Tag Archive for: animals en perill d’extinció

S’alliberen els primers exemplars de turó europeu criats en captivitat a l’Espai Raimat Natura de Lleida

L’objectiu d’aquest projecte pilot és avaluar l’adaptació dels turons nascuts en captivitat a les poques zones on subsisteix aquesta espècie en perill d’extinció a Catalunya.

En el marc del projecte TuroCat de recuperació del turó europeu a Catalunya s’ha endegat una prova pilot de reintroducció d’aquesta espècie a la demarcació de Lleida. Aquesta prova s’ha dut a terme amb individus procedents del programa en captivitat que ha posat en marxa el projecte, amb la col·laboració del Centre de Fauna del Pont de Suert del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. És el primer cop que s’alliberen al medi natural turons prèviament criats en captivitat.

En concret, aquesta iniciativa es desenvolupa en col·laboració amb Raimat Natura, a Lleida, on s’han alliberat set turons. Es tracta d’un espai natural de 700 hectàrees on conviuen en plena harmonia centenars d’aus aquàtiques, rapinyaires en perill d’extinció, mamífers i els conreus de vinya ecològica del celler Raimat. Des de maig de 2021, és un espai obert al públic de forma gratuïta per tal que tothom pugui descobrir la seva rica biodiversitat.

Alliberació a l’espai Raimat Natura de Lleida dels primers exemplars de turó europeu criats en captivitat/Ajuntament de Barcelona

El turó és un depredador de conills, un problema molt greu per a l’agricultura, precisament a la zona de Lleida. La prova pilot també avaluarà el grau d’aclimatació d’exemplars nascuts en captivitat, a l’hora de testar la seva interacció amb el conill, espècie que pràcticament consumeix en exclusiva aquestes zones, juntament amb amfibis, rates i altres rosegadors.

També s’han alliberat sis exemplars més a l’Alt Empordà, on hi ha les poblacions més importants d’aquesta espècie en perill d’extinció. Els exemplars alliberats duen un emissor per fer-ne seguiment i estudiar la seva adaptació al medi.

Aquesta prova pilot s’inscriu en el marc d’una iniciativa més àmplia per disposar d’un estoc reproductor i criar aquesta espècie en perill d’extinció amb captivitat per posteriorment alliberar-les al medi. Així mateix, també s’està treballant per obtenir exemplars salvatges i transposar-los a les zones de Catalunya on cal recuperar aquest animal.

Es tracta d’un projecte pioner de cria i reintroducció que tindrà continuïtat els pròxims anys per reforçar les poblacions de turons en altres àrees marcades pels científics del projecte TuroCat, fruit del seguiment continuat que es fa per avaluar l’evolució de l’espècie. Tornar a connectar les poblacions de turons i evitar l’aïllament genètic és vital per al futur de l’espècie a Catalunya.

El turó europeu, una espècie en perill d’extinció

El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, aprovat aquest darrer mes d’octubre del Govern de Catalunya, classifica el turó europeu com a espècia en perill d’extinció. De fet, és un dels mamífers més amenaçats a la nostra fauna. Durant els darrers 30 anys, els seus efectius i la seva àrea de distribució s’han reduït dràsticament fins a arribar a la situació actual, en què l’espècie habita únicament en alguns punts de les planes de l’Alt Empordà i, de manera testimonial, a les capçaleres del riu Ter, al Ripollès.

El projecte TuroCat de recuperació del turó europeu a Catalunya va néixer el 2018 i compta amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Fundació Barcelona Zoo i la Fundació Trenca.

Neix un nou exemplar d’una espècie animal molt amenaçada al Zoo de Barcelona

La cria d’orangutan va néixer el passat mes de maig i es troba en perfecte estat en salut.

Arriben bones noticies des del Zoo de Barcelona. El passat 15 de maig va néixer una nova cria d’orangutan de Borneo. Es tracta de la tercera filla de la Jawi, una orangutan de 25 anys que també va néixer al Zoo. La cria es troba en perfecte estat de salut i ja se l’ha pogut veure agafada a la mare i alletant-se.

El pare del nou exemplar és el Karl, el mascle reproductor del grup d’orangutans de Borneo del Zoo de Barcelona. Té 25 anys i va néixer a Dublín. Amb aquesta nova cria, el Zoo de la capital catalana ja compta amb un total de set exemplars d’aquesta espècie, que està en perill crític d’extinció al seu hàbitat natural.

El director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcon, destaca la importància de la nova cria d’orangutan de Borneo, tenint en compte que es tracta d’una espècie molt amenaçada i en perill crític segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

“És molt bona notícia tenint en compte l’aposta del Zoo per esdevenir un centre de preservació de la biodiversitat. La desforestació de les selves de Borneo i Sumatra provocada per la tala d’arbres i el cultiu d’oli de palma fa que aquesta espècie pateixi una important regressió. Per això és important el paper del Zoo de Barcelona i altres zoos dins dels programes de conservació Ex-situ de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA)”, ha declarat Alarcon.

El nou model del Zoo vol contribuir activament a la conservació, la recerca científica i la divulgació envers la fauna i els seus hàbitats naturals, amb especial èmfasi en la fauna mediterrània i les espècies en perill d’extinció. Tot això sota criteris de sostenibilitat i tenint sempre cura del benestar animal.

El Programa Europeu d’Espècies en Perill (EEP) també ha celebrat el naixement pel que implica a nivell de conservació de l’espècie i perquè ajudarà a conscienciar els visitants del Zoo de Barcelona de la necessitat de cuidar l’hàbitat natural de tots aquells animals que estan en perill greu d’extinció per l’acció humana.

Imatge del nou exemplar d’orangutan/Ajuntament de Barcelona

La població de linx ibèric bat un nou rècord amb més de 1.365 exemplars

La població de linx ibèric el 2021 ha crescut gairebé un 23% respecte al cens de l’any anterior (2020).

La població del Lynx pardinus ha batut un nou rècord. Actualment, entre adults, subadults i cadells nascuts el 2021 sumen un total de 1.365 exemplars censats. Aquestes són les xifres que mostra l’informe anual del grup de treball del linx, que coordina el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).

La xifra actual de linx suposa la millor dada registrada de poblacions ibèriques de l’espècie i representa un increment de gairebé un 23% respecte al cens de l’any 2020, quan es van comptabilitzar 1.111 individus. Tot i haver superat la situació més crítica, l’espècie continua considerada oficialment ‘en perill d’extinció’, segons el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

“Malgrat les dades positives, el linx ibèric continua considerat oficialment en perill d’extinció”

L’estudi publicat pel MITECO mostra que la població de linxs ibèrics segueix la tendència ascendent dels darrers anys. L’èxit del programa de conservació d’aquest animal és un dels més reeixits del món en felins i es constata considerant que fa dues dècades el nombre d’exemplars comptabilitzats era inferior a 100.

Dels 13 nuclis poblacionals registrats a la Península Ibèrica el 2021, 12 es troben ubicats a Espanya, amb 1.156 exemplars. Dentre aquests 12 nuclis espanyols, 5 se situen a Andalusia (amb 519 individus), 3 a Castella-la Manxa (473 individus) i 4 a Extremadura (164 exemplars).

Així, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma espanyola que lidera les dades poblacionals, amb gairebé la meitat dels exemplars repartits per tot el país. No obstant això, l’increment poblacional més gran es registra a Castella-la Manxa, comunitat on l’augment poblacional ronda el 45% en un sol any.

“Andalusia lidera les dades poblacionals del linx, amb gairebé la meitat dels exemplars”

El 2021 es van comptabilitzar 500 naixements de 277 femelles reproductores. La productivitat global, entesa com el nombre de cadells nascuts per femella reproductora o territorial, va ser de 1,8 per a Espanya, i de 2,3 per a Portugal. Per a les comunitats autònomes espanyoles les ràtios de cadells nascuts per femella van ser d’1,4 a Andalusia, 2,4 a Castella-la Manxa, i 1,4 a Extremadura.

Aquesta evolució general mostra la trajectòria favorable de l’espècie, fet que allunya el gran felí ibèric del risc crític de desaparició. Tot i això, les dades censals evidencien també la necessitat de mantenir la cautela sobre el futur de l’espècie, donar continuïtat als programes de conservació, i afavorir la implementació de mesures que contribueixin a la millora de les diferents poblacions del linx ibèric en ambdós països.

Un paper essencial de la cria en captivitat

Juntament amb les actuacions de gestió de l’hàbitat i de protecció dels linxs davant les pressions existents al medi natural, el programa de conservació ex situ del linx ibèric ha tingut un paper essencial per assolir aquestes xifres positives. El programa comprèn les feines de cria en captivitat i la reintroducció d’exemplars.

Aquest treball es desenvolupa en el marc del Memoràndum d’Enteniment per a l’aplicació de l’Estratègia de Conservació del Llinç ibèric a Espanya, subscrit entre el MITECO i les comunitats autònomes d’Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Portugal també participa activament en aquest programa.

Mor un altre linx ibèric atropellat als voltants del Parc Natural de Doñana

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia ha confirmat que dilluns passat 1 de novembre un linx ibèric va morir atropellat a la carretera dels Pinars d’Aznalcázar (Sevilla), als voltants del Parc Natural de Doñana.

Segons ha informat Ecologistes en Acció, es tracta del cinquè exemplar de linx ibèric atropellat a la població de Doñana-Aljarafe des de començament del 2021, mantenint-se la mort per atropellament com la primera causa no natural de la mort d’aquest animal, amb un 32%, davant del furtivisme, que és la causa d’un 24% de les morts no naturals.

Després d’aquesta nova mort, l’organització ecologista ha comunicat que sol·licitaran al president de la Junta d’Andalusia “que s’impliqui en la conservació d’aquest felí únic al món, que es troba en perill d’extinció, i que coordini les dues conselleries competents, perquè enfoquin els seus esforços amb caràcter d’urgència en la correcció de tots els punts negres i la permeabilització de totes les carreteres i camins asfaltats, més que no pas en la qüestió secundària de si es rebaixa o no de categoria de protecció”.

L’associació, per tant, demanarà per enèsima vegada a l’Administració andalusa que “emprengui un pla eficient de mesures per evitar els atropellaments del linx ibèric, amb una moratòria per a noves carreteres, plans de control de velocitat eficients i l’actuació immediata per propiciar les bones pràctiques de conducció de vehicles als punts negres identificats”.

Ecologistes en Acció ha lamentat que inverteixen “molts milions d’euros anuals a la cria en captivitat de linx ibèric per alliberar-los al medi natural, però som incapaços d’evitar que siguin atropellats en un dels dos nuclis consolidats i primigeni de conservació de l’espècie , Doñana”.

Un màxim històric per a l’espècie del linx ibèric en perill de recessió

El mes de juny passat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va anunciar que la temporada de cria del linx ibèric durant aquest any va finalitzar amb el naixement de 23 nous cadells als centres de cria de L’Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i al de Zarza de Granadilla (Càceres), ambdós centres gestionats per l’Organisme Autònoma de Parcs Nacionals.

Entre els exemplars de Lynx pardinus nascuts aquesta temporada, hi ha quinze mascles i vuit femelles. D’aquests 23 cadells, 12 (10 mascles i 2 femelles nascuts en quatre ventrades diferents) es troben a les instal·lacions de Zarza de Granadilla i els 11 cadells restants (5 mascles i 6 femelles) es troben al centre de cria ubicat al Parc Nacional de Doñana, provinent de quatre cadellades més.

El grup de treball del linx, coordinat pel MITECO, ha ofert al seu darrer informe el millor balanç en dues dècades de l’estat de les poblacions de linx ibèric. Fruit dels esforços conjunts de conservació del linx ibèric els últims anys, l’estudi mostra que la població de linx a Espanya i Portugal ha arribat a la suma de 1.111 exemplars censats als dos països, segons dades del 2020.

Aquesta xifra constitueix el màxim numèric registrat des que hi ha programes de seguiment de l’espècie i suposa un augment significatiu, tenint en compte que l’any 2002 es van comptabilitzar menys de 100 exemplars, cosa que el situa com un dels programes de conservació de felins més reeixit del món. Una victòria de conservació que ni de bon tros es pot veure truncada pels atropellaments a les carreteres.

El Zoo de Barcelona reintrodueix diversos exemplars d’espècies autòctones amenaçades

El Zoo de Barcelona, seguint el seu Nou Model, ha esdevingut una institució científica referent pel que fa a la recerca i conservació de la fauna autòctona. La tasca realitzada en aquest camp s’ha vist culminada els últims dies amb la reintroducció al seu medi natural d’exemplars de tres de les espècies autòctones sobre les quals el Zoo manté projectes de conservació: una tortuga de rierol, el tritó del Montseny i la tortuga mediterrània, catalogades com a espècies en perill per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

“El Nou Model de Zoo apunta sobretot a la funció de la conservació de la natura i la preservació de les espècies que es troben en perill d’extinció. En aquest marc, un volíem comunicar que el Zoo de Barcelona ha alliberat en els seus hàbitats naturals diversos exemplars de diverses espècies. La funció del Zoo s’està mostrant com molt efectiva amb la conservació d’espècies en perill d’extinció. Per tant, el Zoo no només pot fer sensibilització i educació en la necessitat de conservar la natura i els seus hàbitats, sinó que també pot aconseguir la reintroducció d’espècies dins els seus hàbitats”, ha declarat Laia Bonet, tinenta d’Alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana a l’Ajuntament de Barcelona.

La setmana passada es va realitzar l’alliberament de 27 exemplars de tortuga de rierol als espais naturals protegits de cal Tet-ca l’Arana i del Remolar-Filipines, en el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie impulsat pel Zoo i el Consorci dels espais naturals del Delta del Llobregat l’any 2012. És el quart any consecutiu que es realitza un alliberament d’aquesta espècie. Enguany, 20 dels exemplars han estat nascuts al Zoo, i el grup s’ha completat amb 7 provinents del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), que també col·labora amb el projecte.

Cada tortuga estava marcada amb un codi específic al marge de la closca o un xip, el que permetrà avaluar la seva adaptació a la natura. Com a novetat, 12 dels exemplars alliberats duran un dispositiu GPS a la closca, que enregistrarà la seva posició i temperatura corporal. Aquests emissors permetran fer un seguiment del moviment de les tortugues i oferiran informació valuosa sobre aspectes com la dispersió, la tipologia dels hàbitats seleccionats o els corredors utilitzats.

Fruit del conveni de col·laboració, el 2012 es va adequar una instal·lació al Zoo que recrea una bassa amb vegetació aquàtica autòctona, on es va col·locar una població reproductora de tortugues d’aigua i es va instal·lar senyalització informativa del projecte i del delta del Llobregat. Les primeres cries van néixer el 2014 i el 2016 es va produir el primer alliberament per reforçar les poblacions naturals al Delta.

El Tritó del Montseny, un amfibi català en situació de vulnerabilitat extrema

També durant aquests dies s’ha treballat en la reintroducció del Tritó del Montseny i des del Zoo s’han enviat 58 larves, d’un total de 500 exemplars, de la varietat occidental de l’espècie per a fer un nou alliberament al seu hàbitat natural. Els mesos de maig i juny d’aquest mateix any, ja es van reintroduir 328 exemplars, i des de la posada en marxa del projecte LIFE Tritó Montseny, se n’han alliberat uns 1.500.

LIFE Tritó Montseny té com a objectius mantenir un reservori genètic als diferents  centres de cria per garantir el futur de l’espècie i augmentar la seva àrea de distribució amb l’alliberament d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys. El projecte està coordinat per la Diputació de Barcelona, i compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i del propi Zoo de Barcelona.

En l’última reunió tècnica del projecte, es va fer seguiment de les poblacions reintroduïdes, els centres van presentar els resultats de la cria dels tritons i es va analitzar la situació genètica de la població ex situ, com a punt de partida per a elaborar un Pla de Reintroducció annex al pla general de recuperació de l’espècie.

 La tortuga mediterrània, tercera espècie en perill reintroduïda

El dimecres 27 d’octubre es va fer l’alliberament de 51 exemplars de tortuga mediterrània, 16 de les quals nascudes al Zoo l’any 2020. En aquest cas, l’alliberament s’ha realitzat a la vall de Bovera, a Les Garrigues, en col·laboració amb l’Associació Trenca, amb la novetat que es farà seguiment dels exemplars amb gossos ensinistrats. Aquest alliberament s’integra dins del pla de recuperació de l’espècie que realitza el Centre de recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya (CRARC), sota la direcció de la Generalitat de Catalunya.