El Zoo de Barcelona impulsa el primer banc biològic d’Espanya per la conservació de la biodiversitat

La Fundació Barcelona Zoo crea el BioBanc per la conservació, el banc de teixits i de cèl·lules d’animals referent del sud d’Europa.

Més de 30.000 espècies d’animals estan actualment en perill d’extinció, segons determina la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), una xifra que creix ant rere any. Davant aquesta situació, la Fundació Barcelona Zoo ha impulsat el projecte BioBanc per la conservació, un projecte integral per preservar biomaterial i cèl·lules viables, i per facilitar l’estudi d’animals d’una manera menys invasiva, prioritzant una recerca que contribueixi a la conservació de les espècies ara i en un futur.

El BioBanc s’ha desenvolupat per abordar la necessitat de proporcionar un recurs sostenible de mostres per a la investigació genètica i genòmica d’espècies animals. La necessària recerca, es veu limitada, tant amb animals en captivitat com en l’entorn natural pel problema de disposar de permisos. Per tant, hi ha una necessitat clara de posar a disposició dels investigadors de manera responsable mostres moleculars i genòmiques que s’han recollit sense afectar al benestar dels animals.

Amb aquest projecte, la Fundació Barcelona Zoo vol homogeneïtzar de manera eficient les mostres de teixits i cèl·lules d’espècies animals, que s’han anat recollint fins ara, especialment aquelles que estan en perill d’extinció, no només del Zoo de Barcelona sinó d’altres fonts. Això facilitarà un ús responsable i sostenible de les mostres per una àmplia gamma d’aplicacions que milloraran la investigació fonamental i la conservació d’espècies en perill d’extinció, gràcies al coneixement dels problemes als ecosistemes o el seguiment de les poblacions.

Els objectius de BioBanc són:

-La conservació de tota mena de teixits animals, prioritzant els neuronals i els implicats en la reproducció.

-La creació de línies viables cel·lulars i la creació de línies de cèl·lules mare.

-L’ús de tecnologia de reproducció in vitro.

-La histologia, estudi de l’estructura microscòpica de material biològic i citometria per l’estudi de les cèl·lules de la sang.

-La completa caracterització molecular de les espècies és amenaçades.

El projecte està organitzat al voltant de dues seus, de manera no exclusiva: un Banc de teixits i gàmetes viables a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y un Banc de línies cel·lulars, anomenat CryoZoo, a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE). La iniciativa neix amb una clara vocació internacional i l’ambició d’esdevenir un centre de referència europea, especialment en el context del sud del continent.

Es tracta d’un projecte totalment alineat amb els objectius del Nou Model del Zoo de Barcelona, aprovat el 2019, amb l’educació, la recerca i la conservació com a eixos estratègics. D’aquesta manera, es dona un impuls al treball a favor de la preservació de la biodiversitat, sobretot e les espècies amenaçades, i situa la recerca en una posició prioritària de la seva activitat. A partir de les directrius del Nou Model de Zoo, s’ha fet una reformulació del treball amb teixits i cèl·lules, ampliant i potenciant la infraestructura del banc biològic per adaptar-se als nous reptes en l’àmbit de la recerca.

El BioBanc permet a la comunitat científica d’interès tenir accés a material de qualitat, contribuint en la millora del coneixement que l’ésser humà té sobre les espècies animals i en el desenvolupament de tècniques, instruments o noves tecnologies que permetin enriquir la consciència i la recerca en el domini de la ciència animal, sobretot donant resposta a la pèrdua de biodiversitat.

Les deu millors pel·lícules sobre gossos de tots els temps

La filmografia sobre gossos és extensa però hi ha alguns títols que són imprescindibles. A continuació, us oferim una selecció de deu pel·lícules que si no has vist no et pots perdre.

 

La dama i el rodamón
El quinzè títol de Walt Disney està basat en la novel·la homònima de Ward Greene i va ser la primera pel·lícula d’animació estrenada a Cinemascope el 1955. Sota la direcció de Clyde Geronimi, Hamilton Luske i Walter Jackson, és la història d’un amor impossible entre Reina , un cocker spaniel de classe alta, i Golf, un gos de carrer que viu com vol i que és molt hàbil a l’hora d’escapar del furgó de la gossera municipal. Més enllà de l’idil·li, que té el seu punt àlgid en un romàntic sopar italiana amb els dos protagonistes menjant espaguetis, la cinta aborda la gelosia que poden tenir els animals quan els seus propietaris tenen un nen i els deixen de costat. Golf li recorda en un passatge a Reina que “quan el nadó arriba, el gos se’n va”.

101 dàlmates
També és obra de Geronimi i Luske, però en aquest cas amb Wolfgang Reitherman, el dissetè llargmetratge animat de Walt Disney, que es va estrenar sis anys més tard. Explica la història de Pongo i Perdy, que tenen quinze cadells que es converteixen en l’objectiu de la malvada Cruella de Vil, que vol per fer-se un abric de pell amb ells i amb altres vuitanta-quatre dàlmates més. Aquesta pel·lícula va ser la primera a utilitzar la tècnica de la xerografia en l’àmbit de l’animació perquè el nombre de gossos necessaris era massa gran. Ideal per als més petits de la casa, el film explica perquè d’adults seguim encara enamorats d’aquesta raça.

Socis i perdiguers
Divertida comèdia dirigida el 1989 per Roger Spottiswoode i protagonitzada per un jove Tom Hanks, que narra la història d’un detectiu que veu com el seu ordenat món s’ensorra al haver-se de associar amb un bavós gos anomenat Hooch, un Dogo de Bordeus. Un animal que no seria l’exemple més idoni per descriure el millor amic de l’home, però que a mesura que la relació avança es guanya el cor del protagonista. Una estranya parella amb una atípica amistat que ens farà riure i ens ajudarà a entendre que cada un de nosaltres té les seves peculiaritats que cal respectar.

 

Ullal blanc
Adaptació de la novel·la de Jack London que va consagrar a la fama a Ethan Hawke el 1991. L’actor es posa a la pell de Jack Conroy, que arriba a Alaska a la fi del segle XIX, en plena febre de l’or, disposat a reclamar l’herència del seu difunt pare. Allà entaularà una estreta relació amb Ullal Blanc, una barreja de llop i gos, no exempta de dificultats pel caràcter indomable d’un animal que ha fet de la supervivència el seu senyal d’identitat. Trepidant pel·lícula d’aventures que ens mantindrà asseguts al sofà amb l’ai al cor.

 

Beethoven
La primera de les set pel·lícules d’aquest Sant Bernat va ser tot un èxit de taquilla el 1992. Beethoven explica l’arribada d’un gos d’aquesta raça a la casa d’una família on és molt ben rebut excepte pel pare, que vol tornar-lo tot i que al final fa marxa enrere. Encara que Beethoven ocasiona moltes molèsties al pare i embruta la casa, la seva presència es converteix en la font de felicitat que buscaven. El simpàtic Sant Bernat s’erigeix en un talismà per a tots els membres de la família, en una peça indispensable de les seves vides. La pel·lícula és també un al·legat contra la crueltat animal representada per un malvat veterinari anomenat Varnick, que vol sacrificar Beethoven.

 

Com gossos i gats
El senyor Tinkles és un gat persa ansiós de poder que encapçala un important moviment felí contra el millor amic de l’home. Aquest és l’argument d’una paròdia d’una pel·lícula d’espies sorprenentment enginyosa i sofisticada que fa riure a adults i petits. Les pallassades dels animals no amaguen una bonica història d’amor que va ser dirigida per Lawrence Guterman el 2001 i que compta amb actors de la talla de Jeff Goldblum i Elizabeth Perkins. Divertida comèdia que ens farà passar una estona entretinguts i que demostra que gossos i gats no són espècies antagòniques.

 

Bombó el gos
El director argentí Carlos Sorín ens va regalar una altra història mínima el 2003 amb aquesta entranyable pel·lícula que va ser premiada al Festival de Sant Sebastià. Joan, el protagonista, es queda sense feina i sobreviu intentant vendre ganivets artesanals que ell mateix fabrica. La seva sort canvia quan una clienta li paga una llàstima no amb diners sinó amb un dogo de pura raça, que acabarà convertint-se en el seu amic i en l’única esperança d’una vida millor. La solidaritat entre els dos protagonistes, que s’assemblen en el seu caràcter reservat, es reflecteix en un viatge existencial amb agudesa, emoció i enorme qualitat estètica.

 

Marley i jo
Vint-i-dos labradors diferents es van necessitar per mostrar els catorze anys de vida de de Marley en aquesta entendridora pel·lícula basada en l’autobiografia del periodista John Grogan, que apareix en una escena amb la seva dona. Protagonitzada per Owen Wilson i Jennifer Aniston i dirigida per David Frankel el 2008, el film retrata la vida d’aquesta parella que abans de ser pares opta per tenir un gos per entrenar-se. El que creien que seria bufar i fer ampolles es transforma en una cursa d’obstacles per les entremaliadures de Marley, “el pitjor gos del món” com el defineixen ells mateixos, encara que després se n’adonen que d’una forma o una altra treu el millor d’ells.

 

Sempre al teu costat
Commovedora pel·lícula que retrata la fidelitat dels gossos amb els seus amos. Aquest remake de la pel·lícula japonesa de 1987, Hachiko Monogatari, que va portar a les pantalles de tot el món Lasse Hallström al 2009 va ser protagonitzada per Richard Gere, Joan Allen i Sarah Roemer. Basada en fets reals, recrea la increïble història de Hachiko, un gos de la raça Akita, que després de la mort del seu propietari dos anys després de néixer, es va passar dia rere dia fins a la seva mort deu anys més tard a l’entrada de l’estació de tren on l’esperava quan tornava de la feina i d’on un dia ja no va tornar. Pel·lícula per a tota la família que ens farà plorar amb escenes com la de Hachi amb Allen esperant Gere en un homenatge d’ella a la seva lleialtat, premiada amb una estàtua a la plaça de l’estació d’Odate (Japó).

 

Belle i Sebastián
Meravellosa història d’amistat inspirada en la sèrie de televisió de culte homònima que va fascinar França durant els anys seixanta i que es va exportar a la gran pantalla el 2013. Sebastià és un nen solitari que viu en un petit poble dels Alps i que troba un gos salvatge, un mastí, al qual domestica i diu Belle, amb el qual parteix a la recerca de la seva mare. Ambientada durant la Segona Guerra Mundial, la pel·lícula critica els prejudicis dels adults que culpen Belle, a qui anomenen “La Bèstia”, de la mort de les seves ovelles. Belle passa de dolent a heroi als cims d’uns Alps que es mostren en tot el seu esplendor gràcies a la fotografia d’Eric Guichard i la música d’Armand Amar.

Badalona s’adhereix al programa VIOPET, una iniciativa per acollir temporalment als animals de dones víctimes de violència masclista

L’Ajuntament de Badalona ha informat que s’adherirà al programa VIOPET, una iniciativa per acollir, de manera temporal, als animals de dones víctimes de violència masclista.

El principal objectiu d’aquest projecte és intervenir en col·laboració amb Serveis Socials, SIAD, SIE, SARA o altres serveis que gestionin casos de violència masclista on es detectin víctimes que conviuen amb animals i, en cas que la víctima no tingui un lloc segur per al seu animal de companyia, activar el protocol per a buscar acolliment per a aquest. L’allotjament pot ser en una protectora, una residència o una casa d’acolliment.

Amb aquesta iniciativa es busca afavorir que les víctimes de violència masclista puguin denunciar i abandonar les llars on pateixen el maltractament, ja que s’ha detectat que existeixen molts casos de víctimes que es veuen condicionades per la incertesa de no saber què passarà amb el seu animal de companyia un cop marxen del seu domicili o per haver d’abandonar els seus companys peluts per poder denunciar.

El programa VIOPET és una iniciativa que sorgeix en el marc del Pla de Contingència contra la Violència de Gènere davant la crisi de la Covid-19, i està desenvolupat per diferents especialistes: professionals de la medicina, la veterinària, l’educació canina/felina, la criminologia, les FFCCS, el treball social, els serveis especialitzats per a víctimes, la psicologia criminal, etc.

El fet que ajuntaments com el de Badalona s’adhereixin a aquesta iniciativa agilita la detecció de casos, millora els protocols de comunicació entre els agents implicats i permet que el procés de denúncia i resposta a les necessitats de les víctimes sigui molt més ràpid.

Trobada entre l’alcalde de Badalona i el director general de Drets dels Animals

L’adhesió de Badalona al programa VIOPET ha estat anunciada per l’alcalde Rubén Guijarro durant una reunió que va mantenir aquest dilluns a la Casa de la Vila, amb el director general de Drets dels Animals del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, Sergio García Torres. També va participar en aquesta trobada la regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Benestar Animal, Rosa Trenado. Després de la trobada, l’alcalde, la regidora i el director general van visitar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia situat al barri de Pomar de Badalona.

Durant la trobada, l’alcalde de Badalona ha destacat que “el benestar animal és una de les prioritats del Govern municipal i per això per primera vegada en la història de la ciutat hem creat una regidoria que se centra en aquesta qüestió”.

En aquest sentit, Rubén Guijarro ha explicat que “estem treballant per crear la Taula del Benestar Animal, un espai on puguin participar totes les entitats, organitzacions i agents de la ciutat que treballen en aquesta temàtica per aconseguir millorar la qualitat de vida i dotar de drets als animals de companyia de Badalona”.

L’ús d’animals salvatges a circs de tot Europa té els dies comptats

Aquest dijous 16 de desembre, el Parlament Europeu debatrà la necessitat de prohibir l´ús d´animals salvatges en circs a tot Europa.

L’ús d’animals salvatges a circs té els dies comptats i cada dia són més els països i les regions que s’uneixen a vetar aquest tipus d’activitats, ancorades en el passat i que amaguen patiment animal i un perill greu per a la seguretat ciutadana. Lituània (setembre 2021) i França (novembre 2021) han estat els darrers països a adoptar aquesta prohibició i es troben ara en el procés d’implementació de la legislació aprovada.

Actualment, 25 dels 27 estats membres de la Unió Europea han adoptat restriccions nacionals en l’ús d’animals salvatges en circs, que van des de la prohibició de l’ús d’animals exòtics fins a l’ús de tota mena d’animals. Així i tot, encara queden dos països membres que no han adoptat aquesta prohibició a nivell nacional i Espanya, juntament amb Alemanya, n’és un.

És per això que al Ple d’aquest dijous 16 de desembre s’obrirà el debat al Parlament Europeu sobre la prohibició a la UE de l’ús d’animals salvatges a circs a través de la Pregunta Oral 64/2021. Des d’Infocircos s’està encoratjant els eurodiputats espanyols a donar suport a una Proposta de Resolució vinculada al debat de la pregunta oral.

“Necessitem que tiri endavant la Proposta de Resolució, ja que representa una posició oficial del Parlament Europeu sobre aquesta qüestió. Un mer debat només reflectiria les opinions dels oradors i aviat s’oblidaria”, aclareix Marta Merchán, Coordinadora d’InfoCircos en explicar la important proposta. “A Espanya els circs amb animals salvatges ja estan prohibits a la majoria de les comunitats autònomes i molts ajuntaments per la qual cosa els eurodiputats espanyols haurien de recolzar aquesta iniciativa”, afegeix.

Des de la coalició InfoCircos recalquen com és d’urgent acabar amb l’ús d’animals salvatges als circs a nivell europeu per diverses raons irrefutables des del benestar animal i l’educació cap a una societat més ètica i respectuosa amb els animals, fins al risc per a la seguretat ciutadana i salut pública, pel risc potencial que suposen els animals salvatges a l’hora de transmetre malalties.

El 13 d’octubre passat, InfoCircos, juntament amb les altres 85 organitzacions membres d’Eurogroup for Animals, va lliurar a la Comissió Europea més d’un milió de signatures recollides a través de la plataforma Change.org a la campanya “La Unió Europea ha de prohibir els animals salvatges als circs”. La campanya, llançada a Espanya fa tres anys, va aconseguir caràcter internacional sent traduïda a cinc idiomes i aconseguint la forma de 986.381 persones internacionalment. Tota una fita en la lluita dels drets dels animals.

“La prohibició de la utilització d’animals salvatges en circs i la reconversió dels circs en espectacles sense animals és un tema molt assumit, tant a nivell social com polític, i tenint en compte que a la UE ja són 24 els Estats Membre que han adoptat prohibicions totals o parcials respecte a aquestes pràctiques, sembla coherent que a fi de donar una homogeneïtzació a la situació actual i atenent a la demanda ciutadana, es prenguin les mesures necessàries per a l’adopció d’una prohibició a tota la UE d’aquest tipus d’espectacles amb animals salvatges”.

A Espanya InfoCircos sempre ha ofert col·laboració en la recol·locació dels animals quan les poques empreses circenses que encara tenen animals salvatges facin el pas a la reconversió. Al centre de rescat per a animals salvatges d’AAP Primadomus (membre d’InfoCircos) situat a Villena (Alacant) el 80% dels grans felins acollits procedeixen de circs o de criadors vinculats a circs.

Team Lioness: el primer equip de dones protectores de la fauna silvestre a Kenya

Setze dones massais desafien les normes de gènere i componen el Team Lioness, la primera brigada de dones guardaboscos a Kenya. Aquestes lleones s’encarreguen de protegir la fauna silvestre del parc nacional d’Amboseli d’una manera apassionada i mitjançant el diàleg.

L’any 2019, gràcies al finançament del Fons Internacional per al Benestar Animal (IFAW), va néixer el Team Lioness, la primera unitat de guardaboscos exclusivament per a dones a Kenya. Amb base a la frontera de Tanzània i Kenya, elles són les encarregades de salvaguardar la fauna silvestre de les comunitats que envolten el Parc Nacional d’Amboseli. Aquestes lleones estan desafiant les normes socials i creant noves oportunitats per a les dones d’aquest territori.

Durant el passat mes d’octubre, el Team Lioness va rebre el premi internacional ‘Drets dels Animals 2021’ que atorga la Direcció General dels Drets dels Animals. Amb motiu d’aquest reconeixement i del seu viatge a Espanya, Animalados ha pogut entrevistar dues de les membres de la ‘Patrulla Leona’ per conèixer de primera mà i amb detall la tasca que exerceixen aquest grup de dones guardaboscos.

Purity i Everlyne durant el lliurament de premis ‘Drets dels Animals 2021’

“Som les primeres dones que tenim l’oportunitat de desenvolupar aquesta feina a Kenya. El nostre objectiu és protegir la fauna silvestre, normalment lleons, elefants, girafes i zebres, entre altres animals”, explica Purity Lakara, una de les integrants del Team Lioness des dels seus orígens. “Vam començar sent vuit guardaboscos, però l’èxit que hem tingut ha permès duplicar l’equip, ara en som setze lleones”, afegeix amb satisfacció.

La protecció de la fauna silvestre és una responsabilitat social molt important i un motiu d’orgull per a Everlyne Moinani, una altra component del Team Lioness. “Intentem incloure la comunitat al projecte. La protecció dels animals i les persones van de la mà. Abans, aquesta protecció estava basada en la força, però nosaltres intentem dur-la a terme a través dels valors, el diàleg i la paraula dins de la comunitat. Volem convèncer la necessitat de l’empatia cap als animals. En poc temps hem generat molts canvis”, descriu.

Un comitè d’experts d’IFAW és l’encarregat de seleccionar les dones que formen part del Team Lioness. A més d’aptituds acadèmiques, físiques i capacitat de lideratge, per a Purity Lakara, el que fa diferents aquestes setze guardaboscos és que “coneixem molt bé la zona, les diferents comunitats i parlem diferents dialectes. Per poder fer aquesta feina has de ser part de la comunitat i relacionar-t’hi. Això és el més important”.

El Team Lioness durant un dia de treball/Paolo Torchio/IFAW

Sis dies a la setmana, el Team Lioness desenvolupa la seva funció de protecció de la fauna silvestre en una rutina tan llarga com exigent. “Comencem a les cinc del matí fent uns exercicis físics. Posteriorment, agafem paper, boli, prismàtics i el walky talky i patrullem zones sospitoses, especialment a la frontera de Tanzània amb Kenya. Normalment, ens guiem per cultius destrossats, rastres de sang… qualsevol indici que ens porti a pensar que hi ha algun animal en perill. Totes aquestes dades les recollim abans d’anar a dinar”, descriu Everlyne Moinani.

A través d’un conductor esponsoritzat per IFAW, les lleones es dirigeixen a la comunitat per alimentar-se i agafar forces de cara a la resta de la jornada laboral. Durant el dinar, té lloc un dels moments clau en el treball d’aquestes guardaboscos. “Mentre mengem, intentem parlar amb les dones de la comunitat, que ens expliquen les seves observacions. Mitjançant aquests diàlegs, descobrim quines amenaces poden existir per a la fauna salvatge. També advertim els membres de la comunitat de no posar trampes per als animals i recordem a les dones que poden canviar per elles mateixes. El moment del menjar ens serveix per demanar més informació de cara a la protecció de la fauna salvatge”, confessa Purity.

“La vida silvestre i la comunitat són un mateix concepte. No són dos conceptes diferents”.

Durant un dia de feina, el Team Lioness pot viure moments perillosos per la presència d’algun animal salvatge descontrolat. “De vegades passem por protegint la fauna salvatge. Recordo una vegada un lleó saltant sobre el bestiar, aquesta escena em va fer molta impressió”, afirma Everlyne. “També, en una ocasió, un búfal va venir per nosaltres, però no va poder atacar-nos perquè va clavar una banya a terra i es va quedar immobilitzat”, descriu Purity. Tot i això, totes dues coincideixen que, malgrat aquests episodis, treballar com a guardaboscos “val la pena perquè ens permet una estabilitat econòmica. Els animals formen part de la comunitat. La vida silvestre i la comunitat són un mateix concepte. No són dos conceptes diferents”.

El treball de guardaboscos ha estat fins fa poc una tasca exclusiva dels homes. Tot i això, aquest projecte impulsat per IFAW ha permès que un nombre reduït de dones tinguin l’oportunitat de trencar les normes de gènere: “Formar part del Team Lioness ha generat respecte per les dones de la comunitat. És molt important tenir alguna cosa teva que poder gestionar”, diu Everlyne. “La comunitat ens admira pel que fem i per la passió amb què treballem. La igualtat de gènere és necessària”, conclou Purity.