Entrades

Les deu millors pel·lícules sobre gossos de tots els temps

La filmografia sobre gossos és extensa però hi ha alguns títols que són imprescindibles. A continuació, us oferim una selecció de deu pel·lícules que si no has vist no et pots perdre.

 

La dama i el rodamón
El quinzè títol de Walt Disney està basat en la novel·la homònima de Ward Greene i va ser la primera pel·lícula d’animació estrenada a Cinemascope el 1955. Sota la direcció de Clyde Geronimi, Hamilton Luske i Walter Jackson, és la història d’un amor impossible entre Reina , un cocker spaniel de classe alta, i Golf, un gos de carrer que viu com vol i que és molt hàbil a l’hora d’escapar del furgó de la gossera municipal. Més enllà de l’idil·li, que té el seu punt àlgid en un romàntic sopar italiana amb els dos protagonistes menjant espaguetis, la cinta aborda la gelosia que poden tenir els animals quan els seus propietaris tenen un nen i els deixen de costat. Golf li recorda en un passatge a Reina que “quan el nadó arriba, el gos se’n va”.

101 dàlmates
També és obra de Geronimi i Luske, però en aquest cas amb Wolfgang Reitherman, el dissetè llargmetratge animat de Walt Disney, que es va estrenar sis anys més tard. Explica la història de Pongo i Perdy, que tenen quinze cadells que es converteixen en l’objectiu de la malvada Cruella de Vil, que vol per fer-se un abric de pell amb ells i amb altres vuitanta-quatre dàlmates més. Aquesta pel·lícula va ser la primera a utilitzar la tècnica de la xerografia en l’àmbit de l’animació perquè el nombre de gossos necessaris era massa gran. Ideal per als més petits de la casa, el film explica perquè d’adults seguim encara enamorats d’aquesta raça.

Socis i perdiguers
Divertida comèdia dirigida el 1989 per Roger Spottiswoode i protagonitzada per un jove Tom Hanks, que narra la història d’un detectiu que veu com el seu ordenat món s’ensorra al haver-se de associar amb un bavós gos anomenat Hooch, un Dogo de Bordeus. Un animal que no seria l’exemple més idoni per descriure el millor amic de l’home, però que a mesura que la relació avança es guanya el cor del protagonista. Una estranya parella amb una atípica amistat que ens farà riure i ens ajudarà a entendre que cada un de nosaltres té les seves peculiaritats que cal respectar.

 

Ullal blanc
Adaptació de la novel·la de Jack London que va consagrar a la fama a Ethan Hawke el 1991. L’actor es posa a la pell de Jack Conroy, que arriba a Alaska a la fi del segle XIX, en plena febre de l’or, disposat a reclamar l’herència del seu difunt pare. Allà entaularà una estreta relació amb Ullal Blanc, una barreja de llop i gos, no exempta de dificultats pel caràcter indomable d’un animal que ha fet de la supervivència el seu senyal d’identitat. Trepidant pel·lícula d’aventures que ens mantindrà asseguts al sofà amb l’ai al cor.

 

Beethoven
La primera de les set pel·lícules d’aquest Sant Bernat va ser tot un èxit de taquilla el 1992. Beethoven explica l’arribada d’un gos d’aquesta raça a la casa d’una família on és molt ben rebut excepte pel pare, que vol tornar-lo tot i que al final fa marxa enrere. Encara que Beethoven ocasiona moltes molèsties al pare i embruta la casa, la seva presència es converteix en la font de felicitat que buscaven. El simpàtic Sant Bernat s’erigeix en un talismà per a tots els membres de la família, en una peça indispensable de les seves vides. La pel·lícula és també un al·legat contra la crueltat animal representada per un malvat veterinari anomenat Varnick, que vol sacrificar Beethoven.

 

Com gossos i gats
El senyor Tinkles és un gat persa ansiós de poder que encapçala un important moviment felí contra el millor amic de l’home. Aquest és l’argument d’una paròdia d’una pel·lícula d’espies sorprenentment enginyosa i sofisticada que fa riure a adults i petits. Les pallassades dels animals no amaguen una bonica història d’amor que va ser dirigida per Lawrence Guterman el 2001 i que compta amb actors de la talla de Jeff Goldblum i Elizabeth Perkins. Divertida comèdia que ens farà passar una estona entretinguts i que demostra que gossos i gats no són espècies antagòniques.

 

Bombó el gos
El director argentí Carlos Sorín ens va regalar una altra història mínima el 2003 amb aquesta entranyable pel·lícula que va ser premiada al Festival de Sant Sebastià. Joan, el protagonista, es queda sense feina i sobreviu intentant vendre ganivets artesanals que ell mateix fabrica. La seva sort canvia quan una clienta li paga una llàstima no amb diners sinó amb un dogo de pura raça, que acabarà convertint-se en el seu amic i en l’única esperança d’una vida millor. La solidaritat entre els dos protagonistes, que s’assemblen en el seu caràcter reservat, es reflecteix en un viatge existencial amb agudesa, emoció i enorme qualitat estètica.

 

Marley i jo
Vint-i-dos labradors diferents es van necessitar per mostrar els catorze anys de vida de de Marley en aquesta entendridora pel·lícula basada en l’autobiografia del periodista John Grogan, que apareix en una escena amb la seva dona. Protagonitzada per Owen Wilson i Jennifer Aniston i dirigida per David Frankel el 2008, el film retrata la vida d’aquesta parella que abans de ser pares opta per tenir un gos per entrenar-se. El que creien que seria bufar i fer ampolles es transforma en una cursa d’obstacles per les entremaliadures de Marley, “el pitjor gos del món” com el defineixen ells mateixos, encara que després se n’adonen que d’una forma o una altra treu el millor d’ells.

 

Sempre al teu costat
Commovedora pel·lícula que retrata la fidelitat dels gossos amb els seus amos. Aquest remake de la pel·lícula japonesa de 1987, Hachiko Monogatari, que va portar a les pantalles de tot el món Lasse Hallström al 2009 va ser protagonitzada per Richard Gere, Joan Allen i Sarah Roemer. Basada en fets reals, recrea la increïble història de Hachiko, un gos de la raça Akita, que després de la mort del seu propietari dos anys després de néixer, es va passar dia rere dia fins a la seva mort deu anys més tard a l’entrada de l’estació de tren on l’esperava quan tornava de la feina i d’on un dia ja no va tornar. Pel·lícula per a tota la família que ens farà plorar amb escenes com la de Hachi amb Allen esperant Gere en un homenatge d’ella a la seva lleialtat, premiada amb una estàtua a la plaça de l’estació d’Odate (Japó).

 

Belle i Sebastián
Meravellosa història d’amistat inspirada en la sèrie de televisió de culte homònima que va fascinar França durant els anys seixanta i que es va exportar a la gran pantalla el 2013. Sebastià és un nen solitari que viu en un petit poble dels Alps i que troba un gos salvatge, un mastí, al qual domestica i diu Belle, amb el qual parteix a la recerca de la seva mare. Ambientada durant la Segona Guerra Mundial, la pel·lícula critica els prejudicis dels adults que culpen Belle, a qui anomenen “La Bèstia”, de la mort de les seves ovelles. Belle passa de dolent a heroi als cims d’uns Alps que es mostren en tot el seu esplendor gràcies a la fotografia d’Eric Guichard i la música d’Armand Amar.

Badalona s’adhereix al programa VIOPET, una iniciativa per acollir temporalment als animals de dones víctimes de violència masclista

L’Ajuntament de Badalona ha informat que s’adherirà al programa VIOPET, una iniciativa per acollir, de manera temporal, als animals de dones víctimes de violència masclista.

El principal objectiu d’aquest projecte és intervenir en col·laboració amb Serveis Socials, SIAD, SIE, SARA o altres serveis que gestionin casos de violència masclista on es detectin víctimes que conviuen amb animals i, en cas que la víctima no tingui un lloc segur per al seu animal de companyia, activar el protocol per a buscar acolliment per a aquest. L’allotjament pot ser en una protectora, una residència o una casa d’acolliment.

Amb aquesta iniciativa es busca afavorir que les víctimes de violència masclista puguin denunciar i abandonar les llars on pateixen el maltractament, ja que s’ha detectat que existeixen molts casos de víctimes que es veuen condicionades per la incertesa de no saber què passarà amb el seu animal de companyia un cop marxen del seu domicili o per haver d’abandonar els seus companys peluts per poder denunciar.

El programa VIOPET és una iniciativa que sorgeix en el marc del Pla de Contingència contra la Violència de Gènere davant la crisi de la Covid-19, i està desenvolupat per diferents especialistes: professionals de la medicina, la veterinària, l’educació canina/felina, la criminologia, les FFCCS, el treball social, els serveis especialitzats per a víctimes, la psicologia criminal, etc.

El fet que ajuntaments com el de Badalona s’adhereixin a aquesta iniciativa agilita la detecció de casos, millora els protocols de comunicació entre els agents implicats i permet que el procés de denúncia i resposta a les necessitats de les víctimes sigui molt més ràpid.

Trobada entre l’alcalde de Badalona i el director general de Drets dels Animals

L’adhesió de Badalona al programa VIOPET ha estat anunciada per l’alcalde Rubén Guijarro durant una reunió que va mantenir aquest dilluns a la Casa de la Vila, amb el director general de Drets dels Animals del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, Sergio García Torres. També va participar en aquesta trobada la regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Benestar Animal, Rosa Trenado. Després de la trobada, l’alcalde, la regidora i el director general van visitar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia situat al barri de Pomar de Badalona.

Durant la trobada, l’alcalde de Badalona ha destacat que “el benestar animal és una de les prioritats del Govern municipal i per això per primera vegada en la història de la ciutat hem creat una regidoria que se centra en aquesta qüestió”.

En aquest sentit, Rubén Guijarro ha explicat que “estem treballant per crear la Taula del Benestar Animal, un espai on puguin participar totes les entitats, organitzacions i agents de la ciutat que treballen en aquesta temàtica per aconseguir millorar la qualitat de vida i dotar de drets als animals de companyia de Badalona”.

És saludable que el meu gos mengi ossos?

Moltes persones creuen que els ossos són recomanables per als gossos i basen gran part de la dieta dels cans en aquests aliments. Però realment és saludable que el meu gos mengi ossos?

Els ossos no són saludables per als gossos, no conserven ni restableixen la seva salut. “L’os en si mateix no aporta res. És un teixit mineralitzat de calci i fòsfor que l’organisme no absorbeix ni digereix. Només si són carnosos pot afegir algun nutrient. Als gossos els agraden els ossos perquè sempre tenen una mica de sabor, els proporcionen molt gust i plaer”, afirma el veterinari Emilio Castro.

Llavors, per què tenim la creença que els ossos són bons per als gossos?

Hi ha diferents teories que avalen aquesta convicció, la majoria fonamentades en el fet que els llops (que sí que ingereixen ossos) i els gossos són de la mateixa espècie: ergo, el que és bo per a un, ho és per a l’altre.

Dietes com la BARF per a mascotes (Bones And Raw Food, en català, ossos i menjar cru), fan valdre les virtuts d’incloure les restes òssies en el menú del gos amb l’excusa de millorar la seva salut i respectar la naturalesa carnívora de l’animal.

Res més lluny de la realitat: el que els ossos estiguin crus pot provocar que el ca emmalalteixi i fins i tot mori per una infecció. “Hi ha molts paràsits en les carns fresques. Contagiar-se de toxoplasmosis, per exemple, és bastant freqüent. La malaltia pot no manifestar-se o resultar letal”, conclou Castro.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com

Els millors consells perquè els gossos puguin combatre el fred

Ens trobem immersos en les setmanes més fredes de l’any. La baixada de les temperatures afecta els humans … i també els gossos. Per tant, és important conèixer quines mesures hem de tenir en compte amb els canins durant l’època hivernal. Des d’Animalados hem parlat amb Ignacio Moral, veterinari de Clinivet, qui ens ha ofert alguns dels consells més importants a tenir en compte per garantir el millor benestar possible dels animals durant aquesta època de l’any.

Evitar els canvis bruscos de temperatura

Per començar, cal trencar amb el mite que assegura que els gossos, pel seu tipus de pell coberta de pèl, són poc sensibles al fred. La realitat és que els animals domèstics s’han adaptat a la calor de les calefaccions de les llars, de manera que han perdut part de la seva resistència a les baixes temperatures. Per aquest motiu, un dels punts crítics a tenir en compte de cara a la salut de l’animal és evitar el canvi brusc de les temperatures. Passar del clima calent de casa amb la calefacció al fred del carrer pot provocar refredats de coll i nas en els peluts.

Considerar la mida i la raça de l’animal

Cal tenir en compte que la resistència a les baixes temperatures per part dels gossos està relacionada amb la raça i la mida de l’animal. Els gossos xatos i de morro curt estan més predisposats al fred. La seva fisonomia natural fa que siguin menys eficients a l’hora d’escalfar l’aire que inspiren pel nas, per tant, freqüentment respiren per la boca augmentant així les possibilitats de patir un refredat.

Alhora, els gossos de poc pes i pèl curt també estan més exposats a les baixes temperatures, ja que la seva superfície corporal és exponencialment més gran en els grans i perden més calor per convecció. Per contra, els gossos nòrdics, de mantell llarg i diverses capes, són molt poc fredolics i pateixen menys al llarg de l’època hivernal.

Els cadells i els gossos grans estan més exposats al fred

L’edat dels animals és un element a tenir molt en compte per conèixer la resistència dels gossos contra les temperatures baixes. Els cadells i els gossos en edat més avançada són éssers vius que tenen alterat el centre termoregulador que s’allotja en el cervell, i per conseqüència, no són tan eficients amb el manteniment de la seva temperatura corporal. Un dels remeis més eficaços per a aquests col·lectius és vestir a l’animal amb alguna peça de roba. Ara bé, dins de casa és millor no vestir l’animal ni tenir-lo a prop de les calefaccions.

Els animals amb mal estat de salut són més vulnerables a les temperatures baixes

L’estat de salut de l’animal és un altre dels factors a tenir en compte per conèixer el grau de resistència del gos cap al fred. La deshidratació que acompanya múltiples malalties agudes i cròniques disminueix la temperatura corporal. Algunes malalties com ara l’hipotiroïdisme, poden provocar un descens considerable en la temperatura del caní i com a conseqüència que aquest tingui una major vulnerabilitat a les baixes temperatures. Una de les solucions pels gossos amb un estat de salut baix és augmentar una mica la quantitat de calories en la seva dieta durant els mesos freds, sobretot en gossos que viuen i dormen a l’exterior.

Els gossos, de la mateixa manera que les persones, necessiten unes cures específiques per a defensar-se de les baixes temperatures. Un gos amb fred no és un gos feliç. Ja hem vist que hi ha animals que s’adapten millor i més ràpid al fred que d’altres. Esperem que tothom segueixi els consells de l’Ignacio Moral i Clinivet i puguem passar un hivern lliure de refredats.

El misteriós ‘A Team’ podria haver rescatat els podencs atrapats pel volcà de la Palma

El rescat dels quatre podencs atrapats pel volcà de la Palma ha tingut un gir de guió inesperat en les últimes hores. Les xarxes socials s’han fet ressò d’un vídeo gravat a la zona en la qual es trobaven els animals on han trobat una pancarta amb el següent missatge: “Força La Palma. Els gossos estan bé. A-Team”.

Aerocamaras, l’empresa que fa dies que està treballant en el rescat dels gossos mitjançant drons, ha comunicat a través dels seus canals oficials: “Avui hem trobat petjades que aparenten ser de persones dins de la zona d’exclusió. Això podria explicar l’absència dels gossos a la zona inspeccionada”. Per tant, des d’aquesta empresa gallega no descarten que, efectivament, un grup de persones autodenominades com ‘A Team’ (Equip A) s’hagin encarregat del rescat dels podencs.

No obstant això, el grup d’especialistes en drons ha deixat clar que: “La nostra intenció actual és assegurar-nos que els gossos han estat rescatats i estan bé. Ens encantaria poder confirmar això i poder donar per finalitzada la nostra operació a La Palma. Moltes gràcies de nou per tot el suport!”.

Recordem que fa diversos dies es van fer virals a través dels mitjans de comunicació les imatges de quatre gossos podencs atrapats per la lava en dos estanys de la localitat de Todoque, una població que pertany al municipi de Los Llanos de Aridane, situat a sud-oest de l’illa de la Palma. Després del soroll mediàtic d’aquestes imatges, l’associació animalista Leales.org va sol·licitar ajuda a Aerocamaras, una empresa gallega referent a Espanya pel seu treball amb drons.

Un equip d’Aerocamaras, en el seu compromís amb el benestar animal, va aterrar el 17 d’octubre a les Canàries per afrontar el rescat dels animals. Després de rebre el permís pertinent per part de les autoritats canàries, els especialistes van realitzar proves al costat dels equips d’emergència. La prova requerida per al rescat definitiu dels podencs va consistir en un vol de 1.200 metres de trajectòria amb un dron de càrrega suportant una càrrega de 15 kg. Els tècnics van realitzar aquesta acció amb èxit, superant aquesta distància en 200 metres, amb mig quilo més de càrrega i un 35% de bateria.

No obstant això, durant el matí d’ahir 20 d’octubre, l’equip de treball d’Aerocamaras no va trobar cap rastre dels podencs durant els vols de reconeixement de la zona on es trobaven els animals. Des de l’associació animalista Leales.org s’especulava que a causa de les altes temperatures, era possible que els gossos estiguessin refugiats en algun lloc.

Finalment, contra tot pronòstic, les informacions apunten que el misteriós “Team A” s’hauria encarregat de dur a terme el rescat dels famosos quatre podencs de l’illa de La Palma. Des d’Animalados estarem atents a conèixer l’estat dels animals i tractarem de desvelar la identitat d’aquests suposats herois anònims.

Rescatats pels seus propis responsables

Des del mitjà de comunicació ‘Club de Caza’ revelen que una font propera als propietaris dels gossos assegura que “els gossos no estaven abandonats a la seva sort. Simplement van sortir fugint en el moment de l’erupció del volcà”. De fet, des d’aquest mitjà sostenen que “els caçadors els han cuidat sempre, es trobaven caçant a les muntanyes de La Palma. Després d’això, van tenir l’opció de pujar a rescatar-los. Els seus propietaris portaven dies planificant el rescat. En silenci”.