Tag Archive for: gossos

Denuncien l’abandó de deu cadells de gos a la porta d’un refugi de Zamora

El Refugi d’Animals Abandonats de Toro demana col·laboració ciutadana per trobar el responsable o els responsables de l’abandó de deu cadells de gos.

Els voluntaris d’“Animals abandonats a Toro”, un refugi per a animals, han denunciat l’abandonament de deu cadells de gos: “Han deixat una capsa amb deu cadells a la porta del refugi. Això no es fa perquè sí. És premeditat i meditat. El cas ja està en mans de la policia, que investigaran els fets i trobaran la persona o persones que ho han dut a terme posant en perill la vida d’aquests animals”.

El personal del refugi, a través de les xarxes socials, ha compartit l’estat d’ànim en què es troben després d’aquest miserable fet: “Arribar al refugi al matí i trobar-nos això ens fa sentir impotència, ràbia i pensar que la nostra feina de ben poc serveix quan segueix havent-hi persones capaces de fer actes com aquest”.

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Abandonos en Toro (@abandonostoro)

Els voluntaris d’“Animals abandonats a Toro” han sol·licitat col·laboració ciutadana per trobar el responsable o els responsables de l’abandonament: “Si algú ha vist alguna cosa que pugui ajudar la policia que ens avisi o ens truqui. I per descomptat, demanem ajuda per poder atendre aquests cadells”.

De moment, el refugi de Toro s’està encarregant del benestar i de l’alimentació dels cadells fins que trobin una nova llar. Els voluntaris cuiden i atenen els animals diverses vegades al dia, mentre que diferents persones han col·laborat de manera incondicional amb l’aportació de pinso, mantes, medicines, etc.

Per acabar, “Animals abandonats a Toro” ha recordat que: “Esterilitzant els vostres animals s’eviten casos com aquest, ventradas indesitjades, abandonaments múltiples i saturar les protectores d’animals”.

Aquests són els mitjans de contacte del Refugi d’Animals Abandonats a Toro per a qualsevol notificació relacionada amb l’abandó dels cadells:

Correu: abandonostoro@hotmail.com

Mòbil: 636 17 42 56

Engeguen un pla pilot amb gossos ensinistrats per detectar els refugis hivernals del bernat marbrejat, una xinxa asiàtica

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha engegat un pla pilot amb gossos ensinistrats per detectar els refugis hivernals de bernat marbrejats, una espècie de xinxa asiàtic, propers als camps agrícoles i que solen ser de difícil accés i localització.

El DACC ha començat a fer les primeres proves amb gossos detectors durant aquesta tardor, primer en laboratori, i després en camps de les comarques de Girona amb l’objectiu d’implementar-lo a altres comarques en un futur. Els resultats de les primeres proves que s’estan fent sobre el terreny estan donant resultats prometedors.

El projecte està treballant amb una unitat especialitzada en educació canina que ha fet una selecció dels exemplars de gossos a utilitzar tenint en compte les seves característiques físiques, mentals i operatives. La dimensió i la ubicació dels refugis hivernals del bernat marbrejat exigeix que els gossos siguin àgils i lleugers per poder arribar gins el refugi on s’amaguen aquests insectes per hibernar.

Un gos ensinistrat detecta un bernat marbrejat amagat a l’interior de l’església vella de Castellfollit de la Roca/Generalitat de Catalunya

Durant els darrers anys, la Generalitat s’ha mostrat molt preocupada per l’amenaça del bernat marbrejat, una plaga que ha danyat greument molts camps i cultius de Catalunya. Segons les dades recollides pel DACC, aquest any la incidència ha estat més baixa que els darrers anys. No obstant això, sí que s’han detectat danys importants a la demarcació de Girona.

Exemplar de bernat marbrejat trobat per un gos ensinistrat/ Generalitat de Catalunya

A les comarques gironines s’han trobat danys compatibles amb aquesta plaga en plantacions de fruita. Els danys no han estat molt elevats no sols degut a la climatologia de l’any, sinó també a les informacions facilitades pel DACC i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) als agricultors de com actuar per evitar aquesta plaga.

Què hem de fer si trobem un bernat marbrejat?

Durant la tardor és quan és més possible trobar aquesta espècie de xinxa dins les construccions (cases, edificis, magatzems, etc.) per passar l’hivern. Tot i que no afecta les persones ni als animals, resulta molest i comporta una certa alarma. L’insecte, que és originari de la Xina, el Japó, Taiwan i les Corees, es va trobar per primera vegada a Girona el 2006 i ja s’ha detectat a 185 municipis de Catalunya.

Cal conèixer que si es detecten dins les cases no és recomanable aplicar insecticides per la poca eficàcia d’aquests tractaments. La millor opció per reduir la seva presència en els habitatges és aspirar-los i submergir-los en aigua, recorda el Servei de Sanitat Vegetal del DACC. Cal evitar que s’escapi i pugui afectar els cultius a la primavera i estiu.

L’insecte s’assembla a altres espècies de bernats autòctons; per això, els experts indiquen que per identificar-lo cal fixar-se en les antenes, que tenen dues franges blanques cadascuna. A la part dorsal del cos, tenen un patró de color marró marbrejat.

“Qualsevol persona pot ajudar i fer un voluntariat en una protectora danimals”

“És dissabte al matí, agafo la bicicleta i em dirigeixo als afores de Xàtiva. Chechu, Star i Gordon m’esperen impacients, avui és el dia de passeig. Ja fa dos anys que soc voluntari al refugi d’animals del poble on visc. La meva feina és ajudar en allò que em necessitin i tenir cura d’aquests gossets el temps que estiguin amb nosaltres mentre busquem una nova família on gaudir d’una segona oportunitat. Soc José Fonollosa i això és Diario de un Refugio”.

Així comença Diario de un Refugio, l’última obra de José Fonollosa, dibuixant i professional del còmic nascut a Vinaròs (Castelló) l’any 1975. Fonollosa ha atès amablement Animalados per explicar-nos amb més detalls per què són tan importants els animals tant a la seva vida personal com a moltes de les seves obres.

Què vols transmetre als teus lectors amb la teva darrera obra, Diario de un Refugio?

Diario de un Refugio realment neix a conseqüència de la pandèmia i del confinament. Quan es van obrir les restriccions i vam poder tornar al carrer, mentalment, un pas important per a mi va ser el retorn com a voluntari a la protectora SPAX de Xàtiva, on col·laboro des de l’any 2018. Aquest ressorgir tan important em va obrir de nou la inspiració i vaig decidir crear aquest còmic.

A Diario de un Refugio explico a través de vinyetes les experiències i els aprenentatges del dia a dia a la protectora. Amb un toc d’humor intento explicar com es treballa en un refugi i com s’ajuda els animals abandonats a buscar una nova llar. En definitiva, explico experiències reals viscudes i procuro explicar-les amb humor i molt d’amor.

Només un any abans de sortir a la llum Diari0 de un Refugi0, vas publicar Refugio. Quines diferències hi ha entre un còmic i l’altre?

Refugio és un còmic que vaig dibuixar tan sols un any després del meu inici com a voluntari a la protectora SPAX. Quan ja vaig considerar, en certa manera, que estava assentat al refugi i ja sabia una mica com funcionaven les coses i quin era l’esperit de la protectora, vaig decidir dibuixar sobre aquesta temàtica. A més, em va semblar un tema interessant, ja que no recordava que s’hagués dibuixat fins ara res sobre la vida dels animals a les protectores.

Fins que no vaig iniciar la meva experiència a la protectora, no vaig veure que no tenia idea que era aquest lloc realment. Només sabia que existien. Imaginava que dins aquests espais hi havia animals i que tenien unes necessitats, res més.

Refugio, per una banda, pretén plasmar el que van ser les meves primeres vivències a la protectora SPAX durant el primer any i, per altra banda, i molt més important, explicar tot el que hi ha a dins. Ja no només allò que es fa físicament, és a dir, adopcions, acollides, alimentació… sinó també explicar tot el que hi ha al darrere i la filosofia de les protectores d’animals.

Pàgina de Refugi, un dels còmics de José Fonollosa

A nivell personal, com ha canviat la teva vida des que vas decidir iniciar l’experiència de voluntari a una protectora d’animals? Com va sorgir aquesta idea?

En un dels còmics explico, d’una manera senzilla, que la idea d’aventurar-me al voluntariat d’una protectora d’animals em va sorgir en una crisi dels quaranta (rialles). Era una cosa que hi tenia al cap i que segur que ens passa a moltes persones que ens agraden els animals quan veiem alguna publicació al Facebook o alguna fotografia a xarxes socials d’algun animal d’un refugi. Finalment, vaig decidir que podia fer alguna cosa més per ells, vaig preguntar a la protectora SPAX de Xàtiva i vaig començar l’experiència com a voluntari.

Els primers dies van ser rars. De fet, el primer dia, de camí cap al refugi, em deia a mi mateix: “jo no sé si serè útil per això”, ja que tampoc tenia gaire clar el que em trobaria. Doncs d’això ja han passat quatre anys, per la qual cosa malament no m’ha anat.

Sens dubte valoro el voluntariat com una experiència positiva, encara que també hi ha moments durs. Hi ha moments, dies i situacions difícils de les quals te’n recordes i dius “doncs vaja”, però cal seguir i mirar endavant.

Creus que les persones que llegeixen Diario de un Refugio o Refugio es poden animar a iniciar un voluntariat en una protectora d’animals? Aquest era un dels objectius d’aquestes dues obres?

Jo penso que sí. Sobretot, a través dels còmics, he intentat treure-li dramatisme al fet d’intentar acostar-te a ajudar. Jo crec que llegint Refugio i Diario de un Refugio t’adones que no cal ser especial per ajudar en una protectora d’animals. Qualsevol, fins i tot jo, ho pot fer (rialles).

Tot i això, cal valorar que les persones que es posen a l’esquena l’organització i el funcionament d’una protectora són persones que treuen temps, diners i esforç d’on no els hi queden. La majoria tenen la seva feina i a més s’encarreguen dels refugis. Són associacions benèfiques, per la qual cosa ni de bon tros treuen res de diners per aquesta tasca, més aviat al contrari. Per tant, és important posar en valor totes aquestes persones, ja que no tothom és capaç d’arribar fins a aquests punts de compromís. Jo conec companyes que arriben a uns punts en què jo m’enfonsaria, amb una quantitat de casos per setmana amb què jo no podria.

Segons l’últim informe “Él Nunca lo Haría” de la Fundació Affinity, durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir aproximadament 285.000 gossos i gats. Què opines sobre aquesta dada?

Em sembla molt trist. La mateixa Fundació Affinity posa els punts a seguir perquè això no passi. L’abandament zero és impossible, però que es rebaixi moltíssim el nombre d’abandonaments crec que és important i possible. És important llançar missatges de sensibilització i tinença responsable. Jo crec que la mateixa societat a poc a poc va fent passets per millorar aquesta situació, encara que també és cert que, actualment, setmana rere setmana, la protectora en què col·laboro es troba amb gossos a la porta abandonats i en situacions complicades.

Moltes persones que inicien el voluntariat es posen molt tristos quan veuen que han abandonat un animal a la porta de la protectora. Amb el pas del temps pots arribar a pensar que el millor que ha pogut passar a l’animal ha estat aterrar al refugi, perquè l’altra opció pot ser molt més terrible: malvivint pel carrer, buscant-se la vida i l’aliment com poden, etc.

José Fonollosa amb el seu gat Toñín

Ens han dit que t’has estrenat com a casa d’acollida… Com ha estat l’experiència?

He funcionat com a casa d’acolliment en casos puntuals. Quan alguna companya m’avisa és perquè no hi ha cap altra opció per a aquest animal. Jo tinc un gat a casa que és molt nerviós i això complica la convivència amb la resta dels animals. No obstant això, sí que he fet de casa d’acollida amb una ventrada de gats o amb algun gos, això sí, durant hores comptades o tan sols una nit. A la protectora saben que poden comptar amb mi per a moltes coses, però per això només en casos d’urgència.

A més de Diario de un Refugio i Refugio, quines altres obres tens on els protagonistes són animals? Què trobaran els lectors en aquestes altres obres?

La meva història amb els còmics d’animals ja ve de llarg. El 2010, després d’acabar un projecte de còmic històric de gairebé dos anys, vaig acabar esgotat i vaig decidir que la meva obra següent havia de ser una mica més lleuger, d’humor i dinàmic. En aquell moment, em vaig girar i vaig veure les meves dues gates per casa mirant-me i fent les seves coses, i aquesta situació em va inspirar per fer “Miau”, un còmic amb tires humorístiques sobre la vida de dos gats a casa amb humà. Aquesta idea va desencadenar finalment un total de tres còmics on realment el que plasmava era el que em passava a mi amb ells en el dia a dia.

Posteriorment, una amiga es va trobar un cadell de gat que va acabar a casa meva i d’aquí va sortir un altre còmic que es diu Toñín. En aquesta obra representi el dia a dia amb aquest gatet des que va arribar sent un cadell fins que va arribar a l’edat adulta. I aquest Toñín és el que tinc actualment i que se sent tota l’estona durant l’entrevista (riu).

Els tres primers còmics eren amb un objectiu més humorístic, però amb el de Toñín sí que vaig buscar també una finalitat didàctica explicant com és l’adaptació d’un gat a una llar. No és el mateix introduir un gat com toca, que introduir-lo dins una casa i deixar-lo allà dins i que s’apanyi ell sol. A través d’un veterinari explicava aspectes com ara proporcionar a l’animal un espai segur, com condicionar la casa, etc.

Des de llavors, he anat alternant còmics de qualsevol classe de tema amb algun còmic sobre animals, fins a finalment arribar a les obres relacionades amb el voluntariat a la protectora SPAX de Xàtiva.

Consideres que els teus còmics sobre animals poden servir com a eina didàctica per a les escoles?

Sí, de fet, em consta que en algunes escoles utilitzen algunes de les meves obres amb finalitats didàctiques. Jo quan vaig fer aquests còmics estava dins del meu món i no estava pensant que fossin usats a les escoles, però quan vaig saber que això estava sent així, vaig sentir com una responsabilitat que ni de bon tros esperava.

Realment, els meus còmics no estan fets ni pensats per a fins didàctics. Simplement, he anat plasmant la meva experiència amb els animals. Tot i això, m’enorgulleix molt saber que algunes de les històries que he dibuixat es fan servir perquè els nens siguin conscients de moltes realitats sobre els animals.

Com és per a un professional del còmic donar veu a un animal (diàlegs, pensaments…)?

És un tema al qual vaig donar moltes voltes quan vaig decidir aventurar-me al món animal amb els meus còmics. Històries d’humor sobre animals de companyia sempre n’hi ha hagut, però havia de decidir quin estil volia adaptar per a les meves vinyetes. Havia vist molts exemples de Garfield o d’una sèrie no tan coneguda anomenada Mutts sobre un gos i un gat que són veïns.

Finalment, quan em vaig llançar a dibuixar “Miau”, vaig decidir agafar el camí del mig i vaig pensar, si els animals no parlen, els meus gats no parlaran. De manera que vaig decidir que tot fos més gestual i que si algú havia de dir alguna cosa, que fossin els humans.

On i com podem comprar algunes de les teves obres?

Poden demanar-les a qualsevol llibreria o botiga de còmics. Després, en el cas de Refugi i Diari d’un Refugi, que són les més actuals, es poden comprar a través del web de Grafito Editorial.

Grafito va tenir una idea meravellosa en veure que jo estava tan conscienciat amb el tema del voluntariat i la protectora. Van decidir que, amb la compra de qualsevol d’aquests dos còmics, es pot adquirir també una làmina que vaig dibuixar al seu moment. L’import íntegre d’aquestes làmines va directe com a donatiu a la protectora SPAX de Xàtiva.

Portada de Diario de un Refugio amb una làmina de José Fonollosa

Per acabar… Tens al cap algun còmic futur en què els animals tornin a ser els protagonistes?

Actualment no. Bé (riu), estic amb un còmic de pirates que la protagonista és una gata, però en aquest cas el més important i el tema central són les aventures dels pirates. Realment, sempre invento alguna excusa per introduir algun animalet a les meves històries.

La Fundació FAADA aconsegueix una sentència pionera contra un home que va matar el seu gos a cops

FAADA aconsegueix una sentència històrica que prohibeix un home que va matar el seu gos a cops de manera deliberada conviure amb altres animals durant quatre anys.

Sentència històrica i sense precedents a Espanya en la lluita contra el maltractament animal. Gràcies a l’actuació de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) com a acusació popular, una persona responsable de matar el seu gos de manera deliberada a cops ha estat castigada amb la prohibició de conviure amb animals durant quatre anys.

Des del punt de vista jurídic, la tinença i la convivència amb animals són dues realitats molt diferents, cosa que genera grans inconvenients per garantir la protecció efectiva dels animals que han patit un delicte per maltractament. El redactat actual de Codi Penal preveu la prohibició per a la tinença dels animals, però no la prohibició de la seva convivència.

Com a conseqüència d’aquest redactat del Codi Penal constantment es donen situacions en què, per exemple, una persona condemnada per maltractament a la qual se’l prohibeix tenir animals, conviu amb una parella que és responsable d’un animal, o que adquireix un animal identificant-lo amb el nom.

“Després de molts anys denunciant delictes de maltractament animal, sabem que, a la pràctica, un simple canvi de titularitat de l’animal maltractat cap a un familiar permet moltes vegades que el condemnat segueixi estant en contacte permanent amb el mateix, fent que la pena imposada esdevingui inútil”, ha indicat Anna Estarán, advocada i coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA.

En aquest cas concret, el 12 de febrer del 2020 es va procedir a la detenció d’un home per provocar la mort deliberada a cops del seu gos. Davant aquests fets, FAADA es va personar en el procediment penal i va comprovar que la persona condemnada patia una alteració psíquica greu pel consum de substàncies, determinant el metge forense que tenia les seves capacitats intel·lectives i volitives minvades. És a dir, van entendre que hi havia una probabilitat elevada que no hi hagués condemna o que la pena que s’imposés fos lleu.

Davant d’aquesta situació, FAADA, amb l’objectiu principal que l’acusat no tingués animals pel temps màxim que permet el Codi Penal, 4 anys, van sol·licitar com a petició innovadora que, a més a més de la inhabilitació per a la tinença d’animals, que ja es preveu a la norma, també s’inhabilités el mateix per a la seva convivència, amb l’objectiu de protegir futurs animals que poguessin conviure amb el maltractador.

Afortunadament, tant la jutgessa com la Fiscal del cas, van comprendre a la perfecció la transcendència de diferenciar aquestes dues qüestions, acceptant la petició de FAADA per a la prohibició del dret de tinença i convivència, fet que ha permès aconseguir un important precedent jurídic.

Tal com indica Anna Estarán: “Encara que 4 anys ens puguin semblar poc, celebrem aquesta sentència com un primer pas fonamental i, a partir d’aquí, seguirem treballant per aconseguir canvis legislatius que ofereixin cada vegada més protecció als animals no humans”.

L’Ajuntament obre una nova Àrea d’Esbarjo per a gossos al Parc de l’Estació del Nord

La nova àrea per a gossos de l’Eixample arriba acompanyada d’una campanya de sensibilització per garantir la convivència i el civisme entre usuaris.

L’Ajuntament de Barcelona ha obert la nova Àrea d’Esbarjo de Gossos (AEG) del Parc de l’Estació del Nord, la més gran del districte de l’Eixample i una de les més grans de la ciutat. Aprofitant la inauguració d’aquest nou espai, el consistori ha previst una campanya informativa i de sensibilització per recordar l’actitud que cal tenir a la resta del Parc.

Amb aquesta nova gran àrea d’esbarjo, els gossos podran córrer sense anar lligats per prop de més de 1.400 metres quadrats. Segons l’ajuntament, aquesta superfície tant important d’ús exclusiu per a gossos ha de permetre garantir la convivència entre totes les persones usuàries del Parc. L’objectiu és deixar enrere les diferències i conflictes generats en el passat entre veïns i tenidors de gossos per la presència d’animals sense lligar a tot el parc.

La nova àrea d’esbarjo, que queda integrada com un element més del paisatge, inclou un abeurador d’aigua potable, bancs i papereres. A més, s’ha substituït l’enllumenat existent i el mur de formigó que hi havia per una tanca metàl·lica, així, es millora la visibilitat entre el parc i el carrer, on s’ha obert una nova entrada al parc. Aquesta actuació ha suposat una inversió d’1,1 M d’euros.

A més, s’han disposat els bancs de formigó en sintonia amb les formes curvilínies dels parterres verds, que ocuparan aproximadament un 40% de la superfície total. La resta del paviment consta preferentment amb materials orgànics de sauló. A l’interior de l’àrea de gossos, hi ha un gran espai amb sorra garbellada per al joc dels animals i abeurador d’aigua potable. La presència de la vegetació s’ha potenciat  amb la plantació de noves espècies arbustives.

L’Ajuntament de Barcelona vol garantir la convivència i el civisme

La campanya informativa i de sensibilització presentada per l’Ajuntament de Barcelona pretén recordar als responsables de gossos que dins el parc cal anar amb els gossos lligats per tal d’exercir-ne una tinença responsable i cívica. La campanya inclourà nova senyalització dins el Parc de l’Estació del Nord i als diferents accessos, així com indicacions sobre la ubicació de la nova àrea per a gossos.

Un dispositiu d’agents informatius acompanyarà l’entrada en funcionament de la nova àrea durant unes setmanes. En concret, hi intervé l’equip de Servei de Gestió de Conflictes (SGC) a l’espai públic, i també hi participaran agents cívics, agents de convivència i informadors contractats pel districte de l’Eixample, així com la Guàrdia Urbana, que col·laborarà activament en aquestes  tasques informatives.

Finalment, s’iniciarà una campanya més de control per assegurar que es compleix la normativa sobre la conducció de gossos dins del parc. La infracció que suposa conduir els gossos sense corretja als parcs urbans o permetre que entrin en superfícies enjardinades comporta una sanció de fins a 300€, segons l’ordenança municipal.