Arxiu d'etiquetes per: còlonies de gats

Aval legal al control de colònies felines

Cuidar dels gats del carrer perquè cada vegada n’hi hagi menys, o fins i tot cap: aquest és l’objectiu de la gestió de colònies. Es capturen, s’esterilitzen i es retornen al punt d’origen. Això es coneix com CER. No és un capritx, és ciència. La llei de protecció i drets dels animals, aprovada al Congrés dels Diputats dijous, consolida l’obligatorietat de la gestió ètica de colònies en tot l’estat espanyol. A partir d’ara, cuidar apropiadament dels gats deixarà de ser una activitat de risc, i qui, segueixi un bon protocol higiènic, alimentari i de control amb la població felina, ho tindrà més fàcil que mai. L’administració local haurà de coordinar-se amb professionals de la veterinària, comunitats de veïns i entitats de protecció felina per a finançar, formar-se, acreditar i fer seguiment dels programes de cura de les colònies felines. El que moltes dones porten fent fa dècades, es fa oficial, i per tant es podrà documentar, mesurar i millorar per a benefici de tots.

Es calcula que més de 100.000 persones atenen d’alguna manera els gats que sense un programa CER malviuen al carrer. La vida al carrer és dura per als gats; de fet, la seva esperança de vida se situa en els sis anys. I no és tan senzill com portar-los a una casa, tancar-los en una gran gàbia o reubicar-los en un altre indret. De fet, tot plegat són formes de maltractament. Els gats nascuts als carrers necessiten romandre en el seu territori, lliures i amb els seus congèneres, per a estar sans físicament i psíquica. Els gats nascuts en una llar familiar han de romandre en ell, i els responsables evitar la seva pèrdua. L’abandó d’un gat casolà a la via pública és un delicte tipificat pel codi penal. Abandonar un gat casolà al carrer és condemnar-lo a morir per accident, agressió o malaltia.

La clau de la reducció dels gats de carrer en termes veterinaris, econòmics, mediambientals i ètics està a evitar el naixement de noves ventrades. Els gats comunitaris es capturen i, ràpidament s’emporten a esterilitzar en clíniques veterinàries competents per a ser alliberats en poques hores, perquè toleren molt malament el confinament. Els gats inclosos en un programa CER són fàcilment identificables per portar una marca diagonal o en V a l’orella. L’aspecte, l’actitud i el comportament dels gats en colònies ben gestionades sol ser excel·lent.

En les últimes publicacions de FdCats, l’entitat espanyola referent en formació en gestió efectiva de gats, posen l’accent que moltes vegades el fracàs del CER és perquè s’ha realitzat una cosa diferent al mètode pròpiament dit. Agnés Dufau, la presidenta, destaca: “No és el mateix fer una campanya que consisteix a fotografiar-se, anunciar amb escarafalls que han destinat alguns diners als gats que fer CER”. La gatera influencer coneguda com @catadicta prossegueix: “Fer CER exigeix una metodologia rigorosa, una planificació seriosa, una inversió ambiciosa, un monitoratge de cada grup i l’esterilització d’almenys el vuitanta per cent dels gats d’una colònia, abans de seguir amb la següent, que ha de ser sempre la contigua”. I conclou. “Per aconseguir una reducció del nombre de gats d’una forma ètica només funciona el que els anglesos anomenen TNR i encara que sembli car, resulta molt rentable als ajuntaments per la qualitat dels seus resultats”.

A Animalados hem entrevistat també a Mercedes Vara de Còrdova que a través de FAPAC va contribuir al fet que la seva ciutat fos premiada pel seu model de gestió. Ens diu: “És una bona notícia que s’impulsi per a tot el país la millor manera de fer les coses. No fer res amb els gats o capturar-los per a tancar-los i matar-los, ja fa dècades que sabem que no sols és car i cruel, és que no funciona”. El desafiament rau ara en divulgar les bones pràctiques aconseguir que, a més d’esterilitzar, s’identifiqui a tots els gats i que l’abandó i la cria incontrolada. Tot això queda recollit per la llei de bases que cada comunitat autònoma pot incorporar i fins i tot millorar.

La controvèrsia sobre el possible impacte dels gats en la biodiversitat perd força davant la falta d’evidència científica. Les dades als quals es refereixen alguns conservacionistes no són aplicables a les nostres latituds, ni reflecteixen una depredació major d’un 3-4%, ni es correspon al comportament de gats esterilitzats i amb alimentació altament proteica. La legalitat de la gestió efectiva dels gats permetrà la recerca del seu impacte real en la fauna i la substitució de les conjectures per certeses.

Barcelona obre la convocatòria 2022 de subvencions per a entitats que tenen cura de colònies de gats

L’Ajuntament de Barcelona preveu destinar 160.000 euros a les associacions que duen a terme les tasques de control i gestió de la població de les colònies de gats urbans.

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la convocatòria 2022 per a la concessió de subvencions del Departament de Protecció dels Animals, per a entitats i associacions sense ànim de lucre, per al control i gestió de la població de les colònies de gats a la ciutat de Barcelona per a l’any 2022. Es preveu destinar-hi una partida de 160.000 euros i s’estableix un termini de presentació de sol·licituds de 20 dies hàbils des de la publicació de la Convocatòria al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP).

La tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha posar en valor “aquest model de col·laboració estable amb les entitats que permet tenir cura de les colònies, l’esterilització i el foment de l’adopció dels gats de carrer per part d’entitats especialitzades”. “Agraïm la tasca imprescindible que fan i que ens ajuda a garantir la convivència d’aquests animals en l’entorn urbà”, ha afegit Bonet.

El reconeixement de les colònies de gats i de la seva protecció per part del consistori arranca de lluny. El 2012, la Declaració Municipal pels Drets dels animals va reivindicar en el seu punt cinquè: “Tot animal salvatge nascut en llibertat té dret a continuar lliure i a ésser respectat en el seu propi medi o hàbitat natural”.

El programa de control de les colònies felines es va iniciar el 2003, arran de l’aprovació per part del Plenari Municipal del no sacrifici d’animals a la ciutat, i es desenvolupa a través de les entitats que anualment opten als ajuts municipals. L’objectiu del programa, a través del mètode CER (Captura-Esterilització-Retorn), és consolidar el control de colònies a la ciutat, disminuir la cabana de gats i actuar en els espais on es produeixen nous abandonaments. A Barcelona, hi ha unes 640 colònies de gats controlades, amb gairebé 7.300 gats.

Actualment, hi ha 13 entitats que gestionen colònies de gats en el marc del programa subvencionat per l’Ajuntament de control de colònies de gats urbans: Progat, Fundació Silvestre, Barcelona Gat i Gos, El jardinet dels Gats, Gats de l’Espigó de la Barceloneta, Degats, Universigats, Ubgats, Gats de Gràcia, Entregats, Rescat, Gats de Reg i Gats Lliures del Poble Nou.

Les persones voluntàries que gestionen aquestes colònies estan acreditades amb el Carnet de Gestores de Colònies de Gats, que emet el Departament de Protecció dels Animals des del 2014 en el marc de la formació anual que s’organitza a tal efecte. Enguany, per primera vegada, aquesta formació s’està duent a terme en curs en format virtual.

Les entitats interessades han de participar, com a mínim, en dues zones territorials de Barcelona

La convocatòria d’ajuts aprovada preveu que les propostes seran avaluades per una Comissió de Valoració. Amb una puntuació màxima de 100 punts es tindrà en compte el projecte presentat, el grau d’arrelament i experiència en la zona on es proposa actuar amb la població de gats, així com la xarxa de voluntariat que puguin acreditar i que estigui disponible per atendre les colònies. També es valoraran les accions de promoció de la convivència entre espècies i de biodiversitat que pugui dur a terme l’entitat.

L’àmbit de la convocatòria es divideix en onze zones territorials de la ciutat de Barcelona (els deu districtes i la Zona Franca). Les entitats interessades estan obligades a participar, com a mínim, en dues zones i hauran de presentar un projecte per cadascuna de les zones a les quals vulguin optar.

Els conceptes que poden ser objecte de subvenció s’han ampliat respecte de les anteriors convocatòries, per incloure despeses vinculades no només a les esterilitzacions sinó a la cura general del bon estat de la colònia i de l’entorn. Són les següents: esterilitzacions, menjar específic per facilitar la captura, cures derivades de l’esterilització, material de captura, despeses veterinàries, desparasitacions, vacunacions, visites i cirurgia per processos que comprometin greument la salut de l’animal, cura de l’entorn i infraestructures de les colònies, alimentació, habitacles pels gats i materials per a la colònia (abeuradors, menjadors i similars).

“Quan treballes als carrers atenent els gats te n’adones que ningú vetlla per les seves necessitats”

Veu Animal és una entitat animalista radicada a Santa Coloma de Gramenet que ha rebut una menció especial des de l’Ajuntament després de la seva gran tasca amb el món dels gats forals.

Què és Thorva?

Thor és el primer gat feral que vam rescatar, vam recuperar i vam tornar a una colònia a principis de l’any 2016, “VA” és Veu Animal. Va ser apallissat per persones a una plaça de Santa Coloma de Gramenet, el vam recollir molt adolorit i en estat de pànic, però afortunadament sense res trencat. El vam atendre d’una manera molt precària però ara estem contents de veure’l lliure i curat a una colònia on li fem seguiment. Hem volgut posar-li aquest nom al nostre projecte, un Centre de Recuperació de Gats forals que  és on centralitzem totes les nostres pertinences i eines de treball. Igualment seguim treballant amb cases d’acollida per als gats sociables. Quan treballes realment als carrers atenent els gats te n’adones de la crua realitat, ningú vetlla per ells com ho necessiten, creiem que no és suficient amb aplicar un CES (capturar, esterilitzar i deixar anar) sinó pots atendre els casos de ferits, malalts o que necessitin recuperació.

Quan detectasteis aquesta necessitat?

Fins 2016 veníem atenent alguns casos d’abandonaments, sobretot cadells, segons la capacitat que tinguéssim en el moment en qüestió. Aquests casos relativament són fàcils d’assumir a cases de acollides, però vam començar a col·laborar amb les colònies de gats per ajudar-les a capturar per esterilitzar, per creure en que és l’única manera de corregir la superpoblació d’una manera ètica. Va ser llavors quan ens vam veure en l’obligació moral de no mirar a un altre costat, perquè no tots estaven en bones condicions i necessitaven ajuda. Per què només atendre els bonics gatets sociables i no els forals? Què els diferencia?

Tots tenen el mateix dret a ser tractats amb dignitat i ser cuidats independentment de la naturalesa que tinguin. El més respectuós amb la natura és tenir en compte aquesta condició a l’hora de tractar-los i proporcionar-los l’hàbitat que li correspongui.

Qui ho finança?

Veu Animal funciona gràcies al dur treball dels voluntaris a fires i campanyes de sensibilització que ens ajuda a recaptar donatius. També ajuden les aportacions dels 61 socis actuals, les microdonacions de teaming d’1 euro al mes i les donacions puntuals de simpatitzants o seguidors d’aquesta causa. Vam aconseguir cobrir-ho tot gràcies a donacions de particulars sensibilitzats amb la necessitat que hi ha actual i que ningú més fa.

En la vostra entitat incloeu el que s’anomena en l’argot alimentador/a. Com definiries a aquestes persones?

A la nostra entitat diversos voluntaris són alimentadors/es d’alguna colònia de Santa Coloma de Gramenet o Barcelona. Són persones excepcionals que veritablement sacrifiquen gran part del seu temps i recursos. Tenen la gran capacitat de transmetre’ns a tots la vulnerabilitat a la qual s’enfronten i la fortalesa que no els fa defallir, motor del nostre impuls per facilitar-los en la mesura de les nostres possibilitats tot el que necessiti.

Quin paper juga la formació en la vostra entitat?

Les bases per a un correcte treball en equip i un òptim resultat, és la formació dels nostres voluntaris, complir un protocol d’actuació, el respecte i compromís. A tots ens uneix la mateixa sensibilitat de protegir i cuidar a qui ho necessita, i encara que no és fàcil gestionar una entitat, ens recolzem entre tots com una família i aportem cadascú la nostra experiència per millorar dia a dia. Més que la formació, és sentir recolxament d’algú més que no és un mateix, però perquè tot flueixi ha d’haver col·laboració mútua. La formació és bàsica per a una correcta gestió de colònia. Si li sumem a una alimentadora, formació, col·laboració i treball en equip el resultat és una colònia controlada, sana i protegida.

Els gats diuen que tenen set vides però és molt important conèixer les malalties que els fan fràgils. Quines són?

Pel gran nombre de casos i la quantitat d’anys que portem en això, més o menys podem definir un patró de malalties més habituals amb què ens trobem als carrers, com poden ser el calicivirus o herpesvirus amb gingivitis, complicacions respiratòries i afectacions oftalmològiques, també insuficiència renal en adults i problemes parasitaris en general amb diarrees agudes i deshidratació. Una bona alimentació, proporcionar llocs on resguardar-se de les inclemències del temps i brindar entre tots protecció davant de qualsevol perill, pot ajudar a tenir una població sana als carrers.

És l’estrès el pitjor amic dels gats?

Possiblement sí, poden patir símptomes físics i conductuals. Un gat estressat pot manifestar malalties com: Asma bronquial, cistitis, colitis, alopècia, hipersensibilitat, augment de les infeccions i un agreujament més que important de les malalties víriques i autoimmunes. Respecte als símptomes de la mateixa manera que en els humans, l’estrès empitjora el caràcter del nostre gat i el converteix en un company díscol, amb un dràstic canvi en el seu comportament. Entre els canvis que podem observar es troben: Augment de l’agressivitat, ansietat generalitzada, fòbies i pors, manies obsessives i comportaments compulsius (llepat excessiu i autoagressió), pica (ingesta inadequada d’objectes perillosos, generalment tela), trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia), eliminació inadequada (amb excrements i orina), marcatge amb ungles, hiperactivitat, vocalitzacions excessives …

És important recordar que el nostre gat mai es comporta de manera inconvenient per fastiguejar-, sinó que ho fa com a forma de cridar la nostra atenció i dir-nos que no es troba bé. Ens està demanant ajuda.

En els gats forals a part de l’estrès que pateixen al carrer, quan cal manipular-los per al CES o tractar-lo d’alguna afecció, cal utilitzar les tècniques menys invasives que li proporcionin el mínim estrès possible per intentar evitar al màxim l’aparició d’aquests símptomes, respectant la seva naturalesa. Nosaltres intentem tractar-los en el mínim de temps possible, amb il·luminació natural, ventilació, en estades adaptades, oferint-descans amb el mínim soroll i intervenció per la nostra part en ser vídeo vigilat realitzant rondes per a cobrir les necessitats de cada cas.

També existeix la manca de seguretat en els domicilis, per això també teniu a la vostra pàgina espais protegits amb xarxes “antimordisco” que cal saber com i on instal·lar correctament per evitar la síndrome del gat paracaigudista, veritat?

Sí, trobem que hi ha falta d’informació de les possibilitats de proporcionar una llar segura als nostres gats. Amb una cosa tan simple com una xarxa o maia, pots evitar caigudes des de balcons, terrasses, finestres, etc. Mai passa res fins que et passa a tu. Valorant entre posar mesures o la possibilitat que el teu gat pateixi un accident, es perdi o mori, sempre triem la que el mantingui fora de perill. Vam creure una bona idea posar les fotos de les solucions adoptades pels nostres voluntaris, adoptants, coneguts, etc. A vegades fem recomanacions de quina seria la millor solució.

“Augmenta el coneixement que tenim sobre els gats però mai se sap prou”

 

Amb una puntualitat extraordinària es va donar inici a la novena edició de la Jornada Felina Europea amb Agnes Dufau com a mestra de cerimònies i amb Pierre Sultana com a primer convidat. El francès és responsable a Brussel·les de FOUR PAWS, una entitat que treballa a Europa per a la protecció d’animals. D’origen austríac, Vier Pfoten o FOUR PAWS està darrera de CAROCAT.EU i CARODOG.EU dues plataformes d’actualització científica i divulgativa sobre gossos i gats.

Sultana va donar a conèixer els secrets de la tasca que promou canvis legislatius des de la redacció fins a l’aplicació en la realitat dels estats membres.

Per la seva part, Valentina Aybar presidenta de Gemfe-AVEPA, gatera i veterinària, va incloure en la seva ponència les propostes per al nou posicionament de l’entitat que presideix sobre les colònies de gats. El text vindria a substituir el de 2013 i incorpora l’acord entre les pràctiques ètiques amb les evidències epidemiològiques i de gestió. Els textos que el grup de medicina felina publica es converteixen en referent per a altres professionals, administradors, gestors i amants dels gats.

Albert Lloret veterinari de l’Hospital Clínic Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona va oferir una ponència sobre les malalties infeccioses en gats. Aquest membre de GEMFE és protagonista d’un vídeo sobre el mateix tema que es va rodar a Madrid el 2015 i que està batint rècords de visionat en la seva categoria. Una posada al dia d’aquella comunicació mitjançant preguntes i respostes és el que va desenvolupar a l’Ateneu i serà possible visionar-a través del canal de youtube de l’entitat organitzadora. Les malalties d’aquesta naturalesa són una gran preocupació per la comunitat gatera i el seu millor coneixement implica la prevenció, el tractament precoç i també canvis en les polítiques de gestió epidemiològica. Els gats tenen moltes vides però cal evitar estressar per que davant una fallada en el seu sistema immune hi ha certes afeccions oportunistes esperant-los. Aquestes han de ser identificades i tractades adequadament, la informació de qualitat salva vides.

Maggie Roberts, directora de veterinària de Cats Protection va mostrar amb tot luxe de detalls com des d’un centre d’adopció felí en l’entorn urbà i amb habitacles individuals de qualitat poden trobar família molt ràpidament molts felins. A prop de Gatwick, un gatera amb 40 recintes individuals alberga gairebé 3000 gats anualment per que les estades són molt breus des del seu rescat fins a la seva nova llar. Estades breus, espais enriquits, atenció als aspectes mèdics i psicològics a parts iguals. Evitar l’emmagatzematge, els confinaments prolongats, equilibrar l’estímul amb el descans i sobretot l’estrès són part de les vint recomanacions innegociables per tenir una gatera en condicions.Cats Protection compta amb una llarguíssima experiència (acaben de complir 90 anys), Un pressupost de 60.000.000 d’euros anuals i una àmplia xarxa de centres d’adopció així com 10 grans centres d’acollida, tots exclusivament per a gats. Els gats i els gossos poden conviure junts en llars però no en equipaments de confinament. Ni els felins es relaxen ni molts gossos toleren als seus conveïns.

Per acabar, Gabriel Bustillo el veterinari cap de la Fundació Protectora d’Astúries va argumentar contundentment a favor de la prevenció en totes les etapes de l’acollida a la protectora. Moltes de les seves aportacions les desenvolupa regularment al seu bloc Otra Vetemirada i a VeRA el seu facebook sobre veterinària de refugis. De la seva ponència destaquem el “manifest felí per una caixa de cartró” i com un bon acompanyament pre i post adoptiu minimitzen les devolucions i tot el que comporta.

Les valoracions sobre la Jornada tornen a ser molt positives entre tots els implicats podent destacar que un 30% dels assistents són “gaters”. Ens destaca l’organització la importància de la presència de persones vingudes de Lugo, Tenerife, Saragossa, Madrid, Lleida, Girona, Tortosa i de José Francisco Capacés, veterà membre de AVEPA i expert en deontologia veterinària.

 

Emma Infante

La gestió de les colònies felines de Barcelona està en crisi

“El model de gestió de colònies felines barceloní està  en crisi”. Aquestes paraules van ser pronunciades per Agnès Dufau Presidenta de la Plataforma Gatera i International Cat Welfare Award en la primera ponència de la Jornada Felina Tarragonina celebrada el 23 d’Abril. Les portes de l’Ajuntament es van obrir de bat a bat per donar un nou pas endavant en la sensibilització i compromís cap als gats ferals en compliment no només de la normativa si no dels imperatius ètics. No és la primera ocasió en la qual la Sra. Dufau fa una presentació en l’antiga Tarraco, fa gairebé tres anys, abans del compromís municipal amb les urnes, va inaugurar una trobada en el qual representants de diferents partits amb representació local van expressar la seva postura respecte a la gestió de la fauna urbana. En aquest temps ni l’antiga imperial urbs romana ha millorat significativament la dotació per parlar amb propietat d’una Ciutat Cat Friendly ni el seu referent metropolitana avança en la bona direcció.

Pel que sembla han passat els temps de glòria en què Barcelona liderava la protecció felina a Europa. Encara que sempre per darrere de Roma, on el gat té la consideració de ciutadà, Barcelona des de 2008 era considerada un model a seguir i Agnés Dufau en diversos fòrums nacionals i estrangers no es va cansar de lloar els assoliments consistorials. La ciutat Comtal a través de la creació del centre d’esterilització de Tres Pins, del Conveni per a la gestió de colònies i la seva ordenança de 2014 dotava de contingut aquest lideratge ara en perill. La ponència de la responsable de Carocat i Carodog es va titular “Retorn al futur” i va denunciar de manera clara i contundent que “un no pot dormir-se en els llorers” i que els passos no només es donen cap a davant ja que són molts els errors que poden propiciar una reculada.

Amb més de 700 colònies urbanes reconegudes, amb un canvi en positiu de l’opinió ciutadana, però sense molts altres dades més cal redireccionar la nau felina barcelonina feia el rumb que *otrora la va fer triomfar.

Salvador Cervantes veterinari de la Clínica Felina Barcelona i rellevant membre del Grup Especialista de medicina Felina (GEMFE) va intervenir a continuació de l’experta gal·la. La seva exposició va oferir pautes sobre les condicions fonamentals de la gestió de colònies des del punt de vista veterinari. Cervantes viatja amb freqüència per impartir xerrades sobre patologies felines concretes però també sobre el maneig de grups de gats sense propietari. Aquest doble abordatge que distingeix el gat casolà del gat de carrer permet oferir una atenció òptima perquè les necessitats i capacitats d’uns i uns altres gats varia encara que el grau protecció que mereixen sigui idèntic.

Va tancar la matinal Alba Jornet membre de FAADA i referent en identificació d’animals de companyia i del Registre Català denominat ANICOM. La convivència d’un registre públic i privat i la col·lisió d’interessos en detriment del benestar animal és un dels punts subratllats per Jornet. La presència de qui en altres ocasions s’havia mostrat esquiva, la regidora Tarragonina Eva Santos, el nombrós públic i la qualitat de les intervencions fan pensar que a iniciativa de la Coordinadora Felina local o de l’Associació Gaia el futur feli està esclarint-se almenys a Tarragona.

Emma Infante, Futur Animal