Entrades

Els gossos ja eren animals de companyia durant l’Imperi Romà?

Segons ha publicat un estudi de la Universitat de Granada (UGR), els gossos ja convivien amb els humans durant l’època romana.

Durant l’Imperi Romà, fa més de dos mil anys, ja existien els gossos mini com a animals de companyia. La grandària d’aquests peluts era similar a la d’algunes races petites actuals com serien els gossos pequinesos o alguns tipus de Chihuahua. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per arqueòlegs de la Universitat de Granada (UGR).

L’estudi, que ha estat publicat en la revista Archeological and Anthropological Sciences, ha permès analitzar les restes de diverses inhumacions de gossos trobades en la necròpoli romana de Plans del Pretori, als extramurs de la Còrdova romana i relacionats amb gairebé setanta enterraments humans.

Els científics d’aquest estudi es van centrar bàsicament en els trets morfològics i en l’aspecte dels gossos existents a les ciutats romanes. Van poder extreure almenys dues morfologies diferenciades: una de grandària mitjana, similar a la de diferents races semblants a la dels galgos, i una altra d’una grandària molt més petita.

La troballa constitueix un dels casos de gossos micromorfes més antics reconeguts en el conjunt de l’Imperi Romà. Encara que els arqueòlegs desconeixen l’aspecte que podien tenir exteriorment aquests exemplars, tals com ara el pelatge, el color, les orelles, etc. La seva estructura esquelètica resulta similar a la de les races petites actuals, com els pequinesos o els carlins, o considerant individualment el seu crani arrodonit, alguns tipus de Chihuahua.

L’existència de gossos de petites dimensions com a animals de companyia, objectes d’afecte i especial consideració pels seus amos, ja és coneguda des de l’Antiguitat clàssica, fet corroborat per textos, epigrafia i iconografia.

La troballa, entre altres exemplars, d’un animal de petites dimensions i crani braquicèfal en una necròpoli romana del sud d’Hispània obre noves interpretacions respecte al paper d’aquest tipus d’animals en les seves relacions amb els humans i les seves implicacions simbòliques en els rituals funeraris, ja que alguns presentaven evidències de sacrificis deliberats.

Font: AMIC/agenciasinc.es