Arxiu d'etiquetes per: animalisme

Les victòries animalistes de 2020 i les assignatures pendents per al 2021

La gestió ètica per al control d’espècies invasores, la instal·lació de càmeres de vigilància als escorxadors i la creació de la primera Direcció de Protecció Animal de l’Estat Espanyol són algunes de les victòries animalistes assolides al llarg de l’any 2020.

Posem punt final a un any 2020 fosc, marcat per una indesitjada pandèmia que ha causat un dany irreparable a les persones i els animals. No obstant això, el coronavirus no ha privat a la societat de seguir fent passos ferms cap a un món més animalista, encara que també és cert que queda molt camí per recórrer. Des d’Animalados hem parlat amb tres expertes en matèria animal per resumir les victòries animalistes de 2020 i detectar les principals assignatures pendents per al 2021.

Carla Cornella, directora de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), destaca com a victòria animalista que: “El Tribunal de Justícia de la UE confirma el dret dels Estats membres a poder prohibir el sacrifici dels animals sense atordiment previ, fet que obliga sense excepció el sacrifici amb atordiment en els ritus religiosos musulmans i jueus. Espanya haurà d’imposar mesures al respecte”.

FAADA també valora com un gran objectiu complert que: “A Espanya algunes comunitats autònomes, amb Catalunya al capdavant, han aprovat un pla de gestió ètica per al control d’espècies invasores com els porcs vietnamites, evitant així el seu sacrifici. Al sector de la venda d’animals a Espanya, assenyalem que el Govern dóna els primers passos per regular el comerç i la tinença d’animals exòtics que permetrà la comercialització només d’algunes espècies i prohibirà la gran majoria”.

Finalment, Carla Cornella cita com a triomf important que: “La nova llei d’educació espanyola incorpora l’empatia cap als animals en el currículum d’ensenyament obligatori. Per primera vegada, entre els objectius del sistema educatiu s’inclou la formació en valors que afavoreixin el respecte cap als éssers vius i els drets dels animals com a estratègia de prevenció de conductes violentes a l’aula”.

Cristina Bécares, advocada especialitzada en Dret Animal i assessora d’entitats i associacions en defensa dels Drets dels Animals, considera que: “El més positiu de l’any 2020 són tots els canvis legislatius que s’han iniciat durant aquest últim any, com el projecte que obligarà a instal·lar càmeres de vigilància als escorxadors, el qual regularà els nuclis zoològics o la futura llei de protecció dels animals a nivell estatal, entre d’altres. A poc a poc veiem que es van produint petits canvis que contribuiran a millorar el benestar i la protecció dels animals”.

En una mateixa línia es troba Marta Legido, veterinària clínica i vocal de la Junta de Govern de Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, ​​que remarca que: “La millor notícia animalista de l’any 2020 és la creació de la primera Direcció de Protecció Animal de l’Estat Espanyol”. Aquest nou alt càrrec es dedicarà a protegir els animals i a supervisar qualsevol mesura política des del punt de vista dels drets dels animals.

Una llista de tasques pendents per al 2021

Carla Cornella considera que: “El repte més gran que necessitem abordar amb extrema urgència és canviar radicalment la manera que tenim de relacionar-nos amb els animals, tant per garantir els seus drets i el seu benestar com per prevenir el flux constant de futures malalties virals que passen dels animals als éssers humans causant gran devastació com el COVID-19”.

Des de FAADA també apunten que: “La destrucció d’ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat, promoguda especialmente per la ramaderia intensiva, l’ús i consum d’animals de granja de forma intensiva i l’explotació de la vida silvestre, units als efectes del canvi climàtic, generen l’aparició de pandèmies zoonòtiques, per això cal canviar d’arrel les polítiques actuals i acompanyar les empreses a reconvertir aquestes activitats que danyen als animals, el medi ambient i en conseqüència la salut de les persones”.

Finalment, la directora de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals destaca que: “És imprescindible que el 2021 es promoguin polítiques públiques efectives que permetin reduir considerablement la dieta basada en productes d’origen animal per tal de fomentar una alimentació més conscient i sostenible”.

Cristina Bécares reflexiona que: “Una de les tasques pendents és la necessitat de revisar la Llei dels anomenats gossos potencialment perillosos, una llei que es va redactar fa molts anys i en un context determinat. A més, mantinc la meva reivindicació anual, penso que és necessària la formació i educació en matèria de respecte als animals des de totes les escoles, considero que és molt important formar els nens d’avui en valors i respecte a tots els animals, humans i no humans”.

La vocal de la Junta de Govern de Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona Marta Legido, per la seva banda, opina que: “La principal tasca pendent per al 2021 és fer tots els esforços possibles per orientar-nos cap a l’abandonament zero dels animals de companyia. Sóc una persona molt realista i fa més de trenta anys que pateixo per la gran quantitat d’animals abandonats que hi ha als Centres d’Acollida, una quantitat que no disminueix. De tota manera, em sembla important destacar que sembla que la crisi sanitària de la COVID-19 ha provocat que la societat valori més als animals de companyia i conseqüentment s’han abandonat menys animals”.

Guia per ser un bon animalista: un consum que no faci mal als animals

Es creu erròniament que l’animalisme és tenir un afecte especial a cert tipus d’animals o al·legar que es prefereix als animals sobre els humans. L’animalisme va molt més enllà, l’animalisme és molt més exigent, profund i transformador. L’animalisme és un compromís que equipara els drets dels animals no humans als propis. Com aspirant a l’animalista total, has de saber que la teva meta és ser vegà i antiespecista.

Les persones veganes són aquelles que opten per productes i activitats lliures de maltractament animal. Les antiespecistes són les que no discriminen a altres éssers en funció de l’espècie a la qual pertanyen. Ser vegà i antiespecista, en altres paraules, un “perfecte animalista”, s’aconsegueix en culminar un procés que requereix acumular molta informació i qüestionar, no només intel·lectualment, molts dels hàbits majoritaris. Per prendre les decisions de manera correcta i continuada és important enfocar la transformació com un guany o un alliberament, no com un sacrifici i encara menys com un posat.

Deixar de menjar productes d’origen animal pot ser la primera etapa d’un llarg trajecte. El següent pas és abandonar els lactis, els ous i la mel. Qui estimi els animals no només deixa de menjar carn si no que s’allibera de consumir productes que els animals produeixen per ells mateixos: no perquè se’ls arrabassem!

És popular la vessant gastronòmica del veganisme però va molt més enllà. Un vegà no fa servir productes obtinguts de l’explotació animal. Les sabates, la corretja del rellotge, el cinturó, el moneder, la bossa o el maletí, … són alguns exemples de productes quotidians vinculats a l’explotació animal perquè solen ser de cuir.

També algunes peces de la llar són de llana en les seves moltes variants, de seda o de pèl o amb plomes com alguns edredons i coixins. Adona’t si a casa tens adorns d’ivori, de carei. Les espelmes tant les de cera d’abella com les de glicerina no són veganes. En tot això hi ha un percentatge significatiu de patiment animal. No és imprescindible que et desfacis de coses que et serveixin realment però quan hagis de reposar consumeix en coherència amb els teus nous valors.

Llençar tot el que descobreixes que pot estar vinculat a l’explotació animal és poc ecològic i per protegir els animals cal cuidar del medi ambient. El que ja tens fes-ho durar, triga a reposar i quan ho facis que sigui vegà. Una bona aliada de l’animalista total és la lupa: conèixer amb detall les etiquetes de composició de les coses és molt important. Saps que la laca d’ungles permanent, els preservatius i les pomes més brillants del supermercat no són vegans? Les primeres porten una cera que s’obté d’insectes, els segons deuen la seva suavitat a una proteïna de la llet anomenada caseïna i la brillantor s’aconsegueix amb goma laca comestible provinent de peixos. Per això i molt més hem dit abans que informar-te, llegir i empollarte les etiquetes és imprescindible per ser vegà.

Massa productes d’ús quotidià han estat experimentats amb animals o contenen productes d’origen animal. Com més sàpigues millor podràs esquivar-los i més a prop estaràs dels substitutius si és que et fan falta. Als Estats Units sobretot hi ha tota una indústria que imita productes animals que pretenen satisfer els nostàlgics del consumisme omnívor incòmodes amb el maltractament. Les fires veganes tenen un èxit considerable per que faciliten la identificació de productes alternatius d’una manera atractiva.

Gos i humà amics Animalados

Un altre exemple clar són les atraccions turístiques o de temps lliure que impliquen animals, com els zoos, els espectacles, les demostracions de destresa, les cercaviles o les fotos amb animals salvatges. La sensibilitat cap als animals et farà veure d’una altra manera la caça, la pesca, la ramaderia especialment la intensiva, i fins i tot l’experimentació. És important descobrir els secrets de les diferents pràctiques encara que emocionalment pugui resultar molt dur. Només saber en profunditat el que els passa als animals et dóna eines per consolidar la teva opció i defensar-la davant aquells que t’acabaran preguntant per el teu nou estil de vida.

Conforme vas augmentant el grau d’empatia amb l’animal deixes de veure de bon grat les activitats amb animals, si impliquen un respecte i un benestar suficients per a l’animal. Davant d’un ésser d’una altra espècie l’ animalista ha de plantejar: Està còmode ? té gana ? set ? fred ? calor ? por ? es comporta lliurement, segons la seva naturalesa o està condicionat?  si pogués triar estaria en aquest lloc comportant-se així? Si et fas totes aquestes preguntes probablement deixes de veure romàntic un passeig en calessa, o cavalcar, descartes donar-te un bany amb dofins o et negues a pujar-te a un camell a Lanzarote o a Jordània o a Egipte, o a elefants a Tailàndia per exemple. No et fas selfies amb serps, lloros, felins o simis.

Un animalista no conviu amb peixos, aus, rèptils, amfibis ni mamífers tret que siguin individus rescatats que necessitin la protecció de l’ésser humà. Els gossos i els gats pertanyen a espècies amb les que portem més de 10.000 anys de camí recorregut junts, això explicaria el gust de la majoria dels seus individus per sumar-se a les nostres famílies. Un animalista no pot acceptar la instrumentalització de cap animal: no existeixen animals de treball, ni d’assistència, ni de seguretat, ni de granja, … cada animal té valor per si mateix. Ni la seva presència, ni les seves accions ni el seu cos han de ser utilitzats. Tampoc poden ser producte de lucre, la compra i venda d’animals resulta aberrant com ho és la compra i venda de persones.

Les teves eleccions de consum parlen de tu. Pots comprar un producte vegà d’una marca i menysprear la d’una altra perquè aquesta segona la produeix un holding d’empreses que no respecta el principi de creació i elaboració sense maltractament animal. Passats els anys una persona vegana pot seguir sorprenent-se amb la composició gens innocent de productes en els que d’alguna manera es participa de l’explotació animal: el carmí dels pintallavis prové de picar cotxinilles i algunes peces xineses de parament contenen ossos picats. Cal substituir la impressió que tal producte no ha perjudicat els interessos de cap animal no humà per la certesa que efectivament no ha estat així. Recorda el que ha passat amb l’oli de palma, consumir productes elaborats amb aquest oli és promoure la destrucció de l’hàbitat de, per exemple, els orangutans. Després d’un guarniment d’origen vegetal reposa la culpa de gairebé un extermini.

Valora si el teu treball, o l’activitat amb la que et guanyes la vida interfereixen d’alguna manera amb els drets dels animals i pren la decisió que sigui més consistent. Hi ha persones que canvien de treball o modifiquen les seves pràctiques per sintonitzar amb els valors animalistes és clàssic en perruqueria, entre els tatuadors, disseny de moda, pintors o decoradors per exemple. Persones que abans entrenaven animals, els utilitzaven, els venien vius o morts, arriba un dia que deixen de suportar-ho. Altres professionals amb una implicació menys directa però de gran impacte també varien en fer-se animalistes. No són pocs els mestres de primària que rebutgen els estereotips de dominació especista que inculquen molts llibres infantils d’ús comú i aprofiten els contes per infondre respecte real pels animals.

Gràcies a la comunicació respectuosa de la necessitat d’opcions veganes en cantines estudiantils, en menjadors d’empresa, en càterings col·lectius aquestes van apareixent. Si abans només podies menjar amanides i gaspatxo fora de casa ara molts menús exhibeixen humus, soja i hamburgueses veganes. A l’hostaleria convencional li queda molt per descobrir del potencial de les verdures, els llegums, els cereals, les algues i les fruites, en la mesura que anem demanant i es va fent rendible els empresaris s’adapten, sobretot si ets client habitual. La dieta mediterrània ancestral contemplava el consum de carn de manera ocasional.

Escapa't amb el gos Animalados

Fins ara hem parlat de “deixar de fer mal” als animals com a part del camí cap al veganisme i antiespecisme. És probable que se’t presenti la diatriba entre advocar per l’abolicionisme o pel benestarisme. L’abolicionisme considera que no hi ha cap millora en el benestar animal que puguem dur a terme que justifiqui el sentit de propietat i domini que exerceix l’humà sobre les altres espècies. El benestarisme legitima la propietat i cria d’animals sempre que s’incrementi significativament la satisfacció de les necessitats d’aquests.

Un exemple de abolicionisme seria la conversió de les granges en santuaris i la suspensió de la producció i el lucre derivats dels animals i un exemple de benestarisme seria el manteniment de les granges prioritzant el benestar dels individus sobre el rendiment econòmic. Un cert tipus de benestarista pot arribar a qüestionar si un ésser que ha tingut una vida feliç pot ser consumit després d’haver estat matat de manera ràpida i indolora. La premissa animalista és l’absència de patiment animal i donar consistència a l’accepció d’humà que ens titlla de “comprensius, sensibles als infortunis aliens”.

Si la teva convicció i el teu coneixement et mouen a voler anar més enllà de no danyar als animals i els vols protegir tens moltes opcions de col·laboració. La més simple pot ser contribuir amb el pagament d’una quota de soci d’una associació o fundació o pots apadrinar un animal. També pots fer un voluntariat i en lloc d’aportar part del teu salari pots oferir el teu temps o el teu talent. Hi ha una infinitat de refugis i protectores que necessiten persones que facin tasques amb contacte directe amb els animals acollits, tasques telemàtiques o comercials. Una organització ben muntada pot assignar-te una tasca ajustada a les teves possibilitats si realment estàs compromès i demostres responsabilitat. Una altra modalitat és participar a manifestacions i esdeveniments reivindicatius i formatius. Moltes millores socials s’han aconseguit gràcies a la mobilització col·lectiva. Explora les múltiples opcions existents i sigues tan acurat i selectiu amb el teu temps i les teves paraules com ho ets amb el teu plat, amb la teva llar i amb les teves relacions amb els animals humans o no humans.

Per saber més, pots invertir temps en llegir els cada vegada més nombrosos assajos que aborden el tema des de Singer i el seu “Alliberament Animal”, a Herzog “Els estimem, els odiem i els mengem”, Joy i el seu “Perquè estimem els gossos, ens mengem als porcs i ens vestim amb les vaques “o” Un pas endavant en defensa dels animals “d’Oscar Horta, com uns pocs exemples introductoris. Si voleu saber més, tot el que publica l’editorial Ochodoscuatro és molt estimulant. També t’anirà de luxe estudiar receptaris vegans sobretot perquè multipliquen exponencialment el gaudi no culpable dels teus sentits.

Emma Infante, Futur Animal

 

Animals: La revolució pendent o la revolució imparable?

Estem segurs que la revolució pels drets dels animals no ha començat ja? Pot ser que la conscienciació sobre que els animals, en tant que posseïdors de capacitat per sentir dolor i plaer, ja estigui arribant a una consideració general diferent de la que se’ls ha donat fins ara. El canvi de paradigma que ens fa més humans als humans, per ser capaços d’empatitzar amb els que no parlen com nosaltres ni tenen el nostre mateix aspecte, passa per una via pacífica i gradual cap al canvi. És una revolució entesa llavors com un canvi social fonamental, no com una guerra.

Silvia Barquero la presidenta de PACMA (partit animalista contra el maltractament animal) ha escrit un llibre necessari. És un llibre de lectura ràpida. El seu prologuista, el famós actor i activista animalista Dani Rovira, va comentar en la presentació del llibre a Barcelona que es podia llegir en una nit. No podem dir que és un llibre amè per què obligatòriament l’autora ha de parlar d’alguns dels més notoris greuges que pateixen els animals no humans per part del seu major predador. Els animals, com a individus amb consciència de si i expectatives sobre la seva vida, formen part indiscutible del context natural que les formes irracionals i l’ambició desmesurada estan aniquilant. Els animals en massa ocasions són, en la seva totalitat o en part, un producte de consum, bé sigui alimentari, de producció o de lleure i això ha de deixar de ser així donant pas a alternatives lliures de patiment. Els animals, com diu Silvia Barquero en el llibre són “algú, no alguna cosa”.

El text de la presidenta de la primera força extraparlamentària espanyola és molt fluid i fa un bon repàs als punts més destacats que hauria de conèixer un ciutadà de a peu si aspira a estar ben informat. No és un llibre sectari ni ple d’arestes, pretén ser la locució amable d’una realitat que no és agradable. Sol dir-se que si els escorxadors tinguessin les parets de vidre tothom seria vegetarià. Aquesta imatge és una bona metàfora sobre la capacitat de les persones a rebutjar el mal però no deixa de ser exagerat. No creiem que tots els que llegeixin el llibre Animals, la revolució pendent deixin, des del mateix instant que tanquin la seva contraportada, de menjar carn, de vestir amb cuir o llana, de renunciar a activitats d’oci en què els animals estan implicats com a eina. Però sens dubte el text implica un gran esforç per visibilitzar el que tantes vegades s’ha denunciat de manera sensata o agressiva o s’ha fet callar per incòmode.

El volum publicat a La Esfera de los Libros omple un buit en la cada vegada més extensa assagística sobre els animals i ha de colar-se en les prestatgeries més heterogènies, en les més populars i assequibles, perquè parla d’una veritat incòmoda que tots hem de col·laborar a transformar encara que sigui per seguir vius i sentir-nos orgullosos de la nostra espècie.

 

Emma Infante

Fires animalistes

 

Com les flors, a la primavera floreixen les fires animalistes. En els últims anys, de manera vertiginosa, s’han anat produint canvis molt positius que fan coherent el missatge amb les actuacions de les entitats de defensa dels animals. Si abans es desplaçava a molts gossos (i de vegades gats) i se’ls exposava als escenaris, als aplaudiments i als crits indiscriminadament ara això es cuida molt més. Per a un gos, com per a qualsevol ésser humà poc acostumat, ser diana de les mirades multitudinàries i alienes resulta intimidant.

També el contacte físic no desitjat, repetit i sense mesura atabala i esgota. Per a un gat l’impacte emocional d’una experiència així pot ser devastador. D’aquesta manera en menys d’un lustre hem passat de la sobreexposició a la prudència i de l’impuls a la reflexió. A les fires ja no anem a buscar animals, ara podem fer compres solidàries, participar en tallers, aprendre coses, conèixer la labor de moltes organitzacions noves i els projectes de les veteranes. En definitiva podem passar-ho bé amb i sense companyia amb el plus de convertir-nos en millors persones.

En les fires especulatives es mostren gossos de treball o cacera encadenats o en gàbies a l’aguait una destinació compatible amb la supervivència. En contraposició en les fires proteccionistes, cada vegada hi ha menys animals in situ. Que no hi hagi molts cans sense amo a la caça i captura d’un adoptant al que disparar una mirada tendra o un petó és una bona notícia. Les fires animalistes s’omplen de protectores amb l’objectiu de conquerir a famílies noves per mitjà d’actes benèfic-festius, incorporar entre els adoptants al públic al·lèrgic al drama, a l’indecís i al compulsiu. Rescatar aquesta porció de gent que tem a les gosseres i els refugis pel que tenen de trist, de depassador, de llunyà i, de vegades, d’hostil.

El preu per fer-se accessible és alt per a tots, especialment per als animals en espera, no sempre ho passen bé. Hi ha molt contrast entre la vida aïllada, rutinària, tediosa i grisa d’una gossera i la sobreexcitació d’una festa urbana que, a més, exigeix unes dotze hores d’alerta des de l’arribada fins al tancament. Ja fa anys que en les paradetes dels mercats animalistes ja no hi ha gats atemorits dins transportins. No sabem el nom de la persona que amb bon criteri va vetar la presència de felins a les fires animalistes barcelonines però la felicitem. La voluntat de trobar una bona llar es topava amb la capacitat dels gats de suportar el tràfec d’individus, olors, llums, sorolls i altres que els humans anomenem festa.

Els nord-americans, que saben molt de vendes, han conclòs que l’adopció d’un nou membre de la família ha de ser semblant a l’experiència de l’adquisició d’un producte de luxe. Ha de ser confortable, ha d’embolicar els sentits, ha de ser agradable i has de poder parlar d’ella en termes positius. Enrere va quedar el xantatge emocional de la reixa, la pena, la tara i l’abandó. Són molt poques les entitats que es fan ressò d’aquest aspecte trist sense que deixi de ser una realitat. En les gosseres i en molts refugis hi ha barrots, murs i malla metàl·lica que separen desenes, de vegades centenars de gossos entre si. En moltes gosseres i molts refugis hi ha xarxes, gàbies i gateres que separen desenes de gats entre si. Però actualment és molt més habitual rebre la fletxa del Cupido animalista a partir de les xarxes socials, els suports digitals i els catàlegs.

Poques adopcions, i sobretot poques d’elles adequades, provenen de la immediatesa de veure, signar i portar un company a casa. Com no ens cansarem de reivindicar a Animalados, un familiar de quatre potes ha de completar la nostra llar quan tenim el consens de tots, el coneixement, el temps, els diners i les alternatives suficients per garantir la seva felicitat.

Per si us animeu a visitar alguna d’elles, les fires animalistes imprescindibles a Barcelona són la de Nou Barris, Gràcia, La Mercè i Cat Market. Les aspirants avantatjades són les de Sant Boi, Santa Coloma, Sants i Badalona.

Article d’Emma Infante

L’animalisme a Espanya i a Catalunya

Abans de parlar de la història de l’animalisme a Espanya i Catalunya, cal fer un breu esment de la seva trajectòria a Europa i Occident, on pren una destacada importància durant segona meitat del segle XIX quan van sorgir les primeres i incipients lleis de protecció dels animals, per exigir un reconeixement legal dels seus drets com essers vius davant el maltractament i crueltat amb la que els humans tractaven als animals.

Anglaterra fou pionera al 1822, de la primera llei que es va pronunciar, sent el seu promotor un membre del parlament britànic, Richard Martin. L’any 1866, als Estats Units, Henry Berg aconseguia l’aprovació en la legislació americana, de que el maltractament dels animals domèstics fos contemplat com delicte. Posteriorment altres països, van anar introduint canvis en els seus respectius ordenaments jurídics.

A mitjans del segle XX, l’animalisme agafa impuls despertant l’interès d’un ampli sector de la ciutadania. Sorgeixen les entitats animalistes dedicant esforços a reivindicar i millorar el benestar dels animals en general, i, es comença a reflectir un canvi envers el respecte que es mereixen com a essers vius. La Declaració Universal dels Drets dels Animals, al 1978 va significar un altre pas important.

A Espanya aquest moviment social es va iniciar amb molt més retard. Els seus antecedents històrics influïts per Ferran VII, monarca absolutista i enemic del moviment cultural europeu de la Il·lustració (XVIII), per la guerra civil i per una dictadura que va limitar la llibertat d’expressió i de l’associacionisme,  van retardar negativament la seva evolució moral quedant la societat espanyola, distanciada de molts dels avenços que havia experimentat la societat occidental.

La tradició cultural, la tauromàquia i el maltractament dels animals en les festes populars, que encara romanen en l’actualitat, sota la tolerància i protecció de l’àmbit polític i institucional, també han influït en contra de qualsevol progrés a favor dels animals.

No obstant dins d’aquest ambient cultural tan desfavorable, a finals del segle XIX i principis del XX, a Espanya i Catalunya es desenvoluparen moviments abolicionistes de les corrides de toros, per part del sector més il·lustrat i de la ciutadania, presentant una proposta de proposició de llei, per la seva abolició al Congrés dels Diputats. Els esdeveniments de la guerra civil espanyola van estroncar la seva continuïtat durant molts més anys.

Al 1925 els refugis d’animals abandonats van ser reconeguts com societats protectores d’animals i d’utilitat pública amb la creació dels Patronats per a la protecció dels animals i plantes, al 1928. Malgrat haver-se constituït reglamentàriament, no es va arribar a consolidar el seu funcionament a nivell nacional. Al 1950 es va fundar la Federació Espanyola de Societats Protectores d’Animals i Plantes –FESPAP, agrupant els únics 10 refugis existents en tot l’estat. La seva presidenta Dolors Marsans, va destacar com a proteccionista i defensora dels animals. Agermanada amb altres entitats europees va reivindicar que els escorxadors incorporessin l’atordiment previ en el moment del sacrifici als animals destinats al consum humà. També va participar activament amb l’associació fundada pel Conde de Bailén (Carlos Arcos) que demanava l’abolició del Toro de la Vega, després de que el Noticiari “NO-DO” divulgués unes imatges que evidenciaven la tortura i el patiment de l’animal, provocant el rebuig de moltes persones.

L’any 1976, iniciada ja l’etapa democràtica, es funda a Espanya, concretament a Mataró,  Ong ADDA -Associació Defensa Drets Animals, impulsada per un ferroviari a través de la seva crida en la premsa. En aquells moments el concepte de defensa dels drets dels animals resultava pioner i desconegut per una societat acostumada a identificar la protecció dels animals ens els refugis i en l’acollida de gossos i gats.

Un dels primers objectius dels membres de l’entitat, era aconseguir una primera llei de protecció dels animals, donat el buit legal existent, que contemplés i regulés la seva defensa. També es demanava la tipificació dels actes cruels amb els animals com a delicte en el codi penal.

Després d’anys d’insistència, finalment l’any 1988 era aprovada a Catalunya la primera llei de protecció dels animals. Aquest fet significà el punt de partida perquè la resta de comunitats autònomes, redactessin les seves pròpies lleis de protecció. En l’àmbit estatal aquesta “llei marc encara s’està esperant”.

Tanmateix a la dècada dels 80 aparegueren altres entitats tan a nivell nacional, com autonòmic.

La llei catalana del 88, que permetia el sacrifici dels animals abandonats, es va demostrar insuficient i molt poc eficaç. Els abandonaments i sacrificis anaven creixent en comptes de minvar, donada la manca d’interès i apatia dels encarregats en el seu acompliment. Alguns fets molt lamentables van esperonar a les entitats, com ADDA, CAAN i altres membres de FEDAN, a sol·licitar una nova llei molt més avançada que prohibís el seu sacrifici. Finalment l’any 2003 el Parlament de Catalunya va aprovar aquesta nova llei, prohibint el sacrifici d’animals abandonats en els centres d’acollida, i el reconeixement com essers sensibles psíquica i físicament.

A nivell nacional a finals del 2003 es funda el PACMA,  Partit Animalista Contra el Maltractament Animal.

Les festes populars amb el maltractament i la tauromàquia han estat una de les lluites constants de les entitats. Davant la celebració del Fòrum de les Cultures (2004) ADDA va veure l’oportunitat d’iniciar una campanya perquè Barcelona es declarés “Ciutat Antitaurina”. Amb l’entrega de 245.000 signatures de ciutadans, recollides a peu de carrer, s’aconseguí que l’Ajuntament de Barcelona fes una votació favorable. Tossa de Mar (Girona) al 1989, ja s’havia declarat ciutat antitaurina.

Aquest important fet,  desencadenà diferents esdeveniments. Al 2004, ADDA lliurava al llavors president del Parlament de Catalunya,  Ernest Benach, 453.000 signatures per sol·licitar la supressió de les corrides de toros. Després d’una ILP (Iniciativa Popular Ciutadana) amb el suport de 180.169 signatures, finalment al 2010, el Parlament de Catalunya aprovava la prohibició les corrides de toros. La llei entrà en vigor el 2012. La Llei Canaria de Protecció Animal, ja havia prohibit les corrides en el seu territori, al 1991. Actualment campanyes arreu d’Espanya promogudes per diverses entitats estan aconseguint avenços importants contra els espectacles taurins.

Barcelona també ha estat una ciutat referent en la consecució de progressos favorables, després de la creació l’any 1997 del Consell Municipal per la Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, sent ADDA una de les entitats impulsores.

El moviment animalista és creixent i més consolidat cada dia.  S’ha aconseguit que moltes ciutats de l’estat es declarin “lliures de circs amb animals”. Els zoos cada vegada es troben més qüestionats i es continua lluitant per conscienciar i reduir el patiment animal en l’experimentació, cria intensiva,  pelleteria, caça i captura, etc.

L’empatia i la compassió cap a tots els essers vius, és el camí per anar avançant cap una societat més justa i amb una convivència més equilibrada i cívica amb la resta dels animals.

 

Ong ADDA

*Fons documental de la revista “ADDA, Defiende los animales”, i del llibre “Tauromàquia, el mal cultural” (Carme Méndez).