Entrades

Aquest és el pla de l’Ajuntament de Barcelona per reduir la presència de senglars a l’entorn urbà

L’Ajuntament preveu un seguit de mesures preventives per evitar que els senglars s’habituïn a l’entorn urbà, així com un servei de captures programades amb gàbia en els punts més conflictius de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha preparat un Pla d’Acció 2022-2023 per reduir la superpoblació dels porcs senglars a l’entorn urbà. Aquesta nova estratègia s’ha compatit a la Taula de coordinació del Parc Natural de Collserola, amb la resta de municipis que afronten la mateixa problemàtica i on comparteixen estratègies de gestió, que inclouen batudes que autoritza la Generalitat en les zones establertes del parc.

El consistori ha coordinat el Pla d’Acció 2022-2023 de la mà del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (SEFaS). L’objectiu principal del pla passa per impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar a les àrees urbanes per tal d’aconseguir disminuir el volum d’incidències que generen, que ha anat en augment els últims anys.

L’objectiu del Pla d’Acció és impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà

L’Ajuntament considera que els senglars han perdut els seus instints naturals i ja no són capaços de reconèixer el bosc com un ambient òptim per a ells. Per aquest motiu, els animals acaben dispersant-se al llarg de l’entramat urbà a la recerca de menjar humà, bé perquè se’ls dona o perquè el busquen en contenidors i papereres. A més, l’aliment d’altres animals també els atrau, per això és freqüent trobar senglars a les colònies de gats més properes al Parc de Collserola.

Les incidències registrades es disparen durant el 2021

Segons el consistori, actuar sobre els grups de senglars que són habitualment conflictius té efectes sobre el nombre d’incidències registrades a l’any següent. Tot i això, aquesta mesura no contribueix ni a reduir la població de Collserola ni a solucionar la problemàtica de l’habituació. En total, durant el 2021 es van registrar a la ciutat de Barcelona 1.202 incidències i 196 captures (107 reactives i 89 programades).

Les 1.202 incidències registrades durant l’any passat suposen un creixement tan espectacular com preocupant. Durant el 2020, el nombre d’incidències registrades van ser d’un total de 585, menys de la meitat en comparació amb el 2021. Al llarg del 2019 es van produir 633 accions, mentre que durant el 2018, es van recollir 463 incidències.

Durant el 2021 es van registrar un total de 1.202 incidències per porcs senglars

La classe d’edat que més freqüentment causa incidències són els senglars juvenils (entre 6 i 12 mesos d’edat) i els subadults (de 12 a 24 mesos), que han nascut i crescut en un entorn periurbà. Això significa que les incidències d’un any estan relacionades amb la gestió de les poblacions periurbanes de porcs que s’hagi fet l’any anterior. Per tant, segons l’Ajuntament, a conseqüència de la disminució de captures de senglars durant l’any 2020, el 2021 van augmentar les incidències.

Conjunt d’accions previstes en el Pla d’Acció 2021-2022

L’Ajuntament de Barcelona preveu un conjunt d’accions dins el Pla d’Acció 2021-2022 per reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar. A més, amb aquestes mesures també es volen alleujar les incidències causades pels porcs senglars ja habituats a l’entorn urbà.

Entre les accions, es preveu mantenir els desbrossaments als districtes d’Horta-Guinardó i sud de Nou Barris. A més, es pretenen estendre al sector nord de Nou Barris, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les corts. Les franges de desbrossaments impedeixen zones de repòs i confort dels porcs que s’habituen a menjar a l’entorn urbà.

Protegir els contenidors d’escombraries és una altra acció del Pla 2021-2022. Aquesta mesura es pretén implementar especialment a les zones per sobre de la Ronda de Dalts i als barris de muntanya, com Torre del Baró, Ciutat Meridiana, Vallvidrera, Rectoret, etc. S’han instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya.

L’Ajuntament ha instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya

També s’impulsaran accions de comunicació per conscienciar que quan els senglars s’alimenten a l’entorn urbà, perquè se’ls alimenta o troben aliment a papereres o contenidors, perden la por a la presència humana. Aquest fer comporta que els animals s’exposin a patir atropellaments i generin conflictes com atacs i mossegades. Per aquest motiu, es procedeix des de l’ajuntament a les captures i sacrificis.

La protecció de l’aliment de les colònies de gats situades a prop del parc de Collserola és una altra mesura. L’objectiu és disminuir l’atractiu de pinso dels felins que tenen els porcs senglars, i que, degut a l’elevada capacitat olfactiva, detecten a km de distància.

L’última acció seria el contracte de captures programades i elements de trampeig per reduir el nombre d’animals habituats  i conflictius. Es tracta d’una licitació en curs que vol reforçar les captures d’exemplars amb un pressupost total de la licitació dels dos serveis és de 120.889,06€ i que preveu actuar en els punts conflictius. En concret, es preveu actuar en vuit àrees on s’han de realitzar com a mínim 16 captures efectives (dues sessions per àrea).

Com acció complementària a les captures programades és la instal·lació de gàbies trampes en punts d’alta conflictivitat redundant. El contracte en curs preveu la instal·lació d’una gàbia  mòbil que es sumi a les dues gàbies ja instal·lades fixes, una a Llars Mundet i l’altre al Parc del Laberint. La gàbia s’instal·larà en punts conflictius on es té constància que es produeix aquesta habituació i canvi de dieta. La ubicació de l’element de trampeig no serà estàtica, sinó que s’establirà en funció dels diferents grups de senglars habituats i conflictius.

Un estudi troba gens de resistència a antibiòtics en les mostres properes a explotacions porcines a Catalunya i Aragó

Un estudi internacional revela que a causa de l’excessiu ús d’antibiòtics en les granges porcines, a les aigües de Catalunya i Aragó s’acumulen gens de resistència a antibiòtics (ARGs).

La resistència als antibiòtics és una pandèmia mundial que mata cada any a 700.000 persones i s’espera que la xifra s’incrementi considerablement. Els morts es deuen a infeccions que abans podien tractar-se amb antibiòtics i ja no poden curar-se perquè els bacteris han desenvolupat mutacions genètiques que els confereixen resistència a l’antibioteràpia disponible.

Un estudi encarregat per la World Animal Protection, que a Espanya es va realitzar a través de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) i investigadors experts independents, ha trobat gens de resistència a antibiòtics (ARGs) en les mostres properes a explotacions porcines d’entre 1.000 i 5.000 porcs a Catalunya i Aragó.

Per a l’anàlisi, es van prendre mostres d’aigua i sediment en diferents punts dels rius Gállego, Cinca i altres afluents. Es va detectar la presència de 8 tipus diferents d’ARGs. En el riu Gállego la concentració es va incrementar a mesura que avança el curs del riu, sumant l’efecte d’acumulació de granges industrials a la zona. En el cas de Cinca, es va observar com les concentracions augmentaven molt significativament per ARGs directament relacionats amb antibiòtics àmpliament usats per la indústria porcina just després del seu pas per la granja.

Igualment preocupants són els nivells inusualment alts d’ARGs detectats en aigües subterrànies a la comarca d’Osona, zona amb gran activitat industrial ramadera, on es fertilitzen els sòls amb fem que prové de la ramaderia. Estudis anteriors van mostrar nivells cada vegada més alts de nitrats (normalment associats a la contaminació per excrements d’activitat ramadera intensiva), que van fer declarar l’aigua de les fonts de la zona com no potable.

Aquests ARGs indiquen la presència de superbacteris. Aquestes resistències han estat generades per un ús abusiu i incorrecte dels antibiòtics al llarg dels anys tant en persones com en animals a través de la ramaderia intensiva.

A Espanya, 3/4 de tots els antibiòtics del país es destinen a animals de ramaderia. Concretament, el 75% d’aquests s’utilitzen per a porcs.

Amb 46 milions de porcs sacrificats anualment, concentrant un terç d’aquests a Aragó i Catalunya, Espanya va ser el principal país consumidor d’antibiòtics de la Unió Europea el 2014. Gràcies a la vigilància en el consum i a la imminent normativa que limitarà el seu ús, s’ha aconseguit una reducció, però encara lluny de la mitjana europea.

També segons dades del Pla Nacional per la Resistència als Antibiòtics, s’aposta per prohibir o limitar l’ús en animals d’un tipus d’antibiòtics que han de reservar-se per tractar les persones amb més seguretat. No obstant això, substituir un antibiòtic per un altre o buscar alternatives terapèutiques no garantirà la fi d’aquesta pandèmia: l’arrel del problema no és l’ús d’antibiòtics per se, sinó les raons per les quals es necessita utilitzar-los.

El sistema de producció, principalment per la quantitat d’animals i les altes densitats, porta associat el risc, ja que en aquestes condicions és més fàcil contraure infeccions i que es transmetin a tot el grup ràpidament.

L’amuntegament, la manca d’espai, d’enriquiment ambiental, l’entorn i les exigències productives debiliten el sistema immunitari dels animals, sotmesos a un estat d’ansietat continu. I ja que el sistema immunitari dels porcs no pot fer front a aquestes condicions estressants i antinaturals, se’ls subministren antibiòtics per mantenir-los sans.

Aquest sistema productiu ha de canviar-se per complet, no només pels animals, com adverteixen des de fa temps les organitzacions de protecció animal i el món científic compromès amb el benestar animal; sinó també per salut humana i mediambiental.

¿Els porcs poden contagiar les persones de coronavirus SARS-CoV-2?

Els veterinaris transmeten un missatge de calma: amb les evidències que es tenen fins ara, els porcs no són susceptibles al coronavirus SARS-C0V-2 ni, per tant, el poden transmetre a les persones.

En els darrers mesos s’han detectat mutacions en el coronavirus SARS-CoV-2, com per exemple, els canvis observats en els visons. És una realitat que els virus muten, és la seva manera d’evolucionar. Ara bé, les variants no són sempre sinònim de més capacitat de transmissió o de més virulència (capacitat de causar malaltia més greu).

D’altra banda, s’han publicat vàries informacions als mitjans de comunicació, en referència a algunes investigacions científiques, que poden desencadenar que algú pensi que els porcs poden infectar les persones. I no, amb les dades que tenim, els porcs no són susceptibles al SARS-CoV-2 i, per tant, no podrien transmetre el virus a les persones.

“És indubtable que estem vivint una situació inèdita i totalment desconeguda, i de mica en mica es van obtenint més evidències científiques. No obstant això, cal mantenir la calma i volem recordar que aquesta pandèmia de COVID-19 afecta els humans: els animals són una víctima col·lateral de la situació”, observa el president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), Ricard Parés.

Per tal de proporcionar la informació acurada, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha parlat amb Joaquim Segalés, un veterinari expert en coronavirus, investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les mutacions de SARS-CoV-2 incrementen la virulència?

Es pensa que les noves variants no afectarien més a la salut de les persones del que hem vist fins ara i, per tant, no són més virulentes. La major part de les mutacions del SARSCoV-2 tendeixen a ser pràcticament insignificants i rarament afecten les proteïnes del virus. Quan hi ha una variació en els aminoàcids que afecta la proteïna, poden passar dues coses: que hi hagi un canvi en el comportament biològic del virus o que no hi sigui. De fet, sabem que hi ha una variació a l’aminoàcid 614 que fa que el virus es pugui transmetre més fàcilment ja que es replica millor, però la seva virulència no ha canviat. Tot i així, els coronavirus no es caracteritzen per ser especialment ràpids a l’hora de mutar comparant-ho amb altres virus.

Els visons de Dinamarca

S’han detectat quatre mutacions dins del que seria el gen que codifica per la proteïna S, que és la de l’espícula. Cal recordar que s’està fent servir justament la proteïna S per generar immunitat enfront el virus, és a dir, és la proteïna en la qual es basen els productes vacunals i, lògicament, preocupa més que hi hagi mutacions en aquesta part del virus que no pas en una altra. Se sap que els visons es van contagiar de persones, van infectar-se entre ells i es podrien convertir en un reservori del virus que podria  infectar les persones. Per això, a nivell epidemiològic, és important fer un seguiment dels virus i les diferents mutacions que es puguin donar en aquesta espècie. A dia d’avui, i a l’espera de més dades, la immunitat enfront les variants majoritàries que circulen en persones també seria capaç de neutralitzar, en diferents graus, les variants de SARSCoV-2 de visons.

La vacuna serviria per humans i per animals?

D’entrada, les vacunes que s’estan desenvolupant per aplicar a les persones haurien de ser suficients, a priori, per ser utilitzades també en animals. Quan parlem d’animals, estaríem parlant de totes aquelles espècies potencialment susceptibles al SARS-CoV-2.

Els porcs poden contagiar les persones de SARS-CoV-2?

Donat que el SARS-CoV-2 no pot infectar als porcs, aquests no poden transmetre la infecció a les persones. Els porcs poden infectar-se de fins a sis espècies de coronavirus diferents, però cap d’aquestes és zoonòtica, és a dir, no es pot transmetre a les persones. D’entre aquestes sis espècies, el SADS-CoV (coronavirus de la diarrea aguda greu), descrit fins ara només al sud-est asiàtic, és l’únic que podria arribar a tenir potencial zoonòtic, ja que en estudis a laboratori s’ha vist que pot replicar en cultius primaris derivats de cèl·lules humanes. En un experiment es fa servir una dosi vírica infectiva molt elevada que habitualment no es correspondria amb una situació d’exposició natural.

Cal prendre precaucions addicionals amb els animals?

Les mateixes que s’han dit des d’un inici: mesures bàsiques d’higiene i d’un cert distanciament. Aquestes serien més que suficients. Si hi ha persones amb simptomatologia clínica de tipus respiratòria, l’ideal és que no tingui contacte amb la seva mascota; i si es tracta d’una persona que treballa en una granja, hauria de prendreles mateixes precaucions i procurar no anar a la feina. Així s’evita la potencial eventualitat d’exposar l’animal al virus.

 

Què és el benestar animal certificat?

El segell Welfair TM permet al consumidor escollir una compra ètica de productes d’origen animal. Aquests productes provenen d’animals criats en granges que garanteixen els quatre principis bàsics del benestar animal, basats en el comportament, la salut, l’allotjament i l’alimentació.

Des d’Animalados recordem que l’opció més animalista és no consumir animals ni productes que produeixen per a ells mateixos, tot i que aquelles persones que encara no hagin fet aquest pas, aquesta pot ser una opció interessant.

Des del passat mes de setembre, el segell de benestar animal Welfair TM està disponible en els productes d’origen animal de més de 4.000 supermercats de tot Espanya. Per primera vegada, els consumidors tenen a la seva disposició un indicador avalat científicament que els permet escollir una compra més ètica. Segons ha informat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària aquest indicador garanteix el benestar animal segons estableixen els estàndards científics europeus.

La societat camina cap a un món més animalista. Cada vegada hi ha més interès per conèixer els sistemes de producció i cada vegada més s’exigeixen pràctiques ètiques i que garanteixin que les condicions en què viuen els animals de granja siguin òptimes per a una vida sense patiment ni estrès. Aquestes pràctiques tenen en compte aspectes fonamentals de benestar animal com l’alimentació, l’allotjament i l’estat de salut física i emocional.

El segell Welfair TM és el primer desenvolupat científicament per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) en col·laboració amb l’Institut Basc d’Investigacions Agràries (NEIKER) que avala que els animals han viscut i han estat sacrificats cuidant del seu benestar. Les categories d’aliments en els quals podem trobar el segell són productes carnis procedents d’espècies bovina, ovina, porcina, conills, galls d’indis, gallines i pollastres; així com ous i productes lactis.

Els productes amb el certificat de benestar animal Welfair TM són presents en les cadenes de supermercats, hipermercats i autoserveis a l’engròs: Lidl, Bonpreu, Esclat, Eroski, Aldi, Carrefour, Consum, Veritas, BonArea, Makro, Capabro, Mercadona, Alcampo, GM i Fruiz. Cal tenir clar que la presència d’aliments amb aquest segell es realitza a diversos productes certificats, no de manera general a l’establiment que els comercialitza.

Un brot mortal de PRRS ataca diverses granges porcines de Girona

Diverses granges de porcs de l’Alt Empordà i del Baix Empordà estan sent víctimes d’un brot de síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS per les sigles en anglès).

Segons ha informat el Diari de Girona, algunes entitats ecologistes de Girona han alertat de la presència d’un brot de síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS) a l’Alt i el Baix Empordà. Aquesta malaltia mortal va aparèixer per primera vegada en la dècada de 1980 a Amèrica de Nord i es va estendre a molts altres països europeus. Com el seu propi nom indica, el virus causa problemes de reproducció i afecta de manera greu al sistema respiratori de l’animal.

El mateix mitjà de comunicació gironí ha detallat que les explotacions ramaderes més perjudicades estan situades a l’Alt Empordà, sent Torroella de Fluvià i Vila-sacra els municipis amb més animals infectats i morts. Altres explotacions ramaderes afectades a aquesta comarca són Figueres, Cabanes, Riumors, Siurana, Ventalló, Garrigàs i Boadella. Les granges amb més casos de PRRS al Baix Empordà es troben a Foixà, Sobrestany i Garrigoles.

El Grup de Sanejament Porcí de Girona, una entitat sanitària formada per ramaders, cooperatives i empreses que agrupa totes les granges de porc de Girona, ha aconsellat que durant el treball amb les explotacions ramaderes es prenguin mesures de seguretat pel que fa a l’ús de la roba, els guants, les botes i la desinfecció. No obstant això, és important recordar que aquest virus no es transmet als humans.

Des del mateix Grup de Sanejament s’està recollint informació de totes les granges afectades per conèixer amb més exactitud l’abast del virus. De moment són centenars els porcs morts, mentre que molts altres estarien patint falta de gana, febres, vòmits, dolors musculars, asfíxia … i altres terribles efectes propis de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina.