Les associacions alerten de la creixent demanda d’animals exòtics comprats com a ‘mascotes’

Els centres de rescat d’animals exòtics estan saturats. L’últim mes el centre de rescat de mamífers exòtics APP Primadomus va rebre 13 kinkajús, 5 servals i un mico tití, tots incautats per les autoritats.

El Nadal s’acosta i un dels regals per excel·lència són els animals de companyia. A més de gossos i gats, tristament la demanda d’animals exòtics ha experimentat un creixement exponencial en els darrers anys. Aquests animals són adquirits compulsivament sense estudiar els riscos que comporten per a la biodiversitat, la salut pública o el perill per a la ciutadania i la fauna autòctona. Per això, diverses associacions i centres de recuperació d’animals exòtics volen conscienciar els ciutadans perquè abans comprar pensin dues vegades tot allò que comporta i amaga el comerç d’animals exòtics.

El comerç d’animals exòtics és un mercat que cada vegada mou més milions i no és estrany que els principals venedors s’entestin a crear modes noves constantment per augmentar la demanda. Aquestes modes són accelerades per les xarxes socials que viralitzen vídeos i històries humanitzant aquests animals i donant una imatge errònia de “mascotes ideals i fàcils de mantenir”.

La compra d’aquests animals per internet també s’ha multiplicat. Un missatge per WhatsApp i una transferència és tot el que es necessita per aconseguir un d’aquests exemplars, fins i tot en un moment en què el món pateix les conseqüències d’una pandèmia originada per una malaltia zoonòtica, transmesa entre animals i humans.

En un percentatge molt alt dels casos, aquests animals acaben morint prematurament en el transport, per l’omissió de les seves cures bàsiques en la tinença privada o sacrificades massivament per les autoritats quan es converteixen en un problema, com és el cas de les cotorres a Madrid, els óssos rentadors en moltes localitats espanyoles o les tortugues de florida a la Comunitat Valenciana.

Els centres de rescat i de rehabilitació d’animals exòtics estan saturats. Sense anar més lluny, l’últim mes, el centre de rescat de mamífers exòtics AAP Primadomus, situat a Villena (Alacant), ha rebut 13 kinkajús, 5 servals i un mico tití requisats per les autoritats.

“Els centres de rescat estem desbordats i ens enfrontem diàriament als problemes provocats per aquest comerç”.

Marta Merchán, Coordinadora de la Coalició per al Llistat Positiu, explica que “els centres de rescat estem desbordats i ens enfrontem diàriament als problemes provocats per aquest comerç. Les autoritats han intentat regular la tinença i el comerç d’animals de companyia exòtics de diverses formes, en general a través de la creació de llistats negatius que prohibeixen el comerç de certes espècies a posteriori, per regla general quan aquests animals ja s’han convertit en un problema. Tot i això, cap d’aquests intents ha aconseguit controlar els problemes associats de benestar animal, seguretat, sanitat, protecció del medi ambient i biodiversitat, ja que les espècies amb què es comercia són innombrables i cada vegada s’introdueixen modes noves”.

Des de la Coalició per al Llistat Positiu recorden que l’entrada en vigor de Llistats Positius a països com Bèlgica, Holanda o Luxemburg ha demostrat que la creació d’un llistat de les espècies la tinença i comerç de les quals estan permesos, quedant prohibides totes les altres, és el mètode més efectiu, fàcilment executable, de menor costa i l’únic, avui dia, que ha resultat eficaç des del punt de vista preventiu, a l’hora de reduir el patiment d’aquests animals, i els riscos que la seva tinença i comerç comporten.

Denunciada a Amposta la propietària d’un gos al qual tenia en condicions insalubres en un magatzem

Segons han informat els Mossos d’Esquadra, l’animal malvivia entre escombraries i en condicions molt deficients.

Els Mossos d’Esquadra han denunciat la propietària d’un gos al qual tenia en condicions insalubres en un magatzem d’Amposta, la capital de la comarca del Montsià. L’animal malvivia entre escombraries i en condicions molt deficients. Afortunadament, el pelut no presentava cap lesió important.

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat Regional de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre van rebre l’avís de la presència d’un gos en una finca d’Amposta, un municipi de la província de Tarragona. Segons aquestes informacions, l’animal es trobava envoltat d’escombraries i en unes condicions molt insalubres.

Arran d’aquest avís, els Mossos d’Esquadra es van personar a la finca d’Amposta i van comprovar l’existència d’aquest gos dins el magatzem. Els agents van confirmar que l’animal malvivia entre una gran quantitat de brutícia i en unes condicions higièniques-sanitàries molt lamentables. A més, l’espai on es trobava el ca desprenia una pudor molt forta.

Després de comprovar la perillosa situació del gos, els Mossos d’Esquadra van procedir a denunciar administrativament la propietària de la finca. La responsable dels fets ha estat acusada per diverses infraccions en matèria de protecció animal.

És saludable que el meu gos mengi ossos?

Moltes persones creuen que els ossos són recomanables per als gossos i basen gran part de la dieta dels cans en aquests aliments. Però realment és saludable que el meu gos mengi ossos?

Els ossos no són saludables per als gossos, no conserven ni restableixen la seva salut. “L’os en si mateix no aporta res. És un teixit mineralitzat de calci i fòsfor que l’organisme no absorbeix ni digereix. Només si són carnosos pot afegir algun nutrient. Als gossos els agraden els ossos perquè sempre tenen una mica de sabor, els proporcionen molt gust i plaer”, afirma el veterinari Emilio Castro.

Llavors, per què tenim la creença que els ossos són bons per als gossos?

Hi ha diferents teories que avalen aquesta convicció, la majoria fonamentades en el fet que els llops (que sí que ingereixen ossos) i els gossos són de la mateixa espècie: ergo, el que és bo per a un, ho és per a l’altre.

Dietes com la BARF per a mascotes (Bones And Raw Food, en català, ossos i menjar cru), fan valdre les virtuts d’incloure les restes òssies en el menú del gos amb l’excusa de millorar la seva salut i respectar la naturalesa carnívora de l’animal.

Res més lluny de la realitat: el que els ossos estiguin crus pot provocar que el ca emmalalteixi i fins i tot mori per una infecció. “Hi ha molts paràsits en les carns fresques. Contagiar-se de toxoplasmosis, per exemple, és bastant freqüent. La malaltia pot no manifestar-se o resultar letal”, conclou Castro.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com

I si comprem un gos per Nadal? Associacions especialitzades ho desaconsellen

S’acosta el Nadal i moltes persones decidiran regalar un gos o un gat per a aquestes festes. El que a priori sembla una bona idea pot acabar no sent-ho, al menys, això és el que diuen les dades d’abandonament. Compartir la teva vida amb un gos o amb qualsevol animal de companyia és una decisió molt important que cal pensar molt bé.

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia. Entre els principals motius de desemparament es troben les ventrades indesitjades, el fi de la temporada de la caça, el comportament de l’animal, la manca de temps i espai o factors econòmics. Per tant són molts els motius que poden provocar un fracàs, a curt o llarg termini, en la convivència entre els humans i els animals domèstics.

En primer lloc és molt important consultar a totes les parts involucrades sobre la intenció de regalar un animal de companyia. De fet, la decisió s’ha de produir després d’una prèvia profunda reflexió. La presència d’un gat o un gos a la llar canviarà l’estil de vida dels membres presents amb tota seguretat. Es requereix un consens per part de tots, ja que tots els membres han d’estar disposats a responsabilitzar-se de l’animal. “Els regals, un cop esgotat el factor ‘novetat’, poden perdre interès per als seus propietaris i acabar relegats en sacs de joguines, prestatgeries o calaixos”, segons adverteix l’associació Faada. “Els animals, éssers vius que senten i pateixen, no poden ser apartats sense més, sense que això comporti per a ells acabar entre reixes, atropellats o sacrificats”, denuncien des de l’entitat.

Per tant, la persona objecte del regal ha de ser conscient de la responsabilitat que implica la introducció d’un animal en la seva vida. Un gos o un gat és un animal que viurà entre 10 i 20 anys, no és joguina que quan deixi d’interessar pugui retornar com si d’un objecte es tractés. Cal tenir en compte que mengen, necessiten atenció mèdica, requereixen d’afecte i per descomptat suposen un cost econòmic.

Els animals de companyia necessiten temps per a ells. Abans de prendre una decisió, la persona objecte ha de pensar en la seva rutina i valorar el temps lliure que té per a garantir el benestar de el gos o gat. Els cans, com ja sabem, necessiten més dedicació, ja que tenen la necessitat de sortir a passejar, fer exercici, córrer, gaudir de la natura, etc. Si no tens temps per a tu, no tens temps per a ells.

La llei obligarà també a la persona receptora a tenir una sèrie de responsabilitats. Els animals de companyia han de tenir un paper oficial de cens, una cartilla de vacunes actualitzada i un registre mitjançant xip implantat de manera obligatòria per mitja d’un veterinari. La no identificació i la no inscripció en el cens constitueixen infraccions administratives que comporten una multa econòmica.

Finalment, si la decisió de regalar un animal de companyia ja ha estat valorada de manera responsable per totes les parts implicades, proposem l’adopció com a únic mètode de procedència del gos o del gat. Existeixen nombroses protectores i associacions amb animals que estan buscant una llar en què rebre afecte i emprendre una relació sentimental d’un valor incalculable.

Altres notícies que et poden interessar:

Les 5 preguntes que cal fer-se abans de comprar un gos

Catalunya guanya 17 noves espècies d’ocells durant els darrers quaranta anys

S’estima que a Catalunya hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any. En total, pertanyen a 233 espècies diferents. El pardal comú és l’espècie més abundant tot i estar en clara regressió.

Avui s’ha presentat el ‘Tercer atles dels ocells nidificats de Catalunya’, un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que s’encarrega de fer una fotografia exhaustiva de totes les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya. Un llibre molt complert de 639 pàgines publicat per l’editorial Cossetània on es pot conèixer, de cada una de les espècies, per on es distribueix, quina és la seva població estimada, amb quina freqüència s’observa i quina ha estat la tendència de la seva població durant els darrers quaranta anys.

L’Atles desvela que a Catalunya hi nidifiquen habitualment 233 espècies d’ocells, 17 espècies més que fa quaranta anys i el 39% de totes les que nidifiquen en territori europeu. De totes, 124 espècies gaudeixen d’algun tipus de protecció legal especial a escala catalana, estatal o europea. Segons l’Atles, a Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any.

El pardal comú continua sent l’espècie més abundant del país, amb poc menys de 900.000 parelles reproductores, malgrat que la seva població està en clara regressió les darreres dècades. El segueixen el garrafó, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà, totes tres espècies amb més de 400.000 parelles. De la resta d’espècies, més de la meitat compten amb menys de 2.000 parelles reproductores i en consideren escasses. Les espècies més escasses que fan niu a Catalunya són l’alosa becuda, l’arpella pàl·lida, el rasclet, la fotja banyuda i el cabussó collnegre, totes amb menys de 10 parelles reproductores.

Faisà comú/Martí Franch

D’altra banda, aquesta tercera edició tanca amb el registre de 9 espècies exòtiques d’ocells que es reprodueixen de manera regular a Catalunya. La major part han estat introduïdes pels humans com a ocells de gàbia que han escapat de la captivitat, i això es reflecteix en la distribució d’aquestes espècies en el mapa, amb una concentració màxima a fins i al voltant de les grans ciutats i poblacions costeres. El primer Atles havia tancat l’edició amb només una espècie exòtica reproductiva en territori català, el faisà comú.

‘El Tercer Atles dels ocells nidificats de Catalunya’ ha estat presentat per l’Institut Català d’Ornitologia a la Sala d’Actes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, un repte impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i el Zoo de Barcelona. Per obtenir les dades, l’Atles ha comptat amb la participació voluntària de 1.275 ornitòlegs i ornitòlogues que han fet feina de camp entre 2015 i 2018.

A més, l’obra ha comptat amb investigadors de l’European Bird Census Council, del CREAF i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el CTFFC, entre d’altres. La Diputació de Barcelona ha contribuït en la recopilació de dades en els espais naturals d’aquesta província i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona  ha acollit l’equip de treball de l’ICO. L’Atles d’ocells és un projecte integrat a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, i, com a tal, pretén estar a disposició de la societat per a la presa de decisions relacionades amb la natura.

“El coneixement que aporta aquest Atles és fonamental per definir polítiques de conservació de la biodiversitat”, comenta Sergi Herrando, director general de l’Atles i investigador de l’ICO, el CREAF i l’European Bird Census Council (EBCC). “Catalunya té una gran responsabilitat en la conservació de moltes espècies, com ara les que es troben quasi exclusivament a la península Ibèrica, com el siboc, el picot verd ibèric o el tallarol emmascarat, que a Catalunya tenen gairebé el 10% de la seva àrea de distribució europea”, afegeix.

Fotja banyuda/Martí Franch

“El Zoo no ha dubtat a donar suport a aquest projecte innovador d’una disciplina, l’ornitologia, de llarga tradició a casa nostra, que ens situa al capdavant d’Europa en l’estudi dels ocells, eina cabdal per a la seva conservació, que és justament la missió del Zoo de Barcelona”, declara Xavier Patón com a vicepresident de la Fundació Barcelona Zoo.

L’evolució de 40 anys de dades, espècies guanyadores i perdedores

L’Atles presentat avui es publica gairebé 40 anys després de la publicació del primer i 20 anys després del segon. Gràcies a la llarga sèrie de dades acumulades, aquesta vegada l’Atles s’ha pogut centrar (i força) en els canvis que han experimentat les espècies des de l’inici de les dècades del 1980 i del 2000.

“Aquest període coincideix amb el de major avenç del canvi climàtic i amb altres canvis socials i econòmics a gran escala que han tingut un gran impacte a Catalunya, com ara l’abandonament de les activitats agro-ramaderes tradicionals i la consegüent ocupació dels espais abandonats per boscos i matollars”, indica Martí Franch, investigador de l’ICO i un dels principals autors de l’obra.

Aquesta coincidència en el temps ha permès constatar que les espècies no han suportat per igual aquests canvis. Per exemple, a les espècies forestals i les urbanes els ha anat, en general, força bé. Al costat oposat hi ha les espècies perdedores, com les òlibes, els botxins o les tórtores de bosc, que han reduït les seves poblacions de manera molt notable en les darreres dècades i que ja han desaparegut del 20-60% de les àrees on es trobaven fa 40 anys. Totes tres són espècies pròpies d’espais agrícoles i prats, les espècies que estan patint una major regressió de les seves poblacions, especialment en zones de muntanya.

D’altra banda, el martinet blanc, la polla d’aigua i altres espècies típiques de rius i aiguamolls van experimentar un creixement notable de les seves poblacions i de la seva distribució quan es va declarar la protecció de moltes zones humides al final del segle XX. Aquest procés expansiu general, però, s’ha aturat en les darreres dues dècades, i darrerament es detecten pèrdues destacades a les principals zones humides del país on hi ha espècies que han entrat en regressió per causes múltiples.

Si posem l’ull als ocells que viuen vinculats al mar, l’Atles demostra que han mantingut les seves poblacions, però amb amenaces importants. Fa 20 anys Catalunya acollia la major part de la població reproductora mundial de gavina corsa al delta de l’Ebre, però en els darrers anys la població s’ha anat escampant per altres localitats alhora que el nombre d’exemplars reproductors ha anat disminuint.