Entrades

DEPANA demana la suspensió cautelar de les obres de l’Eixample Prat Sud del Delta del Llobregat

L’associació DEPANA ha presentat un recurs d’alçada a la Generalitat per suspendre de manera cautelar les obres a la zona PAU 2 de l’Eixample Sud del Prat de Llobregat fins que no s’aprovi el Pla Especial de Protecció del Delta. La destrucció d’aquest espai suposaria danys irreparables per a moltes espècies que viuen en el cada vegada més fragmentat i degradat entorn natural del Delta del Llobregat.

DEPANA ha presentat un recurs d’alçada a la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat perquè suspengui cautelarment qualsevol pla urbanístic a la zona PAU 2 de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de l’Eixample Sud del Prat de Llobregat, al Delta del Llobregat.

Segons ha comunicat aquesta entitat catalana per a la defensa, l’estudi i la conservació del patrimoni natural “la intenció de DEPANA és aconseguir que s’aturin les obres de reparcel·lació del barri residencial projectat fa mes d’una dècada per la Generalitat i l’Ajuntament del Prat, com a mínim mentre s’estudia la importància de la zona per al conjunt dels ecosistemes del Delta del Llobregat i s’aprova el Pla Especial de Protecció del Delta”.

DEPANA ha informat en el seu comunicat que el sector del PAU 2 de l’ARE Eixample Sud al Prat de Llobregat és un espai inclòs dins de l’Àrea Important per a la Protecció de les Aus i la Biodiversitat IBA 140, segons la catalogació de la ONG SEO/BirdLife. A més, aquests terrenys engloben tres hectàrees d’alt valor ambiental que es trobaven incloses al Pla Especial del Parc Agrari fins l’any 2015, quan, de manera irregular, van quedar-ne excloses per convertir-se en sòl urbanitzable.

Ajuntament El Prat de Llobregat

Així mateix, el PAU 2 de l’ARE Eixample Sud es troba molt a prop d’entorns protegits que conformen la Xarxa Natura 2000. No obstant, la falta de documentació científica sobre els ecosistemes del Delta, reconeguda per la mateixa Comissió Europea, posa de manifest la limitació de les actuals zones protegides, de manera que tan sols la delimitació de l’inventari IBA 140 compleix amb els criteris científics necessaris de protecció en aplicació de la Directiva de les AUS.

Davant aquest escenari, DEPANA “considera necessari que s’aturi qualsevol projecte d’urbanització de la zona i es protegeixi preventivament l’espai fins que no s’ampliïn les àrees ZEPA. Sense aquesta protecció preventiva, l’administració pot continuar degradant l’entorn amb la intenció d’evitar-ne la protecció final”.

Una protecció que no arriba

DEPANA ha recordat en el seu comunicat que el Pla Especial de Protecció del Delta del Llobregat és “un compromís de la Generalitat des de fa més de 20 anys i no ha arribat a materialitzar-se mai”. Després que la Comissió Europea (CE) obrís aquest febrer, a instàncies de DEPANA i SEO/BirdLife, un expedient d’infracció contra les administracions per no protegir el Delta del Llobregat, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va comprometre’s una vegada més a aprovar el Pla Especial del Delta.

L’expedient d’infracció de la CE reconeixia així que Espanya no ha respectat les obligacions al Delta del Llobregat en matèria de conservació de la natura, contràriament a l’estratègia de la Unió Europea per a la conservació de la biodiversitat, i li exigia que prengués mesures urgents en la seva protecció.

La CE reclama, entre altres mesures, que s’inclogui la llera del riu Llobregat que es va desviar l’any 2004 dins les àrees ZEPA i que s’elabori una nova avaluació ambiental de l’àmbit ARE Eixample Sud. En sentit contrari però, l’Ajuntament del Prat de Llobregat i la Generalitat continuen defensant la urbanització del nou barri.

El comunicat de DEPANA conclou explicant que la setmana passada, “la Generalitat va fer saber a DEPANA que no revisarà cap plantejament urbanístic fins que no s’aprovi la nova delimitació d’espais naturals i no a la inversa”. Tot i l’avís de la CE, les paraules de la Generalitat demostren que la tònica continua sent la mateixa i que les declaracions polítiques de bones intencions no es corresponen amb la realitat.

Les ONGs ecologistes demanen la paralització de l’ampliació de pistes d’esquí al Pirineu aragonès

Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat la fi de les obres d’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler, al Pirineu aragonès.

El dijous 24 de setembre el Govern d’Aragó va publicar l’ordre per expropiar les terres dels veïns de la vall de Castanesa i poder avançar així en la primera fase de l’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler a la vall verge del Pirineu aragonès.

Davant d’aquesta decisió, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat al PSOE, Podemos i Chunta Aragonesista que parin les màquines i frenin així una activitat que està destrossant un entorn verge d’alta muntanya. Les organitzacions ecologistes no entenen com aquests partits polítics estan donant suport a un projecte ple d’irregularitats quan en teoria s’han compromès a nivell estatal a protegir la biodiversitat.

Les organitzacions també han mostrat el seu malestar pel malbaratament de recursos públics que s’estan emprant per destruir ecosistemes en plena crisi sanitària. A més, consideren que l’ampliació de pistes d’esquí està condemnada al fracàs per la falta de neu degut a l’emergència climàtica.

Tal com han informat els grups ecologistes, la zona en construcció és un hàbitat d’espècies en perill d’extinció com la perdiu blanca, el gall fer, el trencalòs o l’ós bru. El projecte amenaça també ecosistemes fràgils com són el conjunt de l’Ibón de Basibé i Les Noufonts, catalogats en els inventaris estatal i aragonès pel seu gran valor ecològic.

Per tots aquests motius, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya reclamen a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i al vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 que intercedeixi davant el Govern d’Aragó perquè descarti aquest projecte insostenible i inverteixi els recursos en iniciatives de futur per al territori que tinguin cura del major patrimoni de les valls pirinenques, la natura.