Entrades

Castella-la Manxa realitza una solta experimental per establir a Albacete el primer nucli incipient de linxs

El Govern de Castella-la Manxa ha procedit a la solta del linx ibèric Lucero al municipi d’Albatana. Es tracta d’un exemplar nascut l’any 2015 que, després de ser reintroduït en llibertat durant quatre anys a l’àrea dels Montes de Toledo i ser el progenitor de vuit cadellades amb un total de 21 cadells, va patir un atropellament el 2019 que li va costar l’amputació d’una de les extremitats davanteres.

El felí, després de patir l’accident, va ser tractat durant més de dos anys a El Chaparrillo, a Ciudad Real. Allà, els professionals d’aquest Centre de Recuperació de Fauna Amenaçada de la Junta de Comunitats, a més de recuperar-li medicament després de la seva intervenció, han entrenat les capacitats de captura de Lucero en un ambient tan semblant com sigui possible al que es trobarà al medi natural després del seu alliberament a Albatana.

El viconseller de Medi Ambient, Fernando Marchán, ha destacat que, amb l’alliberament de Lucero, l’Executiu autonòmic persegueix dos objectius. D’una banda, donar l’oportunitat al felí de poder viure en llibertat i, de l’altra, intentar que crii perquè, amb el pas del temps, es pugui establir a la zona sud-est d’Albacete un nucli incipient de linxs ibèrics que seria, si es produeix, el primer en aquesta província d’aquesta espècie en perill d’extinció”.

Adaptació al medi natural en llibertat del linx Lucero

Perquè la reintroducció sigui efectiva, Marchán ha explicat que cal que es donin diverses circumstàncies. La primera, que Lucero sigui capaç de caçar per si sol i alimentar-se, per a això comptarà amb l’alta densitat de conills de camp que hi ha a la zona escollida.

A més, s’ha d’aprofitar per assentar-se al nou mitjà de la baixa presència humana, la gran quantitat de refugis i l’absència de mascles de l’espècie que poguessin comprometre la supervivència d’un animal que té minvada la seva capacitat de defensa.

Finalment, el linx alliberat ha de ser capaç de creuar-se amb l’única femella de linx territorial, Quastellana, la presència de la qual ha estat constatada pels tècnics de la Conselleria en aquest territori, “la qual cosa significaria que la solta experimental que estem realitzant ha culminat amb èxit”, ha dit Marchán, qui ha informat que durant les primeres setmanes, Lucero, gràcies a un collaret GPS, serà monitoritzat diàriament per un equip d’Agents Mediambientals per valorar diàriament la seva evolució a la natura.

Més de 100 exemplars alliberats de linx ibèric a la regió

Des de l’any 2015, a través dels seus programes de reintroducció, Castella-la Manxa ha alliberat al voltant de 100 exemplars de linx ibèric que havien estat criats en captivitat, assolint al seu territori tres zones estables d’aquest felí en perill d’extinció: Montes de Toledo, Sierra Moreno oriental i Sierra Morena occidental.

Segons les dades del 2020, gràcies al seguiment desenvolupat per agents mediambientals, tècnics de la Conselleria de Desenvolupament Sostenible i els professionals de Geacam, amb la col·laboració del personal de les finques, es van detectar un total de 47 ventrada silvestres amb almenys 146 cadells; 60 a Montes de Toledo, 40 a Sierra Morena oriental i 37 a Sierra Morena occidental.

“Es tracta de bones notícies, ja que estem parlant que la població de linxs ibèrics a Castella-la Manxa s’ha estabilitzat i supera els 180 exemplars més grans d’un any (entre felins adults i juvenils); i si sumem els cadells nascuts el 2020, estaríem per sobre dels 326 exemplars”, ha afirmat Marchán, qui també ha avançat que, actualment, estan acabant de demanar les dades de les ventradas d’aquest any per poder tancar el cens definitiu del 2021.

D’altra banda, ‘Lucero’ és el linx ibèric número onze que s’ha alliberat al llarg del present any a la temporada de soltes per a la seva reintroducció al medi natural. Els deu anteriors procedien de diferents centres de cria en captivitat d’Espanya i Portugal i van ser alliberats sis a l’àrea de reintroducció de les Muntanyes de Toledo i quatre a Sierra Morena Oriental. ‘Lucero’, amb les seves circumstàncies particulars, és el primer felí que s’allibera a la província d’Albacete.

Mor un altre linx ibèric atropellat als voltants del Parc Natural de Doñana

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia ha confirmat que dilluns passat 1 de novembre un linx ibèric va morir atropellat a la carretera dels Pinars d’Aznalcázar (Sevilla), als voltants del Parc Natural de Doñana.

Segons ha informat Ecologistes en Acció, es tracta del cinquè exemplar de linx ibèric atropellat a la població de Doñana-Aljarafe des de començament del 2021, mantenint-se la mort per atropellament com la primera causa no natural de la mort d’aquest animal, amb un 32%, davant del furtivisme, que és la causa d’un 24% de les morts no naturals.

Després d’aquesta nova mort, l’organització ecologista ha comunicat que sol·licitaran al president de la Junta d’Andalusia “que s’impliqui en la conservació d’aquest felí únic al món, que es troba en perill d’extinció, i que coordini les dues conselleries competents, perquè enfoquin els seus esforços amb caràcter d’urgència en la correcció de tots els punts negres i la permeabilització de totes les carreteres i camins asfaltats, més que no pas en la qüestió secundària de si es rebaixa o no de categoria de protecció”.

L’associació, per tant, demanarà per enèsima vegada a l’Administració andalusa que “emprengui un pla eficient de mesures per evitar els atropellaments del linx ibèric, amb una moratòria per a noves carreteres, plans de control de velocitat eficients i l’actuació immediata per propiciar les bones pràctiques de conducció de vehicles als punts negres identificats”.

Ecologistes en Acció ha lamentat que inverteixen “molts milions d’euros anuals a la cria en captivitat de linx ibèric per alliberar-los al medi natural, però som incapaços d’evitar que siguin atropellats en un dels dos nuclis consolidats i primigeni de conservació de l’espècie , Doñana”.

Un màxim històric per a l’espècie del linx ibèric en perill de recessió

El mes de juny passat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va anunciar que la temporada de cria del linx ibèric durant aquest any va finalitzar amb el naixement de 23 nous cadells als centres de cria de L’Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i al de Zarza de Granadilla (Càceres), ambdós centres gestionats per l’Organisme Autònoma de Parcs Nacionals.

Entre els exemplars de Lynx pardinus nascuts aquesta temporada, hi ha quinze mascles i vuit femelles. D’aquests 23 cadells, 12 (10 mascles i 2 femelles nascuts en quatre ventrades diferents) es troben a les instal·lacions de Zarza de Granadilla i els 11 cadells restants (5 mascles i 6 femelles) es troben al centre de cria ubicat al Parc Nacional de Doñana, provinent de quatre cadellades més.

El grup de treball del linx, coordinat pel MITECO, ha ofert al seu darrer informe el millor balanç en dues dècades de l’estat de les poblacions de linx ibèric. Fruit dels esforços conjunts de conservació del linx ibèric els últims anys, l’estudi mostra que la població de linx a Espanya i Portugal ha arribat a la suma de 1.111 exemplars censats als dos països, segons dades del 2020.

Aquesta xifra constitueix el màxim numèric registrat des que hi ha programes de seguiment de l’espècie i suposa un augment significatiu, tenint en compte que l’any 2002 es van comptabilitzar menys de 100 exemplars, cosa que el situa com un dels programes de conservació de felins més reeixit del món. Una victòria de conservació que ni de bon tros es pot veure truncada pels atropellaments a les carreteres.

Neixen 23 nous cadells de linx ibèric en els centres de cria de Càceres i Huelva

L’Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) ha anunciat el naixement de 23 nous cadells de linx ibèric en els centres de cria de El Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i en el de Zarza de Granadilla (Càceres). Entre els exemplars de Lynx nascuts aquesta temporada, es troben quinze mascles i vuit femelles.

La temporada de cria del linx ibèric d’aquest any ha finalitzat amb el naixement de 23 nous cadells en els centres de cria de El Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i en el de Zarza de Granadilla (Càceres), gestionats per l’Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Tots dos complexos pertanyen a la xarxa de centres de cria del Programa de conservació ex-situ del Linx Ibèric a la península ibèrica.

Entre els exemplars de Lynx pardinus nascuts aquesta temporada, es troben quinze mascles i vuits femelles. D’aquests 23 cadells, 12 (10 mascles i 2 femelles nascuts en quatre postes diferents) es troben en les instal·lacions de Zarza de Granadilla i els 11 cadells restants (5 mascles i 6 femelles) es troben al centre de cria ubicat al Parc Nacional de Doñana, provinent de quatre camades.

L’OAPN ha format part del Programa de conservació ex-situ del Linx ibèric des del seu inici. De fet va ser al centre de El Acebuche a Doñana, on va néixer la primera ventrada de linx ibèric criada en captivitat. Fins a la data, han nascut 238 exemplars de linx ibèric en els centres gestionats per l’OAPN dels quals 150 han estat alliberats en les diferents zones de la península ibèrica on s’estan duent a terme actuacions de reintroducció i/o reforçament de l’espècie.

Tres nous exemplars de linx/OAPN

Segons els experts, les ventrades de linx ibèric pateixen una fase de comportament agressiu al voltant de les set setmanes de vida en la qual els cadells estableixen la seva jerarquia a base d’agressions que poden acabar amb la mort d’algun d’ells. En aquests moments ja cinc de les vuit ventrades han superat aquesta fase agressiva i els tècnics dels centres confien que les tres restants puguin també superar-la amb èxit, per començar llavors amb la següent fase en la vida d’aquests cadells, ja sigui romandre com reproductors en els centres de cria o preparació per a solta.

En 2021 s’han alliberat un total de 27 linxs dins el programa de cria del linx ibèric. Dels centres de l’OAPN, quatre exemplars provenien de El Acebuche i cinc de Granadilla.

Un màxim històric per a l’espècie de linx ibèric

El grup de treball del linx, coordinat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha ofert en el seu últim informe el millor balanç en dues dècades de l’estat de les poblacions de linx ibèric. Fruit dels esforços conjunts de conservació del linx ibèric en els últims anys, l’estudi mostra que la població de linx a Espanya i Portugal ha arribat a la suma de 1.111 exemplars censats en els dos països, segons dades de 2020.

Aquesta xifra constitueix el màxim numèric registrat des que hi ha programes de seguiment de l’espècie i suposa un augment significatiu, ja que l’any 2002 es van comptabilitzar menys de 100 exemplars, el que el situa com un dels programes de conservació de felins més reeixit de l’món.

Neix el primer linx al Pirineu català des de fa més d’un segle

El linx va néixer al territori de MónNatura Pirineus, al terme municipal d’Alt àneu fa uns dos mesos i és de l’espècie Linx Europeu o Linx Boreal, una espècie extingida en aquesta zona des de fa més de cent anys.

Aquest dimecres, MónNatura Pirineus ha presentat el primer linx nascut al Pirineu català des de fa més d’un segle. El mascle, que pesa un quilo i que es troba en perfecte estat de salut, va néixer el passat 28 de maig al Centre de recuperació de fauna de MónNatura Pirineus.

Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, ha remarcat avui la importància d’aquest naixement i ha explicat que aquest linx reforçarà la tasca d’educació ambiental que es fa en aquest centre, on hi ha altres espècies d’animals com el trencalòs, el duc, el cabirol, la marta, la fagina i la guineu, entre d’altres; que permeten explicar la seva funció ecològica als Pirineus.

MónNatura Pirineus

Linx MónNatura Pirineus

Entre ells, els pares del cadell, dos linxs que van néixer en captivitat el maig de 2008 en un centre de fauna de Galícia, i van ser traslladats al centre de MónNatura Pirineus a l’agost del mateix any. “Fa 11 anys que estan al centre i és el primer cadell que han tingut, i de manera totalment natural”, ha explicat Miquel Rafa.

En aquests 11 anys, més de 100.000 persones han visitat el centre de Fauna de MónNatura Pirineus i han pogut conèixer aquests animals i aprendre la funció ecològica que tenen als Pirineus.

El director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera també ha detallat que la reintroducció del linx al Pirineu català no és un escenari que es plantegi actualment, ja que “socialment no es donen les condicions adequades per fer-ho”. Actualment a aquest territori ja existeixen molts problemes amb els predadors que ataquen a les ramaderies, com és el cas de l’ Ós Goiat.

Per acabar, Rafa ha ressaltat la importància que té el linx com a equilibrador de la natura, ja que aquests animals cacen cabirols, llebres, guineus o martes, herbívors salvatges que abunden a la zona. Una necessitat que cumplirà el linx quan semblava que ja no es reproduirien.