Entrades

La mort de la gossa Sota provoca una mobilització sense precedents

La reacció ciutadana contra la mort de la gossa Sota per un tret de la Guàrdia Urbana dimarts no té precedents: s’han organitzat diverses manifestacions i s’han recollit prop de 500.000 signatures demanant la suspensió de l’agent que va disparar el tret mortal. Però molta gent, dolguda i indignada, també ha iniciat una campanya de pressió contra l’hotel que hi ha a prop d’on van passar els fets, ja que una ciutadania va dir per xarxes socials que eren ells els que havien avisat la Guàrdia Urbana. “Ens truquen unes 300 vegades al dia per insultar-nos i amenaçar-nos”, ha explicat a Animalados el director de l’Hotel Ayre, que després de l’experiència prefereix que no es publiqui el seu nom. “Nosaltres no vam avisar la Guàrdia Urbana. De fet, mai hem trucat a la policia quan algú dorm davant de l’hotel, perquè mai hem tingut cap problema amb ells, però és que aquest cop, a més, el noi i la gossa ni tan sols estaven davant del nostre hotel”, precisa.

Tant l’atestat de la Guàrdia Urbana com el mateix noi coincideixen en que els agents passaven pel carrer quan van decidir demanar al jove sense sostre que s’identifiqués i lligués el gos. Però encara que tothom coincideixi en ressaltar que l’Hotel Ayre no ha tingut res a veure amb els fets, la situació “és cada dia pitjor”. La manifestació de dissabte va començar a la cèntrica plaça Sant Jaume de Barcelona i va acabar davant de l’hotel, que va haver de ser protegit pels Mossos d’Esquadra.

Una treballadora de l’hotel va explicar que tenen por de respondre el telèfon, que reben trucades fins i tot d’Amèrica Llatina i que han arribat a dir-li que l’haurien de violar com a La Manada.

Des d’Animalados esperem que aquesta notícia reverteixi l’escalada de tensió. Reclamem que és imprescindible que s’investiguin els fets i que l’agent sigui suspès si així ho determina la justícia. Hi ha massa testimonis que coincideixen en que el comportament de la gossa no va ser tant violent com asseguren els agents per justificar la seva letal reacció. Però les treballadores de l’hotel no tenen cap culpa.

La solidaritat per la Sota provoca una mobilització social sense precedents

La mort de la Sota, abatuda per un tret d’un agent de la Guàrdia Urbana, no ha deixat indiferent als amants dels animals. Més de 3.500 persones (segons dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona) es van manifestar dissabte passat a la Plaça de Sant Jaume reclamant “justícia per a Sota”.

Les persones que van assistir a aquesta massiva protesta van portar tot tipus de pancartes en què es podien llegir missatges com “polítics potencialment perillosos” o “ja n’hi ha prou de maltractament animal”. També es van entonar diferents càntics de protesta en contra dels fets succeïts el passat 18 de desembre a la Gran Via en què es titllava d’ “assassí” a l’agent urbà que va propiciar la mort de l’animal.

El cas de la Sota ha traspassat les fronteres de la ciutat comtal i ha generat mobilitzacions a altres ciutats d’Espanya. Bilbao, Madrid o València han estat alguns dels territoris que s’han solidaritzat amb la causa i que també han demanat “justícia per a Sota”.

A través de la pàgina web change.org també s’ha iniciat una petició particular en la qual es sol·licita la “inhabilitació al policia que ha matat d’un tret a una gosseta inofensiva”. Aquesta iniciativa dirigida a l’Ajuntament de Barcelona pretén aconseguir 500.000 signatures. No ha passat ni una setmana dels fets i ja són més de 460.000 les persones que han decidit rubricar la petició.

A més, prop de 200.000 persones han signat un manifest del Partit Animalista Contra el Maltractament Animal on s’exigeixen responsabilitats per la mort de la gossa. PACMA va estar present el passat dissabte a la concentració celebrada a Barcelona on van denunciar “explicacions confuses i corporatives per part de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu de tapar l’escàndol”.

Concentracions als carrers, peticions on-line, protestes a través de les xarxes socials… El cas ja es troba als jutjats i encara no coneixem el desenllaç dels fets, però el que sí ha quedat clar és que la solidaritat per la Sota ha provocat una mobilització social sense precedents.

Un altre accident entre Guàrdia Urbana i gossos que s’hagués pogut evitar

La manca de formació dels agents ha generat diferents conflictes, el darrer ha provocat la mort d’un gos

Els agents de la Guàrdia Urbana no tenen la suficient formació com per actuar en alguns casos on hi ha gossos implicats. Molts agents ignoren que un determinat llenguatge corporal o una determinada actitud, els poden facilitar apropar-se al gos o, pel contrari, poden provocar que l’animal se senti amenaçat. Segurament, així és com es va sentir la Sota, una gossa que vivia amb un noi que demanava almoina al carrer, quants aquest dimarts dos agents de la Guàrdia Urbana van cridar l’atenció al seu amo per dur la gossa deslligada. Les versions, a partir d’aquí, són diferents. Segons els agents, la gossa, que era d’una raça considerada potencialment perillosa, va atacar un dels agents, que va treure la seva pistola i li va disparar un tret al cap. Un tret mortal. Existeix una altra versió d’alguns testimonis dels fets que ha alarmat a la comunitat animalista, segons la qual, la gossa estava nerviosa i bordava per la presència dels agents i un d’ells la va immobilitzar clavant-li el genoll al coll i va disparar l’arma. A continuació, el noi, va atacar amb el seu monopatí l’agent i li va colpejar al cap.

La Unitat de Deontologia i Assumptes Interns del cos va obrir una investigació i va concloure que l’agent havia actuat de manera correcta. El cas no acabarà aquí i serà la Justícia qui finalment determini quina de les dues versions és la veritable ja que l’Associació Apadevi i el partit PACMA han denunciat els fets. Però sigui quina sigui la resolució final, és evident que si l’agent hagués tingut prou formació com per solucionar el conflicte sense haver de treure una pistola enmig de la via pública, tothom hi hagués sortit guanyant. Ser policia no implica necessàriament saber de gossos, estimar-los ni tan sols tolerar-los, però treballar a la via pública i fer complir les normatives municipals i autonòmiques obliga als agents a haver de relacionar-se amb gossos i els seus amos. És per aquest motiu que és lamentable que els agents no comptin amb aquesta formació específica.

Altres ajuntaments, com el de l’Hospitalet de Llobregat, ja van organitzar l’any passat un curs teòric i pràctic per als agents del municipi sobre com actuar davant de gossos considerats potencialment perillosos. També van rebre aquesta formació membres de l’equip tècnic de l’àrea de sanitat. Durant el curs, que va anar a càrrec dels membres de l’Associació per a la Protecció de GPP, es donaven les claus per poder identificar quan un gos està nerviós o quan és el moment per acostar-s’hi de forma segura, entre d’altres aspectes. L’experiència es va valorar de manera positiva i, segurament, es repetirà enguany.

La mort del gos a mans dels agents de la Guàrdia Urbana no és un problema aïllat. El passat mes d’octubre set agents van resultar ferits durant un conflicte amb dos gossos i el seu amo. Fa dos anys, van ser els Mossos d’Esquadra els que van abatre a un gos que corria pel barri de Collblanc i que ja havia mossegat una desena de persones. Tots aquests casos s’haguessin pogut evitar? Volem que els agents que patrullen pels nostres carrers estiguin prou formats com per poder controlar el màxim de situacions possibles?

 

 

“Barcelona es va sentir líder i va deixar de treballar”

Entrevistem a David Martínez, encarregat de la relació del Pacma amb les entitats

David Martínez és informàtic de professió, però sobretot és activista animalista. Amb una llarga trajectòria en diferents càrrecs i col·laboracions en protectores porta un temps sent una de les cares visibles de Pacma Catalunya i l’encarregat de la relació del partit amb les entitats.

Què està passant amb els animals a Barcelona?

En els últims temps s’està degradant a passos de gegant el treball de molts anys d’entitats, voluntaris i perquè no dir-ho, d’alguns polítics d’altres formacions que sí eren receptius a les peticions dels animalistes. Aquest és el problema, dependre de la sensibilitat del polític i / o tècnic de torn. I el futur dels animals no pot estar en mans de que l’atzar col·loqui una persona empàtica en el lloc adequat. Al meu entendre, per a la gran majoria de partits polítics la defensa dels animals és merament residual i més aviat es tracta de pur postureo

Qui pot voler carregar-se el prestigi internacional que tenia la ciutat respecte als animals?

Voluntàriament o de manera sobrevinguda (la qual cosa és igual de condemnable), l’equip de govern d’Ada Colau ho està aconseguint. Recordo, per exemple, a les jornades europees de protecció felina organitzades per la plataforma Gatera JA, escoltar a altres ajuntaments reconèixer que venien a copiar el model de Barcelona. Ens hem adormit. Barcelona, ​​més ben dit, el seu ajuntament, s’ha cregut que ja estava tot fet, que la frase #CiutatAmigadelsAnimals ho podia tot. Es va sentir líder i va deixar de treballar. Es va oblidar de donar suport a les entitats, moltes de les quals tenen la sensació que el consistori estarà encantat de privatitzar la seva tasca i no va recordar seguir avançant. I així estem, amb els gestors de colònies forals en peu de guerra i amb dofins al zoo de Barcelona en unes instal·lacions “no aptes” segons la pròpia World Association of Zoos (WAZA) o l’European Association for Aquatic Mammals (EAAM).

Les persones que alimenten colònies ho fan de manera altruista, durant 365 dies a l’any, a través de l’Ajuntament, moltes tenen un carnet. Per què de sobte el seu treball i el vincle amb els gats que tenen cura no importen?

La sensació acumulada i assentada durant els meus anys de voluntariat, reflecteix que l’administració sempre ens veu com un problema. No callem, no ens conformem, molestem … Movem la taula on mengen i això no agrada. Passa amb les colònies, passa en els centres d’acollida d’animals. I aquesta actitud cap a nosaltres, és senzillament lamentable. Quant pujaria la factura d’una empresa privada que passés les llargues nits capturant gats per esterilitzar? Quantes empreses privades estarien 24h disponibles o costejarien les despeses veterinàries i de manteniment de la seva butxaca? Quantes empreses sabran donar l’afecte que nosaltres oferim desinteressadament? La desaparició del voluntariat seria un retrocés insuperable. Fins i tot econòmicament, no els interessa.

coherència tenir un centre d’esterilització de gats urbans com Tres Pins, aprovar unànimement el Manifest Felí, onze anys de conveni amb les entitats i ara no protegir els gats de Bon pastor, Sant Andreu, la Sagrera i Poblenou?

No té cap sentit. A mi, personalment, em fa pena. Sento llàstima de veure que la ciutat exemplar de fa uns anys, no només s’ha quedat estancada, sinó que ha retrocedit. Aquells brindis als quals assistíem quan ens donaven premis internacionals, han provocat una ressaca terrible. I l’estan pagant els animals de la nostra ciutat.

Quina resposta heu tingut de l’Oficina de Protecció de l’Animal i de la Regidoria i el Comissionat?

De moment, sempre que hem intentat parlar amb l’administració hem obtingut un dolorós i sorollós silenci per resposta. Però seguirem insistint. Seguirem colpejant la porta.

Què han de fer en concret per restablir el crèdit animalista d’una ciutat emblema?

Escoltar a tots els animalistes. Els que t’ aplaudeixen constantment i els que et critiquen. Aprofito per reivindicar la presència del Partit Animalista en certs fòrums de decisió municipal, en els que també estem vetats.

També hi ha una trucada desesperada des del voluntariat respecte del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia. Una campanya de Change denuncia que la gestió no és bona. Quins avenços farà PACMA per recollir aquesta petició i promoure canvis?

Personalment, com a responsable de la relació amb entitats de PACMA, ja m’he reunit amb algun grup de voluntaris del centre per escoltar les seves demandes. T’explicaré una percepció personal; a l’associació que hi era, ens va tocar lluitar amb una altra instal·lació similar d’una altra comarca (Barcelonès) de gestió nefasta, i per a nosaltres el CAAC de Barcelona, ​​tot i que millorable, resultava un paradís. Un altre exemple més, que BCN s’ha anestesiat en l’auto complaença. Quan tothom et diu lo guapo que ets, quan algunes persones i entitats aplaudeixen totes les teves ocurrències i accions, t’ho acabes creient. I així ens va.

Per cert, per a quan la construcció del nou centre d’acollida de Barcelona?

A mi se m’ocorre un bon lloc que podria servir, per exemple, per fomentar les adopcions: el Parc de la Ciutadella, on està situat una cosa anomenada “Zoo de Barcelona”. Es podia tancar el Zoo i utilitzar l’espai.

La Manifestació de dissabte pels gats va reunir molta gent. Esteu contents?

Molt, crec que ha estat una explosió del descontentament acumulat. Estem contents de la resposta, evidentment no de la situació. Estem orgullosos de tirar un cable a les entitats. Entre tots, segur que aconseguim solucionar el problema.

També heu parlat del que es va fer a un centenar de coloms l’any passat per aquestes dates …

I de l’assetjament als senglars ….

Es va apretar molt a les gateres com si els punts d’alimentació per a gats fossin la causa de la proximitat dels senglars i no la invasió que estem fent del seu entorn …

Sí, són exemples que BCN no és tan amiga dels animals com pregona. Un hastag no val res comparat amb els fets reals. Són evidències que costen la vida a molts animals. 100 coloms importen més que 100 tweets enginyosos. El tema dels senglars … ens donaria per a una altra entrevista. Hem presentat una petició per escrit al districte de Nou Barris perquè ens expliquin una oferta de contractació pública per a la gestió de senglars. Silenci. Però seguirem insistint. Hem vingut per quedar-nos.

Animals: La revolució pendent o la revolució imparable?

Estem segurs que la revolució pels drets dels animals no ha començat ja? Pot ser que la conscienciació sobre que els animals, en tant que posseïdors de capacitat per sentir dolor i plaer, ja estigui arribant a una consideració general diferent de la que se’ls ha donat fins ara. El canvi de paradigma que ens fa més humans als humans, per ser capaços d’empatitzar amb els que no parlen com nosaltres ni tenen el nostre mateix aspecte, passa per una via pacífica i gradual cap al canvi. És una revolució entesa llavors com un canvi social fonamental, no com una guerra.

Silvia Barquero la presidenta de PACMA (partit animalista contra el maltractament animal) ha escrit un llibre necessari. És un llibre de lectura ràpida. El seu prologuista, el famós actor i activista animalista Dani Rovira, va comentar en la presentació del llibre a Barcelona que es podia llegir en una nit. No podem dir que és un llibre amè per què obligatòriament l’autora ha de parlar d’alguns dels més notoris greuges que pateixen els animals no humans per part del seu major predador. Els animals, com a individus amb consciència de si i expectatives sobre la seva vida, formen part indiscutible del context natural que les formes irracionals i l’ambició desmesurada estan aniquilant. Els animals en massa ocasions són, en la seva totalitat o en part, un producte de consum, bé sigui alimentari, de producció o de lleure i això ha de deixar de ser així donant pas a alternatives lliures de patiment. Els animals, com diu Silvia Barquero en el llibre són “algú, no alguna cosa”.

El text de la presidenta de la primera força extraparlamentària espanyola és molt fluid i fa un bon repàs als punts més destacats que hauria de conèixer un ciutadà de a peu si aspira a estar ben informat. No és un llibre sectari ni ple d’arestes, pretén ser la locució amable d’una realitat que no és agradable. Sol dir-se que si els escorxadors tinguessin les parets de vidre tothom seria vegetarià. Aquesta imatge és una bona metàfora sobre la capacitat de les persones a rebutjar el mal però no deixa de ser exagerat. No creiem que tots els que llegeixin el llibre Animals, la revolució pendent deixin, des del mateix instant que tanquin la seva contraportada, de menjar carn, de vestir amb cuir o llana, de renunciar a activitats d’oci en què els animals estan implicats com a eina. Però sens dubte el text implica un gran esforç per visibilitzar el que tantes vegades s’ha denunciat de manera sensata o agressiva o s’ha fet callar per incòmode.

El volum publicat a La Esfera de los Libros omple un buit en la cada vegada més extensa assagística sobre els animals i ha de colar-se en les prestatgeries més heterogènies, en les més populars i assequibles, perquè parla d’una veritat incòmoda que tots hem de col·laborar a transformar encara que sigui per seguir vius i sentir-nos orgullosos de la nostra espècie.

 

Emma Infante