Entrades

Què pensa la societat espanyola sobre els animals?

Segons un estudi de la Fundació BBVA, la societat espanyola mostra un alt nivell de proximitat i empatia cap als animals. La majoria dels espanyols rebutja la presència dels animals en circs, corregudes de bous, vestits i cosmètica.

La Fundació BBVA ha publicat un estudi dedicat a construir una cartografia de la visió, els valors, les actituds i la conducta de la població espanyola davant dels animals. La investigació ha confirmat que els ciutadans espanyols perceben un alt nivell de proximitat i continuïtat entre els éssers humans i animals, que els fa mereixedors de consideració moral i exigeixen preservar-ne el seu benestar i la dignitat.

Una de les conclusions més sorprenents de l’estudi és que l’acceptació de l’ús dels animals depèn de les finalitats i el tipus d’animal. D’una banda, a una escala de 0 a 10 hi ha un clar rebuig al seu ús vinculat a espectacles en viu com el circ (1,7) els correbous (1,9), la caça esportiva (1,7), investigacions de cosmètica (1,3), vestit (1,5) i, en particular, confecció d’abrics de pell (0,8). En canvi, més de la meitat dels enquestats accepta l’ús per a la investigació veterinària (7), mèdica (6) i científica (5,7) i l’ús destinat a l’alimentació dels humans (6,1).

És important destacar que per a la societat espanyola el nivell d’acceptació dels animals amb finalitats mèdiques i científiques depèn de l’espècie. En general, s’accepta la investigació amb insectes i rates (mitjana d’acceptació de 5,9), però és rebutjada en dofins (3,2), gossos (3,3) o primats (3,9).

Un 46% dels enquestats accepten la modificació genètica d’animals per obtenir beneficis mèdics

En el marc d’una percepció dels animals com a éssers dotats de drets i dignitat, la modificació de la seva estructura genètica suscita valoracions desfavorables, modulades en funció del propòsit. La mitjana d’acceptació de la modificació genètica d’animals per obtenir beneficis mèdics per als éssers humans és de 4,6, a una escala de 0 a 10 i de 2,6 quan es tracta de produir aliments.

Pel que fa al compromís actiu de la societat espanyola amb la protecció dels animals, a través de diferents formes d’acció col·lectiva, es troba en un estat incipient, encara que significatiu. Les pràctiques més comunes són la signatura de peticions (28%), el rescat dels animals i el voluntariat (27%).

Els resultats de l’estudi realitzat per la Fundació BBVA reflecteixen una visió dels animals com un univers proper i continu als éssers humans, tant en termes d’origen biològic compartit, com d’atributs o facetes sensitives, emocionals i racionals. La majoria creuen que els animals i els éssers humans tenim els mateixos orígens biològics (7,4 en una escala de 0 a 10), així com que els animals senten dolor físic (8,7) o senten por (7,9) de manera semblant als humans.

Vuit de cada deu espanyols consideren que els animals tenen dignitat, que ha de ser respectada

Finalment, segons la investigació, el component moral també forma part de l’univers dels animals. La percepció de proximitat entre animals i humans comporta que, per a la gran majoria de la població, els animals mereixin també consideració moral: el 39% considera que tenen la mateixa condició moral que els éssers humans i el 27% que tenen una condició moral a mig camí entre la dels éssers i humans i les plantes. A més, vuit de cada deu espanyols consideren que els animals tenen dignitat, que ha de ser respectada.

La informació de l’estudi prové de dues enquestes telefòniques a dues mostres de 2.000 persones de 18 anys i més, representatives de la població a Espanya, realitzades el novembre de 2021. Ambdues enquestes inclouen un bloc comú de valoracions generals (visió de la naturalesa i la seva conservació, visió dels animals en si mateixos i respecte als humans) i un bloc de dimensions específiques en cadascuna (actituds cap als animals i els seus usos per a diferents propòsits).

Què passa amb un gat quan el seu company de vida humà mor?

Els animals de companyia són éssers amb una fidelitat infranquejable, considerats un membre més de la família en la societat actual. Per aquest motiu, quan una persona humana pateix la pèrdua d’un amic pelut amb el qual ha compartit la seva vida, passa per un procés de dol i tristesa. Però què passa quan és l’animal el que pateix la mort del seu company humà? Quin futur li espera?

Animalados ha parlat amb Katubihotz, una associació que treballa per al rescat felí i la gestió d’adopcions a Pasaia (Guipúscoa), per conèixer quina vida li espera a un gat quan pateix la pèrdua del seu company de vida humà.

Què passa normalment amb els gats que viuen amb una sola persona i lamentablement mor l’ésser humà?

Depèn de cada cas, els més afortunats són adoptats per algun familiar o amic de la víctima, però lamentablement no és el que sol passar. El futur d’aquests animals és incert, pot variar entre buscar-li una adopció responsable, abandonar-lo en un refugi o gossera, al carrer o fins i tot sacrificar-lo.

Els familiars de la persona morta solen preocupar-se per la vida que li espera a l’animal? Són ells els que els acullen a casa seva?

Alguns sí, altres no, hem vist de tot.

Alguns els adopten ells mateixos o els porten a casa seva fins a trobar-los una nova llar. D’altres, els deixen sols a la casa de la víctima i els alimenten fins que troben un altre lloc. Alguns es preocupen per saber a quina família aniran, altres no. I també hi ha gent que passa olímpicament de fer-se càrrec i l’abandona o sacrifica, sense cap mena de mirament cap a l’animal ni respecte cap al seu familiar mort.

“Com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç”

Com afecta psicològicament a un gat la mort del seu company de vida humà? Passen per un procés de dol?

Sens dubte passen per un procés de dol, la persona que ha estat la seva família durant anys ja no hi és i la seva vida canvia per sempre de la nit al dia.

Que aquest procés sigui més o menys dolorós, depèn del que facin amb ell. El gat acaba de perdre-ho tot i necessita saber que segueix sent important, segueix sent estimat, que no està sol i que les coses milloraran. Necessita amor. Evidentment com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç.

Però si el pobre es veu abandonat al carrer o a la gàbia d’un refugi, trist, espantat i sense entendre res, la situació serà realment dolorosa, i pot fins i tot entrar en depressió. Els gats són molt sensibles i hem vist animals que es neguen a menjar i beure, que simplement es deixen morir. Arribats a aquest punt i malgrat intentar-ho tot, moltes vegades no podem fer res per ells, ni tan sols alimentant-los de manera forçada amb sonda nasogàstrica, de vegades emmalaltir de l’ànima és pitjor que una malaltia física.

Teniu moltes acollides a Katubihotz que procedeixen de la mort del responsable d’un gat?

Acollides no, només si no hi ha altra alternativa. Pel benestar de l’animal, preferim parlar amb aquests familiars i demanar-los que siguin ells els que es quedin amb el gat mentre nosaltres li busquem adopció.

“Abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar”

Heu acollit en la vostra associació a gats abandonats a conseqüència de la mort del seu responsable humà?

Lamentablement sí. Aclarim termes, abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar, tots els que recollim o als que busquem nova llar són abandonats.

Respecte a abandonaments en carrer, sí, tristament també hem tingut casos. Mai oblidarem per exemple el cas d’un gat què, després de la mort de la seva humana, el fill d’ella es va desfer d’ell tirant-lo pel balcó. Mostrant així el nul respecte que sentia cap a la seva mare i el gat què ella estimava. Avui està feliçment adoptat.

Els gats també pateixen la pèrdua del seu company de vida humà

El coronavirus ha accentuat la problemàtica del desemparament que pateix un animal de companyia per la mort del seu responsable?

Nosaltres no hem notat la diferència, tan sols hem rebut una trucada per aquest motiu.

Què ha de fer una persona amb el gat d’un familiar que ha mort? És millor acollir-lo a casa teva o donar-lo en adopció?

Sens dubte, el millor és acollir-lo a casa teva. Nosaltres creiem que, si la persona morta ha estat important per a algú, també ho haurien de ser els animals als quals aquesta persona estimava. Però si finalment no queda més remei que donar-lo en adopció, si us plau, s’han de fer les coses bé.

El millor és sens dubte encarregar-se d’aquest animal fins que una associació pugui trobar una nova llar, sense fer-li passar pel trauma de veure’l dins una gàbia, en un lloc desconegut, rodat de més animals que no coneix i que li fan por. Tampoc ens sembla molt demanar.

I per descomptat, si us plau, no falteu a la memòria de la víctima abandonant a l’animal al carrer o sacrificant, és injustificable.

El gat està preparat per viure en una nova llar i amb una nova família després de patir la pèrdua del seu company de vida humà?

El millor dels animals és la seva gran capacitat d’adaptació, ells viuen l’ara. És clar que, depenent de la seva personalitat, els costarà una mica més o una mica menys sentir-se segurs, però amb amor i paciència tots aconseguiran adaptar-se a la seva nova vida i ser feliços amb la seva nova família.