Entrades

Mor un altre linx ibèric atropellat als voltants del Parc Natural de Doñana

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia ha confirmat que dilluns passat 1 de novembre un linx ibèric va morir atropellat a la carretera dels Pinars d’Aznalcázar (Sevilla), als voltants del Parc Natural de Doñana.

Segons ha informat Ecologistes en Acció, es tracta del cinquè exemplar de linx ibèric atropellat a la població de Doñana-Aljarafe des de començament del 2021, mantenint-se la mort per atropellament com la primera causa no natural de la mort d’aquest animal, amb un 32%, davant del furtivisme, que és la causa d’un 24% de les morts no naturals.

Després d’aquesta nova mort, l’organització ecologista ha comunicat que sol·licitaran al president de la Junta d’Andalusia “que s’impliqui en la conservació d’aquest felí únic al món, que es troba en perill d’extinció, i que coordini les dues conselleries competents, perquè enfoquin els seus esforços amb caràcter d’urgència en la correcció de tots els punts negres i la permeabilització de totes les carreteres i camins asfaltats, més que no pas en la qüestió secundària de si es rebaixa o no de categoria de protecció”.

L’associació, per tant, demanarà per enèsima vegada a l’Administració andalusa que “emprengui un pla eficient de mesures per evitar els atropellaments del linx ibèric, amb una moratòria per a noves carreteres, plans de control de velocitat eficients i l’actuació immediata per propiciar les bones pràctiques de conducció de vehicles als punts negres identificats”.

Ecologistes en Acció ha lamentat que inverteixen “molts milions d’euros anuals a la cria en captivitat de linx ibèric per alliberar-los al medi natural, però som incapaços d’evitar que siguin atropellats en un dels dos nuclis consolidats i primigeni de conservació de l’espècie , Doñana”.

Un màxim històric per a l’espècie del linx ibèric en perill de recessió

El mes de juny passat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va anunciar que la temporada de cria del linx ibèric durant aquest any va finalitzar amb el naixement de 23 nous cadells als centres de cria de L’Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i al de Zarza de Granadilla (Càceres), ambdós centres gestionats per l’Organisme Autònoma de Parcs Nacionals.

Entre els exemplars de Lynx pardinus nascuts aquesta temporada, hi ha quinze mascles i vuit femelles. D’aquests 23 cadells, 12 (10 mascles i 2 femelles nascuts en quatre ventrades diferents) es troben a les instal·lacions de Zarza de Granadilla i els 11 cadells restants (5 mascles i 6 femelles) es troben al centre de cria ubicat al Parc Nacional de Doñana, provinent de quatre cadellades més.

El grup de treball del linx, coordinat pel MITECO, ha ofert al seu darrer informe el millor balanç en dues dècades de l’estat de les poblacions de linx ibèric. Fruit dels esforços conjunts de conservació del linx ibèric els últims anys, l’estudi mostra que la població de linx a Espanya i Portugal ha arribat a la suma de 1.111 exemplars censats als dos països, segons dades del 2020.

Aquesta xifra constitueix el màxim numèric registrat des que hi ha programes de seguiment de l’espècie i suposa un augment significatiu, tenint en compte que l’any 2002 es van comptabilitzar menys de 100 exemplars, cosa que el situa com un dels programes de conservació de felins més reeixit del món. Una victòria de conservació que ni de bon tros es pot veure truncada pels atropellaments a les carreteres.

El Zoo de Barcelona reintrodueix diversos exemplars d’espècies autòctones amenaçades

El Zoo de Barcelona, seguint el seu Nou Model, ha esdevingut una institució científica referent pel que fa a la recerca i conservació de la fauna autòctona. La tasca realitzada en aquest camp s’ha vist culminada els últims dies amb la reintroducció al seu medi natural d’exemplars de tres de les espècies autòctones sobre les quals el Zoo manté projectes de conservació: una tortuga de rierol, el tritó del Montseny i la tortuga mediterrània, catalogades com a espècies en perill per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

“El Nou Model de Zoo apunta sobretot a la funció de la conservació de la natura i la preservació de les espècies que es troben en perill d’extinció. En aquest marc, un volíem comunicar que el Zoo de Barcelona ha alliberat en els seus hàbitats naturals diversos exemplars de diverses espècies. La funció del Zoo s’està mostrant com molt efectiva amb la conservació d’espècies en perill d’extinció. Per tant, el Zoo no només pot fer sensibilització i educació en la necessitat de conservar la natura i els seus hàbitats, sinó que també pot aconseguir la reintroducció d’espècies dins els seus hàbitats”, ha declarat Laia Bonet, tinenta d’Alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana a l’Ajuntament de Barcelona.

La setmana passada es va realitzar l’alliberament de 27 exemplars de tortuga de rierol als espais naturals protegits de cal Tet-ca l’Arana i del Remolar-Filipines, en el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie impulsat pel Zoo i el Consorci dels espais naturals del Delta del Llobregat l’any 2012. És el quart any consecutiu que es realitza un alliberament d’aquesta espècie. Enguany, 20 dels exemplars han estat nascuts al Zoo, i el grup s’ha completat amb 7 provinents del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), que també col·labora amb el projecte.

Cada tortuga estava marcada amb un codi específic al marge de la closca o un xip, el que permetrà avaluar la seva adaptació a la natura. Com a novetat, 12 dels exemplars alliberats duran un dispositiu GPS a la closca, que enregistrarà la seva posició i temperatura corporal. Aquests emissors permetran fer un seguiment del moviment de les tortugues i oferiran informació valuosa sobre aspectes com la dispersió, la tipologia dels hàbitats seleccionats o els corredors utilitzats.

Fruit del conveni de col·laboració, el 2012 es va adequar una instal·lació al Zoo que recrea una bassa amb vegetació aquàtica autòctona, on es va col·locar una població reproductora de tortugues d’aigua i es va instal·lar senyalització informativa del projecte i del delta del Llobregat. Les primeres cries van néixer el 2014 i el 2016 es va produir el primer alliberament per reforçar les poblacions naturals al Delta.

El Tritó del Montseny, un amfibi català en situació de vulnerabilitat extrema

També durant aquests dies s’ha treballat en la reintroducció del Tritó del Montseny i des del Zoo s’han enviat 58 larves, d’un total de 500 exemplars, de la varietat occidental de l’espècie per a fer un nou alliberament al seu hàbitat natural. Els mesos de maig i juny d’aquest mateix any, ja es van reintroduir 328 exemplars, i des de la posada en marxa del projecte LIFE Tritó Montseny, se n’han alliberat uns 1.500.

LIFE Tritó Montseny té com a objectius mantenir un reservori genètic als diferents  centres de cria per garantir el futur de l’espècie i augmentar la seva àrea de distribució amb l’alliberament d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys. El projecte està coordinat per la Diputació de Barcelona, i compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i del propi Zoo de Barcelona.

En l’última reunió tècnica del projecte, es va fer seguiment de les poblacions reintroduïdes, els centres van presentar els resultats de la cria dels tritons i es va analitzar la situació genètica de la població ex situ, com a punt de partida per a elaborar un Pla de Reintroducció annex al pla general de recuperació de l’espècie.

 La tortuga mediterrània, tercera espècie en perill reintroduïda

El dimecres 27 d’octubre es va fer l’alliberament de 51 exemplars de tortuga mediterrània, 16 de les quals nascudes al Zoo l’any 2020. En aquest cas, l’alliberament s’ha realitzat a la vall de Bovera, a Les Garrigues, en col·laboració amb l’Associació Trenca, amb la novetat que es farà seguiment dels exemplars amb gossos ensinistrats. Aquest alliberament s’integra dins del pla de recuperació de l’espècie que realitza el Centre de recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya (CRARC), sota la direcció de la Generalitat de Catalunya.

Prop de noranta parelles de rosseta crien a Espanya durant la present temporada

La rosseta, una de les set espècies en situació crítica a Espanya, ha incrementat considerablement el seu nombre de cries durant aquesta temporada, principalment en aiguamolls de la Comunitat Valenciana i Andalusia.

El projecte LIFE rosseta, que coordina la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha donat a conèixer els resultats de la temporada de cria d’aquesta espècie, catalogada ‘en perill crític’ a Espanya i com ‘vulnerable’ a nivell mundial.

Entre la Comunitat Valenciana i Andalusia, zones prioritàries per a l’espècie i regions d’actuació del projecte, s’han comptabilitzat un total de 87 parelles reproductores, una xifra molt positiva en comparació amb anys anteriors. En concret, en els aiguamolls valencians s’han observat 40 parelles d’aquesta espècie, gairebé el doble que el 2020 i molt per sobre de 2019, quan es van comptabilitzar únicament 17 parelles amb cries.

A més, s’han censat un total de 300 pollastres, una de les majors xifres dels últims anys. Per ara, només s’ha comprovat la cria en zones humides on s’han realitzat soltes d’exemplars com a part de les actuacions de reintroducció i cria en captivitat dutes a terme en el marc del projecte. Es tracta de les zones humides de la Marjal dels Moros, del Parc Natural de l’Albufera, de Clot de Galvany, del Parc Natural del Fondo i del Parc Natural de les Salines de Santa Pola.

Rosseta amb dos cries/Óscar Aldeguer/Tragsatec

Aiguamolls a Andalusia

A Andalusia, els resultats d’aquesta temporada de reproducció sumen 47 parelles amb cries, una xifra superior a les anteriors, amb 13 parelles amb pollastres el 2020 i 31 el 2019. El nombre de pollastres registrats ha estat de 356.

Entre els factors que expliquen aquesta bona temporada de cria, destaquen el maneig de l’aigua que s’ha dut a terme a la Devesa de Baix (Sevilla) i a Fuente de Piedra (Màlaga), que han permès mantenir els nivells d’aigua i assegurar la seva presència a l’estiu, el que ha propiciat la seva reproducció.

Els altres aiguamolls andalusos on la rosseta ha criat són llocs manejats, salines o maresmes el nivell d’aigua no depèn de les precipitacions. Entre ells es troben diverses zones de Doñana i altres zones humides de Cadis, Almeria, Sevilla i Màlaga.

“La rosseta, una espècie en situació crítica a Espanya”

La rosseta és una de les set espècies en situació crítica a Espanya. Fins a mitjans de segle XX abundava en els aiguamolls costaners mediterranis, especialment a Doñana, però en les últimes dècades el seu declivi ha estat tan dràstic que aquesta espècie d’interès comunitari està en perill crític.

Es tracta d’una espècie d’au migratòria que, després de reproduir-se en els nostres aiguamolls, emprèn un viatge a les seves casernes d’hivernada, a l’Àfrica, on el projecte també continuarà amb el seguiment de les seves poblacions.

Reintrodueixen nou exemplars d’àguila marina a Astúries, una “espècie extingida” a Espanya

La reintroducció dels nous exemplars d’àguila marina forma part del Projecte Pigargo, que té com a objectiu la recuperació d’aquesta rapinyaire catalogada oficialment com “espècie extingida” a Espanya.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha informat del procés de reintroducció de nou àguiles marines, una au rapinyaire extinta a Espanya. Des d’aquesta setmana, aquests nou exemplars viuran en una gàbia gran ubicada a Pimiango, al municipi de Ribadedeva (Astúries), per aclimatar-se al nou medi. Un cop acabi aquest període d’adaptació, s’obrirà la porta de les gàbies i les rapinyaires quedaran en llibertat.

Aquesta acció forma part del Projecte Pigargo, una iniciativa impulsada per l’associació conservacionista GREFA amb la col·laboració del MITECO, el Govern del Principat d’Astúries, l’Ajuntament de Ribadedeva i el Govern de Cantàbria. El projecte té com a objectiu que l’àguila marina, inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, torni a tenir població reproductora a Espanya.

Per això, durant 2021 s’ha posat en marxa una fase experimental que s’espera que tingui continuïtat en els propers anys. La primera actuació del projecte ha estat el trasllat des de Noruega a Espanya de nou àguiles marines nascudes aquest any en el seu hàbitat natural. Aquests joves exemplars van arribar a Madrid amb avió el passat 29 de juny i, després d’una completa revisió veterinària i un període d’observació, avui han estat traslladades a la localitat de Pimiango, situada a la costa oriental asturiana.

Reintroducció de l’àguila marina al nord peninsular – MITECO

Les aus han estat introduïdes en un recinte especial amb aspecte de gàbia de grans dimensions on passaran una temporada aclimatant-se a la zona i socialitzant entre elles, mentre són alimentades i vigilades pels tècnics del projecte.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic monitoritzarà els moviments d’aquestes aus gràcies a la col·locació d’emissors GPS, el que permetrà obtenir informació sobre la seva activitat quan, aproximadament a la tardor, siguin alliberades definitivament.

Programes de reintroducció a Espanya

L’àguila marina està inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, un registre aprovat el 2018 per la Conferència Sectorial del Medi Ambient que inclou els animals i plantes que, després de desaparèixer a Espanya, poden ser objecte de projectes de reintroducció autoritzats per les administracions competents.

Entre aquests projectes figuren vuit espècies d’au, sent una d’elles l’àguila marina. En concret, aquest Projecte Pigargo és el segon programa de reintroducció que es desenvolupa al Principat d’Astúries i Cantàbria, sumant-se a la iniciativa per a la reintroducció del Trencalòs, al Parc Nacional dels Pics d’Europa.

En aquesta primera fase del programa s’analitzarà minuciosament l’evolució dels exemplars quant a la seva adaptació i integració en l’ecosistema. Si és favorable, el Projecte Pigargo tindrà la seva continuïtat amb l’alliberament anual de fins a vint exemplars durant almenys set anys, per tal d’establir en el futur una població reproductora de l’àguila marina a Espanya.

El Govern aprova un conveni per protegir el mol·lusc més amenaçat d’Espanya

En l’actualitat la nàiade auriculada (cloïssa de riu) es troba present només en la conca del riu Ebre, on les seves poblacions han disminuït dràsticament des de principis de segle XX.

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat un conveni per a la protecció de la nàiade auriculada. Aquest acord, subscrit entre el Ministeri, l’Organisme Autònom Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la Comunitat Foral de Navarra i la Comunitat Autònoma d’Aragó, busca protegir aquest mol·lusc, el més amenaçat d’Espanya.

La nàiade auriculada, també coneguda com a margaritona, és un dels mol·luscs d’aigua dolça més escassos al nostre país. En l’actualitat es troba present únicament a la conca del riu Ebre i en quatre de les seves comunitats autònomes-Navarra, la Rioja, Aragó i Catalunya. Per aquesta raó, es troba inclosa en la categoria “en perill d’extinció” dins del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades i declarada “en situació crítica” per l’Ordre TEC / 1078/2018, de 28 setembre, per la qual es declara d’interès general les obres i projectes encaminats a la seva recuperació.

El conveni aprovat articula la col·laboració entre els diferents organismes implicats en actuacions per a la conservació de la nàiade. La mesura més destacable de l’acord és la creació d’un centre de cria i recuperació de la Margaritifera, una vegada que les tècniques de reproducció ex situ s’han anat perfeccionant gràcies a investigacions desenvolupades al llarg de l’última dècada.

Actuacions en favor de l’espècie

Per a això, el MITECO realitzarà les actuacions necessàries per a la construcció de centre i procedirà a la contractació o encàrrec a mitjà propi dels treballs de redacció de projecte i edificació del complex. Per la seva banda, la Confederació Hidrogràfic de l’Ebre es compromet a aportar els terrenys i infraestructures necessàries per a dur endavant l’obra.

Espanya treballa des de 2007 en la protecció de la nàiade auriculada a través de l’Estratègia per a la seva conservació. Aquest document recull les línies bàsiques d’actuació i mesures per a la conservació de l’espècie, i serveix com a exponent de les actuacions que les diferents administracions públiques estan duent a terme de forma ininterrompuda a favor de l’espècie i, d’altra banda, com a referent per elaborar o revisar els Plans de Recuperació de les comunitats autònomes. El seu objectiu és promoure les accions necessàries per disminuir significativament la seva elevada probabilitat d’extinció, així com aturar i invertir l’actual procés de regressió de l’espècie controlant les seves amenaces.

https://www.miteco.gob.es/es/prensa/210713ndpconvenioproteccionnayadeauriculada_tcm30-529262.pdf