Entrades

El Vallès Occidental celebrarà el seu primer congrés “Dret i Animal”

El proper 29 de novembre el Vallès Occidental celebrarà a Terrassa el seu primer Congrés “Dret i Animal”. La cita estarà organitzada per la Comissió de Dret Animal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) i per l’associació INTERcids, Operadors jurídics pels animals. La jornada estarà centrada en els delictes contra els animals d’àmbit penal.

La convocatòria tindrà lloc a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa i comptarà amb la presència d’experts procedents de la judicatura, la fiscalia, l’advocacia, la política i les forces i cossos de seguretat. El congrés es repartirà en tres ponències i una taula rodona.

Cristina Bécares, coordinadora de la Comissió de Dret Animal del Col·legi d’Advocats de Terrassa, comenta que “el congrés suposa una oportunitat perfecta per aprendre, reciclar o ampliar coneixements”, a més recorda que: “la jornada està oberta tota persona interessada en la defensa dels animals “.

La primera ponència estarà dirigida per Neus Pujal, fiscal en cap de l’Àrea de Sabadell. S’abordarà el debat doctrinal referent a el bé jurídic protegit als tipus penals que afecten els animals. Després tindrà lloc la segona ponència de la mà de Leticia Badiola, magistrada a Bilbao, qui exposarà la jurisprudència actual en matèria penal, fent especial referència als animals silvestres i les problemàtiques derivades de l’exclusió de protecció d’aquests al Codi Penal. La tercera ponència comptarà amb Manuel Molina, coordinador de la Comissió de Dret Animal de l’ICAIB i membre expert de INTERcids, qui exposarà els delictes existents en el Codi Penal i el desenvolupament del procés judicial penal.

Problemàtiques específiques de la comarca

Aquest congrés, pioner al Vallès Occidental, comptarà amb la col·laboració dels Ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat de Vallès i Rellinars. Uns municipis amb característiques pròpies, especialment pel que fa als animals silvestres, com és el cas de les guineus, els porc senglars i algunes aus.

María José Mata, secretària d’ INTERcids, manifesta que: “la nostra comarca cobreix una gran part del terreny entre dos parcs naturals, el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i el Parc Natural de la Serra de Collserola. Fet que genera problemes de diversa índole que han de ser atesos per l’Administració en compliment de la normativa vigent “.

Segons la lletrada, la millora de la convivència amb els animals, silvestres o domèstics, al Vallès Occidental, passa per tres eixos: “Conscienciació ciutadana, sensibilització de l’Administració local pel que fa als seus operaris i l’elaboració de protocols i efectivitat de la feina dels cossos policials per a la persecució dels delictes relacionats amb els animals “.

 

El PP rectifica i aprova prohibir tallar la cua als gossos

Gir de 180 graus. El grup popular del Senat ha decidit finalment fer marxa enrere i ha renunciat a esmenar el Conveni europeu de protecció d’animals de companyia, que prohibeix l’amputació de la cua dels gossos per motius estètics. Un conveni que va ser ratificat pel Congrés el passat 16 de març i que serà aprovat avui pel ple de la Cambra Alta. Els conservadors van presentar a última hora un vot particular al dictamen que va emetre dilluns passat la Comissió d’Afers Exteriors de la cambra alta, que incloïa una reserva del mateix PP que permetia tallar la cua als gossos. És una de les dues úniques reserves a les que els països signants poden acollir-se per adherir-se al Conveni, juntament amb la que estipula un mínim de 16 anys per poder comprar animals.

Els populars demanen ara “tornar al text del Conveni remès pel Congrés”, el que suposa en la pràctica una rectificació de la postura que fins ara havia mantingut el PP, d’acord amb la posició del Govern. Si el ple del Senat hagués aprovat un text sobre el conveni discrepant respecte al que va acordar al Congrés, s’hauria generat una situació molt poc freqüent, encara que prevista reglamentàriament, i que obligaria a crear una comissió mixta Congrés-Senat constituïda expressament per a resoldre la qüestió. I és que des del 1985 no s’aplica l’article 146 del Reglament del Senat per al cas de discrepància entre algun tractat o conveni internacional. Aquesta comissió, d’acord amb la Carta Magna, ha d’estar formada per igual nombre de diputats que de senadors i ha de presentar un text que votaran dues cambres, encara que en cas de votació discrepant “decidirà el Congrés per majoria absoluta”. Aquest procés només hauria demorat la seva aplicació, perquè finalment el conveni ratificat hauria estat el que hagués acordat el Congrés per majoria absoluta i que prohibia tallar la cua als gossos.

Els populars volien incloure una reserva que recordava que hi ha altres països europeus, com Alemanya, Dinamarca, França, Portugal o la República, que també van presentar la mateixa excepció al conveni. En l’escrit inicial, el PP subratllava que a Espanya hi ha legislacions autonòmiques que prohibeixen l’amputació i altres no mentre sentenciava que “en tot cas, els veterinaris conservaran la llibertat de decisió, cas per cas, sobre la forma de procedir”. Al Congrés, només el PP i el PNB (Ciutadans es va abstenir) havien votat a favor de tallar la cua als gossos per la pressió del lobby dels caçadors que es queixen que les ferides en les cues són molt difícils de curar “encara que com recorda Chesús Yuste, coordinador de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDDA), “no diuen que se les produeixen en les gàbies quan es barallen entre ells i no en el camp com defensen”. Tot semblava indicar, doncs, que el PP faria valer la seva majoria al Senat per mantenir la reserva de poder amputar la cua als gossos, però ara tirarà endavant tal i com es va aprovar a la Cambra Baixa.

El Conveni europeu de protecció d’animals de companyia garanteix una legislació bàsica per al benestar animal en els 47 estats del Consell d’Europa. Una aprovació que arriba trenta anys tard perquè es va signar a Estrasburg el 1987 i des de llavors, 23 països l’han ratificat, la majoria d’ells entre la dècada dels 90 i dels 2000. Espanya ho va secundar fa dos anys, però la seva ratificació no es s’ha produït fins aquest any. L’aprovació es produeix després que en la desena legislatura (2011-2015) l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDDA), una organització que integra parlamentaris de diferents forces polítiques preocupats per la protecció dels animals, presentés una proposició no de llei que va ser presentada pel senador d’ICV, Jordi Guillot, que la Cambra Alta va secundar. Les amputacions” no són pràctiques innòcues “per als animals, ja que els” causen dolor, problemes crònics de salut, els generen dificultats de locomoció i fins i tot limiten la seva capacitat comunicativa” anota el diputat de Podem i portaveu d’Equo, Juantxo López de Uralde.

Article de Xavi Tedó