Entrades

La població de linx ibèric bat un nou rècord amb més de 1.365 exemplars

La població de linx ibèric el 2021 ha crescut gairebé un 23% respecte al cens de l’any anterior (2020).

La població del Lynx pardinus ha batut un nou rècord. Actualment, entre adults, subadults i cadells nascuts el 2021 sumen un total de 1.365 exemplars censats. Aquestes són les xifres que mostra l’informe anual del grup de treball del linx, que coordina el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).

La xifra actual de linx suposa la millor dada registrada de poblacions ibèriques de l’espècie i representa un increment de gairebé un 23% respecte al cens de l’any 2020, quan es van comptabilitzar 1.111 individus. Tot i haver superat la situació més crítica, l’espècie continua considerada oficialment ‘en perill d’extinció’, segons el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

“Malgrat les dades positives, el linx ibèric continua considerat oficialment en perill d’extinció”

L’estudi publicat pel MITECO mostra que la població de linxs ibèrics segueix la tendència ascendent dels darrers anys. L’èxit del programa de conservació d’aquest animal és un dels més reeixits del món en felins i es constata considerant que fa dues dècades el nombre d’exemplars comptabilitzats era inferior a 100.

Dels 13 nuclis poblacionals registrats a la Península Ibèrica el 2021, 12 es troben ubicats a Espanya, amb 1.156 exemplars. Dentre aquests 12 nuclis espanyols, 5 se situen a Andalusia (amb 519 individus), 3 a Castella-la Manxa (473 individus) i 4 a Extremadura (164 exemplars).

Així, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma espanyola que lidera les dades poblacionals, amb gairebé la meitat dels exemplars repartits per tot el país. No obstant això, l’increment poblacional més gran es registra a Castella-la Manxa, comunitat on l’augment poblacional ronda el 45% en un sol any.

“Andalusia lidera les dades poblacionals del linx, amb gairebé la meitat dels exemplars”

El 2021 es van comptabilitzar 500 naixements de 277 femelles reproductores. La productivitat global, entesa com el nombre de cadells nascuts per femella reproductora o territorial, va ser de 1,8 per a Espanya, i de 2,3 per a Portugal. Per a les comunitats autònomes espanyoles les ràtios de cadells nascuts per femella van ser d’1,4 a Andalusia, 2,4 a Castella-la Manxa, i 1,4 a Extremadura.

Aquesta evolució general mostra la trajectòria favorable de l’espècie, fet que allunya el gran felí ibèric del risc crític de desaparició. Tot i això, les dades censals evidencien també la necessitat de mantenir la cautela sobre el futur de l’espècie, donar continuïtat als programes de conservació, i afavorir la implementació de mesures que contribueixin a la millora de les diferents poblacions del linx ibèric en ambdós països.

Un paper essencial de la cria en captivitat

Juntament amb les actuacions de gestió de l’hàbitat i de protecció dels linxs davant les pressions existents al medi natural, el programa de conservació ex situ del linx ibèric ha tingut un paper essencial per assolir aquestes xifres positives. El programa comprèn les feines de cria en captivitat i la reintroducció d’exemplars.

Aquest treball es desenvolupa en el marc del Memoràndum d’Enteniment per a l’aplicació de l’Estratègia de Conservació del Llinç ibèric a Espanya, subscrit entre el MITECO i les comunitats autònomes d’Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Portugal també participa activament en aquest programa.

Mor un altre linx ibèric atropellat als voltants del Parc Natural de Doñana

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia ha confirmat que dilluns passat 1 de novembre un linx ibèric va morir atropellat a la carretera dels Pinars d’Aznalcázar (Sevilla), als voltants del Parc Natural de Doñana.

Segons ha informat Ecologistes en Acció, es tracta del cinquè exemplar de linx ibèric atropellat a la població de Doñana-Aljarafe des de començament del 2021, mantenint-se la mort per atropellament com la primera causa no natural de la mort d’aquest animal, amb un 32%, davant del furtivisme, que és la causa d’un 24% de les morts no naturals.

Després d’aquesta nova mort, l’organització ecologista ha comunicat que sol·licitaran al president de la Junta d’Andalusia “que s’impliqui en la conservació d’aquest felí únic al món, que es troba en perill d’extinció, i que coordini les dues conselleries competents, perquè enfoquin els seus esforços amb caràcter d’urgència en la correcció de tots els punts negres i la permeabilització de totes les carreteres i camins asfaltats, més que no pas en la qüestió secundària de si es rebaixa o no de categoria de protecció”.

L’associació, per tant, demanarà per enèsima vegada a l’Administració andalusa que “emprengui un pla eficient de mesures per evitar els atropellaments del linx ibèric, amb una moratòria per a noves carreteres, plans de control de velocitat eficients i l’actuació immediata per propiciar les bones pràctiques de conducció de vehicles als punts negres identificats”.

Ecologistes en Acció ha lamentat que inverteixen “molts milions d’euros anuals a la cria en captivitat de linx ibèric per alliberar-los al medi natural, però som incapaços d’evitar que siguin atropellats en un dels dos nuclis consolidats i primigeni de conservació de l’espècie , Doñana”.

Un màxim històric per a l’espècie del linx ibèric en perill de recessió

El mes de juny passat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va anunciar que la temporada de cria del linx ibèric durant aquest any va finalitzar amb el naixement de 23 nous cadells als centres de cria de L’Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i al de Zarza de Granadilla (Càceres), ambdós centres gestionats per l’Organisme Autònoma de Parcs Nacionals.

Entre els exemplars de Lynx pardinus nascuts aquesta temporada, hi ha quinze mascles i vuit femelles. D’aquests 23 cadells, 12 (10 mascles i 2 femelles nascuts en quatre ventrades diferents) es troben a les instal·lacions de Zarza de Granadilla i els 11 cadells restants (5 mascles i 6 femelles) es troben al centre de cria ubicat al Parc Nacional de Doñana, provinent de quatre cadellades més.

El grup de treball del linx, coordinat pel MITECO, ha ofert al seu darrer informe el millor balanç en dues dècades de l’estat de les poblacions de linx ibèric. Fruit dels esforços conjunts de conservació del linx ibèric els últims anys, l’estudi mostra que la població de linx a Espanya i Portugal ha arribat a la suma de 1.111 exemplars censats als dos països, segons dades del 2020.

Aquesta xifra constitueix el màxim numèric registrat des que hi ha programes de seguiment de l’espècie i suposa un augment significatiu, tenint en compte que l’any 2002 es van comptabilitzar menys de 100 exemplars, cosa que el situa com un dels programes de conservació de felins més reeixit del món. Una victòria de conservació que ni de bon tros es pot veure truncada pels atropellaments a les carreteres.

El Zoo de Barcelona reintrodueix diversos exemplars d’espècies autòctones amenaçades

El Zoo de Barcelona, seguint el seu Nou Model, ha esdevingut una institució científica referent pel que fa a la recerca i conservació de la fauna autòctona. La tasca realitzada en aquest camp s’ha vist culminada els últims dies amb la reintroducció al seu medi natural d’exemplars de tres de les espècies autòctones sobre les quals el Zoo manté projectes de conservació: una tortuga de rierol, el tritó del Montseny i la tortuga mediterrània, catalogades com a espècies en perill per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

“El Nou Model de Zoo apunta sobretot a la funció de la conservació de la natura i la preservació de les espècies que es troben en perill d’extinció. En aquest marc, un volíem comunicar que el Zoo de Barcelona ha alliberat en els seus hàbitats naturals diversos exemplars de diverses espècies. La funció del Zoo s’està mostrant com molt efectiva amb la conservació d’espècies en perill d’extinció. Per tant, el Zoo no només pot fer sensibilització i educació en la necessitat de conservar la natura i els seus hàbitats, sinó que també pot aconseguir la reintroducció d’espècies dins els seus hàbitats”, ha declarat Laia Bonet, tinenta d’Alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana a l’Ajuntament de Barcelona.

La setmana passada es va realitzar l’alliberament de 27 exemplars de tortuga de rierol als espais naturals protegits de cal Tet-ca l’Arana i del Remolar-Filipines, en el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie impulsat pel Zoo i el Consorci dels espais naturals del Delta del Llobregat l’any 2012. És el quart any consecutiu que es realitza un alliberament d’aquesta espècie. Enguany, 20 dels exemplars han estat nascuts al Zoo, i el grup s’ha completat amb 7 provinents del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), que també col·labora amb el projecte.

Cada tortuga estava marcada amb un codi específic al marge de la closca o un xip, el que permetrà avaluar la seva adaptació a la natura. Com a novetat, 12 dels exemplars alliberats duran un dispositiu GPS a la closca, que enregistrarà la seva posició i temperatura corporal. Aquests emissors permetran fer un seguiment del moviment de les tortugues i oferiran informació valuosa sobre aspectes com la dispersió, la tipologia dels hàbitats seleccionats o els corredors utilitzats.

Fruit del conveni de col·laboració, el 2012 es va adequar una instal·lació al Zoo que recrea una bassa amb vegetació aquàtica autòctona, on es va col·locar una població reproductora de tortugues d’aigua i es va instal·lar senyalització informativa del projecte i del delta del Llobregat. Les primeres cries van néixer el 2014 i el 2016 es va produir el primer alliberament per reforçar les poblacions naturals al Delta.

El Tritó del Montseny, un amfibi català en situació de vulnerabilitat extrema

També durant aquests dies s’ha treballat en la reintroducció del Tritó del Montseny i des del Zoo s’han enviat 58 larves, d’un total de 500 exemplars, de la varietat occidental de l’espècie per a fer un nou alliberament al seu hàbitat natural. Els mesos de maig i juny d’aquest mateix any, ja es van reintroduir 328 exemplars, i des de la posada en marxa del projecte LIFE Tritó Montseny, se n’han alliberat uns 1.500.

LIFE Tritó Montseny té com a objectius mantenir un reservori genètic als diferents  centres de cria per garantir el futur de l’espècie i augmentar la seva àrea de distribució amb l’alliberament d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys. El projecte està coordinat per la Diputació de Barcelona, i compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i del propi Zoo de Barcelona.

En l’última reunió tècnica del projecte, es va fer seguiment de les poblacions reintroduïdes, els centres van presentar els resultats de la cria dels tritons i es va analitzar la situació genètica de la població ex situ, com a punt de partida per a elaborar un Pla de Reintroducció annex al pla general de recuperació de l’espècie.

 La tortuga mediterrània, tercera espècie en perill reintroduïda

El dimecres 27 d’octubre es va fer l’alliberament de 51 exemplars de tortuga mediterrània, 16 de les quals nascudes al Zoo l’any 2020. En aquest cas, l’alliberament s’ha realitzat a la vall de Bovera, a Les Garrigues, en col·laboració amb l’Associació Trenca, amb la novetat que es farà seguiment dels exemplars amb gossos ensinistrats. Aquest alliberament s’integra dins del pla de recuperació de l’espècie que realitza el Centre de recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya (CRARC), sota la direcció de la Generalitat de Catalunya.

Prop de noranta parelles de rosseta crien a Espanya durant la present temporada

La rosseta, una de les set espècies en situació crítica a Espanya, ha incrementat considerablement el seu nombre de cries durant aquesta temporada, principalment en aiguamolls de la Comunitat Valenciana i Andalusia.

El projecte LIFE rosseta, que coordina la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha donat a conèixer els resultats de la temporada de cria d’aquesta espècie, catalogada ‘en perill crític’ a Espanya i com ‘vulnerable’ a nivell mundial.

Entre la Comunitat Valenciana i Andalusia, zones prioritàries per a l’espècie i regions d’actuació del projecte, s’han comptabilitzat un total de 87 parelles reproductores, una xifra molt positiva en comparació amb anys anteriors. En concret, en els aiguamolls valencians s’han observat 40 parelles d’aquesta espècie, gairebé el doble que el 2020 i molt per sobre de 2019, quan es van comptabilitzar únicament 17 parelles amb cries.

A més, s’han censat un total de 300 pollastres, una de les majors xifres dels últims anys. Per ara, només s’ha comprovat la cria en zones humides on s’han realitzat soltes d’exemplars com a part de les actuacions de reintroducció i cria en captivitat dutes a terme en el marc del projecte. Es tracta de les zones humides de la Marjal dels Moros, del Parc Natural de l’Albufera, de Clot de Galvany, del Parc Natural del Fondo i del Parc Natural de les Salines de Santa Pola.

Rosseta amb dos cries/Óscar Aldeguer/Tragsatec

Aiguamolls a Andalusia

A Andalusia, els resultats d’aquesta temporada de reproducció sumen 47 parelles amb cries, una xifra superior a les anteriors, amb 13 parelles amb pollastres el 2020 i 31 el 2019. El nombre de pollastres registrats ha estat de 356.

Entre els factors que expliquen aquesta bona temporada de cria, destaquen el maneig de l’aigua que s’ha dut a terme a la Devesa de Baix (Sevilla) i a Fuente de Piedra (Màlaga), que han permès mantenir els nivells d’aigua i assegurar la seva presència a l’estiu, el que ha propiciat la seva reproducció.

Els altres aiguamolls andalusos on la rosseta ha criat són llocs manejats, salines o maresmes el nivell d’aigua no depèn de les precipitacions. Entre ells es troben diverses zones de Doñana i altres zones humides de Cadis, Almeria, Sevilla i Màlaga.

“La rosseta, una espècie en situació crítica a Espanya”

La rosseta és una de les set espècies en situació crítica a Espanya. Fins a mitjans de segle XX abundava en els aiguamolls costaners mediterranis, especialment a Doñana, però en les últimes dècades el seu declivi ha estat tan dràstic que aquesta espècie d’interès comunitari està en perill crític.

Es tracta d’una espècie d’au migratòria que, després de reproduir-se en els nostres aiguamolls, emprèn un viatge a les seves casernes d’hivernada, a l’Àfrica, on el projecte també continuarà amb el seguiment de les seves poblacions.

Reintrodueixen nou exemplars d’àguila marina a Astúries, una “espècie extingida” a Espanya

La reintroducció dels nous exemplars d’àguila marina forma part del Projecte Pigargo, que té com a objectiu la recuperació d’aquesta rapinyaire catalogada oficialment com “espècie extingida” a Espanya.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha informat del procés de reintroducció de nou àguiles marines, una au rapinyaire extinta a Espanya. Des d’aquesta setmana, aquests nou exemplars viuran en una gàbia gran ubicada a Pimiango, al municipi de Ribadedeva (Astúries), per aclimatar-se al nou medi. Un cop acabi aquest període d’adaptació, s’obrirà la porta de les gàbies i les rapinyaires quedaran en llibertat.

Aquesta acció forma part del Projecte Pigargo, una iniciativa impulsada per l’associació conservacionista GREFA amb la col·laboració del MITECO, el Govern del Principat d’Astúries, l’Ajuntament de Ribadedeva i el Govern de Cantàbria. El projecte té com a objectiu que l’àguila marina, inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, torni a tenir població reproductora a Espanya.

Per això, durant 2021 s’ha posat en marxa una fase experimental que s’espera que tingui continuïtat en els propers anys. La primera actuació del projecte ha estat el trasllat des de Noruega a Espanya de nou àguiles marines nascudes aquest any en el seu hàbitat natural. Aquests joves exemplars van arribar a Madrid amb avió el passat 29 de juny i, després d’una completa revisió veterinària i un període d’observació, avui han estat traslladades a la localitat de Pimiango, situada a la costa oriental asturiana.

Reintroducció de l’àguila marina al nord peninsular – MITECO

Les aus han estat introduïdes en un recinte especial amb aspecte de gàbia de grans dimensions on passaran una temporada aclimatant-se a la zona i socialitzant entre elles, mentre són alimentades i vigilades pels tècnics del projecte.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic monitoritzarà els moviments d’aquestes aus gràcies a la col·locació d’emissors GPS, el que permetrà obtenir informació sobre la seva activitat quan, aproximadament a la tardor, siguin alliberades definitivament.

Programes de reintroducció a Espanya

L’àguila marina està inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, un registre aprovat el 2018 per la Conferència Sectorial del Medi Ambient que inclou els animals i plantes que, després de desaparèixer a Espanya, poden ser objecte de projectes de reintroducció autoritzats per les administracions competents.

Entre aquests projectes figuren vuit espècies d’au, sent una d’elles l’àguila marina. En concret, aquest Projecte Pigargo és el segon programa de reintroducció que es desenvolupa al Principat d’Astúries i Cantàbria, sumant-se a la iniciativa per a la reintroducció del Trencalòs, al Parc Nacional dels Pics d’Europa.

En aquesta primera fase del programa s’analitzarà minuciosament l’evolució dels exemplars quant a la seva adaptació i integració en l’ecosistema. Si és favorable, el Projecte Pigargo tindrà la seva continuïtat amb l’alliberament anual de fins a vint exemplars durant almenys set anys, per tal d’establir en el futur una població reproductora de l’àguila marina a Espanya.