Entrades

“Augmenta el coneixement que tenim sobre els gats però mai se sap prou”

 

Amb una puntualitat extraordinària es va donar inici a la novena edició de la Jornada Felina Europea amb Agnes Dufau com a mestra de cerimònies i amb Pierre Sultana com a primer convidat. El francès és responsable a Brussel·les de FOUR PAWS, una entitat que treballa a Europa per a la protecció d’animals. D’origen austríac, Vier Pfoten o FOUR PAWS està darrera de CAROCAT.EU i CARODOG.EU dues plataformes d’actualització científica i divulgativa sobre gossos i gats.

Sultana va donar a conèixer els secrets de la tasca que promou canvis legislatius des de la redacció fins a l’aplicació en la realitat dels estats membres.

Per la seva part, Valentina Aybar presidenta de Gemfe-AVEPA, gatera i veterinària, va incloure en la seva ponència les propostes per al nou posicionament de l’entitat que presideix sobre les colònies de gats. El text vindria a substituir el de 2013 i incorpora l’acord entre les pràctiques ètiques amb les evidències epidemiològiques i de gestió. Els textos que el grup de medicina felina publica es converteixen en referent per a altres professionals, administradors, gestors i amants dels gats.

Albert Lloret veterinari de l’Hospital Clínic Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona va oferir una ponència sobre les malalties infeccioses en gats. Aquest membre de GEMFE és protagonista d’un vídeo sobre el mateix tema que es va rodar a Madrid el 2015 i que està batint rècords de visionat en la seva categoria. Una posada al dia d’aquella comunicació mitjançant preguntes i respostes és el que va desenvolupar a l’Ateneu i serà possible visionar-a través del canal de youtube de l’entitat organitzadora. Les malalties d’aquesta naturalesa són una gran preocupació per la comunitat gatera i el seu millor coneixement implica la prevenció, el tractament precoç i també canvis en les polítiques de gestió epidemiològica. Els gats tenen moltes vides però cal evitar estressar per que davant una fallada en el seu sistema immune hi ha certes afeccions oportunistes esperant-los. Aquestes han de ser identificades i tractades adequadament, la informació de qualitat salva vides.

Maggie Roberts, directora de veterinària de Cats Protection va mostrar amb tot luxe de detalls com des d’un centre d’adopció felí en l’entorn urbà i amb habitacles individuals de qualitat poden trobar família molt ràpidament molts felins. A prop de Gatwick, un gatera amb 40 recintes individuals alberga gairebé 3000 gats anualment per que les estades són molt breus des del seu rescat fins a la seva nova llar. Estades breus, espais enriquits, atenció als aspectes mèdics i psicològics a parts iguals. Evitar l’emmagatzematge, els confinaments prolongats, equilibrar l’estímul amb el descans i sobretot l’estrès són part de les vint recomanacions innegociables per tenir una gatera en condicions.Cats Protection compta amb una llarguíssima experiència (acaben de complir 90 anys), Un pressupost de 60.000.000 d’euros anuals i una àmplia xarxa de centres d’adopció així com 10 grans centres d’acollida, tots exclusivament per a gats. Els gats i els gossos poden conviure junts en llars però no en equipaments de confinament. Ni els felins es relaxen ni molts gossos toleren als seus conveïns.

Per acabar, Gabriel Bustillo el veterinari cap de la Fundació Protectora d’Astúries va argumentar contundentment a favor de la prevenció en totes les etapes de l’acollida a la protectora. Moltes de les seves aportacions les desenvolupa regularment al seu bloc Otra Vetemirada i a VeRA el seu facebook sobre veterinària de refugis. De la seva ponència destaquem el “manifest felí per una caixa de cartró” i com un bon acompanyament pre i post adoptiu minimitzen les devolucions i tot el que comporta.

Les valoracions sobre la Jornada tornen a ser molt positives entre tots els implicats podent destacar que un 30% dels assistents són “gaters”. Ens destaca l’organització la importància de la presència de persones vingudes de Lugo, Tenerife, Saragossa, Madrid, Lleida, Girona, Tortosa i de José Francisco Capacés, veterà membre de AVEPA i expert en deontologia veterinària.

 

Emma Infante

La gestió de les colònies felines de Barcelona està en crisi

“El model de gestió de colònies felines barceloní està  en crisi”. Aquestes paraules van ser pronunciades per Agnès Dufau Presidenta de la Plataforma Gatera i International Cat Welfare Award en la primera ponència de la Jornada Felina Tarragonina celebrada el 23 d’Abril. Les portes de l’Ajuntament es van obrir de bat a bat per donar un nou pas endavant en la sensibilització i compromís cap als gats ferals en compliment no només de la normativa si no dels imperatius ètics. No és la primera ocasió en la qual la Sra. Dufau fa una presentació en l’antiga Tarraco, fa gairebé tres anys, abans del compromís municipal amb les urnes, va inaugurar una trobada en el qual representants de diferents partits amb representació local van expressar la seva postura respecte a la gestió de la fauna urbana. En aquest temps ni l’antiga imperial urbs romana ha millorat significativament la dotació per parlar amb propietat d’una Ciutat Cat Friendly ni el seu referent metropolitana avança en la bona direcció.

Pel que sembla han passat els temps de glòria en què Barcelona liderava la protecció felina a Europa. Encara que sempre per darrere de Roma, on el gat té la consideració de ciutadà, Barcelona des de 2008 era considerada un model a seguir i Agnés Dufau en diversos fòrums nacionals i estrangers no es va cansar de lloar els assoliments consistorials. La ciutat Comtal a través de la creació del centre d’esterilització de Tres Pins, del Conveni per a la gestió de colònies i la seva ordenança de 2014 dotava de contingut aquest lideratge ara en perill. La ponència de la responsable de Carocat i Carodog es va titular “Retorn al futur” i va denunciar de manera clara i contundent que “un no pot dormir-se en els llorers” i que els passos no només es donen cap a davant ja que són molts els errors que poden propiciar una reculada.

Amb més de 700 colònies urbanes reconegudes, amb un canvi en positiu de l’opinió ciutadana, però sense molts altres dades més cal redireccionar la nau felina barcelonina feia el rumb que *otrora la va fer triomfar.

Salvador Cervantes veterinari de la Clínica Felina Barcelona i rellevant membre del Grup Especialista de medicina Felina (GEMFE) va intervenir a continuació de l’experta gal·la. La seva exposició va oferir pautes sobre les condicions fonamentals de la gestió de colònies des del punt de vista veterinari. Cervantes viatja amb freqüència per impartir xerrades sobre patologies felines concretes però també sobre el maneig de grups de gats sense propietari. Aquest doble abordatge que distingeix el gat casolà del gat de carrer permet oferir una atenció òptima perquè les necessitats i capacitats d’uns i uns altres gats varia encara que el grau protecció que mereixen sigui idèntic.

Va tancar la matinal Alba Jornet membre de FAADA i referent en identificació d’animals de companyia i del Registre Català denominat ANICOM. La convivència d’un registre públic i privat i la col·lisió d’interessos en detriment del benestar animal és un dels punts subratllats per Jornet. La presència de qui en altres ocasions s’havia mostrat esquiva, la regidora Tarragonina Eva Santos, el nombrós públic i la qualitat de les intervencions fan pensar que a iniciativa de la Coordinadora Felina local o de l’Associació Gaia el futur feli està esclarint-se almenys a Tarragona.

Emma Infante, Futur Animal

“A la meva exposició no apareixen humans: només senyores gates i senyors gats”

Jose María Balagué és fotògraf i il·luminador i aquests dies exposa retrats de gats a Tortosa sota el títol “Els altres ciutadans”. L’exposició es pot visitar fins a finals de Març a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Tu tens una llarga trajectòria investigant sobre tècniques manuals de revelat però ara ens ofereixes una exposició temàtica sobre gats Per què gats?
A través de la meva companya vaig poder endinsar-me en els detalls que implica el dia a dia de la cura i sosteniment de les colònies urbanes. Em va fascinar l’orgull que mostra el gat de carrer i molt més la interacció amb l’alimentador. Documentar això em va portar a observar a l’individu com a ésser viu en el seu hàbitat i vaig aprendre a respectar la seva llibertat. És digne d’elogiar el lliurament d’aquestes persones i veure com els components d’una colònia reconeixen i premien a qui els cuida. D’aquest dia a dia i de la paciència de l’espectador van sortir una sèrie d’imatges que ara exposem aquest  mes de març.

Són molt bonics però són bons posant?
Alguns són molt presumits i fan postures, torsions, hathes de ioga.. espectacular.

Quins trucs fas servir perquè et permetin que els atrapis l’ànima?
El truc és la paciència, la constància. Són molt desconfiats i has de moderar els teus moviments, la teva respiració, la teva manera de pensar fins que et coneixen una mica… després, ells s’encarreguen que tinguis bones instantànies. Les òptiques llargues són de gran ajuda en la majoria dels casos. Encara que si et pots integrar amb una càmera
versàtil i lleugera el resultat no té preu.

És suficientment coneguda la realitat de les colònies felines?
La realitat de les colònies felines és l’assignatura pendent de la majoria dels municipis del nostre país, la desconsideració i la falta d’empatia amb la majoria dels no humans fa que no es contempli massa la gestió de colònies ni felines ni d’una altra espècie. Fins i tot algun ajuntament opta per tractar-los com a plaga i això condueix a l’extermini de la colònia.

L’exposició està disponible per anar a altres llocs i així conscienciar d’aquesta realitat?
Per la meva banda si i crec que la junta gestora de Progat Tortosa estaria encantada de cedir aquesta exposició per donar a conèixer una realitat una miqueta esquiva com “els gats del carrer”.

Emma Infante, Futur Animal

Amb esforç propi

Sóc voluntària d’una associació que ajuda als gats del carrer en una petita ciutat catalana. L’agost passat vam trobar a la colònia que alimento a dos nadons amb els ulls en molt mal estat. Una d’elles es replegava retrocedint davant els sons sota les branques d’un pi. L’altra mirava al buit refugiada sota la roda d’un cotxe. Lucero i Serena tindrien unes tres setmanes, i semblaven germanes. Les petites estaven a més molt primes, i plenes de paràsits interns i externs. Era evident que necessitaven tractament urgent i que no haguessin sobreviscut al carrer. L’associació no disposa de refugi on poder-los prestar cura, així que les abandonàvem  a la seva sort o bé en les emportàvem a casa nostra.

La mare d’aquestes petites és una de les femelles forals que van quedar aquest any sense esterilitzar. L’associació no va poder arribar a temps d’evitar la ventrada perquè no disposava de prou recursos econòmics ni humans per fer la captura i l’esterilització. El gran drama dels fills de les gates no esterilitzades és que la majoria acaben condemnats a una mort al carrer dolorosa, lenta i invisible. Lucero i Serena formen part de l’escàs percentatge que aconsegueix sortir endavant gràcies a l’esforç de persones i entitats que continuen treballant malgrat no ser vistes ni escoltades per les administracions. Les petites han necessitat cures d’ulls, medicines, biberons (amb horaris diürns i nocturns), amb la dedicació que requereixen dos nadons malalts i l’afecte que demanden dos éssers indefensos que pateixen i no entenen què els està passant.

Ara són dues gates fortes i alegres, capaces de fer vida normal en un entorn controlat. Lucero i Serena són portaveus del drama de les associacions i voluntaris que pateixen una gairebé total falta de suport dels seus ajuntaments, que queden al marge de subvencions quantioses i reben escàs o nul reforç institucional per les seves iniciatives. Es treballa en silenci i sense ajuda. Els nostres rescats se surten de la “obligació legal” marcada per un conveni, i es converteixen en un acte ètic desesperat del qual no es parla en cap diari.

 

Blanca Muñoz Ortillés

Voluntaria de Progat Tortosa