“El vell mètode de capturar-les i matar-les, a més de brutal i injustificable, no va aconseguir disminuir el nombre de coloms”

Està circulant una recollida de signatures en una plataforma digital denunciant de nou la captura de coloms als carrers de Barcelona. Els promotors són una petita però poderosa associació barcelonina referent en el que té a veure amb la lluita per unes polítiques de gestió ètica de les poblacions columbiformes urbanes. “Corazón de Paloma” de la mà d’Alexis Calvo, un dels seus responsables respon a les preguntes d’Animalados.

Heu tingut notícies de noves captures de coloms als carrers de Barcelona. Això no era ja aigua passada?

Durant un any no s’ha capturat ni un sol colom, però el dia cinc de desembre ens van passar una informació que provenia d’una font molt fiable, que assegurava que aquest mateix dia van ser capturats cent coloms en plena plaça Catalunya, a una setmana de la Comissió de Coloms de l’Ajuntament i en plena campanya electoral.

Què respon el comissionat sobre aquest tema?

Les notícies que tenim és que de moment l’Oficina de Protecció del Benestar Animal  de Barcelona (OPAB) diu no saber res d’aquesta captura, esperem saber l’opinió del Comissionat,  el senyor Frederic Ximeno, en breu.

I les vostres assessores legals?

Des de la Comissió de Drets Animals de l’Il·lustre Col·legi d’Advocacia de Barcelona (ICAB), s’estan començant a demanar explicacions i a prendre algunes mesures.

Les proves amb pinso esterilitzador ha demostrat molta eficàcia en el control de la població, no és cert?

En algunes poblacions com Cardona o Molins de Rei els resultats són espectaculars. L’anticonceptiu és un blat de moro recobert amb una substància anomenada nicarbazina, que inhibeix la capacitat reproductora de les coloms i que es distribueix a través d’un dispensador automàtic. Aquest dipòsit escampa el gra en un radi d’uns 2,5 metres. El pinso esterilitzador s’ha anat oferint des de 2014 des d’uns dispensadors discrets que ja formen part del nostre paisatge urbà. Van començar en a Sants Montjuïc. Després de quatre anys de reunions amb l’Ajuntament, amb catedràtics de veterinària, tècnics d’altres Ajuntaments en els quals ja s’estava portant a la pràctica i entrevistes en els mitjans, podem dir amb el cap ben alt que el nostre treball ha donat els seus fruits i que les coloms afronten un futur diferent allunyat de la crueltat i el sacrifici

En què consisteix el control ètic de coloms?

A limitar la seva concentració i densitat mitjana per quilòmetre quadrat de la forma més ètica i alhora la més eficaç possible. Perquè en aquest cas el més ètic és també el que millor funciona. Evitem la gestació d’ous fecundats, neixen menys coloms i per tant estan més sans. El vell mètode de capturar-les, a més de brutal i injustificable, no va aconseguir que disminuís la densitat. De fet la naturalesa és tan sabia que enfront d’aquesta circumstància augmentava la fertilitat.

En quina mesura es deu a la vostra entitat aquest canvi de política?

Tot es deu a una trobada afortunada: nosaltres ens hem dedicat a fer treball de camp durant anys, però no sabíem com convertir-ho en accions efectives. Gràcies a la Comissió de Drets dels Animals del ICAB, hem pogut fer arribar tota aquesta informació a gent capaç d’incidir en els polítics i el més important: que siguin escoltats els nostres arguments. Mai hem rebutjat compartir aquest coneixement amb qualsevol persona que volgués escoltar-lo i si tot això ha servit de munició per canviar les coses ja ha valgut la pena.

Com podia l’Agencia de Salut Pública de Barcelona ASPB justificar que la captura i matança de coloms servia, amb les dades actuals?

El més curiós és que en teoria la lògica mai ha acompanyat a la ASPB s’han obstinat a seguir usant les captures malgrat saber que no són efectives, de fet ells mateixos han multiplicat la població i les han fet més fortes.

Què opineu de les punxes dissuasòries als monuments?

Les punxes són estèticament una aberració i mal col·locades de vegades faciliten la nidificació. La solució més efectiva és que la femta de les coloms sigui d’exemplars sans que no siguin líquides i això s’aconsegueix tenint una població forta i sana.

Per què són bons els coloms?

Els coloms no són bons ni dolents, són extraordinaris, són l’animal més estudiat després dels grans simis. Han demostrat tenir una intel·ligència molt desenvolupada. La llista d’estudis sobre les seves capacitats és infinita. Si la pregunta es refereix a per que són bones per a l’entorn, et diré que són indicadors fiables de la salubritat i neteja del lloc on habiten, si els coloms d’un barri estan sans i tenen tots els dits al seu lloc, vol dir que aquesta zona és habitable i no té problemes d’higiene pública.

Per què un sector de la població mostra fàstic per elles?

La resposta és molt senzilla: existeix un sector de la població que li té fàstic als animals en general ens agradi o no. El cas dels coloms és especial perquè la justificació del seu sacrifici ha obligat a la ASPB a inventar mil excuses absurdes per seguir matant i per desgràcia també abunda la gent que es creu qualsevol cosa que llegeix en els mitjans.

No resulta paradoxal la prohibició d’alimentar coloms amb concedir llicència per vendre gra a la plaça de Catalunya?

El de la plaça Catalunya és simplement una herència del passat, és tan de Barcelona com la Sagrada Família però sí, resulta paradoxal com a tantes altres coses.

Quines altres aus protegiu?

Protegim totes les columbiformes urbanes salvatges i domestiques.

Per què aus?

Creiem que l’especialització és efectiva. Vam decidir protegir a unes espècies a les quals pocs ajudaven. Optem per  fer més visibles a animals preciosos que molta gent solament percep com a molèsties grises o marrons.

Us sentiu més compresos ara que abans quan vareu iniciar la croada per elles?

La resposta no té a veure amb nosaltres té a veure amb ells, fa temps que detectem que la percepció de la gent està canviant, abans era impensable que els ciutadans del carrer denunciessin les captures, ara això s’està produint molta gent ja ho considera maltracte animal.

Emma Infante

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.