Entrades

4 dofins del zoo de Barcelona es troben en condicions “lamentables”, segons DEPANA

L’ajuntament i el zoo decidiran el seu nou destí a la tardor

El zoo de Barcelona preserva quatre exemplars de dofins en el seu dofinari que pateixen “al·lèrgies cutànies, problemes oculars i gastritis recurrents”, segons ha denunciat DEPANA  en un comunicat i ha confirmat a Animalados. Segons l’organització conservacionista, “això es deu al mal estat de les piscines que no filtren bé l’aigua”, assegura Marta Gumà, presidenta de la lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA) i al fet “que els dofins no estan pensats per viure en piscines amb aigua amb cloro”.

 L’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a traslladar els 6 dofins que quedaven al 2016 del zoo de Barcelona a un nou indret, però 1 any i 8 mesos després de l’anunci, només dos d’ells han sigut traslladats amb èxit a l’oceanogràfic de València. Allà han guanyat pes i la seva salut ha millorat considerablement. El Consistori Barceloní assegura que aquesta tardor anunciarà el destí dels 4 dofins que queden al delfinari de Barcelona. El temps s’acaba, perquè la promesa era que abans del 2019 el delfinari estaria tancat i el trasllat dels dofins s’hauria fet efectiva.

Des de DEPANA lamenten que no s’hagi buscat una solució per als 4 dofins que encara estan al zoo de Barcelona. “Sabem que no és fàcil de gestionar, però creiem que s’hauria d’haver actuat amb molta més celeritat i transparència”, han dit a www.animalados.com. L’ajuntament de Barcelona responen: “no valorarem cada comunicat i cada declaració que faci una entitat animalista, no entrem a aquest grau de detall. A la tardor comunicarem la nostra decisió definitiva”

Diferents opcions de trasllat, totes problemàtiques

Tant l’Ajuntament de Barcelona com el zoo es plantegen vàries opcions per traslladar els dofins a un espai on es trobin millor. Una de les opcions és el Santuari de Baltimore que sobre el paper estarà construït cap al 2021. “No és la millor opció”, diuen des de Depana. “Si bé és cert que el santuari és la millor solució, no podem esperar al 2021”. A més, asseguren no tenir cap certesa que aquest Santuari estarà acabat al 2021.

Traslladar-los a l’oceanogràfic sembla una opció factible. “Estem en contra que es facin espectacles amb dofins, per tant no és la opció ideal”, diuen des de Depana. Ara bé, podria ser la menys dolenta. “Els dos dofins que ja es van traslladar han reaccionat bé, han guanyat pes i es troben molt millor”. Enviar-los a un altre espai europeu és una opció possible, però de moment no s’ha concretat res.

 

El zoo diu que aposta per la protecció, però manté animals sense risc d’extinció

El nou pla estratègic preveu l’arribada d’espècies en perill d’extinció, en programes de conservació i mediterrànies, així com la “sortida” d’animals que no compleixin aquests criteris.

 

El zoo de Barcelona ha anunciat canvis de gran abast en la seva estructura.  El projecte té com  objectiu principal la conservació d’animals mediterranis que estiguin en conservació o en perill d’extinció. Per això, segons ha afirmat la direcció del zoo, s’avança cap a un espai sense camells, rinoceronts, ossos i, fins i tot, tigres, per no complir aquests criteris. En canvi, s’hi incorporaran altres espècies mediterrànies i en perill, com el tritó del Montseny o la tortuga del rierol, entre altres.

El pla compta amb un pressupost de 64,4 milions d’euros i es portarà a terme entre 2018 i 2031. El seu director, Antoni Alarcon, ha assegurat que “és prioritari acollir animals que presenten un alt nivell d’amenaça”. Per aquest motiu, el zoo no acollirà més rinoceronts o camells, en paraules del propi Alarcon, un cop es traslladin o morin els que actualment queden al zoo. Un criteri que no es mantindrà en el cas dels pingüins, que tot i no ser autòctons, ni estar en perill, es mantindran.

Crítiques al projecte

Marta Gumà, presidenta de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural, es mostra crítica:“si el criteri és mantenir animals en perill, i autòctons, per què els pingüins del zoo es quedaran?”, pregunta. Segons Gumà, el zoo adopta aquesta doble vara de mesurar “perquè el pingüí és mediàtic i atreu visitants”. Un criteri que res té a veure amb la creació d’un espai de protecció d’animals en perill.

 “El zoo presenta moltes infraestructures en mal estat, que no afavoreixen el benestar animal”, lamenta Gumà. “Amb els diners que s’han invertit, es podria haver resolt aquest problema també”. A més, un dels inconvenients més grans, segons la defensora dels animals, “és que el projecte no parli d’acollida d’animals, per exemple, els que venen dels circs”.

A més, aquest projecte, que compta amb l’aprovació del consistori, és diferent a la promesa que havia fet Ada Colau sobre un espai que no apostés per la exposició d’animals.

Emma infante, experta en Dret Animal i Societat, “agraeix al nou director la voluntat de millorar les instalacions, tal i com les associacions animalistes porten temps reclamant”. Infante, però, lamenta que les propostes “no acabin amb l’exhibició animal.”

Reducció d’espècies al zoo, incorporació de noves

El projecte preveu passar del 15% de fauna autòctona al 30%. Així, es prioritzarà l’arribada de la Llúdriga, el tritó del Monseny, amfibis de l’Empordà, les papallones de l’Àrea Metropolitana, o el fartet del delta del Llobregat, entre molts altres. També es volen incrementar les espècies en un alt nivell d’amenaça, passant del 22% al 40%.

Tot això, es farà en detriment de més de 100 espècies, que deixaran el zoo. O bé perquè es traslladaran a altres espais o bé perquè no se n’incorporaran d’altres un cop morin. Per això, el zoo podria quedar-se amb poc més de 200 espècies. El director del zoo ha assegurat que “això no vol dir reduir el nombre total d’animals”. Però el que segur que canviarà és el zoo tal i com el coneixem.

El Zoo XXI, el repte animalista que haurà d’assumir Colau

Diferents candidats es van comprometre en campanya electoral a transformar l’actual parc de la ciutat en un nou espai que substitueixi els animals tancats per la realitat virtual

L’agenda animalista de Barcelona no té fi: la nova alcaldesa s’ha trobat sobre la taula diferents projectes que haurà de decidir si tira endavant, els modifica o els cancel·la directament. La polèmica ordenança de Tinença d’Animals que deixa l’anterior responsable de l’àrea que afecta als animals de la ciutat, el convergent Jordi Martí, aprofundia molt en l’esforç pel benestar animal però la prohibició de portar el gos deslligat per la ciutat -que entra en vigor la primavera del 2016- va provocar molta polèmica entre els amos dels gossos i, de ben segur, coninuarà aixecant polseguera. Els amos dels gossos de diferents barris s’oposen a la prohibició i s’estan organitzant per reclamar més zones d’esbarjo.

El trasllat de la gossera de Barcelona, que actualment està al Tibidabo i anirà a la zona de Collserola que pertany a Moncada i Reixac, també es un dels temes que haurà de trobar resposta però el gran repte del nou govern serà la transformació del Zoo.

En campanya electoral, en una jornada organitzada per Libera!, la Fundació Franz Weber i ZOOXXI, es va aconseguir que una àmplia majoria de candidats a lalcaldia de Barcelona es mostressin a favor del projecte de reconversió del Zoo de Barcelona cap al model de ZOO XXI: Ada Colau (Barcelona En Comú), Alfred Bosch (ERC), Ignasi Planas (MillorBCN), Jaume Collboni (PSC), María José Lecha (CUP-Capgirem Barcelona) i Xavier Trias (CiU). Només el PP i Ciutadans en van quedar al marge. Una de les persones que més entusiasme va demostrar va ser precisament Ada Colau, que va dir: Felicitats a @LiberaONG per la proposta de #ZOOXXI per reconvertir el zoo de BCN en un referent en defensa del benestar animal i educatiu per a tothom”. Però les mostres de suport van arribar també als altres partits. La CUP fins i tot ja ho tenia inclòs al seu programa electoral.

Si el compromís es manté, Barcelona es pot convertir en la primera ciutat del món en aplicar aquesta proposta ètica, científica, innovadora, educativa i empàtica amb els animals.

Però, qué és el ZOO XXI? El projecte ZOO XXI planteja “la reconversió del Zoo de Barcelona en un espai més ètic, més científic, més ciutadà, més autòcton, més educatiu i més empàtic amb els animals”, segons Libera!. Per aconseguir-ho, “cal una aposta decidida per la realitat virtual I utilitzar la tecnologia per substituir els animals reals”, explica Leonardo Anselmi, director de la Fundació Franz Weber (FFW) al sud d’Europa i Iberoamèrica.

“No hem d’allunyar la Natura, però tampoc és sa tancar”, assevera l’expert, perquè en els centres convencionals els visitants només coneixen una “ombra” de l’animal i no arriben a comprendre com actua en el seu hàbitat, va dir en declaracions a l’Agència EFE.

En el cas dels elefants, per exemple, s’observa un “cos d’elefant que no es comporta com a tal”: no es desplaça formant grans ramats que recorren 40 quilòmetres diaris, no practica els seus ritus funeraris ni es passa menjant el 80% del temps que està despert com succeeix en el món real.

El desenvolupament de la proposta del Programa Zoo XXI es facilitaria al públic continguts que mostrin “la seva veritable existència” mitjançant l’enregistrament de l’animal en espais de protecció habilitats en el seu lloc d’origen.

Segons aquest plantejament, els zoos es transformarien en institucions “amables” amb els animals orientats a conservar les espècies autòctones, per cuidar exemplars ferits, malalts o en perill d’extinció.

“A la Península Ibèrica tenim una gran quantitat d’espècies en vies d’extinció i la majoria no estan dins dels nostres zoos”, ha apuntat Anselmi.

A més, la tecnologia digital ajudaria en l’educació, que actualment omet explicar l’individu més enllà de la seva espècie; caldria informar sobre la seva “riquíssima vida emocional” per sensibilitzar el visitant i que sigui conscient que “és un individu que mereix ser respectat”.

Altres dels principis inclosos en aquest programa d’actuació són fomentar la inversió en plans d’investigació científica dins d’aquests centres, així com organitzar un comitè de representants ciutadans per garantir la seva transparència.

Per a Anselmi, és fonamental promoure aquestes “bones pràctiques” per acabar amb el “paradigma imperialista” que regeix el funcionament dels zoos, en els que tanquen animals fins que moren “per tal de veure’ls 9 segons”, ja que segons ha afirmat aquest és el temps mitjà que una persona passa davant de la gàbia d’un animal del zoològic.

Més enllà d’algunes propostes animalistes que defensen el tancament dels parcs zoològics, els signants del Projecte Zoo XXI consideren que la seva clausura perjudicaria els animals que alberguen ja que no hi ha prou reserves o santuaris per recol·locar i seria un perill alliberar-los perquè després d’anys de captiveri han perdut els seus instints animals “, ha conclòs Anselmi.

Un zoo de Mèxic, el primer en aplicar el programa ZOOXXI

El zoològic Bioparc Convivència Pachuca de Mèxic ha anunciat la seva adhesió al projecte ZOOXXI, convertint-se en el primer centre del món a aplicar aquest revolucionari programa de reconversió i adaptació dels zoos a l’ètica i la ciència del nostre segle.

L’Associació animalista Libera! i la Fundació Franz Weber (FFW), entitats dissenyadores del projecte, celebren l’adhesió del bioparc mexicà a ZOOXXI i animen a altres zoològics a reconvertir-se en centres més ètics, científics, educatius i empàtics. Ara, des d’ambdues associacions s’espera que el Zoo de Barcelona sigui el següent a facilitar l’aplicació del programa d’ZOOXXI, especialment tenint en compte que la nova alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha mostrat el seu suport al projecte durant la campanya.

Algunes personalitats de la Plataforma ZOOXXI de Barcelona, com el músic Gerard Quintana, que en la presentació del projecte van sol·licitar que el zoològic de la capital catalana fos el primer del món en aplicar el programa, aplaudeixen l’expansió internacional del projecte: “Celebro que la onada comenci a estendre. És bonic veure com el ressò d’una acció comença a fer més gran i més real aquesta nova consciència. Potser algun dia no tan llunyà podrem tractar a tots els éssers vius amb el mateix respecte que desitgem per a nosaltres mateixos. “Leonardo Anselmi, portaveu de la Plataforma, va ressaltar que” així serà la tendència, cada vegada més zoos se sumaran al bàndol de la protecció abandonant l’enfocament mercantilista “.