Arxiu d'etiquetes per: biodiversitat

El Govern contractarà ramats de bestiar per prevenir incendis i millorar la biodiversitat

La conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat el Pla de ramaderia extensiva de Catalunya per millorar-ne la situació en un termini de deu anys.

Fomentar models per potenciar els serveis ambientals que genera la ramaderia extensiva és una de les mesures que contempla el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya. “Impulsarem contractes per ramats que pasturin amb finalitats de prevenció d’incendis i millora de la biodiversitat. Seran pagaments per serveis ambientals, un instrument innovador reclamat durant anys pel sector primari i mediambiental a Catalunya”, ha explicat La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura.

El Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya (PEREC) 2021-2030, segons Jordà, “neix de la necessitat de millorar el sector de la ramaderia extensiva en un moment en què travessa profundes dificultats, i de la voluntat de contribuir a posar en valor els notables serveis ecosistèmics i socials que presta al territori”.

La idea d’aquest nou model és que es puguin crear ramats de bestiar que tinguin per objecte oferir el servei de manteniment d’espais oberts i espais amb baixa càrrega de combustible i, per tant, principalment actuaran amb finalitats de prevenció d’incendis i de millora de la biodiversitat. Aquest nou model s’implementarà en zones del litoral i prelitoral de Catalunya amb més perill d’incendi i en espais naturals protegits.

Fins ara, alguns ramats a Catalunya contribuïen al manteniment dels treballs de gestió forestal en zones amb perill d’incendi i el pasturatge representava per al ramader una activitat complementària a la seva activitat habitual de producció de carn, llet o elaboració de formatges.

Aquesta nova iniciativa finançada pel Departament d’Acció Climàtica està pensada per oferir als ramaders un nou model de negoci, mantenir ecosistemes clau per a la prevenció d’incendis i la conservació de la biodiversitat. Alhora, la presència continuada d’aquests ramats en aquests espais pot esdevenir una bona oportunitat per fixar persones en l’àmbit rural i enfortir l’economia ramadera extensiva.

La ramaderia: una activitat amb molts beneficis ambientals

La ramaderia extensiva té un paper molt significatiu com a activitat socioeconòmica vertebradora d’un territori al qual aporta serveis alimentaris, ecosistèmics i de protecció civil. A més, pot jugar un paper rellevant per recuperar un paisatge heterogeni, de mosaic forestal amb zones de bosc amb àrees cultivades i pasturades, que a més de proporcionar biodiversitat sigui més resistent a la propagació de les flames.

A més, aquesta activitat aporta una sèrie de beneficis territorials i de sostenibilitat ambiental i és clau per potenciar i accelerar els cicles de la matèria orgànica, és a dir, perquè és un clar exemple d’economia circular i perquè a través de les pastures té un paper importantíssim en la captació i fixació del CO₂ de l’atmosfera.

Arriben els rucs al Parc Natural de Collserola amb l’objectiu de reduir el risc d’incendis

Es tracta d’una prova pilot que es desenvoluparà a la finca de Can Domènech com a mesura de millora de la biodiversitat i de prevenció d’incendis forestals.

El Parc Natural de Collserola ha comunicat que s’inicia una prova pilot de pastura amb rucs al bosc, concretament a la finca de Can Domènech, per tal de contribuir a la recuperació d’espais oberts com a mesura de millora de la biodiversitat i prevenció d’incendis. Aquesta iniciativa impulsada per la pagesia de Collserola compta amb el suport del Consorci del Parc Natural.

La massa boscosa continuada de Collserola representa un risc major en cas d’incendi a la serra, per tant, la recuperació planificada d’espais oberts que generin discontinuïtat en el paisatge boscós és una gran eina de prevenció. Aquest és per tant el principal objectiu d’aquesta prova pilot.

La pastura amb rucs pretén ser una eina més en la recuperació d’espais oberts i la gestió agroforestal, sobretot en zones estratègiques, complementària a la feina que ja fan els 25 projectes agrícoles i els 4 ramats permanents que viuen i treballen a Collserola a més de la gestió agroforestal que fa el Consorci del Parc (CPNSC).

Des de l’any 1956 s’ha perdut un 72% de la superfície agrícola de Collserola

Des de l’any 1956, s’ha perdut un 72% de la superfície agrícola al Parc de Collserola causada per la disminució del nombre de pagesos i pageses, igual que ha passat a la resta de Catalunya i que suposa una pèrdua de producció d’aliments a nivell local, de capacitat de gestió del territori, de biodiversitat i de multitud de serveis ecosistèmics que la pagesia brinda a la societat.

Per això, l’eina més eficaç per la prevenció d’incendis a llarg termini és el consum de producte local agroramader per tal que aquestes petites i mitjanes finques siguin viables i la pagesia rebi una remuneració justa per la seva feina.

El projecte ha estat impulsat per Paul Domènech, pagès de Collserola, amb l’ajut del programa Alimentem Collserola amb l’objectiu d’obrir espais oberts en zones del Parc on no es pot fer agricultura o que son massa tancades per a que hi entri un ramat de cabres o ovelles. Es tracta d’un primer pas per valorar la possibilitat que el ramat de rucs pugui anar rotant pels diferents espais de bosc adjacents a les finques agrícoles del Parc, sota vigilància i cura de la pagesia.

Els rucs que han arribat a la finca de Can Domènech provenen de decomisos

Els rucs que actualment han arribat a la finca de Can Domènech provenen de decomisos. El seu propietari, en Marc Arcarons, treballa per foment de la silvopastura des de Ramats de Foc de la Fundació Pau Costa. La silvopastura és una pràctica cada cop més habitual que consisteix en combinar forestació i pasturatge d’animals d’una manera mútuament beneficiosa.

En el disseny de la prova pilot també hi han participat el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). En la construcció del tancat, que ha estat una tasca complicada per les característiques del terreny, hi ha participat un bon nombre de voluntaris de l’Associació Collserola Paisatge Viu. El tancat s’ha finançat parcialment amb una Subvenció pels espais naturals de Catalunya del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

El Zoo de Barcelona impulsa el primer banc biològic d’Espanya per la conservació de la biodiversitat

La Fundació Barcelona Zoo crea el BioBanc per la conservació, el banc de teixits i de cèl·lules d’animals referent del sud d’Europa.

Més de 30.000 espècies d’animals estan actualment en perill d’extinció, segons determina la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), una xifra que creix ant rere any. Davant aquesta situació, la Fundació Barcelona Zoo ha impulsat el projecte BioBanc per la conservació, un projecte integral per preservar biomaterial i cèl·lules viables, i per facilitar l’estudi d’animals d’una manera menys invasiva, prioritzant una recerca que contribueixi a la conservació de les espècies ara i en un futur.

El BioBanc s’ha desenvolupat per abordar la necessitat de proporcionar un recurs sostenible de mostres per a la investigació genètica i genòmica d’espècies animals. La necessària recerca, es veu limitada, tant amb animals en captivitat com en l’entorn natural pel problema de disposar de permisos. Per tant, hi ha una necessitat clara de posar a disposició dels investigadors de manera responsable mostres moleculars i genòmiques que s’han recollit sense afectar al benestar dels animals.

Amb aquest projecte, la Fundació Barcelona Zoo vol homogeneïtzar de manera eficient les mostres de teixits i cèl·lules d’espècies animals, que s’han anat recollint fins ara, especialment aquelles que estan en perill d’extinció, no només del Zoo de Barcelona sinó d’altres fonts. Això facilitarà un ús responsable i sostenible de les mostres per una àmplia gamma d’aplicacions que milloraran la investigació fonamental i la conservació d’espècies en perill d’extinció, gràcies al coneixement dels problemes als ecosistemes o el seguiment de les poblacions.

Els objectius de BioBanc són:

-La conservació de tota mena de teixits animals, prioritzant els neuronals i els implicats en la reproducció.

-La creació de línies viables cel·lulars i la creació de línies de cèl·lules mare.

-L’ús de tecnologia de reproducció in vitro.

-La histologia, estudi de l’estructura microscòpica de material biològic i citometria per l’estudi de les cèl·lules de la sang.

-La completa caracterització molecular de les espècies és amenaçades.

El projecte està organitzat al voltant de dues seus, de manera no exclusiva: un Banc de teixits i gàmetes viables a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y un Banc de línies cel·lulars, anomenat CryoZoo, a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE). La iniciativa neix amb una clara vocació internacional i l’ambició d’esdevenir un centre de referència europea, especialment en el context del sud del continent.

Es tracta d’un projecte totalment alineat amb els objectius del Nou Model del Zoo de Barcelona, aprovat el 2019, amb l’educació, la recerca i la conservació com a eixos estratègics. D’aquesta manera, es dona un impuls al treball a favor de la preservació de la biodiversitat, sobretot e les espècies amenaçades, i situa la recerca en una posició prioritària de la seva activitat. A partir de les directrius del Nou Model de Zoo, s’ha fet una reformulació del treball amb teixits i cèl·lules, ampliant i potenciant la infraestructura del banc biològic per adaptar-se als nous reptes en l’àmbit de la recerca.

El BioBanc permet a la comunitat científica d’interès tenir accés a material de qualitat, contribuint en la millora del coneixement que l’ésser humà té sobre les espècies animals i en el desenvolupament de tècniques, instruments o noves tecnologies que permetin enriquir la consciència i la recerca en el domini de la ciència animal, sobretot donant resposta a la pèrdua de biodiversitat.

El llop ibèric, inclòs en la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial

Gràcies al treball de les organitzacions conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil, la caça del llop ibèric “sense justificació” estarà prohibida a tot Espanya a partir del 22 de setembre.

El llop ibèric està inclòs a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE), després de la publicació avui al BOE de l’ordre ministerial que modifica el desenvolupament d’aquest llistat. L’ordre ha rebut l’aval del Consell d’Estat que, després d’haver estudiat les al·legacions d’organitzacions conservacionistes i governs autonòmics, ha considerat que la decisió d’incloure el llop al LESPRE està suficientment motivada, compta amb una base científica sòlida i respon al principi de precaució. L’ordre entrarà en vigor de manera immediata i unificarà els criteris de protecció de l’espècie a tot el país.

L’associació Lobo Marley ha celebrat així la inclusió del llop al LESPRE: “Avui comença una nova etapa en la història de la conservació del llop. Aquest és el resultat d’anys de treball de molts conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil que ha expressat de manera clara la seva exigència d’una protecció més efectiva per a aquesta joia de la nostra fauna”.

L’ordre ministerial fa extensiu a totes les poblacions de llops del país el mateix nivell de protecció amb què fins ara només comptaven les rajades radicades en territoris a sud del Duero. La inclusió del conjunt de poblacions de llop al LESPRE que ara queda sancionada respon a la importància de l’espècie com a patrimoni cultural, científic, així com pels serveis ambientals que produeix la presència d’aquest carnívor en els ecosistemes, i va rebre el suport de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat en la reunió del 4 de febrer passat.

La decisió compta també amb el suport de l’informe d’avaluació del Comitè Científic emès el 2020, que entén que l’estancament de la població de llop ibèric observat en els darrers anys s’ha produït a conseqüència de l’elevada taxa de mortalitat no natural que suporta l’espècie, motiu pel qual el seu estat de conservació entra dins de la categoria de desfavorable inadequat-U1. Per tant, és “necessari promoure un canvi en el model de gestió que les comunitats autònomes afectades han aplicat fins a la data”.

D’aquesta manera, a conseqüència del canvi d’estatut jurídic de les poblacions de llop situades a nord del Duero, aquestes deixaran de ser considerades objecte cinegètic en aquelles comunitats que fins ara autoritzaven la seva caça i les mesures de control de l’espècie passaran a tenir caràcter excepcional.

Únicament podran ser autoritzades captures i extraccions de manera justificada quan totes les mesures de prevenció s’hagin revelat ineficaces; amb la garantia científica que no comprometran el bon estat de conservació de l’espècie i davant l’evidència de danys importants o recurrents en l’activitat ramadera.

La seva inclusió en el llistat permetrà que el sistema de protecció de l’espècie sigui uniforme a tot el territori. Al mateix temps s’homogeneïtzaran les mesures preventives, les indemnitzacions i els processos de control de l’espècie que s’adoptin per evitar i pal·liar els danys provocats a la ramaderia per les rajades de llops. Finalment, la iniciativa equipara la normativa espanyola amb la de majoria de països del seu entorn, en els quals l’espècie està estrictament protegida.

L’associació Lobo Marley ha comunicat que “Aquest és un pas de gegant, però no és la fi del camí. La protecció estricta del llop al sud del Duero no ha evitat que l’espècie s’extingís en els seus nuclis reproductors d’Andalusia i Extremadura davant la passivitat, quan no complicitat, de les administracions. Estem preparats per seguir lluitant fins que la nostra fauna salvatge, sota el paraigua del seu màxim regulador, el llop ibèric, obtingui el respecte que es mereix. Llop Viu!”.

El nou Pla Educatiu del Zoo de Barcelona generarà experiències per conscienciar i educar sobre la biodiversitat

Les activitats del nou Pla Educatiu del Zoo es vinculen de manera especial amb la fauna autòctona i amenaçada, mitjançant una metodologia vivencial i continuada amb la incorporació de les noves tecnologies.

El Zoo de Barcelona reunirà el pròxim 18 de setembre a docents d’arreu de Catalunya per fer-los partícips del nou Pla Educatiu del Zoo per al curs 21/22, vinculat als valors del Nou Model de Zoo i basat en el currículum escolar i les competències bàsiques del sistema educatiu.

El pla té com a objectiu generar experiències educatives mitjançant una metodologia vivencial i continuada, amb la incorporació de les noves tecnologies. El director del Zoo, Sito Alarcón, i el cap de Conservació i Coneixement, Juli Mauri, presentaran un nou programa que representa un pas més en el projecte de transformació cap al Zoo del futur.

Amb aquest nou pla, el Zoo es posa a disposició dels docents perquè, a través de les activitats planificades, puguin aprofitar l’expertesa en matèries com la zoologia, la biologia, l’ecologia, la conservació de la biodiversitat i el benestar animal, de tots els professionals que hi treballen. Els temes específics de les activitats estan vinculats, especialment, a la fauna autòctona i amenaçada, el que té un gran interès a l’hora de complementar la feina que es realitza a l’aula.

Consta de 20 experiències per a totes les edats, algunes centrades exclusivament en un nivell educatiu concret, però moltes d’elles s’han adaptat perquè puguin ser realitzades per alumnes de diferents nivells. Així, hi ha 4 destinades a l’Educació Infantil; 16 per als diferents cicles de Primària, 14 dedicats als alumnes d’ESO i 8 per a Batxillerat.

En destaca la nova experiència “Animals en perill”, enfocada als tres nivells educatius, on s’exposen les diferents causes que han portat a moltes espècies a estar properes a l’extinció, incidint en aquelles causes per l’ésser humà, explicant la fragilitat i complexitat dels seus ecosistemes i a la vegada exposant un missatge positiu sobre la possibilitat de revertir la situació si tots ens hi impliquem. És una experiència immersiva que es realitza al mateix Zoo i que incorpora un suport digital interactiu per aprendre de manera lúdica i mentre es treballa en equip.

A més d’incorporar noves experiències, aquelles que històricament han estat més treballades per les escoles també s’han actualitzat, com és el cas del taller ‘Invertebrats’, que comptarà a partir d’ara amb la possibilitat d’observar animals i aprendre de manera directa dels animals vius al Pavelló d’Invertebrats, que s’inaugurarà properament.

L’Escola del Zoo ha incorporat nous recursos i metodologies per a transformar les activitats en experiències inclusives per a tothom, adaptant-se a les necessitats dels centres i a la realitat de cada moment, amb la possibilitat de traslladar-se a les escoles, com s’ha anat realitzant durant els últims mesos a causa de la pandèmia. S’ha treballat en fer realitat una proposta que incorpora la tecnologia per permetre accedir-hi de manera online, amb activitats digitals i aprenentatge a través de gamificacions.

El Pla educatiu es complementa i s’acompanya d’un pla de formació continuada en matèria d’educació ambiental, de fauna i sostenibilitat per a l’equip d’educació del Zoo, amb la voluntat que els professionals de la casa estiguin capacitats per oferir la millor educació ambiental possible, en especial pel que fa a la conservació de la fauna amenaçada i els seus hàbits.