Entrades

Primeres imatges d’una família de llúdrigues al Besòs des de la segona meitat del segle XX

El Zoo de Barcelona i el Consorci Besòs Tordera han captat les primeres imatges d’una família de llúdrigues a la conca del Besòs des de la segona meitat del segle XX.

Aquestes imatges suposen un pas molt important dintre del projecte d’estudi de la llúdriga a la conca del Besòs per part del Zoo de Barcelona, conjuntament amb el Consorci Besòs Tordera i la seva fundació, Fundació Rivus. Es tracta de la primera evidència visual de la reproducció de l’espècie a la conca després de la seva extinció durant la segona meitat del segle XX, un fet inimaginable fa només uns anys.

L’existència d’aquestes imatges permet un cert grau d’optimisme respecte a l’evolució futura de la llúdriga, reflectint els grans esforços de depuració de les aigües i la disponibilitat d’alguns trams amb una estructura de l’hàbitat adequada per a l’espècie. No obstant això, cal seguir treballant en la millora d’aquesta estructura, que avui en dia encara es troba visiblement castigada en la majoria dels trams de la conca. És necessari deixar més espai a l’ecosistema fluvial i evitar recaure en actuacions de neteja de vegetació de la llera generalitzades.

Les imatges captades provenen de diverses càmeres de fototrampeig col·locades en determinats trams fluvials de la conca del Besòs que havien estat identificats prèviament com a punts calents per a l’espècie, tant pel que fa a la freqüència d’ús de l’espai com pel que fa a la idoneïtat de l’hàbitat.

L’estudi de la llúdriga a la conca del Besòs es va iniciar l’any 2014, quan es varen detectar els primers rastres al riu Tenes, tot i que abans ja havia deixat veure’s a la conca de la Tordera. La col·laboració entre la Fundació Zoo de Barcelona, el Consorci Besòs Tordera i la Fundació Rivus ha permès ampliar-ne el seguiment dut a terme per l’investigador Arnau Tolrà, i la col·laboració desinteressada del Dr. Jordi Ruiz Olmo. Treballs emparats sota el projecte Observatori Rivus, en el que també participa la UAB i patrocinen en part les empreses Grífols i Freudemberg.

L’objectiu del projecte és analitzar en detall la situació actual de l’espècie en aquestes dues conques hidrogràfiques, dues zones sotmeses a una gran pressió humana, incorporant diverses línies d’investigació, com ara el seguiment de les seves poblacions, la caracterització i avaluació de l’hàbitat, la connectivitat entre conques i l’anàlisi de la seva ecologia tròfica. Els resultats de l’estudi són claus per assegurar i consolidar la conservació i recuperació de la llúdriga en ambients fortament humanitzats.

Mor Anak, la dofina més longeva de Zoo de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat en el matí de dijous la mort d’Anak, l’exemplar de dofí més vell de la ciutat. Els veterinaris del parc temàtic van detectar la setmana passada una malaltia de possible origen víric en els quatre dofins que habitaven fins al moment en el complex. Els tres animals restants evolucionen favorablement al tractament rebut. Anak, l’única femella del grup, va morir dimecres a la nit després de no superar els mals del virus.

Segons informa l’Ajuntament de Barcelona, la dofina morta, que tenia 34 anys, rebia tractament i comptava amb la contínua vigilància dels serveis sanitaris de l’aquari del parc. Van existir diversos intents de reanimació per part dels experts del zoo i també per part de metges especialitzats en malalties cetáceas, però finalment la dofina no va poder mantener-se amb vida.

Anak va arribar a Barcelona a finals de l’any 1990, quan l’animal tan sols tenia 5 anys. Al llarg dels seus 34 anys de vida, la dofina ha donat a llum a quatre cries, dos mascles i dues femelles. El menor dels seus fills, anomenat Nuik, es manté en la mateixa piscina que vivia fins ara la seva mare, els altres tres, van ser traslladats a altres llocs.

Cal recordar que el desembre de 2016, Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Ecologia, va anunciar el tancament definitiu del delfinari del Zoo de Barcelona i la prohibició dels espectacles amb dofins. L’alcaldessa Ada Colau va paralitzar així la reconstrucció que s’havia pactat en el govern anterior de Xavier Trias.

Després del tancament del delfinari del Zoo de Barcelona, ​​el següent pas a donar era la recerca d’un nou destí per als animals. Anak, i els mascles Blau, Nuik i Tuma seguirien les seves vides en un santuari, un lloc en el qual romandre de manera segura i semilliure. La realitat és que han passat tres anys i els mamífers han hagut de romandre en un delfinari amb unes instal·lacions i un manteniment que ha anat deteriorant-se amb el pas del temps.

La mort d’Anak ha provocat moltes reaccions. Jordi Corones i Jordi Martí, portaveus d’ERC i JxCAT a Barcelona, han demanat a l’alcaldessa de Barcelona que “acceleri els tràmits per traslladar als altres tres dofins que resten a les instal·lacions del delfinari”. Jordi Martí, ha estat més contundent en les seves declaracions i ha recordat que “el trasllat dels animals a un santuari era una tasca pendent de l’anterior mandat municipal”.

El comitè d’empresa del parc temàtic també s’ha manifestat després de la mort de la dofina més longeva de Zoo de Barcelona. L’organització, a través del seu compte de Twitter, ha criticat la gestió de l’Ajuntament després de “no haver pogut garantir un final digne per a un dels animals més estimats de la ciutat”.

Barcelona aprova la Iniciativa Ciutadana i el Pla Estratègic del Nou Model del Zoo

-El procés de modernització del parc temàtic tindrà una inversió total de 64 milions d’euros entre 2019 i 2031.

-El nou pla estratègic del zoo treballarà en la conservació, l’educació i la investigació com a elements fonamentals per a la modernització de l’espai.

El Govern Municipal de Barcelona ha aprovat en el dia d’avui per unanimitat el Pla Estratègic del Nou Model de Zoo de Barcelona, amb els vots a favor del Grup Municipal Demòcrata, el d’Esquerra Republicana de Catalunya, el PSC, Ciutadans, el Partit Popular i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé.

Alhora, en el Consell del Ple Municipal s’ha aprovat la modificació de l’Ordenança sobre la protecció, la Tinença i la Venda d’Animals de 2014 en el seu article 32, en el qual s’ha incorporat l’article 33bis amb l’objectiu de regular l’activitat del parc. Aquesta modificació ha estat impulsada per la iniciativa ciutadana ZOOXXI i ha comptat amb els vots a favor del Govern Municipal, el Grup Municipal Demòcrata, el d’Esquerra Republicana de Catalunya i el del regidor no adscrit Joan Josep Puigcorbé. La mesura ha tingut els vots en contra de Ciutadans, del Partit Socialista de Catalunya, del Partit Popular i del regidor no adscrit Gerard Ardanuy. La CUP, per la seva banda, s’ha abstingut.

Així serà el nou model del Zoo de Barcelona

Conservació, educació i investigació com a elements de modernització

El principal objectiu que es pretén complir amb el procés de modernització del zoo és que la conservació, el gaudi, l’educació i la investigació vagin de la mà. Una sèrie de metes que es pretenen complir en un mitjà termini establert entre 2019 i 2031.

La prioritat del Nou Model de Zoo de Barcelona és la conservació d’aquelles espècies més amenaçades, especialment les que pertanyen a la fauna autòctona i de la zona mediterrània. Tot això amb l’objectiu que el parc sigui un centre d’investigació, conservació i divulgació de la fauna autòctona, ibèrica i mediterrània: la llar dels naturalistes de Catalunya.

En el termini d’un any es presentarà un llistat d’espècies candidates a la confecció d’un projecte d’espècie, i en el termini de tres anys es deixaran de reproduir les espècies que no comptin amb el projecte d’espècie dictaminat favorablement pel Comitè Científic i Ètic. Un comitè integrat per experts independents de la comunitat científica, zoològica, de benestar animal i de conservació, que actuarà d’òrgan consultor del Zoo de Barcelona.

Conservació de la fauna autòctona i de la fauna amenaçada

La reestructuració del nombre d’animals i d’espècies que acollirà el zoo es decidirà a partir d’aquests tres eixos:

-Prioritzar les espècies amb un nivell alt d’amenaça.

-Prioritzar les espècies de la fauna autòctona.

-Prioritzar les espècies per les quals ha plans de conservació.

Amb aquesta mesura el que es pretén és que el Zoo de Barcelona sigui un referent en l’àmbit de la fauna salvatge local i propera geogràficament, dins el marc de la Conservació de la Mediterrània.

El Zoo de Barcelona, un lloc d’educació i sostenibilitat

Una altra de les metes del Nou Model de Zoo de Barcelona és posar en marxa una estratègia comunicativa que no limiti el parc temàtic en l’observació d’un conjunt d’animals. El que es vol fer és que la visita a l’espai serveixi per adquirir uns coneixements, unes emocions i uns valors.

D’altra banda, es vol projectar la figura del Zoo com una referència de sostenibilitat dins de Barcelona. Per a això, s’introduiran millores en la gestió de l’aigua, dels residus, de la mobilitat, la restauració … prestant especial atenció a la conservació de la fauna silvestre de la Ciutadella.

Un parc temàtic amb espais físics renovats

La modernització del Zoo de Barcelona comptarà també amb una renovació de l’espai físic del parc. Hi haurà una redistribució de les infraestructures:

-Es crearan nous espais com un centre de biodiversitat marina o el pavelló d’animals invertebrats.

-Es posarà fi al bioma de la sabana del Sahel, i al bioma de Madagascar.

-Es milloraran totes les instal·lacions agrupant sempre que sigui possible per taxons.

-Es milloraran els espais públics i s’establiran nous equipaments per a les noves funcions del Zoo: un espai d’educació, una nova zona logística etc.

L’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment el nou Pla Estratègic del Zoo de Barcelona i la iniciativa ciutadana de ZooXXI

Ahir a la tarda el govern municipal de Barcelona va donar el primer pas per a la renovació i el canvi de paradigma del Zoo de la ciutat. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat va aprovar de manera inicial el Pla Estratègic del Nou Model de Zoo i la modificació de l’Ordenança sobre Protecció, Tinença i Venda d’animals promoguda per la iniciativa ciutadana ZooXXI.

El nou Pla Estratègic ha comptat amb el suport de Barcelona a Comú, PDeCAT, Ciutadans, ERC, la CUP i el regidor no adscrit Joan Josep Puigcorbé. El PP i el PSC, per la seva banda, han votat en contra. Tot i que el nou model de Zoo de Barcelona ha comptat amb la majoria dels vots a favor, el consistori al complet ha mostrat la seva disconformitat amb diversos punts d’aquest nou pla estratègic, especialment ha existit un gran desacord amb els criteris de reproducció dels animals.

El nou model del Zoo de Barcelona pretén prioritzar la investigació i la conservació de la fauna autòctona, ibèrica i mediterrània. Segons ha informat la tinent d’alcalde Janet Sanz es preveu una inversió total de 65 milions d’euros entre 2019 i 2030 per poder garantir el funcionament del Pla Estratègic. Un 50% de la inversió es destinaria a les instal·lacions dels animals, un 24% als espais públics del centre, un 21% per a equipaments i un 5% per provisionalitats.

D’altra banda, la iniciativa ciutadana de la plataforma ZooXXI ha estat recolzada per Barcelona en comú, el PDeCAT, ERC i el regidor no adscrit Joan Josep Puigcorbé. Ciutadans, PSC i PP han votat en contra, mentre que la CUP s’ha abstingut. El consistori ha comptat amb la presència de desenes d’empleats del Zoo que han mostrat la seva disconformitat amb la proposta ciutadana d’aquest grup animalista, ja que consideren que el seu objectiu principal és tancar el parc temàtic animal.

ZooXXI té com a objectiu canviar el paradigma actual del Zoo de Barcelona. Aquesta iniciativa ciutadana vol crear un lloc adaptat a la ciència i a l’ètica de la nostra època. Segons informen ells mateixos, no volen tancar el centre, sinó utilitzar-lo per donar refugi, atenció, assistència i oportunitats als animals més necessitats, així com a la preservació dels seus hàbitats. En definitiva, fer del centre un lloc més educatiu, científic i ètic.

El principal desacord que existeix entre els treballadors del Zoo i la iniciativa ciutadana està en els criteris de reproducció dels animals. ZooXXI proposa que tan sols es permeti la reproducció de les espècies autòctones, és a dir, un total d’onze espècies. Jesús Cabana, president del Comitè d’Empresa del Zoo de Barcelona ha confessat que: “si la reproducció es redueix a aquestes onze espècies, les xarxes internacionals trasllaradan a la resta d’animals a altres llocs, pel que si això segueix endavant, tan sols provocarà la mort del Zoo “.

Disconformitat general tot i l’aprovació de pla estratègic

Tot i l’aprovació del Nou Pla Estratègic, els diferents grups polítics han mostrat la seva disconformitat amb la tasca de la tinent d’alcalde Janet Sanz i el seu treball respecte al tema del zoològic de Barcelona.

Jordi Martí, de PDeCAT, ha remarcat la “manca de decisions al llarg dels quatre anys de l’actual govern municipal de la capital de Catalunya pel que fa al futur del Zoo”. No obstant això, des del partit demòcrata confien que un cop aprovat el nou pla estratègic, “es puguin acostar posicions i garantir un bon futur per al centre d’animals”.

Santiago Alonso, de Ciutadans, ha estat més dur en les seves declaracions, dient que “el govern municipal ha enganyat els treballadors amb canvis d’última hora”. Pel que fa al model del futur Zoo de Barcelona, ​​Santiago Alonso ha confessat que: “volem un pla estratègic ben fet, que compti amb la comunitat científica i amb la col·laboració dels actuals treballadors del parc zoològic”.

Jordi Coronas, en representació d’ERC, ha explicat que volen un Zoo modern: “volem que el centre no sigui un parc d’atraccions, sinó un lloc pioner en investigació. Estem d’acord amb el nou pla estratègic, però creiem que no s’ha tingut en compte l’opinió del Patronat “. A més ha afegit: “en quatre anys no s’han pres decisions respecte a un Zoo que fa ja molt de temps que necessita un canvi”.

El PP, amb Alberto Villagrasa, ha estat el partit més contundent en les seves declaracions: “el 13 de febrer quedarà guardat a la història com l’acte de defunció del Zoo de Barcelona”, a més, ha afegit que: “el Govern de Ada Colau ha enganyat els treballadors ia l’oposició “.

Daniel Mòdol, del PSC, també ha mostrat la seva disconformitat amb la gestió per part del govern municipal: “no s’ha tingut en compte el treball dels empleats del Zoo de tots aquests anys”. Per part de la CUP, Pere Cases ha deixat la porta oberta al possible tancament del centre en un futur: “tancar el Zoo és una cosa molt complicada, però en un futur hem de plantejar-ho”.

Els dos documents aprovats en la vesprada d’ahir a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat s’han de sotmetre a informació pública durant els pròxims trenta dies hàbils, durant els quals es podran presentar al·legacions.

ZooXXI vol fer del Zoo de Barcelona “un lloc més científic, més educatiu i més ètic”

Arriben dies claus per al futur del Zoo de Barcelona. El proper dimecres 13 de febrer, el govern municipal de la ciutat comtal votarà a favor o en contra de la iniciativa ciutadana presentada per la plataforma animalista ZooXXI.

La iniciativa impulsada per aquesta plataforma té com a objectiu canviar el paradigma actual del Zoo de Barcelona. El propòsit principal de ZooXII és que la capital de Catalunya correspongui a la seva confessió de “ciutat amiga dels animals”. La proposta consisteix a fer del parc temàtic animal que coneixem avui dia, un lloc adaptat a la ciència i a l’ètica de la nostra època, del segle XXI.

La idea de ZooXXI no és tancar el Zoo de Barcelona, ​​sinó utilitzar aquests centres per donar refugi, atenció, assistència i oportunitats als animals que actualment no en tenen, aquells que estan ferits o abandonats. La iniciativa planteja un parc zoològic que respongui a les necessitats dels animals i a la protecció dels seus hàbitats, és a dir, un lloc més científic, més educatiu i més ètic.

Durant els quatre anys de mandat de l’actual govern municipal de Barcelona no s’han pres decisions sobre la situació del Zoo, un espai que cada any té menys visitants i que a l’apartat econòmic només presenta pèrdues. A més, entre moltes altres qüestions per resoldre, preocupa especialment el conflicte amb els dofins, que encara es troben sense una llar on viure en benestar.

D’altra banda, cal destacar l’enuig que existeix actualment per part dels treballadors del Zoo de Barcelona amb el govern municipal. Janet Sanz, regidora d’ecologia, va anul·lar la reunió de la setmana passada amb el Patronat del zoo de la ciutat comtal, reunió en la qual els membres del comitè d’empresa anaven a presentar el seu nou pla estratègic per canviar l’estat actual del parc.

Els treballadors del Zoo de Barcelona creuen que l’anul·lació de la reunió de la setmana passada per part del govern municipal es va produir a propòsit per a poder aprovar aquesta mateixa setmana la iniciativa de ZooXXI. Els actuals empleats del parc consideren que l’aprovació de la iniciativa de la plataforma animalista no és compatible amb la proposta del seu nou pla estratègic.

L’última paraula sobre el destí del Zoo de Barcelona la tindrà el govern municipal. Aquest dimecres es preveu un dia clau per conèixer quin és el nou model de parc temàtic animal que vol l’actual mandat de l’alcaldia. Després de quatre anys en què les decisions han brillat per la seva absència només esperem que la decisió final sigui únicament en favor del benestar dels animals.