Entrades

Els voluntaris de la gossera de Barcelona denuncien que els animals han de fer front a temperatures molt baixes per deficiències en la calefacció

Temperatures de nou graus al migdia i gairebé sota zero a la nit. Aquestes són les extremes condicions en què viu el centenar i mig de gossos del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB). Les instal·lacions de la gossera municipal, que està situada a la carretera de Sant Cugat, tenen més de quaranta anys i no estan acondicionades per suportar les baixes temperatures del Parc Natural de Collserola, on el fred és intens a l’hivern. Les gàbies on dormen els gossos gaudeixen de calefacció, però les deficiències en la instal·lació i el seu manteniment fan que no escalfi i que els gossos pateixin les inclemències meteorològiques d’aquesta època de l’any. Així ho denuncien els voluntaris, que s’encarreguen del passeig dels gossos i de l’atenció lúdica dels gats d’aquest centre que gestiona l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que té cura dels animals de companyia perduts o abandonats a Barcelona fins que poden ser adoptats.

Un dels voluntaris, que prefereix mantenir l’anonimat, assegura que “els gossos conviuen amb temperatures de 2 a 4 graus a la matinada i aquests dies que ha fet tant de fred a les gàbies vorejaven els zero graus”. El problema, com explica aquest voluntari que porta més de deu anys col·laborant al centre, és que “la calefacció va per sota terra, però les gàbies són obertes i la calor se’n va, és com si posem la calefacció i obrim les finestres, per molt que el terra estigui mitjanament calent, l’escalfor s’escapa”. Prova d’això és que els dies que fa més fred l’aigua dels abeuradors es congela: “Recordo dies de pujar a les deu del matí, que és quan obren, i haver de trencar amb una pala el gel perquè l’aigua estava glaçada”. Les reformes que es van realitzar fa sis anys han resultat, a parer seu, del tot insuficients: “Es va posar més ciment a les gàbies perquè l’aigua de la pluja no hi entrés, però això ha provocat que els tubs que donen escalfor quedin més enclotats i escalfin menys, més enllà de les parets prefabricades que han instal·lat que no ajuden a aïllar les gàbies”. A més, alerta que “quan fa tant de fred la majoria de gossos s’aprimen perquè cremen greix per suportar millor el fred i els que tenen més anys veuen agreujats els seus problemes d’artrosi o reuma i la resta s’encostipen com els humans”.

Els 150 gossos que viuen al centre disposen de mantes, però no tots tenen abrics pels dies que fa més fred segons critiquen els activistes: “En van comprar la meitat i alguns s’han trencat i no s’han substituit” afirma el voluntari, que no entén la “manca de previsió dels responsables d’aquest espai, que passen de tot, de fet, el coordinador, Joan Vallbona, diu que no li agraden els animals”. Una altra voluntària, Montse Monjo, anota que “més enllà del fred, el principal problema és la humitat perquè netegen les gàbies amb mànegues i després no les assequen i els gossos que són a les que no hi toca el sol se’ls hi irriten les potes”. Monjo també comparteix que l’última reforma ha empitjorat el tema de la calefacció: “Ara les gàbies ja no s’inunden quan plou, però hi ha menys escalfor perquè hi ha més ciment”. L’animalista també lamenta la manca d’abrics: “Els que són més grans no en tenen perquè els hi anaven estrets i no podien caminar”. 

Per tot plegat, Monjo no amaga estar “desmoralitzada”. “Fa anys que cal una gossera nova i ens hem movilitzat diverses vegades, però demanes gàbies grans i te’n posen trenta de petites, amb els treballadors que hi ha podrien tenir el centre en millors condicions, mai hi havia hagut tants operaris com ara, però abans amb menys, els gossos estaven més ben cuidats” assenyala Monjo, que a tall d’exemple critica que “tenen cura de les gosses que han tingut cadells perquè insistim nosaltres”.

Aquest equipament té els dies comptats perquè es preveu que el mes de maig del 2019 ja estigui en funcionament la nova gossera. El projecte, que ja està en concurs, estipula que el nou centre s’ubicarà al terme municipal de Montcada i Reixac, al costat de la carretera municipal i el cementeri de Collserola i s’hi podrà accedir en autobús des de la plaça Eivissa del barri d’Horta. Una gossera que serà mancomunada entre aquestes dues localitats.  Les entitats animalistes denuncien que la nova gossera ha estat el futur abstracte que ha tapat un aquí i ara dramàtic, que amaga la cruesa del dia a dia que pateixen els animals des de 2006, quan encara estava permès el sacrifici, tot i que tres anys abans ja es va deixar de fer. Des de l’ajuntament es nega que no vulguin gastar diners en un equipament que té els dies comptats i asseguren que les reformes són constants.  “Quan ve el fred s’aboquen tots els esforços tant a la gossera com al zoo perquè els animals estiguin bé” assenyalen fonts municipals.

En aquest sentit, deixen clar que amb el fred s’adopten mesures ordinàries com el funcionament continuat durant tot el dia de la caldera de pel·let que alimenta el terra radiant a la zona de dormitori dels allotjaments de gossos o que tots disposen de caseta i tapa, llevat d’aquells que per prescripció veterinària no poden tenir-la per que se la mengen i podria suposar un problema greu de salut (màxim 10). Així mateix, les mateixes fonts apunten que la manta es canvia entre 1 a 3 cops per dia a cada gos, que s’ha realitzat una comanda extraordinària de 200 mantes addicionals a l’estoc ordinari i que s’ha activat el servei de neteja de bugaderia externa per poder mantenir suficients mantes en estoc. També desmenteixen els problemes d’humitat subratllant que s’aplica un protocol especial d’assecat després de la neteja profunda diària del matí als allotjaments on hi ha gossos amb problemes de dermatitis plantar i que s’ha posat en marxa un nou espai cobert per allotjar els gossos que ho requereixin per prescripció veterinària. Els gats també disposen d’aparells radiadors i d’iglús, casetes i mantes.

Davant les onades de fred, des de l’Ajuntament s’assegura que s’adopten mesures extraordinàries com ara que tots els animals vagin equipats amb abric llevat d’aquells que no ho toleren i que els més fràgils siguin traslladats a l’edifici per passar-hi la nit, adaptant tots els espais possibles al vestíbul d’entrada, les d’oficines, els vestuaris dels treballadors i les treballadores, el despatx de direcció, la sala polivalent i l’office. De fet, les mateixes fonts revelen que els animals més vulnerables, tants caddells com sèniors, passen la nit a casa d’alguns treballadors. Pel que fa a la controvertida neteja de les gàbies, es modifiquen els protocols de neteja implementant un protocol ad hoc d’eixugat del terra: retirada d’aigua amb estri llavi, mopa i màquina assecadora. A partir de les dotze del migdia només s’usa la mànega en casos d’extrema necessitat, la resta del dia es treballat en sec i amb elements d’eixugat. Per fer-ho possible, les mateixes fonts afirmen que s’ha hagut d’incrementar el servei de cuidadors amb dues persones més.

Resposta a aquest article per part d’uns altres voluntaris del CAAC.