Tag Archive for: País Basc

“No volem que hi hagi diferències entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos”

Diversos col·lectius animalistes han presentat 36.000 firmes al Parlament basc per sol·licitar un major avenç i compromís per part de tots els grups polítics en la protecció dels animals.

Les associacions animalistes Haiekin, ARA, Santuari la vida color de gerds, Gureak, Bere Ahotsa, ALDDEA, Lagunak, Astikat i BITXOS han lliurat 36.000 signatures al Parlament basc per tal de mostrar el seu rebuig absolut cap a la nova llei de protecció animal d’Euskadi.

“A través d’aquestes 36.000 firmes, mostrem el nostre rebuig a la Proposició de Llei de Protecció Animal que han presentat els grups parlamentaris PNB i PSE. Aquesta Proposició de Llei ens deixa a la cua al panorama nacional de protecció animal. No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys. Volem una llei que mostri que estem evolucionant i que protegeixi tots els animals”, ha declarat Miriam Laiseca, portaveu de la recollida de signatures i membre de l’associació Haiekin.

“No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys”

Durant el passat mes de setembre, el Parlament Basc va donar llum verda a una nova Llei de Protecció Animal, un text que recollia avenços com la prohibició del sacrifici d’animals als centres d’acollida, més contundència pel que fa a les sancions per maltractament, més mesures de protecció dels animals de companyia, però que, tot i això, no contemplava la protecció i el benestar d’altres espècies animals que no fossin les de companyia.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció. Una llei que no parli de plagues urbanes, i això suposa per a molts animals i que no deixi la porta oberta amb un articulat ambigu a l’extermini de milers d’animals. Una llei que no diferenciï entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos. No hi ha gossos de primera, segona o tercera categoria, tots han de ser protegits. En definitiva, volem una llei que no exclogui animals”, remarca Laiseca.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció”

Segons els col·lectius animalistes, el Govern Basc, a la seva nova llei, deixa totalment desprotegits molts animals víctimes d’un maltractament injustificat en espectacles. Amb la nova norma tampoc no es podrà denunciar el maltractament que pateixen els cavalls, cabres, ovelles, etc. Els animals de les cavalcades, Olentzero, carrusels de ponis, festejos amb petits vedells o els bous, moltes vegades morts per dopatge a l’arrossegament de pedra, quedaran en la més absoluta indefensió, podent ser objecte de tota mena de maltractament.

Amb l’objectiu d’avançar en la protecció animal i frenar una llei merament mascotista, Acció per al Respecte Animal va organitzar a través de la plataforma “change.org” una recollida de signatures que s’han saldat amb més de 36.000 suports sota el lema “Euskadi necessita una veritable llei de protecció animal”. Uns resultats que han estat presentats al Parlament basc i que demostren que els animals del País Basc mereixen una llei d’acord amb el temps que vivim i les exigències de la societat basca.

“Jo no em vull vacunar en una plaça de braus”

Animalados ha parlat amb un ciutadà de Sant Sebastià que es mostra en “total desacord” amb el fet que la seva vacunació contra la Covid-19 hagi de produir-se en la Plaça de Braus d’Illumbe. Aquesta persona, declarada antitaurina, té clar que vol vacunar-se, però vol fer-ho sense contribuir al manteniment d’aquest tipus d’infraestructures i escorxadors.

“Jo no em vull vacunar en una plaça de braus”. Així de contundent és la declaració de X.E., un ciutadà de Sant Sebastià que ha estat convocat per posar-se la vacuna contra la Covid-19 a la Plaça de Braus d’Illumbe. “Fa uns dies em van trucar i em van convocar per vacunar-me a Illumbe. Jo els vaig dir que no em volia vacunar en una plaça de braus, que m’oferissin un altre lloc, un centre de salut o qualsevol altre lloc. Fins i tot els vaig dir que estava disposat a moure’m i vacunar-me en qualsevol altre lloc, per exemple a Zarautz. Em van dir des de l’ambulatori que no tenia cap altra opció”, descriu aquesta persona que ha preferit conservar la seva identitat.

Aquest ciutadà basc, que s’autodefineix com antitaurí però no activista, explica que la seva intenció clara és vacunar-se, però afegeix que “no em sembla apropiat fer-ho en un lloc que és un escorxador. Sóc antitaurí, per tant, no crec que sigui correcte promocionar aquestes infraestructures. Tenim molts altres llocs a Sant Sebastià que es poden condicionar per posar les vacunes, com el Velòdrom o l’Estadi d’Anoeta. No crec que a tot Espanya s’estiguin utilitzant les places de braus per posar vacunes”.

X.E. considera que el procés de vacunació s’està duent a terme en Illumbe “per rendibilitzar la construcció d’aquesta plaça de braus, ja que només amb els festejos taurins l’Ajuntament no ha pogut rentar una plaça que es va inaugurar el 1998. Per aquest motiu, en aquest espai també es fan esdeveniments esportius i concerts, esdeveniments als quals tampoc hi vaig encara que em vingui de gust. No vull contribuir al manteniment d’aquesta plaça de toros amb altres activitats perquè després es celebrin esdeveniments taurins. Després de no anar mai en 25 anys… Ara he d’anar-hi a vacunar-me a un escorxador? Doncs no em sembla adequat”.

La Plaça de Braus d’Illumbe, el vacunòdrom de Sant Sebastià

El passat 2 de març la plaça de braus d’Illumbe i actual recinte multiusos, com ara pista on actualment juga el Guipúscoa Basket, es va convertir de manera oficial en el primer vacunòdrom del País Basc. Durant els seus primers dies van subministrar unes 260 dosis diàries d’AstraZeneca, unes xifres que s’han multiplicat considerablement, ja que avui dia el ritme de vacunació supera les 10.000 dosis.

La consellera de Salut de Govern Basc, Gotzone Sagardui, va argumentar en el seu moment que la transformació de la Plaça de Braus d’Illumbe a “vacunòdrom” es va produir a conseqüència de la necessitat de disposar de grans espais on agilitzar l’administració de vacunes a la població. La mateixa consellera va explicar que la intenció era prioritzar els centres de salut d’Osakidetza (Servi Basc de Salut), però que alhora estaven disposats a habilitar altres espais que facilitessin el ritme de subministrament d’aquests antídots.

El govern basc frena la caça de l’únic exemplar de llop ibèric a Àlaba

El govern basc ha inclòs al llop com a espècie amenaçada després que la Diputació d’Àlaba autoritzés dissabte passat la caça de l’únic exemplar que quedava d’aquest mamífer.

Molt bones notícies. El govern del País Basc ha inclòs al llop dins la categoria d’espècies amenaçades, un fet sense precedents per a la població d’aquest animal a Espanya. Aquesta decisió es produeix just després que, dissabte passat, la Diputació d’Àlaba prengués la decisió d’obrir 14 dies de termini per caçar l’últim llop d’Àlaba, una decisió forçada per les continuades pressions per part del sector ramader.

Els ramaders alabesos de la serra de Guibijo portaven molt de temps mostrant les seves queixes després de la mort de prop de 150 animals de les seves granges, així com de nombrosos danys causats per la presència de dos llops a la zona. Actualment es creu que tan sols queda un exemplar d’aquest animal en aquesta zona del País Basc.

Després de la polèmica decisió presa per la Diputació d’Àlaba, milers de persones es van mobilitzar a les xarxes socials en contra d’aquesta solució. A més, organitzacions de benestar animal com el Grupo Lobo d’Euskadi o Ekologistak Martxan van posar en marxa una recollida de signatures per evitar l’extermini del llop al territori alabès, iniciativa que ha comptat amb més de 110.000 participacions.

Gràcies a la pressió administrativa i judicial d’aquestes organitzacions s’ha pogut paralitzar la caça del llop. No obstant això, des del Grupo Lobo Euskadi lamenten que el Departament de Medi Ambient del Govern Basc hagi inclòs al llop en el Catàleg Basc d’Espècies Amenaces amb la categoria de “interès especial”, la menor de les categories de protecció regional possibles.

Des d’aquesta ONG es demanava que el llop ocupés la categoria de “en perill d’extinció”. A través del compte de Facebook, el Grupo Lobo Euskadi ha explicat que: “L’absència d’exemplars i l’extermini de tots els grups reproductors, provocada per la persecució humana, no ha estat suficient per aconseguir la categoria de protecció màxima. No obstant això, la pressió de la Justícia, provocada per la demanda interposada al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, amb l’assessoria altruista de ASCEL, ha provocat aquest èxit “.

La inclusió del llop dins la categoria de “interès especial”, el nivell més baix de protecció, implicarà l’elaboració de plans de gestió, seguiment i vigilància de les diputacions i de tot els agents implicats.