I si comprem un gos per Nadal? Associacions especialitzades ho desaconsellen

S’acosta el Nadal i moltes persones decidiran regalar un gos o un gat per a aquestes festes. El que a priori sembla una bona idea pot acabar no sent-ho, al menys, això és el que diuen les dades d’abandonament. Compartir la teva vida amb un gos o amb qualsevol animal de companyia és una decisió molt important que cal pensar molt bé.

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia. Entre els principals motius de desemparament es troben les ventrades indesitjades, el fi de la temporada de la caça, el comportament de l’animal, la manca de temps i espai o factors econòmics. Per tant són molts els motius que poden provocar un fracàs, a curt o llarg termini, en la convivència entre els humans i els animals domèstics.

En primer lloc és molt important consultar a totes les parts involucrades sobre la intenció de regalar un animal de companyia. De fet, la decisió s’ha de produir després d’una prèvia profunda reflexió. La presència d’un gat o un gos a la llar canviarà l’estil de vida dels membres presents amb tota seguretat. Es requereix un consens per part de tots, ja que tots els membres han d’estar disposats a responsabilitzar-se de l’animal. “Els regals, un cop esgotat el factor ‘novetat’, poden perdre interès per als seus propietaris i acabar relegats en sacs de joguines, prestatgeries o calaixos”, segons adverteix l’associació Faada. “Els animals, éssers vius que senten i pateixen, no poden ser apartats sense més, sense que això comporti per a ells acabar entre reixes, atropellats o sacrificats”, denuncien des de l’entitat.

Per tant, la persona objecte del regal ha de ser conscient de la responsabilitat que implica la introducció d’un animal en la seva vida. Un gos o un gat és un animal que viurà entre 10 i 20 anys, no és joguina que quan deixi d’interessar pugui retornar com si d’un objecte es tractés. Cal tenir en compte que mengen, necessiten atenció mèdica, requereixen d’afecte i per descomptat suposen un cost econòmic.

Els animals de companyia necessiten temps per a ells. Abans de prendre una decisió, la persona objecte ha de pensar en la seva rutina i valorar el temps lliure que té per a garantir el benestar de el gos o gat. Els cans, com ja sabem, necessiten més dedicació, ja que tenen la necessitat de sortir a passejar, fer exercici, córrer, gaudir de la natura, etc. Si no tens temps per a tu, no tens temps per a ells.

La llei obligarà també a la persona receptora a tenir una sèrie de responsabilitats. Els animals de companyia han de tenir un paper oficial de cens, una cartilla de vacunes actualitzada i un registre mitjançant xip implantat de manera obligatòria per mitja d’un veterinari. La no identificació i la no inscripció en el cens constitueixen infraccions administratives que comporten una multa econòmica.

Finalment, si la decisió de regalar un animal de companyia ja ha estat valorada de manera responsable per totes les parts implicades, proposem l’adopció com a únic mètode de procedència del gos o del gat. Existeixen nombroses protectores i associacions amb animals que estan buscant una llar en què rebre afecte i emprendre una relació sentimental d’un valor incalculable.

Altres notícies que et poden interessar:

Les 5 preguntes que cal fer-se abans de comprar un gos

Catalunya guanya 17 noves espècies d’ocells durant els darrers quaranta anys

S’estima que a Catalunya hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any. En total, pertanyen a 233 espècies diferents. El pardal comú és l’espècie més abundant tot i estar en clara regressió.

Avui s’ha presentat el ‘Tercer atles dels ocells nidificats de Catalunya’, un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que s’encarrega de fer una fotografia exhaustiva de totes les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya. Un llibre molt complert de 639 pàgines publicat per l’editorial Cossetània on es pot conèixer, de cada una de les espècies, per on es distribueix, quina és la seva població estimada, amb quina freqüència s’observa i quina ha estat la tendència de la seva població durant els darrers quaranta anys.

L’Atles desvela que a Catalunya hi nidifiquen habitualment 233 espècies d’ocells, 17 espècies més que fa quaranta anys i el 39% de totes les que nidifiquen en territori europeu. De totes, 124 espècies gaudeixen d’algun tipus de protecció legal especial a escala catalana, estatal o europea. Segons l’Atles, a Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any.

El pardal comú continua sent l’espècie més abundant del país, amb poc menys de 900.000 parelles reproductores, malgrat que la seva població està en clara regressió les darreres dècades. El segueixen el garrafó, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà, totes tres espècies amb més de 400.000 parelles. De la resta d’espècies, més de la meitat compten amb menys de 2.000 parelles reproductores i en consideren escasses. Les espècies més escasses que fan niu a Catalunya són l’alosa becuda, l’arpella pàl·lida, el rasclet, la fotja banyuda i el cabussó collnegre, totes amb menys de 10 parelles reproductores.

Faisà comú/Martí Franch

D’altra banda, aquesta tercera edició tanca amb el registre de 9 espècies exòtiques d’ocells que es reprodueixen de manera regular a Catalunya. La major part han estat introduïdes pels humans com a ocells de gàbia que han escapat de la captivitat, i això es reflecteix en la distribució d’aquestes espècies en el mapa, amb una concentració màxima a fins i al voltant de les grans ciutats i poblacions costeres. El primer Atles havia tancat l’edició amb només una espècie exòtica reproductiva en territori català, el faisà comú.

‘El Tercer Atles dels ocells nidificats de Catalunya’ ha estat presentat per l’Institut Català d’Ornitologia a la Sala d’Actes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, un repte impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i el Zoo de Barcelona. Per obtenir les dades, l’Atles ha comptat amb la participació voluntària de 1.275 ornitòlegs i ornitòlogues que han fet feina de camp entre 2015 i 2018.

A més, l’obra ha comptat amb investigadors de l’European Bird Census Council, del CREAF i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el CTFFC, entre d’altres. La Diputació de Barcelona ha contribuït en la recopilació de dades en els espais naturals d’aquesta província i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona  ha acollit l’equip de treball de l’ICO. L’Atles d’ocells és un projecte integrat a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, i, com a tal, pretén estar a disposició de la societat per a la presa de decisions relacionades amb la natura.

“El coneixement que aporta aquest Atles és fonamental per definir polítiques de conservació de la biodiversitat”, comenta Sergi Herrando, director general de l’Atles i investigador de l’ICO, el CREAF i l’European Bird Census Council (EBCC). “Catalunya té una gran responsabilitat en la conservació de moltes espècies, com ara les que es troben quasi exclusivament a la península Ibèrica, com el siboc, el picot verd ibèric o el tallarol emmascarat, que a Catalunya tenen gairebé el 10% de la seva àrea de distribució europea”, afegeix.

Fotja banyuda/Martí Franch

“El Zoo no ha dubtat a donar suport a aquest projecte innovador d’una disciplina, l’ornitologia, de llarga tradició a casa nostra, que ens situa al capdavant d’Europa en l’estudi dels ocells, eina cabdal per a la seva conservació, que és justament la missió del Zoo de Barcelona”, declara Xavier Patón com a vicepresident de la Fundació Barcelona Zoo.

L’evolució de 40 anys de dades, espècies guanyadores i perdedores

L’Atles presentat avui es publica gairebé 40 anys després de la publicació del primer i 20 anys després del segon. Gràcies a la llarga sèrie de dades acumulades, aquesta vegada l’Atles s’ha pogut centrar (i força) en els canvis que han experimentat les espècies des de l’inici de les dècades del 1980 i del 2000.

“Aquest període coincideix amb el de major avenç del canvi climàtic i amb altres canvis socials i econòmics a gran escala que han tingut un gran impacte a Catalunya, com ara l’abandonament de les activitats agro-ramaderes tradicionals i la consegüent ocupació dels espais abandonats per boscos i matollars”, indica Martí Franch, investigador de l’ICO i un dels principals autors de l’obra.

Aquesta coincidència en el temps ha permès constatar que les espècies no han suportat per igual aquests canvis. Per exemple, a les espècies forestals i les urbanes els ha anat, en general, força bé. Al costat oposat hi ha les espècies perdedores, com les òlibes, els botxins o les tórtores de bosc, que han reduït les seves poblacions de manera molt notable en les darreres dècades i que ja han desaparegut del 20-60% de les àrees on es trobaven fa 40 anys. Totes tres són espècies pròpies d’espais agrícoles i prats, les espècies que estan patint una major regressió de les seves poblacions, especialment en zones de muntanya.

D’altra banda, el martinet blanc, la polla d’aigua i altres espècies típiques de rius i aiguamolls van experimentar un creixement notable de les seves poblacions i de la seva distribució quan es va declarar la protecció de moltes zones humides al final del segle XX. Aquest procés expansiu general, però, s’ha aturat en les darreres dues dècades, i darrerament es detecten pèrdues destacades a les principals zones humides del país on hi ha espècies que han entrat en regressió per causes múltiples.

Si posem l’ull als ocells que viuen vinculats al mar, l’Atles demostra que han mantingut les seves poblacions, però amb amenaces importants. Fa 20 anys Catalunya acollia la major part de la població reproductora mundial de gavina corsa al delta de l’Ebre, però en els darrers anys la població s’ha anat escampant per altres localitats alhora que el nombre d’exemplars reproductors ha anat disminuint.

Una associació catalana crea els primers sacs de dormir amb gos de tot el món

Animalados

Els començaran a regalar aquestes setmanes als sensesostre de Barcelona

A la llarga llista de problemes que pateixen les persones que viuen al carrer n’hi ha un que perdura des de fa massa temps: els albergs per a persones sense llar no accepten gossos. Aquesta mancança implica que, quan arriba el fred, han d’escollir entre seguir dormint al carrer amb el seu company o bé abandonar-lo i anar a un alberg dels que ofereixen els ajuntaments quan cauen les temperatures. Per a la majoria, l’opció és ben clara. I és que els vincles que es creen entre els gossos i els seus amos quan tots dos viuen al carrer estan a un altre nivell.

Per ajudar a esborrar aquest problema de la llista, o almenys reduir-ne l’impacte, l’Associació Catalana d’Excursionisme Caní s’ha inventat els primers sacs de dormir per a persones i gossos. Es tracta d’uns sacs normals i corrents però que porten com una extensió a la part de dalt, de forma rectangular, perquè hi pugui entrar també el gos. «En dormir junts, la persona i el gos es poden donar calor mútuament”, explica Pere López, portaveu de l’entitat.

“Fa un parell d’anys hi va haver una onada de fred que va provocar la mort de gent sense sostre i ens vam quedar molt parats, perquè un dels col·lectius vulnerables son els que tenen gos, perquè els albergs no els accepten”, explica. Amb aquesta preocupació al cap, li van anar donant voltes fins a dissenyar els primers sacs per persona i gos. Els van provar per garantir que funcionaven bé i ja estan a punt per arribar als carrers. “L’Administració haurà de fer albergs que acceptin gossos però, mentrestant, aquest és el nostre petit gra de sorra”, valora López.

Ja tenen 65 sacs disponibles i estan a punt d’arribar-ne 35 més. Es repartiran entre els sensesostre de Barcelona gràcies a la col·laboració de l’associació Arrels i amb FAADA. El disseny i la fabricació van a càrrec de l’entitat, a partir de les quotes que paguen els prop de 200 socis actuals. Per a donacions, podeu consultar la seva pàgina web.

Onze anys d’història

L’Associació Catalana d’Excursionisme Caní va neixer el 2012 quan un grup de persones van veure la necessitat d’unir-se per poder escapades a la muntanya amb el gos, que a vegades als refugis no eren benvinguts. A poc a poc, l’entitat va anar derivant en seccions i ara ofereixen teràpies, gossos de rescat i fins i tot projectes a l’Àfrica de conscienciació animal.

Llegir més

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animal de l’ICAB demana que l’animal sigui considerat un membre més de la unitat familiar

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’ICAB alerta que s’ha de tenir en compte el vincle de convivència amb l’animal de companyia en els casos de violència de gènere i domèstica per donar un tractament adequat a aquestes situacions.

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’ICAB demana que l’animal sigui considerat un membre més de la unitat familiar i no una “simple mascota”. Així ho ha posat de manifest en el marc del VI Congrés sobre els drets dels animals, que en el transcurs de dues jornades sota el lema “La revolució legal i social per als drets dels animals: consolidació del canvi de paradigma” ha analitzat els nombrosos canvis legislatius que s’han produït en aquesta matèria.

Aquestes modificacions normatives han comportat un canvi de paradigma, ja que reconeixen, per primera vegada, que els animals són éssers que “senten” i això comporta la “descosificació” dels animals en l’àmbit de les lleis d’àmbit estatal. També s’ha analitzat l’avantprojecte que acaba de presentar el Govern per aprovar, per primera vegada a Espanya, una Llei General de Protecció Estatal d’aplicació a tot l’Estat. Fins ara només havien legislat aquesta matèria les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves competències.

Per això, des de la Comissió de Protecció dels Drets dels animals consideren que «estem en un moment històric, ja que han coincidit en el temps tres reformes legals d’ampli espectre i que suposen una revolució legal que contribuirà, sens dubte, al canvi de paradigma en matèria proteccionista que implicarà la consolidació de dos conceptes fonamentals, d’una banda “la descosificació” dels animals, i de l’altra, el reconeixement dels animals com a “éssers dotats de sensibilitat o éssers que senten”», ha exposat Carmen Valenzuela, diputada responsable de la Comissió dels drets dels animals de l’ICAB.

“Actualment a Espanya hi ha més llars amb mascotes que llars habitades per menors de 15 anys”.

Tanmateix, des de la CPDA s’està treballant per incloure un tercer concepte fonamental: la de l’animal com a un membre més de la unitat familiar, ja que l’animal no és una “simple mascota”. En aquest sentit, des de la Comissió s’alerta que actualment a Espanya hi ha més llars amb mascotes que llars habitades per menors de 15 anys. «És una dada molt significativa del canvi de paradigma que suposa avui en dia el paper de l’animal dins la unitat familiar, al qual cal protegir i assegurar el seu benestar i cura», ha afirmat Valenzuela.

En la segona taula celebrada sota el títol ”Els Drets dels Animals en l’àmbit del Dret Sanitari: avantatges i inconvenients del seu ús en teràpies psicològiques i d’acompanyament”, s’ha debatut la contribució dels animals al benestar psíquic i físic de les persones, tant en els programes de teràpia per malalties d’origen psiquiàtric, com en l’acompanyament en ingressos hospitalaris per cures d’urgència o malalties terminals, per tal d’intentar establir l’ètica i els límits de la mateixa i preservar, en tot moment, els drets dels animals.

El VI Congrés sobre els drets dels animals va disposar també de dues altres taules, per tractar qüestions de màxima actualitat que afecten directament els drets i cura dels animals com són les catàstrofes naturals i les situacions d’emergència habitacional, i els Drets dels Animals en l’àmbit dels delictes de violència domèstica. En aquest sentit, la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals va posar de manifest la necessitat de tenir en compte el vincle de convivència amb la mascota en els casos de violència de gènere i domèstica per donar un tractament adequat a aquestes situacions.

La vacuna per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes és eficaç

El projecte pilot de la Universitat Autònoma per esterilitzar els senglars mitjançant la vacuna Gonacon va ser eficaç en totes les femelles i sobretot entre els animals joves. Les administracions ja no tenen excuses per aturar la captura i sacrifici d’aquests mamífers i poden implementar el mètode legal, efectiu i ètic de la vacuna anticonceptiva per controlar la seva superpoblació.

Els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han donat a conèixer els resultats del projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes mitjançant un tractament d’immunocontracepció, un mètode que genera una infertilitat transitòria sobre els animals. El projecte, que ha estat finançat per la Diputació de Barcelona, s’ha dut a terme des de finals del 2017 a Terrassa, Matadepera, Vacarisses i Sant Cugat.

El projecte ha avaluat els efectes de la vacuna Gonacon en senglars i la transitorietat d’aquests efectes. El mecanisme d’acció de la vacuna és la creació d’anticossos enfront l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers.

Segons ha informat la Diputació de Barcelona, la durada del projecte ha estat de tres anys. Un total de 219 animals capturats han format part de l’estudi. Dels 192 vacunats s’han pogut realitzar 154 recaptures al llarg del projecte, que han permès fer el seguiment de 56 animals vacunats (34 femelles i 22 mascles), més 18 animals de control i 30 individus exclusivament per a estudis sanitaris. El percentatge d’animals recapturats ha estat del 29,2%.

Mitjançant l’aparença dels genitals externs i la glàndula mamària, la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l’observació dels teixits de les gònades quan ha estat possible i els títols d’anticossos s’ha pogut determinar l’efectivitat de l’aplicació de la vacuna.

Prova pilot per controlar la fertilitat de senglars al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Foto: Diputació de Barcelona

Durant la presentació dels resultats de la prova pilot el diputat de Mobilitat, Espai Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals, Josep Tarin, ha assenyalat que “ara s’hauran d’avaluar i analitzar els resultats per veure les possibles conseqüències i aplicacions que en el futur podria tenir aquest mètode en la gestió d’aquesta espècie en el nostre entorn. L’estudi no acaba aquí, sinó que preveiem que duri tres anys més per complementar aspectes que han anat sorgint durant la investigació”.

El professor de la UAB Manel López Béjar ha explicat que la prova pilot ha permès confirmar l’eficàcia de la vacuna Gonacon: “La immunocontracepció va ser definitiva en totes les femelles tractades que van poder ser recapturades. Els animals que ja són adults semblen requerir una revacunació anual o bianual per continuar essent efectiva. Hem constatat que l’efecte inhibidor de la reproducció sembla ser permanent quan es tracta d’un animal jove, entre els 4 i 6 mesos d’edat”.

“La immunocontracepció va ser definitiva en totes les femelles tractades que van poder ser recapturades”.

López Béjar ha afegit que l’eficàcia del projecte: “comportaria menys agressivitat i menys ocupació d’espais i mobilitat per parts dels senglars contracepcionats. De fet, en un sondeig realitzat en el municipis col·laboradors del projecte vam constatar que la intensificació del tractament en nucli urbà i periurbà permet reduir el nombre de conflictes i la sinistralitat”.

El projecte iniciarà el 2022 una segona fase de tres anys de durada, en què es buscarà comprovar l’efectivitat del tractament per inhibir la reproducció de senglars prepúbers quan aquesta s’administra en animals joves d’entre 4 i 6 mesos d’edat, i arribar a determinar si aquesta esterilitat és reversible o persistent. També si aquest efecte comporta canvis de comportament i de creixement en els individus tractats.

Recordem que les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L’objectiu del mateix respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d’incidències i millorar la convivència amb l’espècie.