Entrades

L’Ajuntament de Barcelona apunta a la tinença responsable dels animals com a clau per evitar els abandonaments

L’Ajuntament de Barcelona va presentar ahir dia 28 de febrer de 2019 al matí una nota de premsa en la que s’ha referit al tema principal que afecta al benestar dels animals: l’abandonament.

En el comunicat, el govern municipal promou la tinença responsable dels animals de companyia. “Tenir un animal amb tu implica complir una sèrie de compromisos tant amb els animals com amb la societat. Aquesta doble responsabilitat és la que es coneix com a tinença responsable “.

Frederic Ximemo, comissionat d’ecologia, ha declarat que el repte actual per al benestar animal és “crear un model de societat d’abandonament zero, per tant, faran falta canvis legislatius, de gestió i sensibilització”. Segons la normativa catalana abandonar un animal és un acte prohibit. La infracció pot ser sancionada amb una multa d’entre 400 i 20.000 euros.

Segons informa la nota de premsa publicada per l’Ajuntament de Barcelona, cada any es troben uns dos mil animals de companyia abandonats o perduts. El Centre d’Acollida d’Animals de la Companyia de Barcelona (CCACB) és el centre municipal encarregat de garantir el millor benestar possible per a aquests animals fins que siguin redirigits a una nova família.

En el comunicat es recorda que “el factor clau per a la recuperació d’un animal de companyia perdut és que aquest estigui correctament identificat amb el microxip”. En els últims quatre anys, el CAACB ha recopilat un total de 8.320 animals (gats i gossos), dels quals el 33% es van retrobar amb les seves famílies, el 54% van ser adoptats per famílies noves i el 13% van romandre al centre d’acollida.

Una situació complicada que s’estén per tot Catalunya

El reportatge també publica que un estudi presentat pel cos d’Agents Agrícoles a finals de juliol de 2017 detalla que l’any 2015 es van abandonar més de 22.000 animals de companyia a Catalunya, abandonant així un animal cada 18 minuts.

El comunicat de l’Ajuntament de Barcelona deixa clar que el camí cap a “l’abandonament zero” ha de ser fruit de la implicació de totes les administracions. “Els governs locals no disposen d’instruments jurídics ni de recursos suficients, la major part de les competències corresponen a les Comunitats Autònomes o bé a l’Estat”.

Per debatre sobre tota la temàtica de l’abandonament, s’ha organitzat una Jornada d’intercanvi d’experiències sobre la gestió dels Centres d’Acollida d’Animals. El principal objectiu d’aquestes trobades és treballar en “els canvis legislatius fonamentals per superar la situació d’abandonament dels animals”.

Declaració Barcelona d’Abandonament Zero

Dins del marc de la Jornada d’intercanvi d’experiències entre centres d’acollida, es presentarà la Declaració Barcelona d’Abandonament Zero. En aquesta sessió es cridarà l’atenció de tots els agents, ciutadans, entitats col·lectives i administracions per impulsar les següents actuacions:

-Promoure, desenvolupar i donar suport a les campanyes d’identificació, cens i esterilització de la província de Barcelona.

-Promoure l’accés en transport públic als centres d’acollida d’animals de companyia per afavorir el treball dels voluntaris i les adopcions.

Match entre propietaris i animals de companyia

Aprofitant la Jornada entre centres d’acollida d’animals de companyia, l’Ajuntament de Barcelona presentarà un nou mètode per fomentar l’adopció dels animals del CAACB.

Jugant amb la coincidència entre propietaris i animals de companyia, la campanya consistirà a fer un “partit” entre la fisonomia del ciutadà i l’animal abandonat del CAACB.

“Barcelona es va sentir líder i va deixar de treballar”

Entrevistem a David Martínez, encarregat de la relació del Pacma amb les entitats

David Martínez és informàtic de professió, però sobretot és activista animalista. Amb una llarga trajectòria en diferents càrrecs i col·laboracions en protectores porta un temps sent una de les cares visibles de Pacma Catalunya i l’encarregat de la relació del partit amb les entitats.

Què està passant amb els animals a Barcelona?

En els últims temps s’està degradant a passos de gegant el treball de molts anys d’entitats, voluntaris i perquè no dir-ho, d’alguns polítics d’altres formacions que sí eren receptius a les peticions dels animalistes. Aquest és el problema, dependre de la sensibilitat del polític i / o tècnic de torn. I el futur dels animals no pot estar en mans de que l’atzar col·loqui una persona empàtica en el lloc adequat. Al meu entendre, per a la gran majoria de partits polítics la defensa dels animals és merament residual i més aviat es tracta de pur postureo

Qui pot voler carregar-se el prestigi internacional que tenia la ciutat respecte als animals?

Voluntàriament o de manera sobrevinguda (la qual cosa és igual de condemnable), l’equip de govern d’Ada Colau ho està aconseguint. Recordo, per exemple, a les jornades europees de protecció felina organitzades per la plataforma Gatera JA, escoltar a altres ajuntaments reconèixer que venien a copiar el model de Barcelona. Ens hem adormit. Barcelona, ​​més ben dit, el seu ajuntament, s’ha cregut que ja estava tot fet, que la frase #CiutatAmigadelsAnimals ho podia tot. Es va sentir líder i va deixar de treballar. Es va oblidar de donar suport a les entitats, moltes de les quals tenen la sensació que el consistori estarà encantat de privatitzar la seva tasca i no va recordar seguir avançant. I així estem, amb els gestors de colònies forals en peu de guerra i amb dofins al zoo de Barcelona en unes instal·lacions “no aptes” segons la pròpia World Association of Zoos (WAZA) o l’European Association for Aquatic Mammals (EAAM).

Les persones que alimenten colònies ho fan de manera altruista, durant 365 dies a l’any, a través de l’Ajuntament, moltes tenen un carnet. Per què de sobte el seu treball i el vincle amb els gats que tenen cura no importen?

La sensació acumulada i assentada durant els meus anys de voluntariat, reflecteix que l’administració sempre ens veu com un problema. No callem, no ens conformem, molestem … Movem la taula on mengen i això no agrada. Passa amb les colònies, passa en els centres d’acollida d’animals. I aquesta actitud cap a nosaltres, és senzillament lamentable. Quant pujaria la factura d’una empresa privada que passés les llargues nits capturant gats per esterilitzar? Quantes empreses privades estarien 24h disponibles o costejarien les despeses veterinàries i de manteniment de la seva butxaca? Quantes empreses sabran donar l’afecte que nosaltres oferim desinteressadament? La desaparició del voluntariat seria un retrocés insuperable. Fins i tot econòmicament, no els interessa.

coherència tenir un centre d’esterilització de gats urbans com Tres Pins, aprovar unànimement el Manifest Felí, onze anys de conveni amb les entitats i ara no protegir els gats de Bon pastor, Sant Andreu, la Sagrera i Poblenou?

No té cap sentit. A mi, personalment, em fa pena. Sento llàstima de veure que la ciutat exemplar de fa uns anys, no només s’ha quedat estancada, sinó que ha retrocedit. Aquells brindis als quals assistíem quan ens donaven premis internacionals, han provocat una ressaca terrible. I l’estan pagant els animals de la nostra ciutat.

Quina resposta heu tingut de l’Oficina de Protecció de l’Animal i de la Regidoria i el Comissionat?

De moment, sempre que hem intentat parlar amb l’administració hem obtingut un dolorós i sorollós silenci per resposta. Però seguirem insistint. Seguirem colpejant la porta.

Què han de fer en concret per restablir el crèdit animalista d’una ciutat emblema?

Escoltar a tots els animalistes. Els que t’ aplaudeixen constantment i els que et critiquen. Aprofito per reivindicar la presència del Partit Animalista en certs fòrums de decisió municipal, en els que també estem vetats.

També hi ha una trucada desesperada des del voluntariat respecte del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia. Una campanya de Change denuncia que la gestió no és bona. Quins avenços farà PACMA per recollir aquesta petició i promoure canvis?

Personalment, com a responsable de la relació amb entitats de PACMA, ja m’he reunit amb algun grup de voluntaris del centre per escoltar les seves demandes. T’explicaré una percepció personal; a l’associació que hi era, ens va tocar lluitar amb una altra instal·lació similar d’una altra comarca (Barcelonès) de gestió nefasta, i per a nosaltres el CAAC de Barcelona, ​​tot i que millorable, resultava un paradís. Un altre exemple més, que BCN s’ha anestesiat en l’auto complaença. Quan tothom et diu lo guapo que ets, quan algunes persones i entitats aplaudeixen totes les teves ocurrències i accions, t’ho acabes creient. I així ens va.

Per cert, per a quan la construcció del nou centre d’acollida de Barcelona?

A mi se m’ocorre un bon lloc que podria servir, per exemple, per fomentar les adopcions: el Parc de la Ciutadella, on està situat una cosa anomenada “Zoo de Barcelona”. Es podia tancar el Zoo i utilitzar l’espai.

La Manifestació de dissabte pels gats va reunir molta gent. Esteu contents?

Molt, crec que ha estat una explosió del descontentament acumulat. Estem contents de la resposta, evidentment no de la situació. Estem orgullosos de tirar un cable a les entitats. Entre tots, segur que aconseguim solucionar el problema.

També heu parlat del que es va fer a un centenar de coloms l’any passat per aquestes dates …

I de l’assetjament als senglars ….

Es va apretar molt a les gateres com si els punts d’alimentació per a gats fossin la causa de la proximitat dels senglars i no la invasió que estem fent del seu entorn …

Sí, són exemples que BCN no és tan amiga dels animals com pregona. Un hastag no val res comparat amb els fets reals. Són evidències que costen la vida a molts animals. 100 coloms importen més que 100 tweets enginyosos. El tema dels senglars … ens donaria per a una altra entrevista. Hem presentat una petició per escrit al districte de Nou Barris perquè ens expliquin una oferta de contractació pública per a la gestió de senglars. Silenci. Però seguirem insistint. Hem vingut per quedar-nos.

Tro, el gos més veterà del CAAC de Barcelona, adoptat

 

Dos bones notícies ens arriben des d’el Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona. Per un costat, el gos més veterà del centre ha estat adoptat. Tro, un preciós GPP de 13 anys, que portava 8 anys al CAAC, ha trobat per fi una llar a casa d’un dels treballadors del refugi. 

L’adopció d’en Tro, que s’ha adaptat perfectament a la seva nova llar, ens omple d’alegria, però també ens recorda la tremenda i trista realitat que envolta als GPP i altres gossos, normalment de gran tamany. Aquests animals passen anys a les gosseres i centres d’acollida. La seva mala premsa i el fet de que per la seva adopció es necessiti tramitar una llicència, dificulten que siguin ells els escollits pels adoptants quan aquests s’acosten a als punts d’adopció en busca d’un gos. 

Projectes com els de 21 Hogares o l’ Associació per la protecció dels GPP, pretenen canviar aquesta realitat i apropar-nos a aquests gossos, a les seves veritables personalitats, afectives i carinyoses, i intentar trobar per ells una llar on els estimin i respectin. 

L’altra bona notícia relacionada amb el CAAC ha estat la comunicació de la data d’inici de les obres del nou centre. Ubicat a Montcada i Reixach, les obres començaran el juliol de 2018 i està previst que finalitzin a finals de 2019. Un nou centre que pretén integrar-se al paisatge i respectar el medi ambient. 

 

Sílvia Esteve

Corpulent, Potencialment Perillós i agressiu són tres conceptes diferents

 

Recentment un titular encenia els ànims de la comunitat animalista. “Gossos agressius omplen la protectora de…”. Òbviament més enllà d’aquest espantós panorama que dibuixaven aquestes sis paraules calia esbrinar les circumstàncies. La redactora s’havia posat al servei del denunciant de la situació sense contextualitzar la càrrega de realitat ni preveure les conseqüències de la seva contribució a la toxicitat informativa que recau sobre aquests individus. Bàsicament des de diverses associacions es lamenta la substitució de l’epítet legal potencialment perillós pel d’agressiu (més breu però molt més inexacte).

En l’article s’assenyala que el problema és aquest 25% de GPP quan el conflicte real és el manteniment de l’alt percentatge de gossos abandonats (no extraviats): un 98%. Així doncs el focus del problema no són aquest tipus de gossos, sinó les altíssimes taxes d’abandonament, de delicte contra els animals que se segueixen cometent.

Una mica més endavant es comenta que s’han rehabilitat tres gossos dominants. El concepte de dominància està desterrat des de fa molts anys de l’elenc de comportaments possibles dels gossos per als educadors canins formats adequadament. L’article bàsicament retrata una entitat gironina com a víctima de contenir gossos ferotges fruit del trànsit i venda per internet. Quin favor es fa doncs als gossos? Cap. Es nomenen unes races i els seus encreuaments que són les que l’any 1999 es van assenyalar des del Govern tot i no ser les protagonistes de més atacs ni diferir en pes, tendències i estructura a altres races que ni s’anomenen. La llei sobre els gossos potencialment perillosos va ser qüestionada des del principi per experts i aficionats i lamentablement no ha servit per evitar atacs greus ni per evitar que aquests gossos pateixin mutilacions, ensinistraments que indueixen a la indefensió, trànsit, robatoris i mort.

S’apunten també tímides mesures esperançadores, es parla d’una prova pilot i d’uns gossos molt concrets. Tenim constància que una activitat quotidiana i ben realitzada transforma la frustració rere els barrots – la que tindria qualsevol animal social reclòs injusta i inapropiadament- en equilibri, afabilitat i simpatia durant els passejos o després de l’adopció. L’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos fa anys que realitza amb gran èxit activitats que demostren la gran capacitat de resiliència d’aquests animals. Molts d’ells, de races fortes, i conductualment res perillosos; en molts casos comparteixen gàbia al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. És el mal maneig i la manca de recursos formatius i materials el que porta a mal interpretar senyals i a imposar etiquetes errònies. Tampoc els mitjans de comunicació generalistes ajuden molt a facilitar el coneixement de la realitat d’aquests gossos que en la majoria dels casos impresionen per la seva corpulència. En res contribueix que se’ls associï comunament a segments poblacionals que veuen en el seu aspecte una “arma” dissuasòria perfecta.

No hi ha una legislació idònia en el món que solucioni màgicament el problema del maltractament i explotació de gossos. Encara que hi fos, les llacunes en la seva aplicació i la manca d’altaveus adequats per al seu coneixement li restaria eficàcia. Animalados va néixer amb vocació d’oferir informació veraç i assequible per combatre els errors que resten benestar als nostres companys peluts. I des d’Animalados us convidem a aprofundir sobre les diferències entre agressivitat, gos potencialment perillós i gos corpulent potencialment petoner.

El CAACB i la importància de la part humana

Reproduïm íntegrament l’article que han enviat un grup de voluntaris del CAAC en resposta a un article d’Animalados on denunciàvem que els gossos passen fred a la gossera de Barcelona


Degut a que periòdicament voluntaris del CAACB que no representen en absolut el total del col·lectiu de voluntaris d’aquest centre, publiquen articles i escrits desacreditant al CAACB i als seus treballadors amb certa gratuïtat i donant informacions que no sempre són objectives ni s’ajusten a la realitat, uns altres voluntaris i col·laboradors externs volem deixar constància que no tots opinem el mateix.

Es parla del CAACB com un ens global, sense diferenciar el que és la construcció en sí, les instal·lacions i el lloc, i el que és la part humana, és a dir, les persones que hi treballen i intenten gestionar–ho tan bé com poden perquè el centre sigui un lloc net, ordenat i el més confortable possible pels animals que hi ha acollits.

Si parlem de les instal·lacions, evidentment que no és un centre com el que desitjaríem. Ningú ho dubta. I evidentment que estem demanant el nou centre des de fa anys. La gossera de l’Arrabassada no pot créixer en superfície perquè està envoltada pel Parc Natural de Collserola que no admet més equipaments a la muntanya. Des de fa anys estem reivindicant un nou centre d’acollida, ampli, còmode, modern, un espai d’activitats polivalents i amb tots els equipaments que es necessiten per dignificar la vida dels gats i gossos acollits. Alguns dels voluntaris i col·laboradors externs que signem aquest escrit, anem a la gossera des de l’any 2003 (any en que ja no es sacrificaven els animals perquè l’Ajuntament va avançar a l’01/01/2003 l’aplicació de la Llei que prohibeix el maltractament i sacrifici d’animals a Catalunya). Els qui portem més anys hem vist com s’han aconseguit les millores de les instal·lacions. L’any 2010 es van fer canvis importants, sobretot a la zona de les gateres.  Es va transformar en una gossera més racional, amb els mateixos metres això si. Necessitem un centre nou, tots hi estem d’acord, però per reivindicar-lo no cal criminalitzar a les persones que hi treballen.    

Si parlem de la part humana, us direm que moltes persones que treballen al CAACB, s’hi estan deixant la pell amb els recursos que tenen. Els animals que arriben i estan al centre, poden tenir una vida mínimament digna gràcies a l’assistència d’auxiliars i veterinàries, la feina del servei d’etologia i de tots els treballadors que estan fent correctament la seva feina. Els voluntaris i col·laboradors externs ajudem a que aquests animals surtin de les gàbies, facin exercici i es sentin estimats. La persona que coordina el voluntariat, juntament amb l’Ajuntament i els responsables del centre, han creat un sistema de sortides perquè els animals puguin gaudir d’unes hores a la platja o anar a algun parc de la ciutat. Entre tots, fem que la seva qualitat de vida millori mentre esperem el nou CAACB al terme municipal de Montcada i Reixach.

Mentre esperem el nou centre, creiem que treballant conjuntament voluntaris, col·laboradors externs i treballadors del CAACB és la única manera que tenim per  dignificar la vida dels animals. Si pel contrari, es desacredita i se’l presenta com un centre sinistre que inquieta als lectors i els hi fan veure una situació que no és del tot real, l’únic que s’aconsegueix és perjudicar als gats i gossos allà acollits.

Per tal de poder demostrar que la realitat no és tal i com la volen fer veure, estem disposats a acompanyar amb transport privat a qui ho vulgui perquè comprovi in-situ, i sense previ avís, el compromís de treballadors, col·laboradors externs i voluntariat vers els animals acollits al centre.

 

Els sota signants agraïm enormement l’esforç dels gestors i treballadors del CAACB per a millorar les condicions de vida dels animals que per desgràcia cada dia arriben al centre per culpa de gent que els abandona o maltracta. Aquests són els autèntics i únics responsables i sobre qui haurien de recaure totes les crítiques i males fames.

 

  1. Eulàlia Trias Capella, M. Angels Jane Muñoz, Lali Llobet Sales, Raquel Marin Torrell, Carles Gomà Carmona, Marta Masci, Esther Sánchez Calatayud, Ramón Peiró Tort, Anna Pérez García, Isabel Pérez Altet, Maria Cucarella Contera, Camila Cortez Cofré, Xavier Pérez Martí, Jordi Fresquet Fernández, Anna Pérez Carreras, Agnieska Navarro Mingot, Hannelore Kessler Veber, Estefanía Fortet Cardona, Raquel Barris Martí, Joan Guillemon Pérez, Mayte Pascual Mediavilla, Alexandra Cebamanos Martínez, Neus Vila Galindo, Jordi Almendrós Arimany, Coloma Viñas Vidal, Nadia Arihir Álvarez, Sergio Linares Ferreira, Laura López Canel.

Article relacionat: Els voluntaris de la gossera denuncien deficiències en la calefacció