Entrades

4 dofins del zoo de Barcelona es troben en condicions “lamentables”, segons DEPANA

L’ajuntament i el zoo decidiran el seu nou destí a la tardor

El zoo de Barcelona preserva quatre exemplars de dofins en el seu dofinari que pateixen “al·lèrgies cutànies, problemes oculars i gastritis recurrents”, segons ha denunciat DEPANA  en un comunicat i ha confirmat a Animalados. Segons l’organització conservacionista, “això es deu al mal estat de les piscines que no filtren bé l’aigua”, assegura Marta Gumà, presidenta de la lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA) i al fet “que els dofins no estan pensats per viure en piscines amb aigua amb cloro”.

 L’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a traslladar els 6 dofins que quedaven al 2016 del zoo de Barcelona a un nou indret, però 1 any i 8 mesos després de l’anunci, només dos d’ells han sigut traslladats amb èxit a l’oceanogràfic de València. Allà han guanyat pes i la seva salut ha millorat considerablement. El Consistori Barceloní assegura que aquesta tardor anunciarà el destí dels 4 dofins que queden al delfinari de Barcelona. El temps s’acaba, perquè la promesa era que abans del 2019 el delfinari estaria tancat i el trasllat dels dofins s’hauria fet efectiva.

Des de DEPANA lamenten que no s’hagi buscat una solució per als 4 dofins que encara estan al zoo de Barcelona. “Sabem que no és fàcil de gestionar, però creiem que s’hauria d’haver actuat amb molta més celeritat i transparència”, han dit a www.animalados.com. L’ajuntament de Barcelona responen: “no valorarem cada comunicat i cada declaració que faci una entitat animalista, no entrem a aquest grau de detall. A la tardor comunicarem la nostra decisió definitiva”

Diferents opcions de trasllat, totes problemàtiques

Tant l’Ajuntament de Barcelona com el zoo es plantegen vàries opcions per traslladar els dofins a un espai on es trobin millor. Una de les opcions és el Santuari de Baltimore que sobre el paper estarà construït cap al 2021. “No és la millor opció”, diuen des de Depana. “Si bé és cert que el santuari és la millor solució, no podem esperar al 2021”. A més, asseguren no tenir cap certesa que aquest Santuari estarà acabat al 2021.

Traslladar-los a l’oceanogràfic sembla una opció factible. “Estem en contra que es facin espectacles amb dofins, per tant no és la opció ideal”, diuen des de Depana. Ara bé, podria ser la menys dolenta. “Els dos dofins que ja es van traslladar han reaccionat bé, han guanyat pes i es troben molt millor”. Enviar-los a un altre espai europeu és una opció possible, però de moment no s’ha concretat res.

 

Els èxits animalistes d’aquest 2017. S’hi ha avançat prou?

 

La regulació en matèria animalista és un procés lent. Normalment, cal un grup organitzat en defensa dels animals capaç d’exercir la suficient pressió perquè les seves mesures siguin ateses. La pressió ciutadana, l’opinió pública o els mitjans de comunicació tenen també un pes clau en aquest procés. Analitzem els avenços més destacats d’aquest 2017.

  1. Potser, el cas més sonat ha estat la prohibició d’exhibir animals salvatges en circs. En 2017, Galícia, Múrcia i Balears han prohibit aquest tipus de pràctiques. Una regulació que ja estava present a Catalunya i que ara es fa extensiva a tres noves comunitats. Marta Merchán és coordinadora d’Infocircos, una plataforma favorable a prohibir l’exhibició d’animals. Segons ella, cinc autonomies podrien ser les següents a adoptar aquestes mesures. Sens dubte, un dels principals avenços de l’any.

Anna Mula, advocada i lluitadora pels drets dels animals, matisa que “la mesura és limitada”. Segons la seva opinió, “hauria d’incloure tot tipus d’animals, no només salvatges”. És el cas de les Balears, que ha regulat la qüestió en un sentit més ampli. En canvi, altres comunitats ‘tenen encara marge de millora’, en paraules de l’advocada, tot i que valora positivament els passos fets.

  1. El ‘front’ a la tauromàquia ha estat una altra de les grans apostes del moviment animalista aquest 2017. Al juny de 2017, el parlament balear prohibia que s’acabi amb la vida o es fereixin toros a corregudes. El partit popular va recórrer la sentència al Tribunal Constitucional, tal com ja va fer amb la prohibició a Catalunya el 2016. El resultat és que alguns punts han quedat cautelarment suspesos i, a la pràctica, se segueixen duent a terme curses de braus. Això sí, altres punts no s’han suspès. Per exemple, els menors d’edat no podran assistir-hi.

Aida Gascón és directora d’Anima Naturalis, una plataforma centrada en combatre la tauromàquia. Segons Gascón, “hi ha hagut bones notícies sobre aquest tema” ja que a Catalunya es segueixen sense produir curses de braus. Respecte al cas balear, assegura que “pot crear un precedent” que ajudi a regular el tema en un futur.

  1. El Congrés dels diputats va aprovar per unanimitat que “els animals són éssers vius dotats de sensibilitat ‘. L’aprovació permetrà a la pràctica que els animals no es considerin objectes a l’hora d’embargar. També es tindrà en compte aquesta nova distinció en casos de separació. En aquesta situació, s’afavorirà legalment que la destinació de l’animal ajudi al seu benestar.

Malgrat els èxits animalistes amb el quals coincideixen la majoria de defensors d’animals, alguns ho han vist com una aposta limitada. “El gruix del maltractament animal segueix. Seguirà havent animals en botigues i exhibits “lamenta Gascón. “Potser haurien d’haver canviat el títol a aquesta llei i especificar que es refereixen a casos concrets com separacions, embargaments, etc.”, conclou.

  1. Barcelona, ​​cada cop més ‘ciutat amiga dels animals’. La mesura més sonada mediàticament va ser la prohibició de les calesses tirades per cavalls. És a dir, els cavalls no podran suportar carruatges com a forma de negoci. La mesura es va concretar després que el govern de Colau digués que no renovarà les llicències existents. A més, la mesura es farà normativa pel que no es podran crear noves llicències. 
  2. La iniciativa ciutadana ZOOXXI és una altra de les mesures clau impulsades a Barcelona. La proposta pretén assolir les més de 14.000 signatures necessàries per a ‘un model de parc zoològic diferent’, segons la seva web. Concretament, “que respongui a les necessitats dels animals i de la protecció dels seus hàbitats ‘. Una proposta de caràcter ciutadà que té com a objectiu assolir el govern municipal de Barcelona.

Per descomptat hi ha hagut altres mesures rellevants. El 2017 s’ha tancat amb la impressió general que l’avanç és lent però constant. Així ho pensen diferents experts i activistes amb els quals hem pogut parlar. El 2018 arribarà amb nous reptes i regulacions pendents. Els protagonistes dels avenços produïts aquest 2017 ho tenen clar: que el 2018 sigui igual o millor que l’anterior.

Guillem Amatller, redactor

Denuncien al zoo de Barcelona per sacrificar animals sans recent nascuts

LiBERA! i DEPANA qüestionen la mort “injustificada” d’una cria d’antílop asiàtic recent nascuda 

Els col•lectius animalistes LiBERA! i DEPANA han denunciat davant la Generalitat de Catalunya al Zoo de Barcelona per una “mort intencionada i injustificada” d’un exemplar d’antílop asiàtic recent nascut, que hauria vulnerat la Llei de parcs zoològics (31/2003). Els fets van passar a principis de desembre, i el zoo de Barcelona va justificar la mort de l’animal per “manca d’espai i de mitjans a les instal•lacions.

La pràctica que ha fet el Zoo de Barcelona, estesa en els zoos del món, és coneguda com a “culling”. Aquest concepte fa referència a l’eliminació d’animals d’una població mitjançant el sacrifici humanitari en els parcs zoològics, i està recollida com a “forma de gestió apropiada” per entitats de caràcter mundial i europeu a les quals pertany el zoo de Barcelona, com la WAZA (World Association of Zoos and Aquariums) i l’ EAZA (European Association of Zoos and Aquariums). Però segons LiBERA! i DEPANA, el sacrifici d’animals en els parcs zoològics per motius de gestió vulnera greument la Llei 31/2003, de 27 d’octubre, que promou “Assegurar la protecció de la fauna silvestre” i “Contribuir a la conservació de la biodiversitat”, dos propòsits que segons la pròpia denúncia s’estarien incomplint en aquest cas. Arran d’aquests fets, LiBERA! i DEPANA han exigit que s’obri una investigació i es depurin les responsabilitats pertinents.

Des de Tincungos observem com aquest nou cas reforça la necessitat de revisar el model de gestió actual dels nostres zoos, i de la conveniència d’avançar cap a un nou paradigma zoològic, el ZOOXXI, una campanya de la qual us n’hem parlat en altres ocasions.

Un zoo de Mèxic, el primer en aplicar el programa ZOOXXI

El zoològic Bioparc Convivència Pachuca de Mèxic ha anunciat la seva adhesió al projecte ZOOXXI, convertint-se en el primer centre del món a aplicar aquest revolucionari programa de reconversió i adaptació dels zoos a l’ètica i la ciència del nostre segle.

L’Associació animalista Libera! i la Fundació Franz Weber (FFW), entitats dissenyadores del projecte, celebren l’adhesió del bioparc mexicà a ZOOXXI i animen a altres zoològics a reconvertir-se en centres més ètics, científics, educatius i empàtics. Ara, des d’ambdues associacions s’espera que el Zoo de Barcelona sigui el següent a facilitar l’aplicació del programa d’ZOOXXI, especialment tenint en compte que la nova alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha mostrat el seu suport al projecte durant la campanya.

Algunes personalitats de la Plataforma ZOOXXI de Barcelona, com el músic Gerard Quintana, que en la presentació del projecte van sol·licitar que el zoològic de la capital catalana fos el primer del món en aplicar el programa, aplaudeixen l’expansió internacional del projecte: “Celebro que la onada comenci a estendre. És bonic veure com el ressò d’una acció comença a fer més gran i més real aquesta nova consciència. Potser algun dia no tan llunyà podrem tractar a tots els éssers vius amb el mateix respecte que desitgem per a nosaltres mateixos. “Leonardo Anselmi, portaveu de la Plataforma, va ressaltar que” així serà la tendència, cada vegada més zoos se sumaran al bàndol de la protecció abandonant l’enfocament mercantilista “.