Entrades

¿Els porcs poden contagiar les persones de coronavirus SARS-CoV-2?

Els veterinaris transmeten un missatge de calma: amb les evidències que es tenen fins ara, els porcs no són susceptibles al coronavirus SARS-C0V-2 ni, per tant, el poden transmetre a les persones.

En els darrers mesos s’han detectat mutacions en el coronavirus SARS-CoV-2, com per exemple, els canvis observats en els visons. És una realitat que els virus muten, és la seva manera d’evolucionar. Ara bé, les variants no són sempre sinònim de més capacitat de transmissió o de més virulència (capacitat de causar malaltia més greu).

D’altra banda, s’han publicat vàries informacions als mitjans de comunicació, en referència a algunes investigacions científiques, que poden desencadenar que algú pensi que els porcs poden infectar les persones. I no, amb les dades que tenim, els porcs no són susceptibles al SARS-CoV-2 i, per tant, no podrien transmetre el virus a les persones.

“És indubtable que estem vivint una situació inèdita i totalment desconeguda, i de mica en mica es van obtenint més evidències científiques. No obstant això, cal mantenir la calma i volem recordar que aquesta pandèmia de COVID-19 afecta els humans: els animals són una víctima col·lateral de la situació”, observa el president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), Ricard Parés.

Per tal de proporcionar la informació acurada, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha parlat amb Joaquim Segalés, un veterinari expert en coronavirus, investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les mutacions de SARS-CoV-2 incrementen la virulència?

Es pensa que les noves variants no afectarien més a la salut de les persones del que hem vist fins ara i, per tant, no són més virulentes. La major part de les mutacions del SARSCoV-2 tendeixen a ser pràcticament insignificants i rarament afecten les proteïnes del virus. Quan hi ha una variació en els aminoàcids que afecta la proteïna, poden passar dues coses: que hi hagi un canvi en el comportament biològic del virus o que no hi sigui. De fet, sabem que hi ha una variació a l’aminoàcid 614 que fa que el virus es pugui transmetre més fàcilment ja que es replica millor, però la seva virulència no ha canviat. Tot i així, els coronavirus no es caracteritzen per ser especialment ràpids a l’hora de mutar comparant-ho amb altres virus.

Els visons de Dinamarca

S’han detectat quatre mutacions dins del que seria el gen que codifica per la proteïna S, que és la de l’espícula. Cal recordar que s’està fent servir justament la proteïna S per generar immunitat enfront el virus, és a dir, és la proteïna en la qual es basen els productes vacunals i, lògicament, preocupa més que hi hagi mutacions en aquesta part del virus que no pas en una altra. Se sap que els visons es van contagiar de persones, van infectar-se entre ells i es podrien convertir en un reservori del virus que podria  infectar les persones. Per això, a nivell epidemiològic, és important fer un seguiment dels virus i les diferents mutacions que es puguin donar en aquesta espècie. A dia d’avui, i a l’espera de més dades, la immunitat enfront les variants majoritàries que circulen en persones també seria capaç de neutralitzar, en diferents graus, les variants de SARSCoV-2 de visons.

La vacuna serviria per humans i per animals?

D’entrada, les vacunes que s’estan desenvolupant per aplicar a les persones haurien de ser suficients, a priori, per ser utilitzades també en animals. Quan parlem d’animals, estaríem parlant de totes aquelles espècies potencialment susceptibles al SARS-CoV-2.

Els porcs poden contagiar les persones de SARS-CoV-2?

Donat que el SARS-CoV-2 no pot infectar als porcs, aquests no poden transmetre la infecció a les persones. Els porcs poden infectar-se de fins a sis espècies de coronavirus diferents, però cap d’aquestes és zoonòtica, és a dir, no es pot transmetre a les persones. D’entre aquestes sis espècies, el SADS-CoV (coronavirus de la diarrea aguda greu), descrit fins ara només al sud-est asiàtic, és l’únic que podria arribar a tenir potencial zoonòtic, ja que en estudis a laboratori s’ha vist que pot replicar en cultius primaris derivats de cèl·lules humanes. En un experiment es fa servir una dosi vírica infectiva molt elevada que habitualment no es correspondria amb una situació d’exposició natural.

Cal prendre precaucions addicionals amb els animals?

Les mateixes que s’han dit des d’un inici: mesures bàsiques d’higiene i d’un cert distanciament. Aquestes serien més que suficients. Si hi ha persones amb simptomatologia clínica de tipus respiratòria, l’ideal és que no tingui contacte amb la seva mascota; i si es tracta d’una persona que treballa en una granja, hauria de prendreles mateixes precaucions i procurar no anar a la feina. Així s’evita la potencial eventualitat d’exposar l’animal al virus.

 

Què és el benestar animal certificat?

El segell Welfair TM permet al consumidor escollir una compra ètica de productes d’origen animal. Aquests productes provenen d’animals criats en granges que garanteixen els quatre principis bàsics del benestar animal, basats en el comportament, la salut, l’allotjament i l’alimentació.

Des d’Animalados recordem que l’opció més animalista és no consumir animals ni productes que produeixen per a ells mateixos, tot i que aquelles persones que encara no hagin fet aquest pas, aquesta pot ser una opció interessant.

Des del passat mes de setembre, el segell de benestar animal Welfair TM està disponible en els productes d’origen animal de més de 4.000 supermercats de tot Espanya. Per primera vegada, els consumidors tenen a la seva disposició un indicador avalat científicament que els permet escollir una compra més ètica. Segons ha informat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària aquest indicador garanteix el benestar animal segons estableixen els estàndards científics europeus.

La societat camina cap a un món més animalista. Cada vegada hi ha més interès per conèixer els sistemes de producció i cada vegada més s’exigeixen pràctiques ètiques i que garanteixin que les condicions en què viuen els animals de granja siguin òptimes per a una vida sense patiment ni estrès. Aquestes pràctiques tenen en compte aspectes fonamentals de benestar animal com l’alimentació, l’allotjament i l’estat de salut física i emocional.

El segell Welfair TM és el primer desenvolupat científicament per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) en col·laboració amb l’Institut Basc d’Investigacions Agràries (NEIKER) que avala que els animals han viscut i han estat sacrificats cuidant del seu benestar. Les categories d’aliments en els quals podem trobar el segell són productes carnis procedents d’espècies bovina, ovina, porcina, conills, galls d’indis, gallines i pollastres; així com ous i productes lactis.

Els productes amb el certificat de benestar animal Welfair TM són presents en les cadenes de supermercats, hipermercats i autoserveis a l’engròs: Lidl, Bonpreu, Esclat, Eroski, Aldi, Carrefour, Consum, Veritas, BonArea, Makro, Capabro, Mercadona, Alcampo, GM i Fruiz. Cal tenir clar que la presència d’aliments amb aquest segell es realitza a diversos productes certificats, no de manera general a l’establiment que els comercialitza.

Un brot mortal de PRRS ataca diverses granges porcines de Girona

Diverses granges de porcs de l’Alt Empordà i del Baix Empordà estan sent víctimes d’un brot de síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS per les sigles en anglès).

Segons ha informat el Diari de Girona, algunes entitats ecologistes de Girona han alertat de la presència d’un brot de síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS) a l’Alt i el Baix Empordà. Aquesta malaltia mortal va aparèixer per primera vegada en la dècada de 1980 a Amèrica de Nord i es va estendre a molts altres països europeus. Com el seu propi nom indica, el virus causa problemes de reproducció i afecta de manera greu al sistema respiratori de l’animal.

El mateix mitjà de comunicació gironí ha detallat que les explotacions ramaderes més perjudicades estan situades a l’Alt Empordà, sent Torroella de Fluvià i Vila-sacra els municipis amb més animals infectats i morts. Altres explotacions ramaderes afectades a aquesta comarca són Figueres, Cabanes, Riumors, Siurana, Ventalló, Garrigàs i Boadella. Les granges amb més casos de PRRS al Baix Empordà es troben a Foixà, Sobrestany i Garrigoles.

El Grup de Sanejament Porcí de Girona, una entitat sanitària formada per ramaders, cooperatives i empreses que agrupa totes les granges de porc de Girona, ha aconsellat que durant el treball amb les explotacions ramaderes es prenguin mesures de seguretat pel que fa a l’ús de la roba, els guants, les botes i la desinfecció. No obstant això, és important recordar que aquest virus no es transmet als humans.

Des del mateix Grup de Sanejament s’està recollint informació de totes les granges afectades per conèixer amb més exactitud l’abast del virus. De moment són centenars els porcs morts, mentre que molts altres estarien patint falta de gana, febres, vòmits, dolors musculars, asfíxia … i altres terribles efectes propis de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina.

Coneix la història de River, el primer porc sotmès a una artroplàstia

La història de River està plena d’emoció. Aquest porc va ser trobat el passat mes de desembre per un ciclista a la vora d’un riu en unes condicions lamentables. Era tot just un nadó i havia estat abandonat. L’animal presentava diversos traumatismes, el maluc destrossat, i un colze i l’espatlla fracturats.

L’esportista, impactat i compadit per la situació del porc, va decidir avisar una protectora, i des d’allà, van acudir a la Fundación El Hogar Animal Sanctuary per veure què es podia fer per salvar la vida de l’animal.

Des d’un principi, els metges van descartar l’opció de que River sobrevisqués a les seves lesions, però la fundació va decidir lluitar pel seu compte per la vida del porc. El primer de tot va ser aconseguir una sèrie d’aparells mèdics per a animals que van obtenir de l’Hospital Clínic Veterinari UAB.

Tot el treball realitzat va ser de manera autodidacta. Buscant casos similars en altres països com Suïssa, estudiant articles estrangers amb l’ajuda de traductors voluntaris … Fins trobar a veterinaris que havien treballat amb porcs la part d’anestesiologia i altres professionals que tenien experiència amb gossos en aquest tipus d’intervencions. Així, entre tots van dur a terme la cirurgia de River.

Una intervenció pionera a porcs

Per poder operar el maluc de River, l’animal havia de ser sotmès a una artroplàstia, una intervenció que consisteix en l’extirpació de l’articulació danyada serrant el coll del fèmur i retirant el cap femoral.
Així, el 9 de juliol de 2019 es va realitzar una artroplàstia de maluc a un porc blanc per primera vegada a Espanya. Una intervenció utilitzada fins al moment per a gats i gossos de mida petita. Per tant, l’actuació ha suposat un gran pas en la medicina veterinària inclusiva i igualitària per a tots els animals, sense tenir en compte la seva espècie.
River, en ser un animal de granja, no hi ha normes sobre com actuar en intervencions com l’artroplàstia. Ha estat una operació pionera a porcs. El pitjor que podria haver passat és que l’animal no s’hagués despertat de l’anestèsia. Hi ha pocs protocols veterinaris sobre les anestèsies i els porcs han estat sempre utilitzats per experiments.
Després de dues hores i mitja d’intervenció al quiròfan, River va sortir reeixit de l’operació. L’animal va anar a millor amb el pas dels dies, encara que l’equip veterinari veu improbable que el porc pugui tornar a caminar algun dia per si mateix.

Des de la Fundación El Hogar Animal Sanctuary segueixen fent-li electroestimulació per enfortir els seus músculs. River serà per sempre un animal dependent, amb unes cures especials, cosa que no suposa un problema per als voluntaris i treballadors de El Hogar, especialistes en cuidar animals amb necessitats especials.

Com es van recaptar els fons per a l’operació?

Els santuaris d’animals, en no ser una explotació ramadera, no reben cap tipus de subvenció per part de l’administració. El Hogar es finança únicament a través de donacions d’empreses i de particulars.

La intervenció a River va tenir un cost aproximat de 2.000 euros per cada costat del maluc. Pel que la Fundación El Hogar Animal Sanctuary va haver d’iniciar una campanya per a la recaptació de fons a través d’un multimenajador vegà solidari i la venda d’un quadre amb un retrat de River. Gràcies a la solidaritat de 18 restaurants de tot Espanya que van oferir els seus menús especials per a l’ocasió, a un activista que va donar el seu talent i la resposta dels activistes que El Hogar té a les xarxes socials, es van recaptar 3.851 euros per a l’operació.

Així, la gran tasca de El Hogar, l’equip veterinari i els activistes voluntaris van aconseguir una operació pionera que va salvar la vida de River. Des de El Hogar Animal Sanctuary conviden a apadrinar River, i a la resta d’animals del santuari, com l’eina perfecta per poder seguir treballant per i pels animals de la manera més segura.

L’opinió pública apunta cap a la indústria càrnica. Està canviant alguna cosa?

Després que la OMS conclogués que el consum excessiu de carn, en especial la processada, és perjudicial per a la Salut, i que fins i tot pot resultar cancerigen, alguna cosa va canviar en l’opinió pública. Des d’aleshores, els mitjans de comunicació han canviat la seva posició al respecte.  Ja no és tan freqüent veure notícies que recomanin el consum de carn com a condició indispensable per a la salut. Fins i tot Jordi Évole en parla al seu programa de televisió, Salvados.

El debat entre la indústria i els defensors dels animals s’articula a partir de dos grans arguments. Els empresaris de la carn defensen la seva activitat com un bé econòmic, que genera llocs de treball, i que ofereix un producte desitjat pel consumidor. Els animalistes, en canvi, denuncien maltractament animal, així com un prejudici ecològic de primer ordre.

Avui parlem amb la Núria Almiron, investigadora a la UPF i membre del centre for animal ethics.  Segons ella, ‘cada vegada hi ha més consciència en contra del maltractament animal’. Per la investigadora, aquesta consciència, que posa en entredit pràctiques com la de la indústria càrnica, estaria produïda per ‘un avenç moral de la societat’. Això hauria fet que programes de televisió, com el Salvados de Jordi Évole, s’atreveixin a tractar aquest tema.

Les imatges que ja s’han fet públiques per part de La Sexta són prou eloqüents. Hi ha escorxadors en els quals les condicions dels animals estan molt  degradades. En concret, es veu alguns porcs agonitzar i amb malformacions. Almiron pensa que es donen les condicions perfectes perquè es reguli aquest tipus de pràctica.  ‘Un cop la opinió pública està mentalitzada, és més fàcil regular aquestes qüestions’.

Tot i mostrar-se prudent, també recorda que ‘la qüestió ambiental pot ajudar encara més a prendre consciència”. En paraules de la investigadora, la indústria càrnica és una de les més contaminants, fet que caldria corregir. En aquesta línia, aposta per què “s’instaurin taxes sobre els productes càrnics i lactis, ja que causen problemes mediambientals”