Arxiu d'etiquetes per: llebrers

Animalistes fan que Pedro Sánchez subjecti un llebrer mort entre els seus braços davant del Congrés

Activistes de defensa animal han recreat Pedro Sánchez subjectant un llebrer mort com a protesta contra la Llei de Benestar Animal.

Davant la previsió que entre aquest dilluns i dimarts es votin les esmenes a la Llei de Protecció Animal, i davant la proposta in extremis de Ione Belarra, ministra de Drets Socials i Agenda 2030, perquè els gossos de caça no siguin exclosos de la llei, activistes han realitzat aquest dilluns al matí una impactant protesta davant del Congrés dels Diputats amb un llebrer mort que va ser trobat recentment a la cuneta d’una carretera.

El llebrer mort, símbol dels milers de gossos ferits, abandonats, perduts o rebutjats que genera cada any la pràctica de la caça a Espanya, s’ha col·locat als braços d’activistes que han posat caracteritzats amb caretes del president Pedro Sánchez al costat de Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE i Emiliano García-Page, president de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa.

A més, els activistes han portat cartells amb el lema #MismosPerrosMismaLey i amb una exigència clara: “No a l’esmena del PSOE que exclou els gossos de caça de la Llei de Protecció Animal”.

Imatge de la protesta d’avui davant del Congrés/Justícia Animal

“Exigim l’aprovació de la Llei perquè és positiva per als animals, no va en contra de les normes de les CCAA i sobretot exigim que s’aprovi sense la cruel esmena que exclou els gossos de caça” explica Mati Cubillo, portaveu de Justícia Animal, una de les organitzacions que s’oposen a l’esmena.

Les entitats organitzadores d’aquestes accions de protesta alerten que aquesta esmena obre la porta al maltractament, la cria indiscriminada i sense control, la matança de cadells nounats en funció del sexe desitjat, el sacrifici d’adults que no reuneixen les característiques buscades per al seu ús, i l’abandó del “llebrer brut”, el que es trenca una pota o no serveix per criar, etc.

Segons aquestes entitats de defensa animal, tot això que passa actualment continuarà passant amb l’aprovació de la Llei tal com està redactat actualment el projecte, però vaticinen que la situació empitjorarà si aquesta esmena tira endavant. Totes aquestes protectores recorden que ja són testimonis diaris de la crueltat que pateixen aquests gossos, als quals recullen ferits, apallissats, amputats, terroritzats, i dels que fa dècades que es fan càrrec alleujant una càrrega que correspon a les administracions públiques.

A més, insisteixen que tots els gossos, independentment d’on visquin o de l’activitat que desenvolupin, han de tenir la mateixa protecció, i així ho han recollit totes les lleis autonòmiques de protecció animal aprovades fins ara a Espanya. Ara, quan s’estava avançant cap a una norma estatal, el PSOE s’oposa a una protecció real distingint entre els gossos i els altres en funció de la seva vivenda en una llar o són utilitzats per caçar o per a altres activitats.

Per acabar, les entitats defensen que aquesta esmena només cap en ments retrògrades i ens retrotreu molts anys enrere en la protecció animal amb l’únic objectiu de no incomodar un lobby que genera abandó, maltractament i misèria.

Galgos: dels camps i la caça, a gos de moda als carrers de Barcelona

Els llebrers espanyols són una de les races de gossos més castigades per l’ésser humà, especialment a Espanya. Aquests animals destaquen per les seves aptituds per a la carrera i la velocitat. A més, disposen d’un gran sentit de la vista diferenciant-se així de la resta de les famílies canines.

Les privilegiades condicions físiques dels galgos han provocat que els humans hagin explotat històricament, i en l’actualitat, a aquests animals. D’una banda, són utilitzats per córrer carreres en què es mou molts diners en matèria d’apostes. D’altra banda, són animals educats per les persones per actuar com a armes de caça, activitat duta a terme especialment al sud del territori espanyol.

Espanya és el país amb major fama de maltractament sobre aquesta família d’animals. Així ho ha publicat The Guardian, mitjà de comunicació referència a la Gran Bretanya. El diari britànic ens explica com és la vida dels llebrers espanyols: “quan acaben la temporada de caça, aquests animals tenen com a recompensa una execució ràpida. Alguns són escanyats amb filferros per estalviar-se les bales “.

Els galgos són utilitzats a Espanya com a armes de caça, ja que poden arribar a córrer entre 50 i 60 km per hora. Les característiques de la seva raça els permeten ser devoradors de llebres i conills, un tresor per als caçadors espanyols, però un tresor amb una vida molt curta.

Quan els llebrers espanyols superen els tres anys de vida o estan lesionats ja no són útils per als caçadors, de manera que el destí d’aquests animals sempre és tràgic: abandonament o sacrifici. Per aquest motiu, cada vegada que finalitza la temporada de caça (després del mes de febrer) són sacrificats a Espanya més de 50.000 galgos segons ha informat Anna Clements, cofundadora i directora de SOS Galgo. Clements a més ha afirmat que “la xifra de gossos sacrificats després de la temporada de caça està molt lluny de la realitat ja que hi ha sacrificis i abandonaments durant tot l’any”.

Tot i això, segons ha publicat The Guardian, alguna cosa està canviant amb l’esdevenir dels galgos a Espanya. La raça d’aquest animal destinat tradicionalment per a la caça s’ha convertit en una de les favorites per a l’adopció de gossos, especialment al nord del territori espanyol. “El moviment dels espanyols per frenar la barbaritat que pateixen els llebrers ha accelerat les adopcions d’aquests animals. Els llebrers cada vegada són més populars entre les comunitats inconformistes i els habitants de les ciutats del nord d’Espanya “, ha apuntat el mitjà britànic.

Barcelona és una de les ciutats en les quals aquest tipus de gos està de moda. Cada vegada és més comú trobar algú passejant amb el seu galgo pels carrers de la ciutat catalana. La subcultura urbana hipster és un dels col·lectius que més ha apostat per l’adopció d’aquests animals, una acció que segur que han agraït els propis animals.

Klea Levin, exmodel sueca i activista del galgo, ha parlat sobre el nou paradigma que està vivint aquesta raça de gos: “Les nostres campanyes de sensibilització han ressaltat les terribles formes amb què es tracten els galgos. Això ha mobilitzat moltes persones que han vist en aquests gossos el que realment són: uns animals bonics i elegants “.

Un cop més, la solució davant el maltractament, l’abandonament i el sacrifici dels animals passa per dues vies: la sensibilització i l’adopció. Aquest procés està salvant la vida de molts gossos a Espanya. Queda molt camí per recórrer però cal tenir l’esperança que, amb el temps, el galgo oblidarà les seves carreres pels camps perseguint conills i llebres, i serà un gos amb felicitat plena caminant amb la seva elegància pura i la seva bellesa inconfusible pels carrers de les ciutats espanyoles.

Dibuixar el vent

Article d’Alberto Martín i Sílvia Esteve

Quan hom obre un llibre que és capaç d’emocionar d’una manera tan senzilla i preciosa com el que avui ens ocupa no ha de deixar de mostrar-ho a tots aquells a qui conegui, per tal de que tinguin l’oportunitat de passar les seves pàgines i d’escoltar la melodia de les paraules que apuntalen l’obra i els dibuixos que expandeixen el seu significat. Perquè si una virtut hem de destacar d’aquest petit gran llibre és, sens dubte, la seva capacitat d’unir en un mateix espai l’empremta que deixen les seves lletres i el traç que grava el dibuix: dos universos que flueixen creativament a El silenciós amic del vent.


Aquells que han pogut compartir la seva vida amb algun animal saben perfectament que aquests ens fan més humans, ens permeten entreveure una dimensió diferent de la nostra humanitat. Però no és menys cert que, malauradament, també són capaços de fer-nos veure la violència de l’ésser humà, la crueltat i el menyspreu més pur del que és capaç la nostre espècie: i un cas tristament cèlebre és el dels llebrers. Animals explotats fins al seu últim alè, víctimes d’una mentalitat capitalista en un ambient rural, els llebrers són repudiats un cop deixen de ser útils: repudiats, torturats i morts. Les paraules de Lisi Gutiérrez i els dibuixos de Rafael Jaramillo ens fan testimonis d’aquesta realitat-malson mitjançant una prosa minimalista i un dibuix evocador.
Un conte il·lustrat dur i preciós que fa de la seva concisió una virtut indiscutible: les frases amb què Lisi Gutiérrez va component la narració de l’abandonament i l’adopció del llebrer protagonista deixen entreveure una prosa creativa, que uneix el prosaic amb el poètic amb gran facilitat. Les il·lustracions, d’altra banda, saben conjugar perfectament el dur realisme amb imatges oníriques: hi ha una imatge impressionant, aquella en què podem veure el somni del llebrer, aquest somni que ens estremeix per la seva capacitat de sintetitzar, en una panoràmica, l’horror i l’esperança d’aquests animals.


Hi ha obres que saben commoure a través de les paraules, altres que ho fan mitjançant el dibuix: El silenciós amic del vent ens interpel·la a través d’ambdues per tractar de mostrar la realitat d’aquests atormentats animals. Realitat que es repeteix any rere any, cada febrer, després de la temporada de caça. 
Com es dibuixa el vent? Fixant-nos en la fina silueta del seu silenciós amic.

 

Volem aprofitar aquest article per recordar-vos que aquest diumenge 5 de febrer es celebrarà la manifestació de la Plataforma NAC (No a la Caça) a les 12h a la Plaza Catalunya de Barcelona (mirar punt de trobada segons ciutat).

Una empresa acull llebrers a les seves oficines fins que els trobin una família

Isis, el primer gos que participa en aquesta iniciativa, ha trobat una llar en només quatre dies

 

Una nova firma s’apunta a intentar reduir el patiment dels llebrers, una de les races de gossos que més pateix per culpa de l’home. L’empresa, TerranovaCNC, està especialitzada en nutrició per a animals i, des d’aquesta setmana, participa en una iniciativa que consisteix en acollir temporalment a llebrers a les seves oficines de Lliçà de Vall per ajudar-los a trobar una llar. La idea ha estat possible gràcies a un acord amb SOS Galgos i compta amb el suport d’Aleix Espargaró, el motorista de GP que competeix amb Suzuki Ecstar. És el primer cop que una empresa espanyola acull gossos a les seves oficines amb aquest objectiu.

La primera setmana ha estat un èxit. Isis, el primer llebrer en passar per la oficina, ha trobat una família en només quatre dies. Anna Clements, fundadora de SOS Galgos, ha assegurat que aquesta iniciativa “pot ajudar a molts dels milers de llebrers abandonats cada any a Espanya”. Espargaró, que es declara amant dels animals, també s’ha mostrat “feliç de poder contribuir en aquest projecte solidari”. Sito Herrera, del Grupo CNC, ha explicat que l’èxit de la primera experiència (amb l’Issis) “ens anima a seguir realitzant aquest tupis d’accions”.