Entrades

Coneix els millors consells per introduir un gat a casa de manera responsable

La introducció d’un animal de companyia dins d’un nucli familiar és una decisió molt responsable que no pot ser presa a la lleugera. Abans d’adoptar un gos o un gat has de valorar si estàs preparat per mantenir-lo i cuidar-lo amb garanties per a tota la vida. Si després de reflexionar-ho bé, finalment has decidit acollir un animal a casa teva, és molt important que tinguis tot preparat per a la seva arribada, garantint així el seu màxim benestar des del principi.

En la publicació d’avui parlem amb l’Ale Lopez Irala, qui ens proporciona les claus per a una correcta introducció d’un gat en la seva nova llar i ens comparteix els seus coneixements per solucionar de la millor manera possible amb els imprevistos que puguin ocórrer durant les primeres setmanes.

Ale Lopez Irala és Consultora Certificada en Comportament Felí i Directora Regional Argentina IAABC Espanyol. Com a especialista en conducta felina, la seva missió és enfortir el vincle entre gats i humans a través de l’educació i la modificació del comportament, reduint les possibilitats d’un retorn al refugi o al carrer.

En primer lloc… Tots els gats estan preparats per a viure en una llar amb una família humana?

Des del meu punt de vista i experiència, per més que sempre anheli una llar per a tots els gats, hi ha molts d’ells que no aconsegueixen adaptar-se a la vida d’interior. Potser per la seva edat o per la seva tan preuada llibertat, però per més esforços que fem no aconsegueixen adaptar-se. He viscut casos de veure gats grans, que han estat trets de les seves colònies per creure que els fem un bé i, de sobte, el gat comença a comportar-se d’una manera estranya, es frustra, té pors, agredeix… i aquí comencen una sèrie de comportaments no desitjats.

Quins gats no estarien llavors preparats per fer aquest pas?

Aquells gats que estan establerts en colònies, adults grans, sense esterilitzar, els gats forals.

Un cop presa la decisió d’adoptar un gat, quins procediments cal dur a terme a la llar durant els dies previs a l’arribada del felí?

Abans de res, cal tenir preparats els recursos bàsics necessaris, que són: una safata sanitària, un menjador i abeurador, rascadors, proveir-lo de llocs per amagar-se i llocs per descansar i també proporcionar-li joguines. Aquest és l’ambient saludable ideal. Hem de tenir tot això a punt abans de que vingui a casa. Un cop tenim llista la nostra habitació per al gat, la idea és que li proporcioni la tranquil·litat i seguretat que necessita mentre es familiaritza amb les olors i sons de la casa.

Com ha de produir-se el primer contacte del gat amb la seva nova llar?

Al principi, recomano que ho vegin amb freqüència durant períodes curts de temps. Les visites poden consistir a interactuar directament amb ell en forma de jocs o carícies, o llegir tranquil·lament un llibre o xerrar per telèfon en el mateix espai que el nou company. Cal tenir en compte que un gat nerviós, en una nova llar, pot grunyir, xiuxiuejar, moure la cua o posar les orelles cap enrere. La millor resposta és parlar suaument i deixar-li un temps tot sol. A poc a poc ha de familiaritzar-se amb la nostra rutina.

Existeixen objectes prohibits o perillosos que haguérem de retirar o amagar per al benestar del felí?

Sempre recomano posar la casa a prova de gats retirant els objectes que es puguin trencar i que puguin fer mal. És important guardar sempre les joguines en un lloc segur quan no les utilitzin. Si es deixen sense supervisió, la corda és una joguina per exemple que pot generar-nos un problema.

Els cubs d’escombraries han d’estar sempre fora de l’abast, algunes plantes que poden ser tòxiques també, així com les bosses d’escombraries. Cal mantenir els productes tòxics de la llar, inclosos els medicaments i productes de neteja, anticongelant i pintura fora del seu abast. Cal guardar aquests articles de forma segura i adequada.

Ale López Irala, Consultora Certificada en Comportamiento de Felinos @rasca.y.pica

Què cal fer si el gat s’amaga durant els primers dies a la seva nova llar?

Abans de res saber que és normal. Els gats són criatures territorials per excel·lència, hem de donar-los el seu temps per reconèixer el nou espai, un espai que està ple de nous olors que no reconeixen. Cal brindar seguretat amb rutines i opcions per la casa. El primer i més important és la paciència i mai intentar apressar el gat perquè faci coses per a les quals no estigui preparat. És important proporcionar-li un lloc tranquil amb tot el que necessiti.

Com s’ha d’actuar si succeeix tot el contrari i el gat es mostra nerviós, agressiu o atacador?

Abans de res hem de saber que hi ha una certa “etiqueta felina” per excel·lència que fem servir, on hi ha abans de res la paciència i deixem que el gat ens guiï pel seu llenguatge corporal. Davant certs comportaments solem fer sessions curtes, ensenyant-li que és el correcte o que ens agradaria que faci (per exemple cridar-ho pel seu nom i que vingui a nosaltres) i després recompensem aquest comportament.

Això ho podem fer si volem fer un entrenament puntual, ara bé, si parlem d’un gatet en l’etapa de socialització ja el treball canvia, atès que hem d’ensenyar-li a descobrir olors noves, textures, sons, com jugar… Tots els animals aprenen ràpidament amb la nostra ajuda.

Per tant… Es pot reconduir el comportament d’aquests felins?

Sí. Sempre que estiguem a temps. Moltes vegades passa que sense voler no s’han adonat que hi havia un gran problema i aquest es va anar reforçant negativament durant anys i els era “normal” fins que no ho van tolerar més, per a aquestes situacions pot ser ja tard la reconducció. Per això insistim en observar sempre alguna conducta fora del normal i demanar ajuda a experts.

Els gats són animals completament independents o també necessiten l’atenció i l’afecte dels humans?

Des de ja que si! Per això els convidem a viure amb nosaltres, per compartir els nostres dies i és part de la tinença responsable que assumim amb la seva adopció.

Què requereixen els gats per a una tinença responsable?

A part de la cura de la seva salut, hem de preocupar-nos pel seu benestar físic i mental, i per a això, hem d’incorporar rutines de jocs, enriquir el seu ambient, en definitiva brindar opcions.

Quant de temps pot aguantar un gat sol a casa? Què ha de fer una família per garantir el benestar del felí si se’n va un cap de setmana i no pot portar-li?

Durant 8 o 10 hores poden aguantar, però també poden avorrir-se, sentir-se sols o estressats, per tant, hem de deixar-los sempre opcions de joc i llocs per sentir-se segurs. Recordem que necessiten un subministrament de menjar i aigua fresca com qualsevol altre animal, quan es queden sols necessiten accés a ambdues coses, així com a una safata sanitària neta.

En el cas que es quedi només un cap de setmana, recomano que sempre deixin a càrrec a algú de confiança que el gat conegui de ser possible i que pugui passar temps de qualitat amb ell, més enllà de netejar la safata i donar-li menjar i beure.

Un gat pot conviure a la llar amb un altre gat o amb un gos?

És clar que sí! No hi ha res més bonic que tenir una família gran. Jo tinc una família multiespecie, gat, fura i gos, així que a animar-se!

Finalment, què els diries a les persones que tenen dubtes sobre si introduir o no un gat a casa seva?

No hi ha res més bonic en aquesta vida que un gat a casa, però abans de res hem d’estar sempre preparats, planificar bé tot. Aneu pas a pas, siguin pacients i treballin sempre al ritme del gat abans de passar a la següent etapa. Alguns gats necessiten més temps que un altre. Si ja tenen un gat a casa, observen el seu temperament per poder veure quina mena de company li va millor. No ometre passos. I davant de qualsevol dubte, sempre s’ha d’anar a un professional.

I si comprem un gos per Nadal? Associacions especialitzades ho desaconsellen

S’acosta el Nadal i moltes persones decidiran regalar un gos o un gat per a aquestes festes. El que a priori sembla una bona idea pot acabar no sent-ho, al menys, això és el que diuen les dades d’abandonament. Compartir la teva vida amb un gos o amb qualsevol animal de companyia és una decisió molt important que cal pensar molt bé.

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia. Entre els principals motius de desemparament es troben les ventrades indesitjades, el fi de la temporada de la caça, el comportament de l’animal, la manca de temps i espai o factors econòmics. Per tant són molts els motius que poden provocar un fracàs, a curt o llarg termini, en la convivència entre els humans i els animals domèstics.

En primer lloc és molt important consultar a totes les parts involucrades sobre la intenció de regalar un animal de companyia. De fet, la decisió s’ha de produir després d’una prèvia profunda reflexió. La presència d’un gat o un gos a la llar canviarà l’estil de vida dels membres presents amb tota seguretat. Es requereix un consens per part de tots, ja que tots els membres han d’estar disposats a responsabilitzar-se de l’animal. “Els regals, un cop esgotat el factor ‘novetat’, poden perdre interès per als seus propietaris i acabar relegats en sacs de joguines, prestatgeries o calaixos”, segons adverteix l’associació Faada. “Els animals, éssers vius que senten i pateixen, no poden ser apartats sense més, sense que això comporti per a ells acabar entre reixes, atropellats o sacrificats”, denuncien des de l’entitat.

Per tant, la persona objecte del regal ha de ser conscient de la responsabilitat que implica la introducció d’un animal en la seva vida. Un gos o un gat és un animal que viurà entre 10 i 20 anys, no és joguina que quan deixi d’interessar pugui retornar com si d’un objecte es tractés. Cal tenir en compte que mengen, necessiten atenció mèdica, requereixen d’afecte i per descomptat suposen un cost econòmic.

Els animals de companyia necessiten temps per a ells. Abans de prendre una decisió, la persona objecte ha de pensar en la seva rutina i valorar el temps lliure que té per a garantir el benestar de el gos o gat. Els cans, com ja sabem, necessiten més dedicació, ja que tenen la necessitat de sortir a passejar, fer exercici, córrer, gaudir de la natura, etc. Si no tens temps per a tu, no tens temps per a ells.

La llei obligarà també a la persona receptora a tenir una sèrie de responsabilitats. Els animals de companyia han de tenir un paper oficial de cens, una cartilla de vacunes actualitzada i un registre mitjançant xip implantat de manera obligatòria per mitja d’un veterinari. La no identificació i la no inscripció en el cens constitueixen infraccions administratives que comporten una multa econòmica.

Finalment, si la decisió de regalar un animal de companyia ja ha estat valorada de manera responsable per totes les parts implicades, proposem l’adopció com a únic mètode de procedència del gos o del gat. Existeixen nombroses protectores i associacions amb animals que estan buscant una llar en què rebre afecte i emprendre una relació sentimental d’un valor incalculable.

Altres notícies que et poden interessar:

Les 5 preguntes que cal fer-se abans de comprar un gos

L’Ajuntament de Barcelona inicia una campanya a favor de l’adopció de gossos a Barcelona

El 2017 es van abandonar gairebé 2.000 animals dels quals es van acollir 1.400. Els centres d’acollida, com el CAACB, compten amb pocs recursos i falta de professionals

De l’11 d’abril fins el 18 els Barcelonins veuran estàtues de gossos per tota Barcelona. En apropar-s’hi, veuran que les estàtues representen gossos de debò que han estat abandonats i que es troben provisionalment al CAACB, el centre d’acollida d’animals de Barcelona. L’objectiu del consistori és fer visible l’alt nombre d’abandonaments a Barcelona i, alhora, facilitar l’adopció. Per fer-ho, al costat de cada placa s’hi inclourà informació perquè els usuaris puguin adoptar.

Cada placa i estàtua, a més, disposaran d’un codi QR, un codi informàtic que proporciona informació un cop llegit amb un mòbil. Aquest codi vincularà l’estàtua amb tota la informació del gos real, que es podrà adoptar. En total, Barcelona disposarà de vint estàtues amb els seus respectius codis per tota Barcelona, dues a cada districte. Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’ajuntament de Barcelona, crida a “la responsabilitat a l’hora d’adoptar”, ja que, en paraules seves, “és una decisió per a tota la vida”.

El Centre d’acollida d’animals de Companyia de Barcelona (CAACB) ha acollit 760 gossos i 660 gats durant el 2017.El CAACB, encarregat d’acollir els animals abandonats a Barcelona, compta amb limitacions importants a l’hora de portar a terme la seva tasca. Una part important dels encarregats d’acollir animals són voluntaris als que, en molts casos, no se’ls paga ni el transport, tal i com va denunciar la Síndica de Greuges.  A més,  un estudi recent assegura que els protocols en centres d’acollida d’animals tenen importants carències, com coneixements específics a l’hora de tractar animals.

Però l’objectiu del govern municipal d’Ada Colau és sobreposar-se a les limitacions pràctiques i centrar-se ara en una campanya en contra de l’abandonament i a favor de l’adopció. Les xifres són ara per ara alarmants, i per això s’ha decidit optar per conscienciar més. 

La neteja obligatòria de les miccions dels gossos en la via urbana i el control de les colònies de gats ferals: les novetats de la nova ordenança municipal de Mataró

 

La nova ordenança de tinença, protecció i control animal de Mataró ha estat aprovada aquest juliol per unanimitat. El nou text aboga per millorar el benestar dels animals de la ciutat i procurar que es respectin les normes de bona convivència i civisme per part dels propietaris dels animals.

Una de les novetats, i potser la més comentada a mitjans i xarxes, és la obligatorietat de ruixar amb aigua les miccions dels gossos a la via pública. Aquesta mesura intenta reduir així les olors i corrossió a mobiliari urbà que aquests orins causen. En el text és destaca però que no es pot utilitzar ni sofre ni lleixiu en façanes ni voreres. Els propietaris que no segueixin aquesta nova norma poden ser sancionats amb multes econòmiques.

La nova mesura també prohibeix que els animals es quedin més de 20 minuts a l’interior d’un vehicle estacionat i l’ús dels collars que provoquen l’asfixia del gos per tal de controlar-lo. En el mateix apartat es regula també les mides i extensions de les corretges.

Un punt molt important serà que tant els centres d’acollida com els establiments de venda d’animals han d’exigir la declaració responsable, document en el que el nou propietari acredita no tenir historial com a maltractador d’animals.

Pel que fa a les colònies de gats ferals se’ls reconeix com a “part de la fauna urbana i com a tals, se’ls ha de respectar la forma de viure i, sempre que sigui tècnicament possible, se’ls ha de mantenir en l’espai que ocupen”.

L’Ajuntament es compromet a identificar aquestes colònies de gats ferals per tal d’aplicar el conegut com a mètode CES (Captura, Esterilització i Solta) ja sigui amb personal propi o associacions de protecció animal. També s’establirà una base de dades de les colònies de gats controlades del municipi.

 

Sílvia Esteve

Voluntaris Itinerants: en ruta per la dignitat dels animals

Que pesi més la motivació en la defensa dels drets dels animals que es troben en refugis que la vinculació a la protectora on un col·labora. Sota la premissa que no és tan rellevant on la gent ajudi, sinó que ho faci, neix Voluntaris Itinerants, que es va constituir aquest mes de setembre després d’un any de treball conjunt en la protectora d’Òdena (Anoia), una de les que compta amb més col·laboradors a Catalunya. Un temps en el qual es van adonar que un dels principals problemes dels refugis és que molta gent que s’apunta per col·laborar ho acaba deixant perquè no poden assumir el compromís que se’ls exigeix perdent-se pel camí un capital humà immens. Jaime Mateu, president de l’associació, explica que “l’obligació d’haver d’anar cada setmana a un refugi fa que molta gent ho deixi per falta de temps sense oblidar-nos que hi ha persones que només disposen d’unes setmanes per col·laborar a l’any o que estan de pas per una ciutat i tenen ganes d’ajudar “. Uns voluntaris que poden exercir diferents rols no sempre relacionats amb la cura dels gossos, ja que alguns d’ells són publicistes que dissenyen campanyes o advocats que els assessoren en qüestions legals. L’objectiu de l’associació és com relata Mateu “ajudar a millorar la vida dels animals que viuen en protectores, així com la seva socialització, i dur a terme les reformes necessàries de les instal·lacions”.
Malgrat que a mig termini volen créixer i ajudar a un major nombre de protectores a Catalunya, ara mateix l’entitat destina tota la seva energia a la d’Òdena, que inesperadament tanca les portes a finals d’any. Olescan, l’associació que el dirigeix, justifica la decisió de clausurar-la per la reestructuració que vol dur a terme a la xarxa de refugis que gestiona. La col·laboració de Voluntaris Itinerants amb aquest recinte s’inicia a finals de setembre de l’any passat construint habitacles amb palets  i aconseguint llits i mantes perquè els gossos estiguessin resguardats del fred. En una segona fase, els voluntaris van construir més tanques al recinte per aprofitar millor l’espai, i en la tercera van crear un magatzem i van condicionar un espai com a consultori veterinari per millorar l’organització logística de la protectora. Ara tenen davant seu el repte més important: que els gossos que encara hi són trobin una família que els vulgui o com a mal menor una casa d’acollida temporal. A mitjans de setembre hi havia 120 gossos i gràcies a la campanya que van promoure el nombre es va reduir a finals d’octubre a 97. Una xifra que van aprofitar per llançar via Twitter el hashtag # los97deÒdena, que ara mateix són 70. “Les primeres setmanes van ser una autèntica bogeria, el telèfon no deixava de sonar i el refugi semblava la Rambla amb desenes de persones que venien per adoptar un gos, però en els últims deu dies no hem tingut cap visita, sembla com si la gent s’hagués oblidat que encara queden gossos que necessiten una família “lamenta Mateu.
Si trobar més famílies que estiguin disposades a adoptar-los està resultant una tasca complicada, la tipologia dels cans que viuen al refugi tampoc hi ajuda. “Molts d’aquests gossos pateixen la Síndrome de Noè pel fet d’haver conviscut amb gent que acumula nombrosos animals a casa sense donar-los cap tipus d’atenció o cura, són animals que no mosseguen ni ataquen, però que no interaccionen amb els humans perquè mai els han tret a passejar ni els han fet cas i en viure en llocs tan reduïts tenen fòbia dels espais oberts i por a les persones i s’amaguen “. Ni Mateu ni la resta de voluntaris de l’associació pensen rendir-se i  lluitaran fins a l’últim dia (31 de desembre) perquè no quedi cap gos a Òdena. Quan ho aconsegueixin aniran a un altre refugi per millorar les condicions de les instal·lacions i el benestar dels animals mentre busquen nous voluntaris perquè sigui autosuficient. Perquè com remarca Mateu “la majoria de les protectores no tenen els recursos suficients i sempre necessiten gent”. Una ruta itinerant que té com a objectiu final “interconnectar aquests refugis perquè col·laborin entre ells”.

Fotografia de Claudia Álvarez