Entrades

Saragossa regula el funcionament del Centre Municipal de Protecció Animal, que acull 110 animals perduts o abandonats

El Centre Municipal de Protecció Animal (CMPA) de Saragossa ha rebut 290 gossos i 127 gats en el 2020. Una quantitat molt semblant al nombre d’adopcions dutes a terme en aquest mateix any.

El Govern de Saragossa ha aprovat el primer reglament del Centre Municipal de Protecció Animal de La Cartuja, amb el qual es pretén millorar el funcionament d’aquest espai que acull els animals perduts o abandonats a la ciutat i els manté en les millors condicions higiènico-sanitàries fins a la seva adopció.

Les instal·lacions del CMPA es van estrenar en passat 1 d’abril, quan va acabar el trasllat dels animals de l’antiga gossera de Peñaflor de La Cartuja, un procés que es va produir en ple confinament domiciliari, ja que aquest servei es va mantenir com a essencial durant tot l’estat d’alarma.

Per aquestes dates, l’Ajuntament de Saragossa custodiava prop de 170 animals, davant els 110 d’ara, un descens que deixa espai per a possibles casos d’emergència, com l’acollida dels 150 cadells del viver il·legal de Maella del passat mes de juny, i que es deu en part a les campanyes d’adopció impulsades per l’Oficina de Protecció Animal. De fet, actualment les adopcions equiparen el nombre de gossos que entren al CMPA.

Per avançar cap a un millor funcionament, l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat un nou reglament, ja que fins ara només estava regulat per l’article 16 de l’Ordenança Municipal sobre la protecció, tinença i venda d’animals. El nou text ha d’ordenar el funcionament intern, així com la recepció dels animals i les seves condicions d’allotjament. També fixarà la forma en què es faran les sortides dels animals de companyia, que pot ser en acollida, en adopció o en casos excepcionals mitjançant eutanàsia humanitària, així com la participació del voluntariat.

El reglament nou, que en la seva elaboració han col·laborat veterinaris i que concep el CMPA com un establiment públic de gestió directa, s’estructura en quatre títols, cinquanta-quatre articles, cinc disposicions addicionals i una final.

El primer dels títols regula l’entrada d’animals per diferents causes. El més freqüent és que arribin animals abandonats o perduts, però també hi ha molts en què el CMPA els custòdia de forma temporal. Per exemple, en un decomís policial, un desnonament, una síndrome de Diògenes o en una situació de maltractament animal. Un cop al CMPA, els animals són atesos pels veterinaris, que els fan un estudi per detectar possibles malalties o paràsits, els posen les vacunes necessàries i intenten localitzar als seus amos.

L’Àrea de Participació de l’Ajuntament de Saragossa vol seguir comptant amb la col·laboració dels voluntaris i, per això, el reglament recull expressament les seves funcions, establint una formació específica per al maneig dels animals.

Els voluntaris, després de superar el curs inicial, podran participar en les activitats i en els programes d’actuació amb els animals. “Amb la seva dedicació desinteressada, els voluntaris són de gran ajuda per als professionals del CMPA i fan una estupenda tasca”, ha comentat el conseller Javier Rodrigo.

L’aposta de l’Àrea de Participació per millorar el benestar animal es plasma també en els pressupostos municipals, que inclouen una partida de 600.000 euros per acabar les instal·lacions, al que cal sumar una de 80.000 euros, un 23% més que el 2020, per a equipament.

En l’últim any, el CMPA ha rebut 290 gossos i 127 gats, a més d’una au i una cabra, això suposa un 37% menys que l’any anterior, degut en part a l’aturada de l’activitat provocada per la pandèmia i a una major conscienciació de la ciutadania, cada vegada més reticent a abandonar als seus animals de companyia.

L’entrada d’animals al CMPA coincideix pràcticament amb el nombre d’animals que surten en adopció. De fet, el 2020 es van adoptar 225 gossos, 118 gats, una cabra i sis petits mamífers. “Això vol dir que s’adopten pràcticament en la mateixa proporció que entren”, ha apuntat Alícia Serrano, cap de l’Oficina de Protecció Animal.

“El mètode CER és l’únic ètic i eficaç per al control de les colònies felines”

La Fundació Silvestre és una organització que contribueix que la societat vegi als animals com a éssers vius sensibles, amb sentiments d’alegria i tristesa perquè siguin tractats amb respecte i compassió. Aquesta fundació està especialitzada en la gestió de colònies felines i també s’encarrega de rescatar gats abandonats i promoure l’adopció per fomentar la tinença responsable d’animals de companyia. A més, treballen per potenciar la convivència entre les persones i els animals que viuen a la ciutat i donen suport a les persones que alimenten els gats assilvestrats.

Animalados ha parlat amb Cristina Dalmau, presidenta de la Fundació Silvestre, que compta amb més de vint anys d’experiència en matèria felina i amb qui hem repassat l’origen, el present i el futur d’aquesta organització que suma ja catorze anys de treball i implicació en la lluita pel benestar animal.

Com neix la idea de crear la Fundació Silvestre?

Neix curiosament d’un gos. Silvestre era un gos que teníem a casa quan la meva filla encara era petita. Era un gos molt bo que va iniciar en certa manera el meu amor pels animals.

Recordo que de sobte un dia va venir a casa una gateta que va començar a menjar del pinso de Silvestre i sorprenentment ell es va mostrar molt afectuós amb ella, deixant-la menjar del seu propi pinso. Jo en aquell moment no coneixia el món dels gats, li vaig posar una menjadora a la gateta i va començar a venir cada dia fins que sense adonar-me’n, amb el pas dels dies, tenia a tots els gats del poble menjant a casa meva. Així va néixer la meva passió per aquests felins.

Amb el temps la gateta va morir i jo vaig agafar un disgust molt gran. Com volia fer alguna cosa pels gats, em vaig posar en contacte amb protectores especialitzades i em van dir que busqués algú que sabés capturar els gats de carrer i a un veterinari per esterilitzar-los. En dues setmanes tenia a tots els gats del meu poble esterilitzats.

Finalment, entre captures i esterilitzacions vaig conèixer una persona especialitzada i vam crear el 2007 la fundació que porta el nom de Silvestre en memòria del primer gos que vaig tenir, que va ser qui va despertar en mi, amb la seva manera de ser, un sentiment d’amor cap als animals i més concretament cap als gats.

Quantes colònies felines gestioneu actualment? On estan ubicades?

Actualment els voluntaris de la Fundació gestionen prop de 200 colònies felines. Treballem seguint el protocol de l’Ajuntament de Barcelona i el nostre àmbit d’actuació se centra en els Districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. En aquestes colònies vam implantar el mètode CER (Captura/Esterilització/Retorn), que és l’únic mètode vàlid i eficaç per estabilitzar les poblacions de colònies i millorar la qualitat de vida dels gats.

La correcta aplicació del mètode CER és molt important, ja que qualsevol gateta abandonada a la seva sort i no esterilitzada, en dos anys, d’aquesta gateta poden arribar a sortir-ne trenta gatets nous. Per aquest motiu, tenim molt ben controlades les colònies felines de les zones en què treballem des de la Fundació Silvestre.

La zona més complicada del nostre àmbit d’actuació és la de Collserola. En aquesta zona s’abandonen moltíssims gats i altres animals, per tant, el control de la població feral en aquest lloc és més complicat.

Keops i Jughed es van adoptar a la Fundació Silvestre l’any 2019.

¿Els gats de carrer són tractats amb respecte pels ciutadans de Barcelona?

En general els gats ferals no estan ben vistos. Ara bé, quan una colònia felina està ben portada la gent els respecta molt més. Hi ha colònies felines ubicades en llocs concrets com a zones enjardinades, col·legis o en alguns edificis on la gent no vol que hi hagi cap gat. En aquests llocs no es respecta molt als gats de carrer.

Cal tenir en compte que normalment els gats que formen part d’una colònia són animals que han nascut al carrer, l’origen sol estar en una gata abandonada. Són generacions nascudes al carrer que  seva la descendència passa a ser gats completament forals, és a dir, gats que no pots donar en adopció. El millor per a ells és viure la resta de la seva vida als carrers.

També hi ha moltes colònies que són respectades pels ciutadans. Per exemple, tenim colònies en les quals no entren els humans, que tenen 15 o 16 anys de vida i que estan molt ben conservades. Altres colònies que estan més a prop de l’abast de la gent, com per exemple les que estan a prop d’un lloc en obres, els gats tenen una esperança de vida més baixa. En general, el gat feral no viu bé per culpa de l’acció humana i la realitat és que les colònies felines de les ciutats neixen justament per l’abandonament d’aquests animals.

En aquest sentit, les administracions tenen un paper molt important perquè les persones respectin els gats ferals. Cal sensibilitzar la societat i fer veure que aquests animals fa 9.000 anys que estan amb nosaltres. Fins fa poc era legal  enverinar-los, però per sort sembla que a poc a poc millorem i la societat respecta més als gats de carrer. Així i tot, encara queda molt per fer.

Quants gats hi ha actualment a la Fundació Silvestre? Quants d’aquests felins estan en adopció?

Normalment a la Fundació Silvestre tenim una mitjana d’uns 50 gats, dels quals uns 25 són gats no adoptables que han vingut per causes majors: malalties, manca d’alimentació, etc. El refugi és un centre d’acollida i no volem gats que no es puguin donar en adopció. Més o menys cada any passen uns 150 gats pel nostre refugi.

Com ha afectat el confinament als processos d’adopció?

El nombre d’adopcions va disminuir durant el primer mes de confinament. Eren dies en què no arribaven ventrades de cadells i els adults ja sabem que costen molt d’adoptar. No obstant això, els voluntaris de la Fundació van venir cada dia a treballar i l’activitat mai va parar. Hem seguit capturant i treballant al refugi per donar sortida i benestar als felins. Deixant de banda les primeres setmanes de confinament, en general, les adopcions han pujat durant el 2020.

En total s’han adoptat 98 gats en l’any 2020, sent el mes d’abril el més fluix amb 2 adopcions i el mes de juny el més actiu en aquest sentit, amb un total de 27 felins adoptats.

¿Els adoptants busquen un perfil determinat de gat quan van a la fundació?

Sí, pràcticament totes les persones que volen adoptar un gat busquen un cadell petit i que sigui molt mono. Els adults costen molt de sortir. Això ha estat sempre així i no canviarà. Quan adoptes un adult, ja coneixes la personalitat té el gat, en canvi, un cadell pots tenir molta sort o menys sort perquè s’està formant el seu caràcter.

Què feu des de la fundació per evitar que un gat adoptat sigui retornat al refugi pels adoptants?

Per sort tenim pocs casos. A la Fundació Silvestre tenim un procés d’adopció molt rigorós. Filtrem a molta gent que vol adoptar un gat i valorem si la persona és apta o no per a l’adopció. Nosaltres en el contracte ens comprometem que ens quedem de nou amb el gat si es dóna el cas que la persona adoptant no el vol tenir més. Quan això succeeix, nosaltres ens ocupem de nou de buscar-li una nova casa.

El procés d’adopció de la fundació inclou una sèrie de visites durant les primeres setmanes de l’acollida per controlar i garantir el benestar del gat a la seva nova llar. Actualment, tenim dos o tres casos de famílies que van adoptar un gat i que no sabem on és l’animal. Probablement procedirem a posar una denúncia.

Els gats acomodats en la seva arribada al nou refugi

Fa uns mesos us vau moure a un nou refugi. Per què es va produir aquest canvi de llar? Com s’han aclimatat els gats?

Abans estàvem en un pis amb terrassa. Era una casa vella que ja estava en mal estat i es va enfonsar el sostre. Vam estar un temps buscant una nova ubicació. Un procés difícil, ja que l’Ajuntament no ens va ajudar molt malgrat les nostres peticions. Finalment, a través d’altres entitats vam aconseguir un lloc a Collserola. Aquesta nova llar és molt millor per als gats, ja que disposen de zona exterior amb jardins. Això provoca que l’espai tingui molta ventilació i això beneficia la salut dels felins.

La realitat és que els gats s’han aclimatat molt bé a la seva nova llar. Estan més en contacte amb la natura. Fins i tot alguns gats que en l’anterior refugi s’amagaven dels altres gats o de les persones, ara s’atreveixen a socialitzar molt més.

Quins són els vostres objectius de futur?

Arran de la recollida de signatures per a una de les nostres campanyes hem aconseguit que ens segueixi molta gent i algunes persones ens han demanat ajuda. És una situació semblant a la del nostre inici, quan jo alimentava als gats de casa meva, però no sabia exactament què havia de fer per cuidar-los bé i vaig haver de buscar ajuda a persones especialitzades.

Ara mateix la Fundació Silvestre està formada i preparada per fer aquesta funció d’ajuda. Nosaltres no podem esterilitzar a tot Espanya, però podem convertir-nos en una ajuda important per a les persones o les entitats sobre com han de lluitar contra les administracions per dur a terme un bon control de les colònies felines i sobre la correcta aplicació del mètode CER. El nostre objectiu actual i de futur és seguir amb la tasca que desenvolupem des de la nostra fundació i també transmetre la nostra saviesa de manera gratuïta a tots aquells que vulguin ajudar al benestar dels gats.

Barcelona manté la tendència a la baixa en els abandonaments de gats i gossos malgrat la pandèmia

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un balanç positiu de l’any 2020 pel que fa a l’adopció de gossos i gats del Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona (CAACB). En un any molt atípic marcat per la pandèmia i el confinament, a Barcelona s’han abandonat menys animals que altres anys i s’han adoptat un total de 507 gossos i 413 gats.

Les campanyes de conscienciació i foment de tinença responsable que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de diverses entitats col·laboradores i la col·laboració de Fundació Affinity han donat els seus fruits. ‘Per Nadal, millor adopta!’, ‘Per la Mercè Millor Adopta!’ o ‘Els invisibles’, centrada a trobar llars per a 10 magnífics gossos de llarga estada al CAACB, que per mida, raça o edat porten temps esperant una família adoptiva, han contribuït a fer créixer el nombre d’animals que han trobat casa.

La tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha subratllat que “les dades demostren que l’esforç que fa l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que treballen pel benestar animal arriba a la ciutadania, que cada cop té més clar que tenir un animal a casa és un motiu d’alegria, però també una responsabilitat i un compromís”.

Pel que fa a gossos adoptats s’ha registrat un increment amb 507 gossos adoptats durant el 2020, que són 16 gossos més que durant l’any 2019. En canvi, el nombre de gats adoptats s’ha reduït lleugerament respecte l’any anterior, amb un total de 413, que són 49 menys que durant l’any 2019.

En l’últim any es manté la tendència a la baixa en les entrades al CAACB, és a dir, en els abandonaments o entrades fruit de decomisos o animals perduts. En els darrers quatre anys, s’han reduït un 44% el nombre de gossos entrats i un 22% el nombre de gats.

‘Gats Invisibles’, una campanya per fomentar l’adopció de gats

Uns 60 gats esperen al CAACB una família que els doni una segona oportunitat. Alguns fa molt de temps que hi són, per l’edat o perquè tenen alguna malaltia crònica, ningú pregunta per ells. Són els anomenats ‘Gats invisibles’. I ara està en marxa una campanya per promoure’n l’adopció, donant-los a conèixer. N’és un exemple la Kat, que porta cinc anys al centre.

D’altra banda, la campanya feta durant el Nadal per promoure l’adopció de gats entre persones grans usuàries del servei VinclesBCN ha permès trobar nova llar a tres gats. El CAACB conjuntament amb la regidora d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, mitjançant l’Estratègia municipal contra la soledat, avaluen dur a terme noves acciones per fomentar l’adopció de gats i gossos per reduir la soledat en les persones de més edat, i alhora reduir el temps d’estada dels animals al centre.

La manca d’adopcions situa a les protectores a la vora del col·lapse

Les mesures imposades per l’estat d’alarma han paralitzat els processos d’adopció de les protectores d’animals. Aquesta situació ha provocat que moltes d’elles no puguin acollir més animals i es trobin a la vora del col·lapse.

El passat 29 de març, la Fiscalia de Medi Ambient va advertir de les nombroses adopcions de gossos que s’estaven produint a Espanya durant els primers dies de l’estat d’alarma. El problema era que moltes d’aquestes acollides tindrien com a únic interès poder sortir a passejar amb un gos per saltar-se així el confinament. Una situació molt preocupant pel possible procés d’abandonament massiu d’animals un cop finalitzada la crisi de la Covid-19.

Després del comunicat de la Fiscalia de Medi Ambient i de l’enduriment de les mesures de l’estat d’alarma, les protectores espanyoles van disminuir el nombre d’adopcions o fins i tot van frenar en sec aquesta activitat. Des de l’ Arca de Santi, una protectora situada a Osca, ens comenten que: “La situació està paralitzada tant en acollides com a adopcions. Actualment no hi ha adopcions perquè no és possible rebre visites. La nostra política ens impedeix donar gossos en adopció. Abans de tancar tot el procés hem de conèixer bé a les famílies, tenir un seguiment i finalment donar el vistiplau “.

La mateixa situació succeeix a la Protectora d’Animals de Tarazona, on ens expliquen que: “Durant aquestes setmanes, hem pogut donar algun gos en adopció, sobretot cadells, però actualment amb les restriccions de moviment pròpies de l’estat d’alarma l’activitat està molt parada. Seguim treballant pel benestar dels nostres animals, però gairebé no fem adopcions, tot i que ens truquen moltes persones preguntant per animals concrets per acollir-los”.

Les adopcions s’han paralitzat, però els abandonaments mantenen o superen les xifres habituals per aquestes dates, la qual cosa està provocant una situació límit en moltes protectores. “Nosaltres hem tingut la sort de rebre una donació de menjar per a un mes. Els aliments i el material sanitari suposen un cost molt alt i estàvem tirant d’un fons d’estalvis que teníem guardat per a emergències. Gràcies a aquesta donació, tenim una mica d’estalvis per solucionar qualsevol imprevist”, ens comenta la directora de l’Associació Protectora d’Animals Por una Manada Feliz de Castelló.

L’ONG de protecció animal FAADA ha compartit un comunicat en què explica que: “El benestar dels animals s’està veient greument compromès a causa de l’actual amuntegament provocat per l’entrada d’animals i el bloqueig de les adopcions. Això implica una major despesa i menys recursos, el mínim personal per la seva cura, falta de voluntaris per als passejos, ajudant així a reduir l’estrès dels animals i millorar la seva socialització, tot això pot comportar greus problemes sanitaris”.

Davant d’aquesta situació, la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), ha sol·licitat al Govern que: “Autoritzi urgentment l’adopció dels animals abandonats que es troben en centres d’acollida, establint les mesures necessàries per garantir la protecció de les persones enfront del risc del coronavirus”.

La Fiscalia tem un abandonament massiu de gossos quan finalitzi el confinament

La Fiscalia ha advertit de les nombroses adopcions fraudulentes de gossos  que s’estan produint per poder sortir de casa durant el confinament.

La Fiscalia de Medi Ambient ha alertat a través d’un escrit de les nombroses adopcions de gossos que s’estan produint durant l’estat d’alarma a Espanya. Són moltes les persones que estan buscant la companyia d’un animal per poder sortir a passejar i escapar així del confinament. Davant d’aquesta situació, la Fiscalia tem que un cop finalitzada la crisi del Covid-19 es produeixi un procés massiu d’abandonament d’animals.

Antonio Vercher, fiscal de Medi Ambient, ha demanat als fiscals delegats de Medi Ambient i Urbanisme de les fiscalies provincials que estiguin atents davant d’aquesta situació i ho denunciïn tal com s’estableix a l’article 337 de el Codi Penal. Diversos centres d’adopció ja han reconegut que han donat en acollida a la totalitat dels seus animals durant els dies de confinament. Moltes d’aquestes adopcions s’haurien produït per via telemàtica.

El fiscal de Medi Ambient ha declarat en aquest escrit que “el problema és que es desconeix si aquestes adopcions o acolliments obeeixen a interessos realment honestos per part dels adoptants o si són simplement plantejaments espuris i destinats a tenir una excusa, per part dels nous titulars per poder sortir al carrer “.

Antonio Vercher ha advertit que, després de les nombroses adopcions, “és previsible que passat l’estat d’alarma es comencin a produir abandonaments d’animals adoptats en aquest context. L’abandonament d’animals, en condicions en què pugui perillar la seva vida i integritat, constitueix un delicte de l’article 337 bis del Codi Penal. És per aquest motiu que interessa que es comuniqui el present ofici a les entitats públiques o privades amb competències en la matèria, de manera que estiguin en condicions d’informar la Fiscalia de la realització d’aquest tipus d’abandonaments, facilitant amb això l’aplicació del Codi Penal “.

Per finalitzar, el fiscal ha explicat a la nota escrita que seguint aquesta estratègia es permetrà “no només estar en condicions de valorar el que ha passat, sinó també preparar futures estratègies de repetir-se alguna pandèmia igual o similar, a més de poder ser utilitzada de plantejar alguna anàlisi comparatiu amb la resta dels països de la Unió Europea o de qualsevol altre àmbit en el que pugui ser d’interès el seu ús “.