Entrades

El Jutjat de Vielha investiga a sis persones per la mort de l’ós Cachou

El Jutjat de Vielha aixeca parcialment el secret de la investigació de la mort de l’ós Cachou i investiga a sis persones com a possibles responsables.

Han passat vuit mesos des que els Agents de Medi Ambient de Consell General d’Aran van trobar mort a l’Ós Cachou al municipi de Les. Al principi, un informe del consistori va notificar que la mort de l’animal s’havia produït per l’atac d’un altre ós i una posterior caiguda causada per un fort desnivell d’uns 40 metres. Aquesta teoria va ser posada en dubte immediatament.

Les entitats ecologistes van desmentir l’informe del Consell General davant la inversemblança dels arguments presentats sobre la mort de Cachou. Els experts ecologistes van apuntar a la possibilitat que l’animal fos víctima d’un enverinament, ja que en les imatges del cadàver compartides pels agents ambientals es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Després d’aquests fets, al maig la jutgessa única de Vielha va decretar el secret d’actuacions pel cas de la mort de l’ós i no s’ha tornat a saber res fins ahir.

En la jornada de dijous 10 de desembre, el Jutjat de Vielha ha aixecat parcialment el secret de sumari després que al maig s’ordenés el secret total de les actuacions. Per tant, encara hi ha una part de la investigació que segueix sense conèixer-se, ja que, segons la interlocutòria de la jutge de Vielha, aquesta altra part està relacionada amb una altra investigació totalment independent a la de la mort de l’ós.

El Jutjat de Vielha ha notificat que des de fa uns mesos s’està investigant a sis persones per la mort de l’ós Cachou, en el que seria un delicte contra la fauna. A més d’aquests sis investigats, altres quinze persones també han declarat al jutjat, sense que es descarti una ampliació dels investigats i dels testimonis. En aquest temps també s’han rebut informes científics i la necròpsia de l’animal, entre altres.

Les entitats ecologistes IPCENA-EdC i FAPAS han emès un comunicat després de tenir accés a l’aixecament parcial del secret de sumari en el qual han dit que: “S’hi troba suposadament una trama de persones vinculades i organitzades que li van provocar la mort a l’ós. El Consell Generau, la principal institució aranesa, al darrera de la mort de l’ós, al promoure i donar suport públic al seu rebuig, malgrat es tractes d’una espècie protegida en perill d’extinció. El consell Generau, suposadament menteix deliberadament, per protegir els presumptes implicats relacionats amb la institució directa o indirectament, i donar versions falses per tal d’afavorir l’arxivament del cas, tot i conèixer les dades dels components del possible enverinament quant realitza el comunicat el 14 d’abril”.

L’os Goiat perd el collar GPS a la Ribagorça aragonesa

El personal tècnic ha recuperat el collar GPS que geolocalitzava l’os Goiat a la Ribagorça aragonesa després de quinze dies sense detectar moviments de l’animal.

Després de quinze dies sense captar cap moviment de l’os Goiat, el personal tècnic es va desplaçar ahir fins a la ubicació del registre de l’últim senyal de l’animal. A aquesta zona exacta de l’Alta Ribagorça és on han trobat i recuperat el collar GPS que geolocalitzava l’os Goiat via satèl·lit.

D’aquesta manera, es creu que Goiat va perdre el collar el passat 15 d’octubre. El dispositiu, que es troba en bones condiciones, permetrà recuperar localitzacions no enviades i dades d’activitat de l’exemplar dels darrers dos anys.

Goiat serà identificable per les marques auriculars que du. Així, actualment no hi ha cap os al Pirineu amb seguiment per GPS, després que el Govern francès hagi confirmat que la transmissió dels dispositius de les femelles Sorita i Claverina no funciona.

Collar GPS de Goiat

Les ONGs ecologistes demanen la paralització de l’ampliació de pistes d’esquí al Pirineu aragonès

Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat la fi de les obres d’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler, al Pirineu aragonès.

El dijous 24 de setembre el Govern d’Aragó va publicar l’ordre per expropiar les terres dels veïns de la vall de Castanesa i poder avançar així en la primera fase de l’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler a la vall verge del Pirineu aragonès.

Davant d’aquesta decisió, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat al PSOE, Podemos i Chunta Aragonesista que parin les màquines i frenin així una activitat que està destrossant un entorn verge d’alta muntanya. Les organitzacions ecologistes no entenen com aquests partits polítics estan donant suport a un projecte ple d’irregularitats quan en teoria s’han compromès a nivell estatal a protegir la biodiversitat.

Les organitzacions també han mostrat el seu malestar pel malbaratament de recursos públics que s’estan emprant per destruir ecosistemes en plena crisi sanitària. A més, consideren que l’ampliació de pistes d’esquí està condemnada al fracàs per la falta de neu degut a l’emergència climàtica.

Tal com han informat els grups ecologistes, la zona en construcció és un hàbitat d’espècies en perill d’extinció com la perdiu blanca, el gall fer, el trencalòs o l’ós bru. El projecte amenaça també ecosistemes fràgils com són el conjunt de l’Ibón de Basibé i Les Noufonts, catalogats en els inventaris estatal i aragonès pel seu gran valor ecològic.

Per tots aquests motius, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya reclamen a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i al vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 que intercedeixi davant el Govern d’Aragó perquè descarti aquest projecte insostenible i inverteixi els recursos en iniciatives de futur per al territori que tinguin cura del major patrimoni de les valls pirinenques, la natura.

La població d’ossos als Pirineus ascendeix fins als 52 exemplars

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha comptabilitzat en 52 els exemplars actuals d’aquesta espècie animal. La xifra suposa un increment de 12 exemplars respecte el recompte que es va fer el 2018.

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha fet balanç de la població d’os bru del 2019 en una reunió telemàtica en què han participat representants de la Generalitat, el Consell General d’Aran, el Govern d’Andorra, l’Aragó, Navarra, França y la Fundació Oso Pardo.

Les darreres xifres mostren que la població d’os bru ja és de 52 exemplars, dotze més que els 40 que es van identificar el 2018. Pel que fa al nombre de naixements, s’han registrat un total de 10 noves cries de 5 femelles diferents. Es tracta d’una xifra rècord, només assolida abans als anys 2016 i 2017 des de 1996. Les femelles que s’han reproduït són Sorita (2 cadells), Isil (2 cadells), Caramelles (2 cadells), Bambou (2 cadells) i Fadeta (2 cadells).

Els exemplars que es donen per morts durant el passat any 2019 són de 6 després de més de dos anys sense tenir-ne indicis d’aquests animals. Entre les pèrdues trobem la femella Hvala, detectada per última vegada el 2017, el mascle Fifonet y 2 cadells de Sorita. La recent mort de l’os Cachou no forma part del recompte del 2019.

D’altra banda cal destacar que l’àrea geogràfica on s’han trobat en algun moment indicis de la presència de l’os bru als Pirineus s’ha ampliat el 2019 en 3.000 Km2 respecte del 2018 i representa ja una superfície de 10.400 Km2. Cal assenyalar, que bona part d’aquest increment es deu a un desplaçament exploratori puntual que va fer el mascle Goiat a la primavera de l’any passat, durant el qual va visitar zones molt meridionals del Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. En general, l’àrea de distribució de l’os s’estén principalment pels Pirineus centrals.

Pel que fa al seguiment de l’espècie a Catalunya, durant el 2019 s’han localitzat 440 indicis d’os, dels quals 190 són fotografies i vídeos i 141 són mostres de pèls. En tot el Pirineu s’han localitzat 2004 indicis o rastres, a banda de les ubicacions dels exemplars equipats amb GPS.

Finalment, s’han analitzat nombroses mostres per a la identificació genètica, de les quals 78 provenen de Catalunya. La Universitat Autònoma de Barcelona ha identificat 8 exemplars de 20 mostres rebudes, mentre que el laboratori francès Antagene, ha identificat 41 exemplars de 314 mostres (58 de Catalunya).

Les entitats ecologistes desmenteixen els informes de la necròpsia de l’ós Cachou

Les entitats ecologistes afirmen que la mort de l’ós Cachou no va poder ser causada per una baralla amb un altre ós i la posterior caiguda deguda a un fort desnivell. Les entitats sospiten que l’animal va poder morir a causa d’un enverinament.

Les entitats ecologistes FAPAS (Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges), SEO Birdlife Catalunya, Ipcena i FIEP (Fonds d’Intervention Écopastorale Pirineus Francesos) han celebrat una roda de premsa per videoconferència en què han posat en dubte l’informe del Consell General d’Aran que explica que la mort de l’ós Cachou es va produir per l’atac d’un altre ós i la caiguda causada per un fort desnivell d’uns 40 metres.

Des de les entitats s’afirma que els resultats de la necròpsia preliminar realitzada a Cachou pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona no són creïbles. Davant d’aquesta situació, els ecologistes han demanat que es faci una segona necròpsia més resolutiva per conèixer amb exactitud la causa real de la mort de l’animal.

Tots els ecologistes coincideixen en la inversemblança dels arguments presentats sobre la mort de Cachou. “La mort per caiguda no és creïble. No hi ha cap fractura ni lesió que demostri aquesta opció. Aquesta causa de mort és una invenció. Les necròpsies han de ser definitives i concloents abans de compartir les possibles causes de la mort de l’ós. Cachou era un animal que estava acostumat a escalar”, ha explicat Joan Vázquez, portaveu d’Ipcena.

Des de Ipcena també s’ha demanat una major transparència per part de les administracions competents: “Les administracions i els polítics estan compromesos per llei a defensar i protegir la biodiversitat. El Consell General d’Aran no pot dir que l’animal ha pogut morir per diverses raons sense ser motius concloents. Cal realitzar una necròpsia completa per poder dir de què ha mort i no de què ha pogut morir Cachou. La informació preliminar que va donar el Consell General no aportava cap motiu real “.

A més, Joan Vázquez ha fet referència a l’absència d’esdeveniments per part de les administracions: “Creiem que és necessari i evident que les administracions competents lamentin pèrdues clau en la biodiversitat com la de Cachou. L’absència de laments aixeca sospites sobre la mort de l’ós”. El portaveu d’Ipcena també ha recordat que: “L’òrgan competent en aquesta matèria és el Ministeri del Govern espanyol, ja que el projecte de conservació dels óssos abasta a Catalunya, Navarra i Aragó. Per tant, la Generalitat de Catalunya no pot prendre mesures pel seu compte “.

Roberto Hartasanchez, president de FAPAS, ha valorat la possibilitat que Cachou fos víctima d’un enverinament: “A les fotos compartides pels agents ambientals de la Vall d’Aran es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Les necròpsies realitzades a Astúries a mamífers que presentaven aquest somriure concloïen amb una mort causada per algun verí o producte tòxic “.

Recordem que durant el passat mes d’octubre de 2019 la Generalitat va aprovar una tècnica dissuasiva que consistia en aplicar fungicides als cossos dels animals morts perquè Cachou agafés rebuig a la carn animal provocant-li vòmits. D’aquesta manera, l’ós no atacaria més a la ramaderia. Tal com comenta Cristina Sánchez, delegada de SEO Birdlife a Catalunya: “Aquesta tècnica és totalment improcedent i temerària, a més, no es troba establerta en cap protocol del Ministeri”.

Les entitats ecologistes han mostrat així la seva unió per a la conservació dels óssos en els dos costats dels Pirineus i han explicat que encarregaran un estudi per valorar possibles accions jurídiques per la mort de l’ós Cachou.