Entrades

Les ONGs ecologistes demanen la paralització de l’ampliació de pistes d’esquí al Pirineu aragonès

Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat la fi de les obres d’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler, al Pirineu aragonès.

El dijous 24 de setembre el Govern d’Aragó va publicar l’ordre per expropiar les terres dels veïns de la vall de Castanesa i poder avançar així en la primera fase de l’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler a la vall verge del Pirineu aragonès.

Davant d’aquesta decisió, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat al PSOE, Podemos i Chunta Aragonesista que parin les màquines i frenin així una activitat que està destrossant un entorn verge d’alta muntanya. Les organitzacions ecologistes no entenen com aquests partits polítics estan donant suport a un projecte ple d’irregularitats quan en teoria s’han compromès a nivell estatal a protegir la biodiversitat.

Les organitzacions també han mostrat el seu malestar pel malbaratament de recursos públics que s’estan emprant per destruir ecosistemes en plena crisi sanitària. A més, consideren que l’ampliació de pistes d’esquí està condemnada al fracàs per la falta de neu degut a l’emergència climàtica.

Tal com han informat els grups ecologistes, la zona en construcció és un hàbitat d’espècies en perill d’extinció com la perdiu blanca, el gall fer, el trencalòs o l’ós bru. El projecte amenaça també ecosistemes fràgils com són el conjunt de l’Ibón de Basibé i Les Noufonts, catalogats en els inventaris estatal i aragonès pel seu gran valor ecològic.

Per tots aquests motius, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya reclamen a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i al vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 que intercedeixi davant el Govern d’Aragó perquè descarti aquest projecte insostenible i inverteixi els recursos en iniciatives de futur per al territori que tinguin cura del major patrimoni de les valls pirinenques, la natura.

La població d’ossos als Pirineus ascendeix fins als 52 exemplars

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha comptabilitzat en 52 els exemplars actuals d’aquesta espècie animal. La xifra suposa un increment de 12 exemplars respecte el recompte que es va fer el 2018.

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha fet balanç de la població d’os bru del 2019 en una reunió telemàtica en què han participat representants de la Generalitat, el Consell General d’Aran, el Govern d’Andorra, l’Aragó, Navarra, França y la Fundació Oso Pardo.

Les darreres xifres mostren que la població d’os bru ja és de 52 exemplars, dotze més que els 40 que es van identificar el 2018. Pel que fa al nombre de naixements, s’han registrat un total de 10 noves cries de 5 femelles diferents. Es tracta d’una xifra rècord, només assolida abans als anys 2016 i 2017 des de 1996. Les femelles que s’han reproduït són Sorita (2 cadells), Isil (2 cadells), Caramelles (2 cadells), Bambou (2 cadells) i Fadeta (2 cadells).

Els exemplars que es donen per morts durant el passat any 2019 són de 6 després de més de dos anys sense tenir-ne indicis d’aquests animals. Entre les pèrdues trobem la femella Hvala, detectada per última vegada el 2017, el mascle Fifonet y 2 cadells de Sorita. La recent mort de l’os Cachou no forma part del recompte del 2019.

D’altra banda cal destacar que l’àrea geogràfica on s’han trobat en algun moment indicis de la presència de l’os bru als Pirineus s’ha ampliat el 2019 en 3.000 Km2 respecte del 2018 i representa ja una superfície de 10.400 Km2. Cal assenyalar, que bona part d’aquest increment es deu a un desplaçament exploratori puntual que va fer el mascle Goiat a la primavera de l’any passat, durant el qual va visitar zones molt meridionals del Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. En general, l’àrea de distribució de l’os s’estén principalment pels Pirineus centrals.

Pel que fa al seguiment de l’espècie a Catalunya, durant el 2019 s’han localitzat 440 indicis d’os, dels quals 190 són fotografies i vídeos i 141 són mostres de pèls. En tot el Pirineu s’han localitzat 2004 indicis o rastres, a banda de les ubicacions dels exemplars equipats amb GPS.

Finalment, s’han analitzat nombroses mostres per a la identificació genètica, de les quals 78 provenen de Catalunya. La Universitat Autònoma de Barcelona ha identificat 8 exemplars de 20 mostres rebudes, mentre que el laboratori francès Antagene, ha identificat 41 exemplars de 314 mostres (58 de Catalunya).

Les entitats ecologistes desmenteixen els informes de la necròpsia de l’ós Cachou

Les entitats ecologistes afirmen que la mort de l’ós Cachou no va poder ser causada per una baralla amb un altre ós i la posterior caiguda deguda a un fort desnivell. Les entitats sospiten que l’animal va poder morir a causa d’un enverinament.

Les entitats ecologistes FAPAS (Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges), SEO Birdlife Catalunya, Ipcena i FIEP (Fonds d’Intervention Écopastorale Pirineus Francesos) han celebrat una roda de premsa per videoconferència en què han posat en dubte l’informe del Consell General d’Aran que explica que la mort de l’ós Cachou es va produir per l’atac d’un altre ós i la caiguda causada per un fort desnivell d’uns 40 metres.

Des de les entitats s’afirma que els resultats de la necròpsia preliminar realitzada a Cachou pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona no són creïbles. Davant d’aquesta situació, els ecologistes han demanat que es faci una segona necròpsia més resolutiva per conèixer amb exactitud la causa real de la mort de l’animal.

Tots els ecologistes coincideixen en la inversemblança dels arguments presentats sobre la mort de Cachou. “La mort per caiguda no és creïble. No hi ha cap fractura ni lesió que demostri aquesta opció. Aquesta causa de mort és una invenció. Les necròpsies han de ser definitives i concloents abans de compartir les possibles causes de la mort de l’ós. Cachou era un animal que estava acostumat a escalar”, ha explicat Joan Vázquez, portaveu d’Ipcena.

Des de Ipcena també s’ha demanat una major transparència per part de les administracions competents: “Les administracions i els polítics estan compromesos per llei a defensar i protegir la biodiversitat. El Consell General d’Aran no pot dir que l’animal ha pogut morir per diverses raons sense ser motius concloents. Cal realitzar una necròpsia completa per poder dir de què ha mort i no de què ha pogut morir Cachou. La informació preliminar que va donar el Consell General no aportava cap motiu real “.

A més, Joan Vázquez ha fet referència a l’absència d’esdeveniments per part de les administracions: “Creiem que és necessari i evident que les administracions competents lamentin pèrdues clau en la biodiversitat com la de Cachou. L’absència de laments aixeca sospites sobre la mort de l’ós”. El portaveu d’Ipcena també ha recordat que: “L’òrgan competent en aquesta matèria és el Ministeri del Govern espanyol, ja que el projecte de conservació dels óssos abasta a Catalunya, Navarra i Aragó. Per tant, la Generalitat de Catalunya no pot prendre mesures pel seu compte “.

Roberto Hartasanchez, president de FAPAS, ha valorat la possibilitat que Cachou fos víctima d’un enverinament: “A les fotos compartides pels agents ambientals de la Vall d’Aran es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Les necròpsies realitzades a Astúries a mamífers que presentaven aquest somriure concloïen amb una mort causada per algun verí o producte tòxic “.

Recordem que durant el passat mes d’octubre de 2019 la Generalitat va aprovar una tècnica dissuasiva que consistia en aplicar fungicides als cossos dels animals morts perquè Cachou agafés rebuig a la carn animal provocant-li vòmits. D’aquesta manera, l’ós no atacaria més a la ramaderia. Tal com comenta Cristina Sánchez, delegada de SEO Birdlife a Catalunya: “Aquesta tècnica és totalment improcedent i temerària, a més, no es troba establerta en cap protocol del Ministeri”.

Les entitats ecologistes han mostrat així la seva unió per a la conservació dels óssos en els dos costats dels Pirineus i han explicat que encarregaran un estudi per valorar possibles accions jurídiques per la mort de l’ós Cachou.

Troben mort a Cachou, l’ós de la Val d’Aran

L’animal va ser trobat pels Agents de Medi Ambient del Consell General d’Aran en una zona de  Soberpera de difícil accés. De moment, es desconeixen les causes de la mort.

Dijous passat va aparèixer mort Cachou en una zona muntanyosa de Soberpera. Els Agents de Medi Ambient del Consell d’Aran van trobar el cos de l’animal sense vida després d’adonar-se’n que portava diversos dies sense moure’s del mateix lloc. L’ós portava un collaret amb transmissor de localització GPS a través del qual podia ser localitzat en tot moment.

El cos de l’animal ha estat enviat al departament de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​on se li practicarà la pertinent necròpsia per determinar les causes de la mort. De moment es desconeixen els motius de la mort, però des de l’entitat ecologista Ipcena-EdC expliquen que és molt poc probable que la pèrdua de la seva vida es degui a causes naturals ja que es tracta d’un exemplar jove de tan sols 6 anys que gaudia d’un bon estat de salut.

El sector ramader de la zona va demanar en nombroses ocasions l’extracció de l’ós dels Pirineus de Lleida per la seva actitud depredadora. Davant d’aquestes queixes, la Generalitat de Catalunya va estar molt a prop d’extreure a Cachou del seu medi després de diversos atacs a bestiar equí durant la tardor. Finalment, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat va decidir aplicar un fungicida que provoca vòmits en les restes d’una egua que havia matat Cachou per aconseguir així que aquest tipus de carn provoqués rebuig a l’ós. Des de llavors l’animal no va tornar a atacar el bestiar.

Ipcena-EdC ha publicat una nota de premsa en la qual diuen que “conscients que Cachou va ser un dels exemplars més criticats per diversos sectors de l’administració i altres, per les seves suposades actuacions. Considerem i exigim a les administracions competents, Consell General i Generalitat de Catalunya, que siguin el més transparent possibles i informin de les causes i circumstàncies, que han provocat la mort de l’ós Cachou”.

El Govern aranès vol extreure a Goiat i Cachou del Pirineu després dels últims atacs

El govern aranès s’ha posicionat a favor de l’extracció dels óssos del Pirineu a causa dels repetits atacs patits per diversos ramats. No obstant això, les dades publicades per EQUO Catalunya demostren la correcta adaptació d’aquests animals al seu nou entorn, reduint-se el nombre d’atacs  al 70% respecte a l’any passat. Altres grups ecologistes com Ipcena també s’han posicionat en contra de la voluntat de l’administració de la Vall d’Aran.

El govern aranès ha mostrat públicament la seva impotència davant els repetits atacs per part de Cachou. Dimarts passat, l’animal va tornar a atacar, en aquesta ocasió a una egua ubicada al municipi de Vielha e Mijaran. En menys de quinze dies l’ós ha devorat un poltre i quatre eugues. Tots aquests atacs s’han produït al municipi de Vielha e Mijaran. Els atacs de Cachou recorden als episodis produïts per Goiat, un altre ós que ha generat conflicte amb els ramaders pels seus atacs als animals.

Davant d’aquesta situació, Francisco Bruna, Conseller de Territori, Paisatge i Gestió ambiental, ha mostrat el seu “sentiment d’impotència davant d’aquests atacs reiterats” i ha declarat que “els protocols a seguir estan molt allunyats de la realitat dels ramaders”, segons informa l’Agència Catalana de Notícies.

Les tècniques de Protocol d’Intervenció amb Óssos del Pirineu estan dividides temporalment en tres fases progressives, aplicant tècniques cada vegada més agressives:

  • A la primera fase es realitza el diagnòstic, seguiment i execució de les mesures proactives i inici de les mesures aversives.
  • A la segona fase es reforcen les mesures aversives.
  • A la tercera, i última fase, si el grup de treball ho considera necessari, es passa a la captura i retirada de l’exemplar.

Després de l’últim atac causat per Cachou, augmenten les discrepàncies entre l’Administració i els grups ecologistes al voltant del futur dels óssos Goiat i Cachou. La introducció d’aquests dos animals al Pirineu català forma part del projecte europeu PirosLife, que té com a objectiu implementar un seguit d’accions per consolidar el futur de l’ós bru al Pirineu, podent fins i tot ser replicables a la resta de zones de la Unió Europea.

El problema rau en les queixes rebudes per part de diversos ramaders que han vist amenaçats els seus ramats per la presència d’aquests dos óssos. Justament, una de les missions del projecte de PirosLife és garantir la convivència entre l’ós i els treballadors amb animals, proposant plans d’acció per aconseguir que no hi hagi cap risc d’atac a la ramaderia i l’apicultura.

Segons informen des EQUO Catalunya, un partit polític verd que defensa la sostenibilitat, la democràcia participativa, la justícia social, l’equitat i els Drets Humans, el projecte de PirosLife està assolint els seus objectius, de manera que no s’entén la voluntat d’expulsar aquests dos óssos per part de la Generalitat de Catalunya i del govern aranès. Des de la introducció de Goiat el nombre d’atacs s’ha anat reduint. L’animal s’ha adaptat al seu nou hàbitat i el seu nombre d’atacs s’ha reduït un 70% respecte a l’any 2018 (dades de IPCENA).

Per tant, segons el partit polític dels plans de prevenció d’atacs per part d’aquests óssos estan funcionant. A més, EQUO Catalunya diu que “la Generalitat està acusant a l’animal d’ós perillós sense que hi hagi unes dades reals que precipiten la seva expulsió del Pirineu català”.

En una nota de premsa publicada des EQUO Catalunya es demana:

  • Que no s’extregui cap dels óssos i que se segueixi fomentant la seva reintroducció i conservació al Pirineu.
  • Que totes l’administracions involucrades, autonòmiques (Generalitat, Govern d’Aragó, Govern de la Comunitat Foral de Navarra), locals i comarcals i nacional (Ministeri de Transició Energètica), que rebutgin la proposta d’expulsió de l’ós.
  • Que s’incrementin les accions previstes pel projecte PirosLife i pel protocol de 2018 per millorar l’hàbitat dels óssos i que s’eviti així el nombre d’atacs a la ramaderia.
  • Que s’incrementin també les accions previstes per protegir la ramaderia, per tal que tant els óssos com la ramaderia puguin conviure al Pirineu.

Altres entitats, com l’associació ecologista Ipcena també s’ha mostrat en contra de la petició del Consell General d’Aran enviant una carta a la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, en la qual demanen que es rebutgi l’expulsió dels óssos del Pirineu. L’associació confia que aquests animals poden esmenar la seva conducta mitjançant el protocol per evitar els seus atacs als ramats.

El principal problema rau en la debilitat de Goiat i Cachou pel bestiar equí, un tipus d’animal que dificulta molt les tasques de prevenció. Els poltres i les eugues no poden concentrar-se en una mateixa zona, com succeeix amb el bestiar oví i boví, de manera que els equins estan indefensos davant els atacs dels óssos.

Segons publica l’Agència Catalana de Notícies, el govern aranès vol la “retirada dels óssos conflictius” i lamenta “estar lligats pels protocols”. El conseller de Territori, Paisatge i Gestió ambiental, Francisco Bruna ha afirmat que “no ha rebut cap trucada del govern de Catalunya per aquesta situació”.

Francisco Bruna també ha avançat que el 8 d’octubre es farà una reunió amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, per tractar aquest conflicte. A la reunió assistiran totes les administracions implicades en la temàtica de Cachou i Goiat, en aquesta reunió s’haurà de dictaminar una decisió final sobre el futur d’aquests animals.