Tag Archive for: barcelona

Així serà VegFest, el primer festival vegà de Barcelona

AnimaNaturalis organitza un festival vegà per posar en valor l’adopció d’estils de vida i de consum més sostenibles i ètics.

El proper 11 i 12 de juny de 10:00h a 21:30h es podrà gaudir del VegFest, el primer festival vegà de Barcelona. L’esdeveniment tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, ​​unes instal·lacions situades al carrer Rosselló.

“Volem demostrar que un estil de vida lliure de crueltat és més que compatible amb la diversió i l’oci”, comenta Cristina Ibáñez, coordinadora de l’esdeveniment. Amb aquest objectiu neix VegFest, un festival vegà pioner que se celebrarà a Barcelona. “Es tracta d’un espai festiu, però alhora conscient”, afegeix Ibáñez.

D’aquesta manera, les sales de la històrica Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona s’ompliran de tota mena d’activitats. Xerrades, música en directe de pop, rock, DJs internacionals, gastronomia vegana, xerrades, etc. Tot això i molt més tindrà lloc el cap de setmana de l’11 i el 12 de juny. Les entrades es poden adquirir a través de: www.veg-fest.org

Dins el cartell d’artistes trobem Svet von Bathory + Dj Agu Lukke, Yolanda Yone, Prjecte Flux, Andreu Martínez, Agost, Titan James, Pablo Barraka, Hot Dives i Chui Kanela, Zancada i per tancar el festival estarà la Dj Nuria Ghia, Dj techno de reconeixement internacional.

No hi faltarà una àmplia oferta gastronòmica vegana per a tots els gustos. Des del sushi Veganashi, fins als dolços de Bungnuts, passant per increïbles hamburgueses de La Golosa, hot dogs de La Teca i tapes de formatge de Fermento Vegano.

L’ambient festiu es complementarà amb un ampli programa de xerrades i showcookings sobre nutrició, podcasting, veganisme i esport, veganisme i maternitat, santuaris i centres de rescat d’animals, educació canina des del respecte i molt més.

Tampoc no faltarà la presència d’ONGs que dediquen els seus esforços a la defensa i la difusió del veganisme, així com la presència de persones reconegudes dins del món del benestar animal com Ismael López i Coque Fernández, fundadors del Santuari Gaia.

Aquest és el pla de l’Ajuntament de Barcelona per reduir la presència de senglars a l’entorn urbà

L’Ajuntament preveu un seguit de mesures preventives per evitar que els senglars s’habituïn a l’entorn urbà, així com un servei de captures programades amb gàbia en els punts més conflictius de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha preparat un Pla d’Acció 2022-2023 per reduir la superpoblació dels porcs senglars a l’entorn urbà. Aquesta nova estratègia s’ha compatit a la Taula de coordinació del Parc Natural de Collserola, amb la resta de municipis que afronten la mateixa problemàtica i on comparteixen estratègies de gestió, que inclouen batudes que autoritza la Generalitat en les zones establertes del parc.

El consistori ha coordinat el Pla d’Acció 2022-2023 de la mà del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (SEFaS). L’objectiu principal del pla passa per impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar a les àrees urbanes per tal d’aconseguir disminuir el volum d’incidències que generen, que ha anat en augment els últims anys.

L’objectiu del Pla d’Acció és impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà

L’Ajuntament considera que els senglars han perdut els seus instints naturals i ja no són capaços de reconèixer el bosc com un ambient òptim per a ells. Per aquest motiu, els animals acaben dispersant-se al llarg de l’entramat urbà a la recerca de menjar humà, bé perquè se’ls dona o perquè el busquen en contenidors i papereres. A més, l’aliment d’altres animals també els atrau, per això és freqüent trobar senglars a les colònies de gats més properes al Parc de Collserola.

Les incidències registrades es disparen durant el 2021

Segons el consistori, actuar sobre els grups de senglars que són habitualment conflictius té efectes sobre el nombre d’incidències registrades a l’any següent. Tot i això, aquesta mesura no contribueix ni a reduir la població de Collserola ni a solucionar la problemàtica de l’habituació. En total, durant el 2021 es van registrar a la ciutat de Barcelona 1.202 incidències i 196 captures (107 reactives i 89 programades).

Les 1.202 incidències registrades durant l’any passat suposen un creixement tan espectacular com preocupant. Durant el 2020, el nombre d’incidències registrades van ser d’un total de 585, menys de la meitat en comparació amb el 2021. Al llarg del 2019 es van produir 633 accions, mentre que durant el 2018, es van recollir 463 incidències.

Durant el 2021 es van registrar un total de 1.202 incidències per porcs senglars

La classe d’edat que més freqüentment causa incidències són els senglars juvenils (entre 6 i 12 mesos d’edat) i els subadults (de 12 a 24 mesos), que han nascut i crescut en un entorn periurbà. Això significa que les incidències d’un any estan relacionades amb la gestió de les poblacions periurbanes de porcs que s’hagi fet l’any anterior. Per tant, segons l’Ajuntament, a conseqüència de la disminució de captures de senglars durant l’any 2020, el 2021 van augmentar les incidències.

Conjunt d’accions previstes en el Pla d’Acció 2021-2022

L’Ajuntament de Barcelona preveu un conjunt d’accions dins el Pla d’Acció 2021-2022 per reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar. A més, amb aquestes mesures també es volen alleujar les incidències causades pels porcs senglars ja habituats a l’entorn urbà.

Entre les accions, es preveu mantenir els desbrossaments als districtes d’Horta-Guinardó i sud de Nou Barris. A més, es pretenen estendre al sector nord de Nou Barris, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les corts. Les franges de desbrossaments impedeixen zones de repòs i confort dels porcs que s’habituen a menjar a l’entorn urbà.

Protegir els contenidors d’escombraries és una altra acció del Pla 2021-2022. Aquesta mesura es pretén implementar especialment a les zones per sobre de la Ronda de Dalts i als barris de muntanya, com Torre del Baró, Ciutat Meridiana, Vallvidrera, Rectoret, etc. S’han instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya.

L’Ajuntament ha instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya

També s’impulsaran accions de comunicació per conscienciar que quan els senglars s’alimenten a l’entorn urbà, perquè se’ls alimenta o troben aliment a papereres o contenidors, perden la por a la presència humana. Aquest fer comporta que els animals s’exposin a patir atropellaments i generin conflictes com atacs i mossegades. Per aquest motiu, es procedeix des de l’ajuntament a les captures i sacrificis.

La protecció de l’aliment de les colònies de gats situades a prop del parc de Collserola és una altra mesura. L’objectiu és disminuir l’atractiu de pinso dels felins que tenen els porcs senglars, i que, degut a l’elevada capacitat olfactiva, detecten a km de distància.

L’última acció seria el contracte de captures programades i elements de trampeig per reduir el nombre d’animals habituats  i conflictius. Es tracta d’una licitació en curs que vol reforçar les captures d’exemplars amb un pressupost total de la licitació dels dos serveis és de 120.889,06€ i que preveu actuar en els punts conflictius. En concret, es preveu actuar en vuit àrees on s’han de realitzar com a mínim 16 captures efectives (dues sessions per àrea).

Com acció complementària a les captures programades és la instal·lació de gàbies trampes en punts d’alta conflictivitat redundant. El contracte en curs preveu la instal·lació d’una gàbia  mòbil que es sumi a les dues gàbies ja instal·lades fixes, una a Llars Mundet i l’altre al Parc del Laberint. La gàbia s’instal·larà en punts conflictius on es té constància que es produeix aquesta habituació i canvi de dieta. La ubicació de l’element de trampeig no serà estàtica, sinó que s’establirà en funció dels diferents grups de senglars habituats i conflictius.

META-PARK ZOO, primer zoo d’Europa lliure d’explotació animal

El META-PARK ZOO comptarà amb l’assessorament tècnic de la Fundació FAADA i destinarà part dels ingressos per a la protecció animal.

Durant molts anys, la societat ha reclamat un nou model de zoo, un lloc on aprendre sobre animals de totes les espècies, però que no impliqués l’explotació de cap ésser viu. Aquesta voluntat social és molt a prop de produir-se gràcies a l’empresa MetaOfix i al suport de la Fundació FAADA.

META-PARK ZOO és el primer parc zoològic al metavers d’Europa. Està situat en una finca de 200 hectàrees a tan sols una hora de Barcelona, concretament al Parc Natural de Montnegre i el Corredor, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. L’espai obrirà les portes aquest estiu i oferirà al públic tours d’1.30h de durada on serà possible observar diferents animals salvatges mitjançant ulleres de realitat augmentada i dispositius mòbils amb càmera.

Durant els tours, els visitants no hauran de veure els animals en gàbies i amb barrots pel mig, no correran el risc de contraure malalties zoonòtiques o de ser atacats i, sobretot, no fomentaran el captiveri i l’explotació d’animals reals.

Els visitants no hauran de veure els animals en gàbies i amb barrots pel mig

El projecte META-PARK ZOO comptarà amb l’assessorament de l’equip tècnic de FAADA per oferir als visitants informació científicament exacta sobre les diferents espècies salvatges, i destinarà a la mateixa fundació 1€ de totes les entrades venudes al parc, col·laborant així amb les diferents accions de defensa animal que l’ONG du a terme.

Segons Giovanna Costantini, Coordinadora de l’Àrea de Comunicació de la fundació: “A FAADA estem convençudes que META-PARK ZOO marca el principi del final de l’explotació animal als zoològics. Estem encantades de poder col·laborar amb el projecte i convençudes que quan el parc obri les portes, quedarà molt clar que al segle XXI no és ni necessari ni èticament acceptable condemnar altres éssers vius a una vida en captivitat per poder aprendre sobre ells. ”.

Per què l’Ajuntament de Barcelona ha introduït un ramat d’ovelles i cabres al Parc de Collserola?

L’objectiu principal d’aquest projecte és incrementar la resiliència als incendis i millorar la biodiversitat dels ecosistemes del Parc Natural de Collserola.

Des de l’1 d’abril i fins a final de juny, un ramat mixt de 290 cabres i ovelles pasturarà pel vessant barceloní del Parc Natural de la Serra de Collserola. Es tracta d’un pla pilot impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per prevenir incendis forestals i millorar la biodiversitat gràcies a l’impuls de la flora i la fauna dels ambients oberts.

Un ramat format per 130 ovelles, 80 cabres i 80 xais pastura en l’àmbit del districte d’Horta-Guinardó, i més concretament en l’àrea de Collserola situada sobre el barri de la font del Gos i Montbau. El bestiar es trobarà fins a final de juny als ginestars, brolles i prats secs característics d’aquesta zona del Parc Natural.

Segons ha informat el Parc de Collserola, hi ha dos pastors, tres gossos d’atura i un gos de vigilància prop de la zona de pastura, concretament a l’espai on hi havia l’antic camp de futbol de Can Notari. En aquesta zona s’ha habilitat un corral provisional amb abeuradors, dipòsit d’aigua i una caseta magatzem. Un cop finalitzada la prova pilot i fetes les valoracions, existeix la voluntat de validar-la i estendre-la en altres zones de Barcelona.

Aquí s’instal·larà el tancat natural/Ajuntament de Barcelona

La introducció de la pastura és una de les millors accions en la gestió de protecció contra incendis i per al manteniment dels espais oberts. El projecte de Collserola vol potenciar la recuperació del mosaic agroforestal d’alt valor paisatgístic i ambiental i afavorir la biodiversitat gràcies a l’impuls de la flora i la fauna dels ambient oberts.

La pastura és una pràctica habitual al Parc Natural de Collserola. Actualment hi ha quatre ramats de dimensions mitjanes en els municipis de Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat i el Papiol. D’altra banda, un altre ramat de mitjanes dimensions provinent de Castellbisbal entra tot sovint a Collserola per la zona del Papiol.

La pastura: una acció efectiva i beneficiosa 

La pastura extensiva controlada aporta diferents beneficis al Parc. Com a eina de manteniment de les franges de baixa combustibilitat és una pràctica que permet reduir la biomassa i els costos derivats del tractament de la vegetació d’aquests àmbits. Així mateix, la pastura extensiva controlada és una molt bona eina per a la gestió de les repoblacions, els prats d’albellatge i altres àmbits de vegetació oberta del Parc Natural.

Els ramats estan formats normalment per ovelles amb un petit percentatge de cabres. Es poden trobar caps de bestiar de diferents races en el mateix ramat així com barreges d’aquestes races. Aquesta pràctica no només contribueix al manteniment d’aquest paisatge sinó que té moltes possibilitats com a instrument de gestió de la vegetació.

S’ha demostrat abastament i en diversos països que la gestió pastoral és una de les eines més eficients en la prevenció, manteniment i neteja de les franges forestals perimetrals a l’entorn urbà mitjançant pastura i, a mig termini, és més econòmic que els mètodes mecànics.

Per tal d’informar a la ciutadania des del Consorci del Parc Natural de Collserola s’han instal·lat plafons a tota la zona per explicar el projecte i les normes de comportament quan s’està a prop del ramat, com són dur els gossos lligats, no acostar-s’hi a menys de 10 metres i no donar menjar al bestiar.

Barcelona obre la convocatòria 2022 de subvencions per a entitats que tenen cura de colònies de gats

L’Ajuntament de Barcelona preveu destinar 160.000 euros a les associacions que duen a terme les tasques de control i gestió de la població de les colònies de gats urbans.

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la convocatòria 2022 per a la concessió de subvencions del Departament de Protecció dels Animals, per a entitats i associacions sense ànim de lucre, per al control i gestió de la població de les colònies de gats a la ciutat de Barcelona per a l’any 2022. Es preveu destinar-hi una partida de 160.000 euros i s’estableix un termini de presentació de sol·licituds de 20 dies hàbils des de la publicació de la Convocatòria al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP).

La tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha posar en valor “aquest model de col·laboració estable amb les entitats que permet tenir cura de les colònies, l’esterilització i el foment de l’adopció dels gats de carrer per part d’entitats especialitzades”. “Agraïm la tasca imprescindible que fan i que ens ajuda a garantir la convivència d’aquests animals en l’entorn urbà”, ha afegit Bonet.

El reconeixement de les colònies de gats i de la seva protecció per part del consistori arranca de lluny. El 2012, la Declaració Municipal pels Drets dels animals va reivindicar en el seu punt cinquè: “Tot animal salvatge nascut en llibertat té dret a continuar lliure i a ésser respectat en el seu propi medi o hàbitat natural”.

El programa de control de les colònies felines es va iniciar el 2003, arran de l’aprovació per part del Plenari Municipal del no sacrifici d’animals a la ciutat, i es desenvolupa a través de les entitats que anualment opten als ajuts municipals. L’objectiu del programa, a través del mètode CER (Captura-Esterilització-Retorn), és consolidar el control de colònies a la ciutat, disminuir la cabana de gats i actuar en els espais on es produeixen nous abandonaments. A Barcelona, hi ha unes 640 colònies de gats controlades, amb gairebé 7.300 gats.

Actualment, hi ha 13 entitats que gestionen colònies de gats en el marc del programa subvencionat per l’Ajuntament de control de colònies de gats urbans: Progat, Fundació Silvestre, Barcelona Gat i Gos, El jardinet dels Gats, Gats de l’Espigó de la Barceloneta, Degats, Universigats, Ubgats, Gats de Gràcia, Entregats, Rescat, Gats de Reg i Gats Lliures del Poble Nou.

Les persones voluntàries que gestionen aquestes colònies estan acreditades amb el Carnet de Gestores de Colònies de Gats, que emet el Departament de Protecció dels Animals des del 2014 en el marc de la formació anual que s’organitza a tal efecte. Enguany, per primera vegada, aquesta formació s’està duent a terme en curs en format virtual.

Les entitats interessades han de participar, com a mínim, en dues zones territorials de Barcelona

La convocatòria d’ajuts aprovada preveu que les propostes seran avaluades per una Comissió de Valoració. Amb una puntuació màxima de 100 punts es tindrà en compte el projecte presentat, el grau d’arrelament i experiència en la zona on es proposa actuar amb la població de gats, així com la xarxa de voluntariat que puguin acreditar i que estigui disponible per atendre les colònies. També es valoraran les accions de promoció de la convivència entre espècies i de biodiversitat que pugui dur a terme l’entitat.

L’àmbit de la convocatòria es divideix en onze zones territorials de la ciutat de Barcelona (els deu districtes i la Zona Franca). Les entitats interessades estan obligades a participar, com a mínim, en dues zones i hauran de presentar un projecte per cadascuna de les zones a les quals vulguin optar.

Els conceptes que poden ser objecte de subvenció s’han ampliat respecte de les anteriors convocatòries, per incloure despeses vinculades no només a les esterilitzacions sinó a la cura general del bon estat de la colònia i de l’entorn. Són les següents: esterilitzacions, menjar específic per facilitar la captura, cures derivades de l’esterilització, material de captura, despeses veterinàries, desparasitacions, vacunacions, visites i cirurgia per processos que comprometin greument la salut de l’animal, cura de l’entorn i infraestructures de les colònies, alimentació, habitacles pels gats i materials per a la colònia (abeuradors, menjadors i similars).