Arxiu d'etiquetes per: Ajuntament de Barcelona

Així combaten les altes temperatures els animals del Zoo de Barcelona

Fruita, gelats de brou, suc de fruita… Els cuidadors i cuidadores del Zoo de Barcelona han adoptat mesures extraordinàries per garantir el benestar i salut dels animals durant els dies de calor intensa.

Com cada estiu, el Zoo de Barcelona ha anunciat una sèrie de mesures especials per pal·liar els efectes de les altes temperatures i preservar el benestar i la salut dels animals al centre. Segons l’Ajuntament de la capital catalana, aquestes accions contra la calor complementen les rutines d’atenció diària que reben totes les espècies del Zoo per part dels cuidadors i cuidadores.

Tot i que l’abundant vegetació provoca que les temperatures al Zoo siguin, de mitjana, tres graus inferiors als de la resta de la ciutat, quan el mercuri s’enfila, el centre activa un protocol especial del que es desprenen diferents mesures que tenen com a objectiu principal parar els efectes que la calor por tenir sobre les diferents espècies.

“Les mesures que prenem aquests dies són un signe del ferm compromís del Zoo de Barcelona amb el benestar de totes les espècies que hi són presents, i també una mostra de la nostra ràpida capacitat d’adaptació dels canvis d’entorn”, ha explicat Antoni Alarcón, director del Zoo de Barcelona.

“Entre altres qüestions, es prioritza el manteniment del confort tèrmic dels hàbitats, es vetlla per la bona hidratació dels animals i posem en marxa totes les accions necessàries per garantir que poden seguir mantenint els seus hàbits de comportament habituals en les millors condiciones possibles, com el bany en el cas de les espècies més aquàtiques”, ha afegit.

La importància d’una bona hidratació en els animals

Garantir la bona hidratació dels animals és una de les prioritats. Durant aquesta època, l’equip de cuidadores i cuidadors renova amb més freqüència l’aigua dels abeuradors perquè estigui fresca pel consum de les diferents espècies.

També incrementen el nombre d’abeuradors que hi ha a disposició dels animals. Així mateix, s’intensifica la neteja i renovació de l’aigua de les zones de bany que tenen algunes espècies a les seves instal·lacions, una pràctica que es repeteix en el cas dels fangars, que tenen un paper important en la regulació tèrmica d’animals com els facoquers, el rinoceront i les elefantes.

En altres casos, com els de les elefantes, el bisó i el búfal nan els professionals del Zoo refresquen les instal·lacions amb mànegues d’aigua, una operació que, en alguns casos, com el dels pandes vermells, es realitza amb aspersors. En canvi, als felins i als ossos se’ls poden arribar a instal·lar ventiladors a les estances per afavorir una millor climatització.

L’alimentació és un altre element que les cuidadores i cuidadors del Zoo de Barcelona adapten i tenen molt en compte durant els mesos de més calor. Alguns exemples són la fruita i els gelats de brou o de suc de fruita que s’ofereixen als primats; els blocs de gel amb fruita per a les girafes; o els granissats de cucs per a les mangostes i les suricates.

Els animals del Zoo combaten les altes temperatures amb sucs i fruites/Zoo de Barcelona

Indignació en el sector de Crematoris d’Animals de Companyia de Catalunya davant una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona

El sector de Crematoris d’Animals de Companyia de Catalunya acusa l’Ajuntament de Barcelona de “clara intromissió” i “competència deslleial”.

L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona d’un nou cementiri municipal amb servei de cremació i inhumació de cendres per a animals de companyia a partir de finals de l’any 2024 no ha satisfet tothom. El Sector de Crematoris d’Animals de Companyia de Catalunya ha expressat la seva indignació davant aquesta iniciativa del consistori de la capital catalana.

“Considerem que la mesura adoptada per l’Ajuntament és una clara intromissió i competència deslleial en l’activitat empresarial del sector, que porta més de 20 anys desenvolupant la labor de manera transparent i professional”, ha expressat el sector de crematoris de Catalunya a través d’un comunicat.

A més, el col·lectiu no entén que l’Ajuntament de Barcelona hagi decidit participar dins aquest sector “sense previ avis, sense dialogar amb els professionals del sector i sense tenir en compte les necessitats de les famílies que recorren als nostres serveis”.

El sector de crematoris d’Animals de Companyia de Catalunya ha assegurat que el servei “de major vinculació” que va traslladar Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, durant la presentació del projecte de l’Ajuntament “està completament satisfet des de fa anys des del sector privat”. El grup especifica que ofereixen serveis d’incineració col·lectiva, incineració individual i incineració individual presencial als ciutadans de Barcelona i rodalies.

Per acabar, el col·lectiu ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que reconsideri la seva iniciativa i que abans de portar-la a terme dialogui amb les empreses especialitzades en aquest sector.

Depana demanarà mesures cautelars per aturar la nova gossera de Barcelona

El nou projecte, que preveu una inversió de prop de 19 milions d’euros es vol ubicar al Parc Natural de Collserola

Després de més deu anys de debats i de tràmits, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat, de manera inicial, traslladar l’actual gossera al Parc Natural de Collserola, en una zona que pertany al municipi de Montcada i Reixac. El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) es troba actualment a la carretera de l’Arrabassada i ja fa molts anys que ha quedat obsolet.

Els dos ajuntaments implicats, el de Barcelona i el de Montcada i Reixac, ja li han donat el seu vist-i-plau, i també ho ha fet la Generalitat de Catalunya, ja que va caldre una modificar el Pla General Metropolità (PGM) per tirar endavant l’operació. Malgrat aquest acord a tres bandes i el consens total que l’actual gossera ha quedat desfassada i cal un solució urgent, la nova ubicació no és la millor solució. El Consell de Protecció de la Natura (el màxim òrgan consultiu en matèria de natura a Catalunya) ja va fer un informe desfavorable l’any 2019. El principal inconvenient, segons aquest òrgan, és «la utilització dels espais naturals com a reserva de sòl per a la ubicació de determinats equipaments, que té com a conseqüència la reducció de la superfície protegida». També advertia que «la declaració de parc natural i la seva inclusió d’aquest emplaçament en el parc, comporta que les actuacions que s’hi facin hagin d’estar en consonància amb els objectius de gestió i protecció del parc natural» i res té a veure una gossera (per molts eufemismes que vulguin fer servir) amb la conservació d’aquest espai.

Per aquest motiu, l’any 2020 la Lliga per Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) va interposar un recurs contenciós-administratiu i, segons ha pogut saber Animalados, demanarà al jutge que interposi mesures cautelars per evitar que l’Ajuntament de Barcelona comenci les obres al Parc Natural.

A més dels problemes mediambientals de voler aixecar una construcció de 2,6 hectàrees en ple Parc Natural, Depana també denuncia que encara no han tingut accés al projecte. “Hem vist tots els projectes que s’han anat fent sobre el nou CAAC, però aquest no. No l’hem vist ningú. No s’han consultat experts, ni s’ha deixat participar les entitats”, segons denuncia Marta Gumà, membre de Depana. Gumà reconeix que es tracta d’un debat “molt delicat” perquè l’associació que ella representa està totalment d’acord en que cal millorar l’actual CAAC i, de fet, ella mateixa ha denunciat en altres ocasions la situació que viu la gossera, però s’oposen a que la moneda de canvi sigui construir enmig d’un Parc Natural.

 

Imatge de la nova estructura del CAACB/Ajuntament de Barcelona

La idea de traslladar el CAAC fins a Montcada i Reixac és del govern convergent de Xavier Trias, concretament del regidor Jordi Martí. Deu anys més tard, però, és la tinenta d’alcaldia Laia Bonet (PSC) qui està a punt de rematar el projecte, amb el suport dels comuns. L’Ajuntament de Barcelona confia començar les obres aquesta tardor. El nou espai, segons fonts municipals, “acollirà els animals perduts, abandonats i decomissats dels dos municipis” i promourà l’adopció. També defensen que “serà un puntal en el desenvolupament de noves línies de recerca adreçades a millorar el benestar dels animals”.

L’Ajuntament de Montcada ja ha atorgat la llicència al de Barcelona que ara, tal com fixa la normativa, sotmetrà el projecte a informació pública durant 30 dies. Les entitats i les persones que ho vulguin podran presentar esmenes.

La nova gossera, que té un pressupost de 19 milions d’euros, està prevista a la finca que es coneix amb el nom de Torre Doña Juana, al costat del cementiri de Collserola. La superfície construïda, d’uns 6.000 m2, inclou l’edifici de serveis centrals i gateres (de planta baixa i dos nivells de soterrani) i les edificacions dels boxes. Tindrà capacitat per a 350 gossos i 150 gats.

Barcelona impulsa un cementiri municipal per a animals de companyia

Barcelona tindrà un servei de cremació i inhumació de cendres per a animals de companyia a partir de finals de l’any 2024 a Collserola.

Barcelona continua ferma en el seu afany per convertir-se en una ciutat Petfriendly. L’Ajuntament de la capital catalana ha anunciat en el dia d’avui que impulsarà un nou servei municipal de cremació d’animals de companyia i de cementiri per a la inhumació de les cendres.

Amb aquesta iniciativa, Barcelona es converteix en la primera ciutat de l’Estat espanyol en promoure un servei públic en aquest àmbit. El consistori preveu poder realitzar al voltant de 7.000 serveis de cremació de companyia anuals, durant els primers anys de funcionament del crematori i del cementiri.

Segons l’Ajuntament de Barcelona, s’estima que a la ciutat hi viuen uns 180.000 gossos i que gairebé el 50% de les famílies tenen un animal de companyia. L’empresa Cementiris de Barcelona ha realitzat un estudi de viabilitat del servei que ha corroborat que existeix una demanada no satisfeta en aquest àmbit.

Davant aquesta realitat, el consistori ha iniciat els tràmits per tirar endavant la creació del cementiri municipal, que permetrà acompanyar la ciutadania en tot el procés, des del moment que mor l’animal fins a la cremació i, si es desitja, inhumació de les cendres. L’objectiu, segons l’ajuntament, és oferir un servei públic respectuós amb la dignitat de l’animal i amb el dol dels seus familiars.

L’Ajuntament de Barcelona considera que aquesta proposta és una continuació lògica de la consideració real que la societat té pels seus animals. Ja no només en la vida, sinó també la mort. No és nou a la història de la humanitat el fet de rebre homenatge pòstum i exèquies als animals com a part important de la vida de les persones i com éssers sensibles dotats d’intel·ligència i emocions.

Cementeris de Barcelona, que serà qui gestionarà el servei, comptarà amb les següents prestacions:

-Vehicular la defunció dels animals de companyia a través d’un servei integral des del decés i fins al seu destí final, passant d’un model merament funcional a un model emocional sota criteris de gestió pública.

-Un cop feta la incineració de l’animal s’oferirà la possibilitat de lliurar les cendres als tenidors o dipositar-les en el cementiri de cendres per a animals de companyia.

-Oferir a aquelles famílies que ho desitgin l’espai per oferir un comiat emocional per la mort de l’animal amb el qual s’ha conviscut.

Aquest projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona compta amb una inversió important d’1,1 milions d’euros i, en principi, es podrà posar en marxa a finals de l’any 2024 a Collserola.

Aquest és el pla de l’Ajuntament de Barcelona per reduir la presència de senglars a l’entorn urbà

L’Ajuntament preveu un seguit de mesures preventives per evitar que els senglars s’habituïn a l’entorn urbà, així com un servei de captures programades amb gàbia en els punts més conflictius de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha preparat un Pla d’Acció 2022-2023 per reduir la superpoblació dels porcs senglars a l’entorn urbà. Aquesta nova estratègia s’ha compatit a la Taula de coordinació del Parc Natural de Collserola, amb la resta de municipis que afronten la mateixa problemàtica i on comparteixen estratègies de gestió, que inclouen batudes que autoritza la Generalitat en les zones establertes del parc.

El consistori ha coordinat el Pla d’Acció 2022-2023 de la mà del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (SEFaS). L’objectiu principal del pla passa per impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar a les àrees urbanes per tal d’aconseguir disminuir el volum d’incidències que generen, que ha anat en augment els últims anys.

L’objectiu del Pla d’Acció és impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà

L’Ajuntament considera que els senglars han perdut els seus instints naturals i ja no són capaços de reconèixer el bosc com un ambient òptim per a ells. Per aquest motiu, els animals acaben dispersant-se al llarg de l’entramat urbà a la recerca de menjar humà, bé perquè se’ls dona o perquè el busquen en contenidors i papereres. A més, l’aliment d’altres animals també els atrau, per això és freqüent trobar senglars a les colònies de gats més properes al Parc de Collserola.

Les incidències registrades es disparen durant el 2021

Segons el consistori, actuar sobre els grups de senglars que són habitualment conflictius té efectes sobre el nombre d’incidències registrades a l’any següent. Tot i això, aquesta mesura no contribueix ni a reduir la població de Collserola ni a solucionar la problemàtica de l’habituació. En total, durant el 2021 es van registrar a la ciutat de Barcelona 1.202 incidències i 196 captures (107 reactives i 89 programades).

Les 1.202 incidències registrades durant l’any passat suposen un creixement tan espectacular com preocupant. Durant el 2020, el nombre d’incidències registrades van ser d’un total de 585, menys de la meitat en comparació amb el 2021. Al llarg del 2019 es van produir 633 accions, mentre que durant el 2018, es van recollir 463 incidències.

Durant el 2021 es van registrar un total de 1.202 incidències per porcs senglars

La classe d’edat que més freqüentment causa incidències són els senglars juvenils (entre 6 i 12 mesos d’edat) i els subadults (de 12 a 24 mesos), que han nascut i crescut en un entorn periurbà. Això significa que les incidències d’un any estan relacionades amb la gestió de les poblacions periurbanes de porcs que s’hagi fet l’any anterior. Per tant, segons l’Ajuntament, a conseqüència de la disminució de captures de senglars durant l’any 2020, el 2021 van augmentar les incidències.

Conjunt d’accions previstes en el Pla d’Acció 2021-2022

L’Ajuntament de Barcelona preveu un conjunt d’accions dins el Pla d’Acció 2021-2022 per reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar. A més, amb aquestes mesures també es volen alleujar les incidències causades pels porcs senglars ja habituats a l’entorn urbà.

Entre les accions, es preveu mantenir els desbrossaments als districtes d’Horta-Guinardó i sud de Nou Barris. A més, es pretenen estendre al sector nord de Nou Barris, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les corts. Les franges de desbrossaments impedeixen zones de repòs i confort dels porcs que s’habituen a menjar a l’entorn urbà.

Protegir els contenidors d’escombraries és una altra acció del Pla 2021-2022. Aquesta mesura es pretén implementar especialment a les zones per sobre de la Ronda de Dalts i als barris de muntanya, com Torre del Baró, Ciutat Meridiana, Vallvidrera, Rectoret, etc. S’han instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya.

L’Ajuntament ha instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya

També s’impulsaran accions de comunicació per conscienciar que quan els senglars s’alimenten a l’entorn urbà, perquè se’ls alimenta o troben aliment a papereres o contenidors, perden la por a la presència humana. Aquest fer comporta que els animals s’exposin a patir atropellaments i generin conflictes com atacs i mossegades. Per aquest motiu, es procedeix des de l’ajuntament a les captures i sacrificis.

La protecció de l’aliment de les colònies de gats situades a prop del parc de Collserola és una altra mesura. L’objectiu és disminuir l’atractiu de pinso dels felins que tenen els porcs senglars, i que, degut a l’elevada capacitat olfactiva, detecten a km de distància.

L’última acció seria el contracte de captures programades i elements de trampeig per reduir el nombre d’animals habituats  i conflictius. Es tracta d’una licitació en curs que vol reforçar les captures d’exemplars amb un pressupost total de la licitació dels dos serveis és de 120.889,06€ i que preveu actuar en els punts conflictius. En concret, es preveu actuar en vuit àrees on s’han de realitzar com a mínim 16 captures efectives (dues sessions per àrea).

Com acció complementària a les captures programades és la instal·lació de gàbies trampes en punts d’alta conflictivitat redundant. El contracte en curs preveu la instal·lació d’una gàbia  mòbil que es sumi a les dues gàbies ja instal·lades fixes, una a Llars Mundet i l’altre al Parc del Laberint. La gàbia s’instal·larà en punts conflictius on es té constància que es produeix aquesta habituació i canvi de dieta. La ubicació de l’element de trampeig no serà estàtica, sinó que s’establirà en funció dels diferents grups de senglars habituats i conflictius.