Arxiu d'etiquetes per: animals

Per què és beneficiós per als infants tenir un animal de companyia a casa?

Segons alguns estudis, els menors que conviuen amb un animal de companyia tenen un millor desenvolupament físic, emocional i social.

Els animals de companyia milloren la salut física i psicològica de les persones. Diferents estudis mèdics han confirmat que conviure amb un animal domèstic ajuda a reduir la pressió arterial i els nivells de cortisol. Així mateix, proporcionen un important suport social, contribueixen a disminuir el sentiment de solitud i milloren l’estat d’ànim de les persones. Però hi ha més… Per als nens i les nenes, conviure amb un animal és especialment profitós. Els gossos són els animals que més beneficis reporten sobre els infants.

Els gossos no són únicament grans companys de joc per als més joves, també faciliten el desenvolupament i aprenentatge d’unes certes habilitats socials i emocionals. Per a les famílies, l’animal de companyia ofereix una oportunitat per a conrear en els menors el sentit de la responsabilitat i de l’empatia, ja que depenen de nosaltres per a ser feliços. Però és important que els adults ensenyin als més petits a relacionar-se bé amb els seus animals i, sobretot, a respectar la seva necessitat d’una certa privacitat.

Segons un estudi publicat per la revista d’investigació mèdica Pedriatric Research, els nens d’entre dos i cinc anys que conviuen d’una manera activa amb un gos, és a dir, que participen en les seves rutines diàries, com el passeig i l’alimentació, mostren un major desenvolupament emocional i social.

El treball d’aquesta revista evidencia que els menors tenen un 30% menys de possibilitats de presentar problemes de conducta en comparació amb altres menors que no tenen cans. L’informe també subratlla el crucial paper que exerceixen els animals de companyia a l’hora de fomentar l’exercici físic i evitar el sedentarisme en els més joves.

D’acord amb una altra recerca impulsada per l’organització d’investigació i educació The Human Animal Bond Research Institute (HABRI), els menors de famílies amb gossos porten una vida més activa. Tan sols passejar amb l’animal suposa de mitjana sumar 29 minuts diaris d’exercici. Així, tenir un gos pot ajudar a combatre l’obesitat infantil, considerada com un dels problemes més greus del segle XXI per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Adoptar un animal: una decisió responsable

Recordem que incorporar un animal de companyia a casa i a la família és una decisió molt important que cal pensar molt bé. Abans de prendre la decisió final, et recomanem que et facis aquestes sis preguntes bàsiques. Si finalment decideixes introduir un gos o un gat a la teva llar, no compris, adopta. D’aquesta manera estaràs donant una segona oportunitat a un animal que es troba a un refugi municipal o una protectora i que ha viscut una mala experiència.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com

“Els caçadors entren a les meves terres sense cap autorització ni permís”

Animalados ha parlat amb una persona de la comarca del Ripollès que ha patit de manera reiterada atacs i abusos per part del col·lectiu de la caça. Tot i comunicar aquests conflictes a les autoritats, la persona afectada continua sense trobar una solució i vol compartir a través d’aquest mitjà de comunicació la llibertat d’actuació i la impunitat total que tenen els caçadors al seu territori.

La víctima d’aquests episodis, que ha demanat conservar la seva identitat davant de possibles represàlies, prové d’una família de pagesos en un municipi de la comarca catalana del Ripollès. Aquesta persona pertany a una família ecologista i animalista, realitat que segons comunica “no han entès mai els veïns i motiu pel qual des de sempre han tingut molts problemes amb els caçadors del seu municipi”.

El municipi on viu i té les seves terres aquesta persona és un dels més grans de Catalunya en extensió territorial i és pràcticament 100% de propietat privada. Per tant, la possibilitat de caçar dins aquestes terres depèn de la decisió particular dels propietaris. La persona afectada, que té caps de bestiar als seus terrenys, sempre s’ha mostrat absolutament en contra que el grup de caçadors de la zona pugui accedir a realitzar l’activitat cinegètica a la seva propietat, quedant així prohibida.

Tot i tenir vetat l’accés, la víctima declara que des de sempre ha tingut conflictes greus amb els caçadors del seu municipi amb “entrades sense permís a les seves terres, persecució al bestiar amb la conseqüent pèrdua i mort d’algun cap de bestiar, faltes de respecte a la seva persona, amenaces, etc.”. Episodis que ha compartit amb els Mossos d’Esquadra i amb els Agents Rurals i que, no obstant això, segons indica, mai no han tingut una resposta sancionadora o solució per part de les autoritats.

Aquesta persona comparteix també que l’ajuntament del seu municipi està al dia d’aquests lamentables episodis que ha hagut de viure. Tot i això, assegura que el consistori “mai s’ha volgut implicar en aquest tema, al·legant que és una qüestió privada”. Per tant, una vegada més, les autoritats han preferit rentar-se les mans i s’han desentès d’una realitat que sembla ser que no els interessa.

La caça en vedat privat, com ja hem dit, depèn de l’autorització dels propietaris per poder accedir a les terres. Aquest testimoni assegura que ni la seva persona ni els seus avantpassats “no van signar mai cap document concedint el beneplàcit d’efectuar la caça dins de la seva propietat. Ni tan sols amb un tracte de paraula”, una fórmula d’acord utilitzada antigament i que es manté vigent en algunes zones rurals de Catalunya.

La víctima explica que, en alguns municipis propers al seu, els caçadors exerceixen de manera altruista “perquè no tenen cap compensació econòmica o això diuen”. No obstant això, a la seva població els caçadors paguen una quantitat anual concreta per hectàrea de terra al seu propietari. “Cada cert temps, els caçadors donen un sobre amb diners als propietaris de les terres per poder accedir i caçar”. Un acord que, tal com ha especificat, mai no s’ha produït en el seu cas particular.

La conclusió que treu aquesta persona després de la seva experiència amb els caçadors és que es tracta d’un col·lectiu “corrupte, amb males pràctiques, amb diners negres pel mig, amb economia submergida, etc. I, sobretot, amb el consentiment de les autoritats, que no actuen i donen via lliure a les males praxis per part d’aquest conjunt”.

Tristament, l’experiència d’aquesta persona del Ripollès no és més que un exemple de moltes altres que pateixen constantment els abusos i les actituds d’un col·lectiu que té carta blanca per fer i desfer amb total impunitat. No podem oblidar tampoc el maltractament animal sistemàtic procedent dels caçadors, que són responsables de gran part de l’abandonament de gossos any rere any a Espanya i Catalunya.

“Qualsevol persona pot ajudar i fer un voluntariat en una protectora danimals”

“És dissabte al matí, agafo la bicicleta i em dirigeixo als afores de Xàtiva. Chechu, Star i Gordon m’esperen impacients, avui és el dia de passeig. Ja fa dos anys que soc voluntari al refugi d’animals del poble on visc. La meva feina és ajudar en allò que em necessitin i tenir cura d’aquests gossets el temps que estiguin amb nosaltres mentre busquem una nova família on gaudir d’una segona oportunitat. Soc José Fonollosa i això és Diario de un Refugio”.

Així comença Diario de un Refugio, l’última obra de José Fonollosa, dibuixant i professional del còmic nascut a Vinaròs (Castelló) l’any 1975. Fonollosa ha atès amablement Animalados per explicar-nos amb més detalls per què són tan importants els animals tant a la seva vida personal com a moltes de les seves obres.

Què vols transmetre als teus lectors amb la teva darrera obra, Diario de un Refugio?

Diario de un Refugio realment neix a conseqüència de la pandèmia i del confinament. Quan es van obrir les restriccions i vam poder tornar al carrer, mentalment, un pas important per a mi va ser el retorn com a voluntari a la protectora SPAX de Xàtiva, on col·laboro des de l’any 2018. Aquest ressorgir tan important em va obrir de nou la inspiració i vaig decidir crear aquest còmic.

A Diario de un Refugio explico a través de vinyetes les experiències i els aprenentatges del dia a dia a la protectora. Amb un toc d’humor intento explicar com es treballa en un refugi i com s’ajuda els animals abandonats a buscar una nova llar. En definitiva, explico experiències reals viscudes i procuro explicar-les amb humor i molt d’amor.

Només un any abans de sortir a la llum Diari0 de un Refugi0, vas publicar Refugio. Quines diferències hi ha entre un còmic i l’altre?

Refugio és un còmic que vaig dibuixar tan sols un any després del meu inici com a voluntari a la protectora SPAX. Quan ja vaig considerar, en certa manera, que estava assentat al refugi i ja sabia una mica com funcionaven les coses i quin era l’esperit de la protectora, vaig decidir dibuixar sobre aquesta temàtica. A més, em va semblar un tema interessant, ja que no recordava que s’hagués dibuixat fins ara res sobre la vida dels animals a les protectores.

Fins que no vaig iniciar la meva experiència a la protectora, no vaig veure que no tenia idea que era aquest lloc realment. Només sabia que existien. Imaginava que dins aquests espais hi havia animals i que tenien unes necessitats, res més.

Refugio, per una banda, pretén plasmar el que van ser les meves primeres vivències a la protectora SPAX durant el primer any i, per altra banda, i molt més important, explicar tot el que hi ha a dins. Ja no només allò que es fa físicament, és a dir, adopcions, acollides, alimentació… sinó també explicar tot el que hi ha al darrere i la filosofia de les protectores d’animals.

Pàgina de Refugi, un dels còmics de José Fonollosa

A nivell personal, com ha canviat la teva vida des que vas decidir iniciar l’experiència de voluntari a una protectora d’animals? Com va sorgir aquesta idea?

En un dels còmics explico, d’una manera senzilla, que la idea d’aventurar-me al voluntariat d’una protectora d’animals em va sorgir en una crisi dels quaranta (rialles). Era una cosa que hi tenia al cap i que segur que ens passa a moltes persones que ens agraden els animals quan veiem alguna publicació al Facebook o alguna fotografia a xarxes socials d’algun animal d’un refugi. Finalment, vaig decidir que podia fer alguna cosa més per ells, vaig preguntar a la protectora SPAX de Xàtiva i vaig començar l’experiència com a voluntari.

Els primers dies van ser rars. De fet, el primer dia, de camí cap al refugi, em deia a mi mateix: “jo no sé si serè útil per això”, ja que tampoc tenia gaire clar el que em trobaria. Doncs d’això ja han passat quatre anys, per la qual cosa malament no m’ha anat.

Sens dubte valoro el voluntariat com una experiència positiva, encara que també hi ha moments durs. Hi ha moments, dies i situacions difícils de les quals te’n recordes i dius “doncs vaja”, però cal seguir i mirar endavant.

Creus que les persones que llegeixen Diario de un Refugio o Refugio es poden animar a iniciar un voluntariat en una protectora d’animals? Aquest era un dels objectius d’aquestes dues obres?

Jo penso que sí. Sobretot, a través dels còmics, he intentat treure-li dramatisme al fet d’intentar acostar-te a ajudar. Jo crec que llegint Refugio i Diario de un Refugio t’adones que no cal ser especial per ajudar en una protectora d’animals. Qualsevol, fins i tot jo, ho pot fer (rialles).

Tot i això, cal valorar que les persones que es posen a l’esquena l’organització i el funcionament d’una protectora són persones que treuen temps, diners i esforç d’on no els hi queden. La majoria tenen la seva feina i a més s’encarreguen dels refugis. Són associacions benèfiques, per la qual cosa ni de bon tros treuen res de diners per aquesta tasca, més aviat al contrari. Per tant, és important posar en valor totes aquestes persones, ja que no tothom és capaç d’arribar fins a aquests punts de compromís. Jo conec companyes que arriben a uns punts en què jo m’enfonsaria, amb una quantitat de casos per setmana amb què jo no podria.

Segons l’últim informe “Él Nunca lo Haría” de la Fundació Affinity, durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir aproximadament 285.000 gossos i gats. Què opines sobre aquesta dada?

Em sembla molt trist. La mateixa Fundació Affinity posa els punts a seguir perquè això no passi. L’abandament zero és impossible, però que es rebaixi moltíssim el nombre d’abandonaments crec que és important i possible. És important llançar missatges de sensibilització i tinença responsable. Jo crec que la mateixa societat a poc a poc va fent passets per millorar aquesta situació, encara que també és cert que, actualment, setmana rere setmana, la protectora en què col·laboro es troba amb gossos a la porta abandonats i en situacions complicades.

Moltes persones que inicien el voluntariat es posen molt tristos quan veuen que han abandonat un animal a la porta de la protectora. Amb el pas del temps pots arribar a pensar que el millor que ha pogut passar a l’animal ha estat aterrar al refugi, perquè l’altra opció pot ser molt més terrible: malvivint pel carrer, buscant-se la vida i l’aliment com poden, etc.

José Fonollosa amb el seu gat Toñín

Ens han dit que t’has estrenat com a casa d’acollida… Com ha estat l’experiència?

He funcionat com a casa d’acolliment en casos puntuals. Quan alguna companya m’avisa és perquè no hi ha cap altra opció per a aquest animal. Jo tinc un gat a casa que és molt nerviós i això complica la convivència amb la resta dels animals. No obstant això, sí que he fet de casa d’acollida amb una ventrada de gats o amb algun gos, això sí, durant hores comptades o tan sols una nit. A la protectora saben que poden comptar amb mi per a moltes coses, però per això només en casos d’urgència.

A més de Diario de un Refugio i Refugio, quines altres obres tens on els protagonistes són animals? Què trobaran els lectors en aquestes altres obres?

La meva història amb els còmics d’animals ja ve de llarg. El 2010, després d’acabar un projecte de còmic històric de gairebé dos anys, vaig acabar esgotat i vaig decidir que la meva obra següent havia de ser una mica més lleuger, d’humor i dinàmic. En aquell moment, em vaig girar i vaig veure les meves dues gates per casa mirant-me i fent les seves coses, i aquesta situació em va inspirar per fer “Miau”, un còmic amb tires humorístiques sobre la vida de dos gats a casa amb humà. Aquesta idea va desencadenar finalment un total de tres còmics on realment el que plasmava era el que em passava a mi amb ells en el dia a dia.

Posteriorment, una amiga es va trobar un cadell de gat que va acabar a casa meva i d’aquí va sortir un altre còmic que es diu Toñín. En aquesta obra representi el dia a dia amb aquest gatet des que va arribar sent un cadell fins que va arribar a l’edat adulta. I aquest Toñín és el que tinc actualment i que se sent tota l’estona durant l’entrevista (riu).

Els tres primers còmics eren amb un objectiu més humorístic, però amb el de Toñín sí que vaig buscar també una finalitat didàctica explicant com és l’adaptació d’un gat a una llar. No és el mateix introduir un gat com toca, que introduir-lo dins una casa i deixar-lo allà dins i que s’apanyi ell sol. A través d’un veterinari explicava aspectes com ara proporcionar a l’animal un espai segur, com condicionar la casa, etc.

Des de llavors, he anat alternant còmics de qualsevol classe de tema amb algun còmic sobre animals, fins a finalment arribar a les obres relacionades amb el voluntariat a la protectora SPAX de Xàtiva.

Consideres que els teus còmics sobre animals poden servir com a eina didàctica per a les escoles?

Sí, de fet, em consta que en algunes escoles utilitzen algunes de les meves obres amb finalitats didàctiques. Jo quan vaig fer aquests còmics estava dins del meu món i no estava pensant que fossin usats a les escoles, però quan vaig saber que això estava sent així, vaig sentir com una responsabilitat que ni de bon tros esperava.

Realment, els meus còmics no estan fets ni pensats per a fins didàctics. Simplement, he anat plasmant la meva experiència amb els animals. Tot i això, m’enorgulleix molt saber que algunes de les històries que he dibuixat es fan servir perquè els nens siguin conscients de moltes realitats sobre els animals.

Com és per a un professional del còmic donar veu a un animal (diàlegs, pensaments…)?

És un tema al qual vaig donar moltes voltes quan vaig decidir aventurar-me al món animal amb els meus còmics. Històries d’humor sobre animals de companyia sempre n’hi ha hagut, però havia de decidir quin estil volia adaptar per a les meves vinyetes. Havia vist molts exemples de Garfield o d’una sèrie no tan coneguda anomenada Mutts sobre un gos i un gat que són veïns.

Finalment, quan em vaig llançar a dibuixar “Miau”, vaig decidir agafar el camí del mig i vaig pensar, si els animals no parlen, els meus gats no parlaran. De manera que vaig decidir que tot fos més gestual i que si algú havia de dir alguna cosa, que fossin els humans.

On i com podem comprar algunes de les teves obres?

Poden demanar-les a qualsevol llibreria o botiga de còmics. Després, en el cas de Refugi i Diari d’un Refugi, que són les més actuals, es poden comprar a través del web de Grafito Editorial.

Grafito va tenir una idea meravellosa en veure que jo estava tan conscienciat amb el tema del voluntariat i la protectora. Van decidir que, amb la compra de qualsevol d’aquests dos còmics, es pot adquirir també una làmina que vaig dibuixar al seu moment. L’import íntegre d’aquestes làmines va directe com a donatiu a la protectora SPAX de Xàtiva.

Portada de Diario de un Refugio amb una làmina de José Fonollosa

Per acabar… Tens al cap algun còmic futur en què els animals tornin a ser els protagonistes?

Actualment no. Bé (riu), estic amb un còmic de pirates que la protagonista és una gata, però en aquest cas el més important i el tema central són les aventures dels pirates. Realment, sempre invento alguna excusa per introduir algun animalet a les meves històries.

El Zoo de Barcelona impulsa un espai divulgatiu sobre la tinença responsable d’animals

Aquest nou espai permetrà reforçar i difondre el paper del parc zoològic com a centre adherit al conveni internacional SITES per evitar el tràfic il·legal d’espècies salvatges.

El ‘Centre de Descoberta Cuida’ls’ és el nou projecte divulgatiu sobre tinença responsable del Zoo de Barcelona. Aquest espai d’uns 600m2 de superfície s’ubicarà a tocar de l’accés del Parc de la Ciutadella, entre l’Espai dels animals invertebrats i la instal·lació de les zebres. Per tant, es tracta d’un punt de benvinguda per a tots el visitants que entrin al Zoo pel Parc de la Ciutadella.

Amb l’objectiu de continuar avançant en el Nou Model de Zoo, basat en l’educació, la recerca i la preservació de la biodiversitat, Barcelona de Serveis Municipals ha començat a treballar en la redacció d’aquest nou projecte sobre tinença responsable previst per a l’estiu del 2024.

El ‘Centre de Descoberta Cuida’ls’, pressupostat amb prop de 430.000 euros, compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència pels Fons Next Generation.

Informació i reflexió sobre la tinença responsable d’animals

El nou projecte del Zoo de Barcelona comptarà amb panells informatius, elements multimèdia i una àrea per a fer-hi tallers i activitats educatives. Serà un espai que oferirà informació i també experiències als visitants per tal de conscienciar-los sobre la importància de la tinença responsable d’animals.

Els tallers i les activitats d’aquest nou centre, pensats per a grans i petits, posaran especial èmfasi en la necessitat d’evitar el comerç il·legal d’espècies amenaçades i animals, en general, així com els riscos que suposa l’abandonament d’animals exòtics en els hàbitats i ecosistemes naturals.

A més, aquesta iniciativa permetrà reforçar i difondre el paper del Zoo de Barcelona com a centre adherit, des de fa més de tres dècades, a la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), l’acord internacional i intergovernamental que té com a finalitat evitar el tràfic il·legal d’espècies.

El benestar animal és un dels valors fonamentals del Nou Model de Zoo. És per això que el ‘Centre de Descoberta Cuida’ls’ suposarà un pas endavant important del Zoo de Barcelona per a esdevenir un equipament de primer ordre en educació i sensibilització envers la biodiversitat.

“Huellas de Colores”, una teràpia pionera amb animals per a nens a la UCI pediàtrica

Aquest projecte pioner actua com a tractament terapèutic per disminuir el dolor, ansietat i por dels pacients a través de les experiències emocionalment positives que generen els animals.

El programa “Huellas de Colores” torna a la seva modalitat presencial després de gairebé dos anys en què, a causa de la pandèmia, l’activitat va haver d’interrompre’s i fer-se de manera virtual. Es tracta d’un projecte pioner de la Càtedra Animals i Societat de la URJC i l’Hospital Universitari 12 d’Octubre de Madrid, juntament amb l’associació PsicoAnimal, que utilitza activitats terapèutiques amb Intervencions Assistides amb Animals (IAA) per a nens ingressats a la UCI pediàtrica.

L’objectiu de “Huelas de Colores”, per tant, és la humanització de les estades dels nens i adolescents als hospitals a través de les teràpies assistides amb gossos, estudiant el seu impacte en la salut dels pacients i també dels seus familiars.

Aquesta iniciativa, pionera a les unitats de cures intensives pediàtriques d’Espanya, ha demostrat que les activitats amb animals disminueixen de manera significativa els nivells de dolor, por i ansietat dels menors que han estat intervinguts quirúrgicament o han tingut complicacions en l’evolució de la seva malaltia. Tot això gràcies a les experiències emocionalment positives que generen aquests animals.

“El programa permet als nens expressar les seves emocions i oblidar el motiu del seu ingrés”

“En aquesta nova etapa, les sessions es fan amb l’Alma una gossa de 3 anys que visita la Unitat cada quinze dies per interactuar amb els nens ingressats, seleccionats prèviament pels professionals sanitaris. Durant dues hores, i supervisats en tot moment per tècnics i psicòlogues de PsicoAnimal especialitzades en intervencions assistides amb animals, els nens i les seves famílies reben un estímul nou que els permet expressar les emocions i oblidar el motiu del seu ingrés”, explica Nuria Máximo, directora de la Càtedra Animals i Societat de la URJC.

D’aquesta manera, l’esforç conjunt de les dues institucions confirma l’evidència científica que les intervencions assistides amb animals produeixen beneficis clars en l’àmbit físic, social, motor i cognitiu del pacient, per ser una font especial de motivació.

Un projecte frenat per la pandèmia

Des del 2019 i fins a l’inici de la pandèmia, les sessions de “Huellas de Colores” van ser protagonitzades per Zenit, un gos rescatat de situació d’abandonament, recuperat i posteriorment entrenat, que va fer una visita inicial de reconeixement de la Unitat abans d’iniciar la teràpia, per comprovar-ne l’adaptació i el comportament al medi.

Durant les restriccions de la pandèmia, el projecte va haver d’interrompre’s fins que, el gener del 2022, es va reprendre de forma virtual, però aquesta vegada dirigit als nens ingressats en plantes d’hospitalització, ja que els que estaven en cures intensives o de reanimació no podien gaudir aquest format per qüestions derivades del seu estat de salut.

Per tant, ara “Huellas de Colores” recupera el seu format original presencial a la unitat en què es va iniciar, complint també de manera estricta amb el període d’adaptació d’Alma, la gossa que ha substituït el Zenit, jubilat d’aquesta activitat a causa de la seva edat.

Huellas de Colores recupera el format presencial amb la gossa Alma

L’interès de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid i la Càtedra Animals i la Societat per reprendre la presencialitat d’aquestes sessions es justifica pels resultats positius obtinguts durant la primera etapa. Els menors ingressats en situació de gravetat experimentaven una disminució del dolor de fins a tres punts, segons les escales habituals de mesura d’aquesta variable.

D’altra banda, els joves ingressats també veien reduït el nivell d’ansietat i altres símptomes associats a la patologia després de la visita del gos. A més, una enquesta de satisfacció sobre el projecte el va valorar com a positiu per les famílies, amb una puntuació de 9,71 punts sobre 10 punts.