Entrades

Curiositats que possiblement no saps dels óssos polars

L’ós polar és sens dubte un dels animals més bells del món, no només degut al seu port elegant sinó també al seu pelatge aparentment immaculat. I diem aparentment perquè en realitat la seva pell és de color negre i el seu pèl translúcid. És el reflex de la llum la que ens els fa veure de color blanc. Però a més d’aquesta característica que no deixa de ser curiosa, hi ha moltes altres coses que possiblement no sabies i que aquí desxifrem d’aquest animal, el qual malauradament es troba en perill d’extinció a causa del desglaç provocat pel canvi climàtic.

– És el mamífer més gran de la terra.

– La seva mossegada és major a la d’un lleó africà o fins i tot de la d’un tauró blanc.

– Es comuniquen a través de les trepitjades. I és que en el seu rastre van deixant una olor característica de cadascun.

– Poden córrer a la mateixa velocitat que un cavall al galop.

– No són detectats per les càmeres d’infrarojos.

– Tenen tres parpelles. Una d’elles, els protegeix de les radiacions ultraviolades. D’una altra manera, podrien quedar-se cecs amb el reflex del sol en la neu.

– No han de beure aigua. El líquid necessari l’obtenen de la sang de les seves preses.

– El seu menjar preferit són les foques.

– Poden menjar fins a 30 kg diaris d’aliment.

– La seva llengua és de color blau.

– No es mullen quan es banyen, ja que tenen una segona pell que els protegeix.

– Poden nedar fins a 100 km sense parar a descansar.

– No hibernen com els altres óssos.

– Segons els estudis, procedeixen de l’evolució d’óssos bruns fa uns 38 milions d’anys.

– L’embaràs dels óssos polars dura entre 6,5 i els 9 mesos.

– Solen tenir un parell de cries, que cuiden fins als 2 o 3 anys. És l’únic moment en què viuen en companyia. La resta de la seva vida, solen viure en solitari.

– La seva esperança de vida en el seu hàbitat natural és d’uns vint-i-cinc anys.

– Tenen un sentit de l’olfacte molt desenvolupat, podent olorar fins a una distància de 30 km.

Font: Eva Remolina/AMIC

El senador Carles Mulet demana al Govern reforçar l’estratègia per a la protecció de l’Ós Bru dels Pirineus

El senador Carles Mulet, de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals, ha demanat reforçar les estratègies per a la protecció de l’Ós Bru dels Pirineus.

El senador Carles Mulet de APDDA ha sol·licitat al Govern, a través d’una pregunta escrita, noves mesures per protegir i reforçar la població pirinenca dels óssos bruns. Aquesta petició es produeix després que diferents organitzacions aragoneses, catalanes i franceses es dirigissin per carta a la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, per demanar que assumeixi les seves competències i coordini amb aquests territoris la introducció d’exemplars d’ós bru per reforçar la població pirinenca davant les últimes morts succeïdes l’any 2020.

En un comunicat compartit per l’Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals s’indica que “Segons les organitzacions Amigos de la Tierra; Associations de Cap Ours; Ecologistas en Acción Aragó; Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos; FAPAS; Fondo Natural; IPCENA/Ecologistes de Catalunya; SOS Ribagorça; TRENCA i la WWF, aquesta mesura està contemplada dins de l”Estratègia per a la Conservació de l’Ós Bru als Pirineus’, de manera que han demanat rapidesa i contundència en les accions, per evitar posar encara més en perill la supervivència d’aquesta espècie emblemàtica”.

En aquest comunicat, el senador Carles Mulet ha recordat el conegut cas de l’ós Cachou, mort per enverinament el passat 9 d’abril a la Vall d’Aran, i amb el qual es va descobrir després d’aixecar el secret sumarial, l’existència d’una trama organitzada que pretenia exterminar exemplars d’aquesta espècie del Pirineu.

Mulet també ha assenyalat la mort, més recent, de l’óssa Sarousse, en una batuda de senglars celebrada al Pirineu Aragonès, el passat 29 de novembre, la qual ha aixecat totes les alarmes pel que fa a la compatibilitat és aquesta modalitat de caça en les zones sensibles per aquesta espècie.

A la pregunta plantejada per Mulet, el senador sol·licita al Govern si considera oportú modificar i enfortir l’ ‘Estratègia per a la Conservació de l’Ós Bru als Pirineus’, amb l’únic objectiu de garantir la major protecció possible per a aquesta espècie amenaçada.

El Jutjat de Vielha investiga a sis persones per la mort de l’ós Cachou

El Jutjat de Vielha aixeca parcialment el secret de la investigació de la mort de l’ós Cachou i investiga a sis persones com a possibles responsables.

Han passat vuit mesos des que els Agents de Medi Ambient de Consell General d’Aran van trobar mort a l’Ós Cachou al municipi de Les. Al principi, un informe del consistori va notificar que la mort de l’animal s’havia produït per l’atac d’un altre ós i una posterior caiguda causada per un fort desnivell d’uns 40 metres. Aquesta teoria va ser posada en dubte immediatament.

Les entitats ecologistes van desmentir l’informe del Consell General davant la inversemblança dels arguments presentats sobre la mort de Cachou. Els experts ecologistes van apuntar a la possibilitat que l’animal fos víctima d’un enverinament, ja que en les imatges del cadàver compartides pels agents ambientals es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Després d’aquests fets, al maig la jutgessa única de Vielha va decretar el secret d’actuacions pel cas de la mort de l’ós i no s’ha tornat a saber res fins ahir.

En la jornada de dijous 10 de desembre, el Jutjat de Vielha ha aixecat parcialment el secret de sumari després que al maig s’ordenés el secret total de les actuacions. Per tant, encara hi ha una part de la investigació que segueix sense conèixer-se, ja que, segons la interlocutòria de la jutge de Vielha, aquesta altra part està relacionada amb una altra investigació totalment independent a la de la mort de l’ós.

El Jutjat de Vielha ha notificat que des de fa uns mesos s’està investigant a sis persones per la mort de l’ós Cachou, en el que seria un delicte contra la fauna. A més d’aquests sis investigats, altres quinze persones també han declarat al jutjat, sense que es descarti una ampliació dels investigats i dels testimonis. En aquest temps també s’han rebut informes científics i la necròpsia de l’animal, entre altres.

Les entitats ecologistes IPCENA-EdC i FAPAS han emès un comunicat després de tenir accés a l’aixecament parcial del secret de sumari en el qual han dit que: “S’hi troba suposadament una trama de persones vinculades i organitzades que li van provocar la mort a l’ós. El Consell Generau, la principal institució aranesa, al darrera de la mort de l’ós, al promoure i donar suport públic al seu rebuig, malgrat es tractes d’una espècie protegida en perill d’extinció. El consell Generau, suposadament menteix deliberadament, per protegir els presumptes implicats relacionats amb la institució directa o indirectament, i donar versions falses per tal d’afavorir l’arxivament del cas, tot i conèixer les dades dels components del possible enverinament quant realitza el comunicat el 14 d’abril”.

L’os Goiat perd el collar GPS a la Ribagorça aragonesa

El personal tècnic ha recuperat el collar GPS que geolocalitzava l’os Goiat a la Ribagorça aragonesa després de quinze dies sense detectar moviments de l’animal.

Després de quinze dies sense captar cap moviment de l’os Goiat, el personal tècnic es va desplaçar ahir fins a la ubicació del registre de l’últim senyal de l’animal. A aquesta zona exacta de l’Alta Ribagorça és on han trobat i recuperat el collar GPS que geolocalitzava l’os Goiat via satèl·lit.

D’aquesta manera, es creu que Goiat va perdre el collar el passat 15 d’octubre. El dispositiu, que es troba en bones condiciones, permetrà recuperar localitzacions no enviades i dades d’activitat de l’exemplar dels darrers dos anys.

Goiat serà identificable per les marques auriculars que du. Així, actualment no hi ha cap os al Pirineu amb seguiment per GPS, després que el Govern francès hagi confirmat que la transmissió dels dispositius de les femelles Sorita i Claverina no funciona.

Collar GPS de Goiat

Les ONGs ecologistes demanen la paralització de l’ampliació de pistes d’esquí al Pirineu aragonès

Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat la fi de les obres d’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler, al Pirineu aragonès.

El dijous 24 de setembre el Govern d’Aragó va publicar l’ordre per expropiar les terres dels veïns de la vall de Castanesa i poder avançar així en la primera fase de l’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler a la vall verge del Pirineu aragonès.

Davant d’aquesta decisió, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat al PSOE, Podemos i Chunta Aragonesista que parin les màquines i frenin així una activitat que està destrossant un entorn verge d’alta muntanya. Les organitzacions ecologistes no entenen com aquests partits polítics estan donant suport a un projecte ple d’irregularitats quan en teoria s’han compromès a nivell estatal a protegir la biodiversitat.

Les organitzacions també han mostrat el seu malestar pel malbaratament de recursos públics que s’estan emprant per destruir ecosistemes en plena crisi sanitària. A més, consideren que l’ampliació de pistes d’esquí està condemnada al fracàs per la falta de neu degut a l’emergència climàtica.

Tal com han informat els grups ecologistes, la zona en construcció és un hàbitat d’espècies en perill d’extinció com la perdiu blanca, el gall fer, el trencalòs o l’ós bru. El projecte amenaça també ecosistemes fràgils com són el conjunt de l’Ibón de Basibé i Les Noufonts, catalogats en els inventaris estatal i aragonès pel seu gran valor ecològic.

Per tots aquests motius, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya reclamen a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i al vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 que intercedeixi davant el Govern d’Aragó perquè descarti aquest projecte insostenible i inverteixi els recursos en iniciatives de futur per al territori que tinguin cura del major patrimoni de les valls pirinenques, la natura.