que conserveu l’estructura de família. És un model diferent als que sol ser una residència canina no? Explica’ns en què us baseu …

Els gossos vénen a passar unes vacances divertides, com si fossin unes colònies, convivint amb altres gossos, tots junts i formant part de la nostra família com bé dius. Mai estan aïllats, ni separats de la resta del grup i mai queden sols. Per això, només acceptem gossos sociables i que puguin conviure amb altres, és el més important. La nostra casa està preparada i pensada per a ells, no falten sofàs i llits perquè descansin. A més estem en una gran parcel·la de 7500m2, on poden jugar i investigar tot el que vulguin amb nosaltres i amb els altres companys canins.
Sobretot sempre demanem que ens visitin abans perquè coneguin tant el lloc com els gossos de la família. Així l’adaptació al lloc nou serà més agradable i fàcil per a ells si ja ens coneixen prèviament.

– T’has format amb Turid Rugaas, la gran guru mundial que va revelar els senyals de calma com a llenguatge universal caní … què tal l’experiència?

Molt satisfactòria. Turid Rugaas té molts anys d’experiència i una visió dels gossos molt empàtica. He après molt amb ella en aquest any i mig. Juntament amb Nicolás Planterose, són, tant per a mi, com per altres educadors, uns gran referents. Tant els seus coneixements com la seva filosofia s’haurien de difondre molt més.

Entrevista d’Emma Infante i Jordi Mumbrú a Júlia Guiu d’Essència Canina

Aprofita el teletreball per fer exercicis amb el gos a casa

Practicar segons quins jocs amb els gossos ajuda a que descarreguin la seva “energia depredadora”

 

El teletreball i el confinament han provocat que passem moltes més hores a casa que abans. I entre els grans beneficiats d’aquesta «nova normalitat» hi ha els nostres animals que poden gaudir molt més de la nostra companyia. Amb aquest article, us proposem que aprofiteu aquestes hores i que feu petites sessions de jocs que permetin, en aquest cas als gossos, utilitzar els seus instints perquè així puguin descarregar la seva “energia depredadora”, segons el terme utilitzat per Jean Donaldson a El Coque de Culturas (Kns Ediciones), un dels nostres llibres de capçalera. Tots aquests jocs, són “una excel·lent manera de desenvolupar vàlvules d’escapament del nostre gos” i aconseguir que estigui després més tranquil. De fet, segons Donaldson, «aplicar aquest tipus d’estimulació regularment és la primera línia de prevenció i defensa contra els problemes de comportament».

L’amagatall.

Aquest exercici permet que el gos desenvolupi el seu instint de rastreig i és molt fàcil aconseguir resultats sorprenents en molt poc temps. Consisteix en amagar alguna joguina del gos en algun racó d’una habitació i demanar-li que la trobi. Per fer-ho, primer cal jugar una estona amb la joguina en qüestió. Pot ser un llaç de roba o una pilota o el que sigui. Quan ja hem aconseguit cridar la seva atenció amb aquell objecte, anem cap a una habitació i fem que el gos s’assegui a la porta. Entrem a dins i, amb la porta tancada sense que ens vegi, amaguem la joguina en algun racó. Les primeres vegades és millor donar una mica de peixet i deixar-la una mica a la vista. Un cop la hem deixat en algun lloc, obrim la porta i li demanem que la busqui. “Busca, busca”, li diem. La majoria dels gossos ja estan programats per començar a buscar la joguina. Si no funciona, li podem deixar que olori la mà amb la que hem estat jugant abans amb la joguina i automàticament començarà a buscar. Quan la trobi, l’hem de felicitar amb energia (fins i tot exagerant una mica) i premiar amb alguna galeta que li agradi. Després el fem sortir de l’habitació i tornem a repetir l’exercici. Al cap de poques sèries, només obrir la porta, el gos ja començarà a buscar la joguina d’una manera sorprenent.

Estira i afluixa

Son moltes les persones que desaconsellen totalment jugar amb el gos a l’estira i afluixa, ja que consideren que pot fomentar la dominància del gos. Però Jean Donaldson té un altre punt de vista: Jugar a estirar una corda o un llaç de roba mentre el gos el té entre les dents no converteix l’animal en un depredador perquè ja ho és. Al contrari, tots els jocs que permetin que el nostre gos tregui el depredador que porta dins són en realitat una vàlvula d’escapament per a ell. A més, quan l’animal estira fort amb les dents no està competint amb nosaltres, està “cooperant amb tu per matar la presa”. Aquesta escena la hem vist en mil reportatges, quan els llops després de caçar un animal el van estirant per les diferents part del cos per poder-se’l menjar. “Alguns membres de la manada estan subjectant l’animal al mateix temps (…) i tots estiren com a bojos”, diu Donaldson. Es tracta doncs de convertir-nos en un altre membre de la manada i estirar el llaç amb força i anar-lo movent, tal com fan els depredadors quan tenen la presa entre les dents. Evidentment, és un exercici que té risc. Ens podem emportar una mossegada sense voler. Cal fer-ho amb guants i amb molta atenció. I els nens més val que no el practiquin. El joc s’acaba quan dius “deixa” i el gos ha de deixar caure el llaç. Aquesta part cal practicar-la prèviament, a base de deixar que agafi coses (no cal que siguin les que més li agraden) i ordenar-li que les deixi. Quan entregui el que tingui a la boca cal recompensar-lo amb algun premi.

“M’atreviria a dir que aquesta cooperació per matar és una experiència que enforteix els llaços entre els membres de la manada, és una experiència intensa i plaent que el gos associarà estretament amb tu”, conclou l’autora.

La canya de pescar

De tots els jocs possibles, aquest és un dels que més agrada als gossos. Es tracta de lligar una corda a un dels extrems d’un pal, que potser la branca d’un arbre o el pal d’una escombra. Si és flexible, però, és més fàcil. A l’altre extrem de la corda i lliguem alguna joguina, com si fos una canya de pescar. En aquest exercici no cal preparar el gos ni confiar que entengui el joc. L’instint de l’animal s’encarrega que les instruccions quedin ben clares. Cada vegada que mogueu el pal i la corda faci oscil·lar la joguina, l’animal hi veurà una presa en moviment. De seguida intentarà caçar la joguina. Es pot moure la joguina a certa alçada, per provocar que l’animal salti o es pot arrossegar per terra, com si fos un conill. El gos anirà com un boig a caçar-lo. Quan l’agafi, costarà que el deixi anar, però ha d’entendre que fins que no ho faci no es repetirà l’exercici, de manera que, si tenim paciència, ho acabarà entenent. Així que li direm “deixa, deixa” i no jugarem fins que l’hagi deixat anar.

Fundació Affinity: “El benestar animal a Espanya està compromès”

Amb motiu del Dia Mundial dels Animals (4 d’octubre), Fundació Affinity llança una campanya de conscienciació i reivindicació en favor dels animals.

El 47% de les famílies espanyoles conviuen amb un o més animals de companyia. I encara que per a moltes d’elles els gossos i els gats són un membre més de la família i els estimen com a tal, Fundació Affinity alerta que encara hi ha molt a millorar per garantir el benestar animal a Espanya, tant a nivell individual com des de les autoritats polítiques. El 4 d’octubre se celebra el Dia Mundial dels Animals, un dia que busca conscienciar la població sobre els seus drets.

L’abandonament de gossos i gats constitueix el principal problema de benestar dels animals de companyia al nostre país. Encara que en general la societat avança cap a una major conscienciació sobre la responsabilitat que tenim cap als animals de companyia i el compromís que requereix conviure amb ells, segueix havent-hi lamentablement molts casos d’abandonament. De fet, les protectores recullen any rere any centenars de milers de gossos i gats.

“Des de Fundació Affinity identifiquem dues vies clau per intentar prevenir el problema de l’abandonament. D’una banda, la conscienciació. Transmetre la importància de reflexionar abans d’incorporar a la nostra família un animal de companyia; esterilitzar per reduir la pèrdua i abandonament d’animals i identificar-los correctament. D’altra banda, avançar en la creació d’un cens d’animals que ens permeti tenir un major control dels animals que hi ha al nostre país”, afirma Isabel Buil, directora de Fundació Affinity.

Les dades de 2019 diuen que un gos o gat adult passa una mitjana de 8 mesos a la protectora esperant a ser adoptat per una nova família. Una dada que ara es podria veure agreujada per la crisi provocada pel Covid-19.

Segons un estudi realitzat per Fundació Affinity i la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant el confinament, les peticions per adoptar un animal de companyia van baixar al 40% de les protectores espanyoles, tant en el cas dels gossos com en els gats.

La necessitat de modificar el Codi Civil espanyol

El desembre de 2017, el Congrés dels Diputats va admetre a tràmit, amb suport unànime de tots els grups parlamentaris, una proposició de llei per canviar el règim jurídic dels animals i que deixin de ser considerats com a coses. No obstant això, gairebé tres anys després, el consens aconseguit per tots els grups polítics del Congrés encara no ha arribat a materialitzar-se. El canvi del Codi Civil segueix sent una assignatura pendent i mentrestant, els animals continuen sent coses davant la llei.

“Amb aquesta modificació del Codi Civil, s’haurà de tenir en compte el propi interès de l’animal. Aportarà més drets i respecte cap a ells. En una data tan assenyalada com és el Dia Mundial dels Animals, volem demanar a Govern que recuperi aquest acord i a la fi es materialitzi aquesta important iniciativa, que pot canviar la situació dels animals al nostre país i tenir per fi l’estatus jurídic que els correspon”, sol·licita Isabel Buil.

4 d’octubre: Els animals, en Vaga

Per commemorar el dia Mundial dels Animals i reivindicar la necessitat de garantir el seu benestar, Fundació Affinity ha impulsat la primera Vaga d’Animals. Una iniciativa que posa de manifest els milers d’abandonaments que se segueixen donant i la difícil situació de les protectores i que per un dia demanarà que tots els gossos i gats que apareguin en xarxes socials ho facin d’esquena en senyal de protesta.

Els que vulguin unir-se a aquest moviment i donar visibilitat a la situació que pateixen els animals, s’hauran de publicar una foto del seu gos o gat d’esquena, (o bé la imatge de la campanya), en els perfils de xarxes socials el pròxim dia 4, amb el hashtag #huelgadeanimales.

Imatge de la campanya del Dia Mundial dels Animals, Fundació Affinity

Fins a quina distància puc passejar el gos?

Davant les contínues restriccions per part de molts ajuntaments, la Secretaria d’Estat de Seguretat ha recordat que les administracions locals no poden regular les distàncies a les que surten els gossos a passejar.

Són moltes les persones que han mostrat el seu malestar per les nombroses restriccions que han imposat els ajuntaments municipals a l’hora de treure el gos a passejar. Algunes d’elles han estat fins i tot multades per “romandre a més metres de distància del permès”, una llei que no es troba recollida en el Reial Decret de mesures de confinament.

Davant aquesta situació, la Secretaria d’Estat de Seguretat ha publicat un comunicat en què recorda als ajuntaments que no poden imposar restriccions sobre les distàncies a les que es pot treure els animals o sobre l’acotació d’unes franges horàries concretes. Les autoritats locals només poden adoptar mesures que serveixin per a l’execució de les ordres directes de l’autoritat competent.

Aquest comunicat arriba després que diversos ajuntaments hagin imposat bàndols que regulen els passejos dels gossos. Alguns municipis com Càceres, Cambrils o Rubí havien decretat els 200 metres com a distància màxima, uns altres com Badalona o Oriola a només 100 metres. La limitació més extrema s’havia establert a Arquillos, una localitat de Jaén que havia reduït la limitació de les passejades a 5 metres.

Abús d’autoritat de la Guàrdia Urbana a Barcelona

Clara Roig, periodista i ciutadana de Barcelona, ​​ha denunciat públicament a través del seu compte de Twitter el comportament autoritari i poc transparent d’un agent de la Guàrdia Urbana. Clara passejava la seva gossa quan un guàrdia urbà li ha demanat les seves dades personals per a posar-li una denúncia per estar a 750 metres de casa, al pipicà més proper, una zona d’esbarjo animal que segons l’Ajuntament de Barcelona és d’ús permès durant l’estat d’alarma.

El “més vergonyós” segons Clara Roig és “el tracte que jo i dues persones més que passejaven els seus gossos hem rebut per part d’un dels agents. Quan li hem demanat explicacions, ens ha començat a cridar i a amenaçar amb detenir-nos la propera vegada “. A més, Roig ha explicat que “un altre senyor li ha demanat a l’agent el número de placa perquè ens estava tractant fatal i aquest l’ha amenaçat amb posar-li una doble denúncia si rebia qualsevol qüestionament per part seva”, un comportament abusiu injustificat.

Per acabar, la ciutadana catalana ha detallat que “el pitjor ha estat que a l’anar-me’n l’agent s’ha acomiadat de mi amb un -Venga niña-. Com que niña? A part de que tinc 28 anys, ja n’hi ha prou de comentaris masclistes “. Després de compartir l’experiència a través del seu compte de Twitter, la Guàrdia Urbana s’ha posat en contacte amb Clara Roig per conèixer més detalls sobre els fets i li han comunicat que “passaran el succés a la unitat de referència”.