tc curses braus

Les associacions animalistes consideren que la decisió del TC d’anul•lar la prohibició de les curses de braus a Catalunya és “un atac a la democràcia”

Les associacions animalistes han reaccionat de manera virulenta davant la decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar la llei del Parlament de 2010 que prohibia les corrides de toros a Catalunya en considerar que la cambra catalana té competències per regular aquest tipus d’espectacles però no per prohibir-los, segons ha avançat avui La Vanguardia. Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis, considera que la decisió adoptada per l’alt tribunal és “un insult als catalans i a la participació ciutadana” en al·lusió al fet que la prohibició de les corrides a Catalunya va sorgir d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va prosperar al Parlament. L’activista pels drets dels animals revela que “tenim preparades diferents propostes perquè no tornin les corrides a Catalunya que consistiran en modificar el reglament taurí perquè siguin inviables”. Una d’elles, encara que soni a broma, és que “els toreros hagin de sortir a la plaça nus”. El govern català ja va anunciar ahir dimarts que no acataria la sentència del TC i ha reiterat que no es tolerarà “la mort i maltractament d’animals”, segons va indicar la portaveu de l’executiu Neus Munté. Gascón està convençuda que el govern català desobeirà la decisió del TC, que podria ser anunciada demà dijous al terme de la reunió dels magistrats: “Confiem que la Generalitat utilitzarà les eines jurídiques al seu abast per evitar les corrides de braus a Catalunya” on estan prohibides des del 2011 després d’una ajustada votació al Parlament el juliol del 2010, que va acabar amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions.

Carme López, presidenta d’ADDA, que va liderar la lluita antitaurina a Barcelona recollint més de 200.00 signatures l’any 2004, també es mostra esperançada que el govern català no acatarà la sentència: “Crec sincerament que les corrides no tornaran perquè ja han advertit que no pensen permetre que es torturi als animals en un espectacle públic “. López afegeix un altre factor que pot ser clau en la determinació de les institucions catalanes de no sotmetre a la sentència de l’alt tribunal. “Les ordenances de Barcelona prohibeixen les corrides com a ciutat antitaurina que és i l’Ajuntament gaudeix de la potestat de decidir quins espectacles es poden celebrar i quins no”. Malgrat això, la màxima responsable d’ADDA mostra la seva indignació davant la sentència: “És increïble, és una bufetada a un procés democràtic impecable, és una humilació a la voluntat dels ciutadans, un atac a l’ètica, al respecte cap als animals i a la democràcia “. En aquest sentit, i pregunta: “Per a què serveixen llavors les ILP ‘ o el Parlament?” La presidenta d’ADDA no té cap dubte que l’anul·lació de prohibir les corrides obeeix a una qüestió política: “Canàries va prohibir fa anys, el 1991, les corrides sent la primera comunitat autonòmica a donar el pas i en canvi mai s’ha impugnat la decisió, per què s’impugna llavors ara a Catalunya? “. Així mateix, López recorda que “el PP a Castella-la Manxa ha donat suport a què no es torturi el toro de Tordesillas, fet que demostra que tot es polititza segons els seus interessos, malgrat que el debat no hauria de ser polític, sinó ètic”.

Els magistrats del TC han aprovat anul·lar la prohibició després d’escoltar la ponència presentada per la magistrada Encarna Roca, catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, que argumenta la manca de competències del Parlament perquè considera que la cambra catalana les té per regular aquests espectacles però no per prohibir-los. Una altra de les consideracions legals a les que s’han aferrat els jutges és el “blindatge” dels toros aprovat per Les Corts el novembre del 2013 que reconeix les corrides com un “patrimoni cultural”, seguint l’exemple de França que ja ho va fer en el 2011, i que va ser la resposta del Congrés dels Diputats a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Altres arguments jurídics esgrimits pel TC són la llibertat d’empresa, la tradició cultural dels toros i la protecció constitucional a les anomenades “minories culturals”, excepte quan es tracta de pràctiques que atempten contra la “dignitat humana” com succeeix amb l’ablació .

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari