Arxiu d'etiquetes per: animals en perill d’extinció

Capten imatges després de més de 50 anys del mamífer carnívor més amenaçat de la fauna de Catalunya

Fa més de 50 anys que no es detectava la presència d’aquesta espècie en perill d’extinció a Catalunya.

Fet històric a Catalunya. El passat mes de juny es va captar per primera vegada en més de 50 anys una imatges que evidencien la presència d’un exemplar de turó europeu a la Vall D’Aran. Aquest animal, també conegut com a fura salvatge, és un carnívor poc conegut i actualment molt amenaçat a la Península Ibèrica que va tenir molta presència a Catalunya fins a mitjans del segle XX.

L’enregistrament de les imatge s’emmarca en el projecte de seguiment de mesocarnívors que estan duent a terme el Grup Felis de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i la Fundació Barcelona Zoo, i que a la Vall d’Aran compta amb el suport del Consell General de l’Aran i la col·laboració de voluntaris de l’Associació Aran pera Natura. Aquí podeu observar el vídeo del turó a la Vall d’Aran:

Per poder portar a terme aquest projecte s’han establerts més d’una trentena d’estacions de seguiment a diferents punts del territori català i cadascuna d’elles disposa de 12 càmeres de parany fotogràfic. Les imatges han estat captades en una parcel·la de la Fundació Barcelona Zoo que disposa d’una d’aquestes càmeres. La darrera constància d’aquesta espècie amenaçada en aquesta zona del Pirineu és dels anys 60.

El turó europeu, una espècie amenaçada a Catalunya

EL turó europeu està classificat com a espècie en perill d’extinció segons el nou Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya. Aquesta és la màxima categoria d’amenaça que contempla el catàleg i, per tant, el situa com el mamífer carnívor més amenaçat de la fauna de Catalunya.

Durant els darrers 30 anys, la població d’aquesta espècie i la seva àrea de distribució s’ha reduït dràsticament fins a arribar a la situació actual, en què el turó habita únicament en alguns punts de les comarques de Girona, a les planes de l’Alt i Baix Empordà i, de manera testimonial, a les capçaleres del riu Ter, a la comarca del Ripollès.

Partint d’aquesta situació, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Barcelona Zoo i l’Associació Trenca van fundar l’any 2018 el projecte TuroCat, amb l’objectiu de revertir una situació que apropa el turó a la seva extinció a Catalunya.

Un dels objectius principals d’aquest projecte és la reintroducció d’aquesta espècie amenaçada a zones on ha desaparegut, així com el seu reforç poblacional a àrees on encara hi ha individus. El projecte TuroCat es nodreix del seguiment de mamífers que es fan dins del marc d’altres projectes com el programa de seguiment de mesocarnívors del Grup Felis.

La Fundació Barcelona Zoo posa en marxa equips multidisciplinaris amb l’objectiu de planificar i realitzar projectes de conservació ex situ (EEP) i en el propi medi, amb la col·laboració de centres de recerca, administracions, ONG de referència i la comunitat científica. Projectes com els de la reintroducció del turó, el tritó o el ferreret avalen aquesta trajectòria.

La població de l’àliga imperial ibèrica es recupera i puja un 53% a l’últim lustre

L’àliga imperial ibèrica es recupera després d’estar en perill d’extinció i actualment compta amb 841 parelles reproductores a la Península Ibèrica.

La població de l’àliga imperial ibèrica continua en vies de recuperació. El grup de treball d’aquesta espècie, integrat per representants d’administracions ambientals d’Espanya i Portugal, ha publicat els resultats del seguiment i treballs de conservació d’un dels animals més emblemàtics de la fauna espanyola.

Segons l’informe presentat, entre el 2021 i el 2022 es van censar un mínim de 841 parelles d’àligues imperial ibèrica, 821 a Espanya i 20 estimades a Portugal. Aquestes dades suposen un increment del 53% de la població des del 2017, any en què es va recopilar un cens a nivell ibèric amb un total de 536 parelles.

Un creixement concentrat en cinc comunitats autònomes

L’espècie es continua distribuint per cinc comunitats autònomes espanyoles, amb un total de 21 províncies amb ocupació. A partir del 2018, Granada, Conca i Palència ja tenen parelles reproductores d’aquest animal. Castella-la Manxa és la comunitat autònoma que acull més parelles reproductores. El 2022 es van censar 396 territoris d’àliga imperial ibèrica, fet que suposa el 47% del total existent a Espanya.

Andalusia també ha experimentat un increment molt important de parelles, des de les 70 registrades el 2011 a les 136 comptabilitzades el 2022, amb una notable ampliació a les serres Subbètiques i la província de Granada. A Castella i Lleó compten amb 131 parelles en clara tendència expansiva, principalment al nord de la regió.

La Comunitat de Madrid també alberga una elevada densitat d’àligues imperials ibèriques, arribant a les 83 parelles el 2022. A Extremadura ha augmentat la població, encara que a un ritme menor, acollint el 2022 un total de 75 parelles. Per part seva, Portugal informa d’un mínim de 17 parelles al seu territori, estimant-se la presència possible de 20, principalment distribuïdes per la regió de l’Alentejo i en àrees limítrofes amb Extremadura.

Recuperació amb èxit de l’espècie

La població reproductora de l’àliga imperial ibèrica ha mostrat una tendència a l’alça des que es van iniciar els treballs de seguiment i conservació i després de la seva inclusió al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. El primer cens de l’espècia, realitzat el 1974, només va comptabilitzar 39 parelles. L’any 2022 se’n van comptabilitzar 841, mentre que el 2023 es preveu actualitzar un nou cens complet que permeti confirmar la tendència creixent de l’espècie.

El control i la recuperació amb èxit de l’espècie ha estat possible gràcies a la tasca desenvolupada per administracions públiques, propietaris de finques privades, entitats conservacionistes i investigadors. La contribució financera del programa LIFE de la Unió Europea també va suposar el 1990 un impuls important per millorar el coneixement d’aquesta espècie i les amenaces que afronta, així com per desenvolupar un programa coordinat d’actuacions a Espanya.

Tot i aquests resultats positius, encara és important continuar mantenint els esforços de seguiment i investigació, d’inversió d’acord amb les esteses, de protecció d’àrees crítiques davant transformacions de l’hàbitat per implantació de desenvolupaments energètics i de conciliació de les pràctiques desenvolupades al medi rural.

Com que es tracta d’una espècie endèmica, Espanya i Portugal tenen la màxima responsabilitat global per assegurar la conservació d’aquesta espècie considerada prioritària en el conjunt de normes i convenis internacionals sobre conservació de la biodiversitat.

El Zoo de Barcelona col·labora en la reintroducció de l’amenaçat Ibis Eremita a la província de Cadis

Actualment, només hi ha 700 individus d’Ibis Eremita en llibertat, una xifra que ha augmentat les últimes dècades gràcies als programes de conservació.

Durant aquest mes de novembre, dos exemplars mascles d’Ibis Eremita nascuts al Zoo de Barcelona han estat alliberats a Vejer de la Frontera, un municipi de la província de Cadis. Es tracta d’un exemplar d’ocell propi de la Conca del Mediterrani que es troba en perill d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Els exemplars introduïts a Cadis van deixar Barcelona a principis d’octubre. Abans de la seva reintroducció al medi natural, els dos ocells han passat una quarantena al Zoobotànic de Jerez i unes setmanes d’adaptació a una finca de Vejer de la Frontera, des d’on es planifiquen els alliberaments en petits grups diaris per afavorir l’assimilació a els grups en llibertat.

Els dos exemplars d’Ibis Eremita alliberats a Cadis porten emissors GPS finançats per la Fundació Barcelona ZOO, que s’encarregarà d’ajudar a valorar l’èxit de la reintroducció d’aquesta espècie amenaçada al territori gaditana.

El Zoo de Barcelona va incorporar aquesta mena d’ocell l’any 2019 per la recomanació de la coordinadora del Programa Europeu d’Espècies a Perill EEP. Van ser, concretament, quatre mascles procedents del Zoo de Stuttgart (Alemanya) i quatre femelles del Nordens Ask (Suècia), que van tenir les primeres creies el 2021.

Els darrers exemplars en llibertat, uns 700, es troben al sud-est del Marroc, i han desaparegut a la pràctica del Pròxim Orient i d’Europa, on fins a finals del segle XVIII es podien trobar fins i tot als països envellits de l’àmbit mediterrani, com Àustria, Hongria o Suïssa.

La població actual es distribueix en dos grans nuclis majoritaris: el més abundant és sedentari i viu a les costes del Marroc. L’altre, més escàs, és migratori i es desplaça entre Síria i Etiòpia. L’hàbitat més habitual d’aquestes aus són les zones àrides amb penya-segats on s’estableixen les colònies de cria. Aquests ocells s’alimenten principalment d’insectes i de petits vertebrats (amfibis, rèptils i petits mamífers).

S’alliberen els primers exemplars de turó europeu criats en captivitat a l’Espai Raimat Natura de Lleida

L’objectiu d’aquest projecte pilot és avaluar l’adaptació dels turons nascuts en captivitat a les poques zones on subsisteix aquesta espècie en perill d’extinció a Catalunya.

En el marc del projecte TuroCat de recuperació del turó europeu a Catalunya s’ha endegat una prova pilot de reintroducció d’aquesta espècie a la demarcació de Lleida. Aquesta prova s’ha dut a terme amb individus procedents del programa en captivitat que ha posat en marxa el projecte, amb la col·laboració del Centre de Fauna del Pont de Suert del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. És el primer cop que s’alliberen al medi natural turons prèviament criats en captivitat.

En concret, aquesta iniciativa es desenvolupa en col·laboració amb Raimat Natura, a Lleida, on s’han alliberat set turons. Es tracta d’un espai natural de 700 hectàrees on conviuen en plena harmonia centenars d’aus aquàtiques, rapinyaires en perill d’extinció, mamífers i els conreus de vinya ecològica del celler Raimat. Des de maig de 2021, és un espai obert al públic de forma gratuïta per tal que tothom pugui descobrir la seva rica biodiversitat.

Alliberació a l’espai Raimat Natura de Lleida dels primers exemplars de turó europeu criats en captivitat/Ajuntament de Barcelona

El turó és un depredador de conills, un problema molt greu per a l’agricultura, precisament a la zona de Lleida. La prova pilot també avaluarà el grau d’aclimatació d’exemplars nascuts en captivitat, a l’hora de testar la seva interacció amb el conill, espècie que pràcticament consumeix en exclusiva aquestes zones, juntament amb amfibis, rates i altres rosegadors.

També s’han alliberat sis exemplars més a l’Alt Empordà, on hi ha les poblacions més importants d’aquesta espècie en perill d’extinció. Els exemplars alliberats duen un emissor per fer-ne seguiment i estudiar la seva adaptació al medi.

Aquesta prova pilot s’inscriu en el marc d’una iniciativa més àmplia per disposar d’un estoc reproductor i criar aquesta espècie en perill d’extinció amb captivitat per posteriorment alliberar-les al medi. Així mateix, també s’està treballant per obtenir exemplars salvatges i transposar-los a les zones de Catalunya on cal recuperar aquest animal.

Es tracta d’un projecte pioner de cria i reintroducció que tindrà continuïtat els pròxims anys per reforçar les poblacions de turons en altres àrees marcades pels científics del projecte TuroCat, fruit del seguiment continuat que es fa per avaluar l’evolució de l’espècie. Tornar a connectar les poblacions de turons i evitar l’aïllament genètic és vital per al futur de l’espècie a Catalunya.

El turó europeu, una espècie en perill d’extinció

El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, aprovat aquest darrer mes d’octubre del Govern de Catalunya, classifica el turó europeu com a espècia en perill d’extinció. De fet, és un dels mamífers més amenaçats a la nostra fauna. Durant els darrers 30 anys, els seus efectius i la seva àrea de distribució s’han reduït dràsticament fins a arribar a la situació actual, en què l’espècie habita únicament en alguns punts de les planes de l’Alt Empordà i, de manera testimonial, a les capçaleres del riu Ter, al Ripollès.

El projecte TuroCat de recuperació del turó europeu a Catalunya va néixer el 2018 i compta amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Fundació Barcelona Zoo i la Fundació Trenca.

Neix un nou exemplar d’una espècie animal molt amenaçada al Zoo de Barcelona

La cria d’orangutan va néixer el passat mes de maig i es troba en perfecte estat en salut.

Arriben bones noticies des del Zoo de Barcelona. El passat 15 de maig va néixer una nova cria d’orangutan de Borneo. Es tracta de la tercera filla de la Jawi, una orangutan de 25 anys que també va néixer al Zoo. La cria es troba en perfecte estat de salut i ja se l’ha pogut veure agafada a la mare i alletant-se.

El pare del nou exemplar és el Karl, el mascle reproductor del grup d’orangutans de Borneo del Zoo de Barcelona. Té 25 anys i va néixer a Dublín. Amb aquesta nova cria, el Zoo de la capital catalana ja compta amb un total de set exemplars d’aquesta espècie, que està en perill crític d’extinció al seu hàbitat natural.

El director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcon, destaca la importància de la nova cria d’orangutan de Borneo, tenint en compte que es tracta d’una espècie molt amenaçada i en perill crític segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

“És molt bona notícia tenint en compte l’aposta del Zoo per esdevenir un centre de preservació de la biodiversitat. La desforestació de les selves de Borneo i Sumatra provocada per la tala d’arbres i el cultiu d’oli de palma fa que aquesta espècie pateixi una important regressió. Per això és important el paper del Zoo de Barcelona i altres zoos dins dels programes de conservació Ex-situ de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA)”, ha declarat Alarcon.

El nou model del Zoo vol contribuir activament a la conservació, la recerca científica i la divulgació envers la fauna i els seus hàbitats naturals, amb especial èmfasi en la fauna mediterrània i les espècies en perill d’extinció. Tot això sota criteris de sostenibilitat i tenint sempre cura del benestar animal.

El Programa Europeu d’Espècies en Perill (EEP) també ha celebrat el naixement pel que implica a nivell de conservació de l’espècie i perquè ajudarà a conscienciar els visitants del Zoo de Barcelona de la necessitat de cuidar l’hàbitat natural de tots aquells animals que estan en perill greu d’extinció per l’acció humana.

Imatge del nou exemplar d’orangutan/Ajuntament de Barcelona