Arxiu d'etiquetes per: COVB

¿Els porcs poden contagiar les persones de coronavirus SARS-CoV-2?

Els veterinaris transmeten un missatge de calma: amb les evidències que es tenen fins ara, els porcs no són susceptibles al coronavirus SARS-C0V-2 ni, per tant, el poden transmetre a les persones.

En els darrers mesos s’han detectat mutacions en el coronavirus SARS-CoV-2, com per exemple, els canvis observats en els visons. És una realitat que els virus muten, és la seva manera d’evolucionar. Ara bé, les variants no són sempre sinònim de més capacitat de transmissió o de més virulència (capacitat de causar malaltia més greu).

D’altra banda, s’han publicat vàries informacions als mitjans de comunicació, en referència a algunes investigacions científiques, que poden desencadenar que algú pensi que els porcs poden infectar les persones. I no, amb les dades que tenim, els porcs no són susceptibles al SARS-CoV-2 i, per tant, no podrien transmetre el virus a les persones.

“És indubtable que estem vivint una situació inèdita i totalment desconeguda, i de mica en mica es van obtenint més evidències científiques. No obstant això, cal mantenir la calma i volem recordar que aquesta pandèmia de COVID-19 afecta els humans: els animals són una víctima col·lateral de la situació”, observa el president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), Ricard Parés.

Per tal de proporcionar la informació acurada, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha parlat amb Joaquim Segalés, un veterinari expert en coronavirus, investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les mutacions de SARS-CoV-2 incrementen la virulència?

Es pensa que les noves variants no afectarien més a la salut de les persones del que hem vist fins ara i, per tant, no són més virulentes. La major part de les mutacions del SARSCoV-2 tendeixen a ser pràcticament insignificants i rarament afecten les proteïnes del virus. Quan hi ha una variació en els aminoàcids que afecta la proteïna, poden passar dues coses: que hi hagi un canvi en el comportament biològic del virus o que no hi sigui. De fet, sabem que hi ha una variació a l’aminoàcid 614 que fa que el virus es pugui transmetre més fàcilment ja que es replica millor, però la seva virulència no ha canviat. Tot i així, els coronavirus no es caracteritzen per ser especialment ràpids a l’hora de mutar comparant-ho amb altres virus.

Els visons de Dinamarca

S’han detectat quatre mutacions dins del que seria el gen que codifica per la proteïna S, que és la de l’espícula. Cal recordar que s’està fent servir justament la proteïna S per generar immunitat enfront el virus, és a dir, és la proteïna en la qual es basen els productes vacunals i, lògicament, preocupa més que hi hagi mutacions en aquesta part del virus que no pas en una altra. Se sap que els visons es van contagiar de persones, van infectar-se entre ells i es podrien convertir en un reservori del virus que podria  infectar les persones. Per això, a nivell epidemiològic, és important fer un seguiment dels virus i les diferents mutacions que es puguin donar en aquesta espècie. A dia d’avui, i a l’espera de més dades, la immunitat enfront les variants majoritàries que circulen en persones també seria capaç de neutralitzar, en diferents graus, les variants de SARSCoV-2 de visons.

La vacuna serviria per humans i per animals?

D’entrada, les vacunes que s’estan desenvolupant per aplicar a les persones haurien de ser suficients, a priori, per ser utilitzades també en animals. Quan parlem d’animals, estaríem parlant de totes aquelles espècies potencialment susceptibles al SARS-CoV-2.

Els porcs poden contagiar les persones de SARS-CoV-2?

Donat que el SARS-CoV-2 no pot infectar als porcs, aquests no poden transmetre la infecció a les persones. Els porcs poden infectar-se de fins a sis espècies de coronavirus diferents, però cap d’aquestes és zoonòtica, és a dir, no es pot transmetre a les persones. D’entre aquestes sis espècies, el SADS-CoV (coronavirus de la diarrea aguda greu), descrit fins ara només al sud-est asiàtic, és l’únic que podria arribar a tenir potencial zoonòtic, ja que en estudis a laboratori s’ha vist que pot replicar en cultius primaris derivats de cèl·lules humanes. En un experiment es fa servir una dosi vírica infectiva molt elevada que habitualment no es correspondria amb una situació d’exposició natural.

Cal prendre precaucions addicionals amb els animals?

Les mateixes que s’han dit des d’un inici: mesures bàsiques d’higiene i d’un cert distanciament. Aquestes serien més que suficients. Si hi ha persones amb simptomatologia clínica de tipus respiratòria, l’ideal és que no tingui contacte amb la seva mascota; i si es tracta d’una persona que treballa en una granja, hauria de prendreles mateixes precaucions i procurar no anar a la feina. Així s’evita la potencial eventualitat d’exposar l’animal al virus.

 

Ricard Parés: el nou president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) ha renovat la seva presidència, que ara passarà a ser ocupada pel vicepresident del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, Ricard Parés, qui desenvoluparà els dos càrrecs. Durant aquesta legislatura de quatre anys que ara s’inicia, Parés s’ha marcat dos objectius clars: posar en valor la professió veterinària i posicionar el Consell com a interlocutor de la professió davant l’administració.

Aquesta renovació es produeix després de que l’anterior presidenta, Cori Escoda, hagi conclòs el seu mandat com a presidenta del Consell i també com a presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, tal i com estableixen els estatuts d’ambdues institucions.

Ricard Parés agraeix la tasca realitzada a Cori Escoda i es proposa donar continuïtat a tots els projectes que ella va impulsar. “Seguirem treballant des de la perspectiva One Health (Una Sola Salut): és el concepte que ens permet incloure tot el col·lectiu veterinari, ja que interrelaciona la salut humana, l’animal i la mediambiental”, destaca el nou president.

Sobre Ricard Parés

Llicenciat en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Parés va iniciar la seva carrera en el camp dels petits remugants. Des del 2002 ha treballat en el sector porcí com a director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí (Porcat).

Actualment, combina la seva activitat professional amb la docència a la universitat, ja que és professor associat al Departament de Ciència Animal i Alimentària de la Facultat de Veterinària de la UAB i al Campus d’Alimentació i Nutrició Torribera de la Universitat de Barcelona (UB).

És veritat que els gossos mestissos viuen més anys que els gossos de raça?

Segons l’experta veterinària Marta Legido els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut que els gossos de raça, però el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut

La longevitat dels gossos segons la raça o si són mestissos és un tema que genera molts interrogants entre els amants dels peluts. Per dissipar els dubtes sobre aquesta qüestió, Animalados ha parlat amb Marta Legido, veterinària clínica llicenciada l’any 1989 i que compta amb més de 30 anys d’experiència en la professió. Actualment, Marta Legido és vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

Tal com explica Marta Legido, l’esperança de vida dels gossos varia especialment en funció de la mida del gos quan arriba a l’edat adulta, una mida que generalment està determinat per la raça. Tenint en compte aquesta explicació, els gossos de races petites (peluts de menys de 10 kg) solen arribar als 15-16 anys. Els gossos de mida mitjana o gran (entre 10 i 25-30 kg aproximadament) viuen entre els 10-13 anys. Finalment, els gossos de races gegants (més de 30 kg) no solen viure molt més enllà dels 8 anys.

La llicenciada en veterinària clínica recorda que és important remarcar que els gossos de races petites també són més precoços, per tant, arriben abans a l’edat adulta, concretament entre els 9-10 mesos de vida. En canvi, els exemplars de races gegants no són adults fins que arriben als 2,5 anys.

En definitiva, segons les explicacions compartides per la vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, ​​l’esperança de vida dels gossos es correlaciona amb la seva mida adulta, això sí, dins de les races de mides similars hi ha algunes que presenten més longevitat i altres que menys. Legido posa l’exemple del Chihuahua i el Caniche, que solen viure molts anys, però en canvi el Carlí, tot i ser un gos de raça petita, viu menys anys.

En referència directa als gossos mestissos, Marta Legido comenta que és cert que la barreja de diversos gens d’un origen genètic allunyat proporciona millors possibilitats de supervivència sobre l’individu. És a dir, la barreja genètica, quan els gens del pare i de la mare són molt diferents, permeten que la mateixa naturalesa “triï” entre aquells que són millors. Tots els animals rebem una càrrega genètica duplicada dels nostres pares i la naturalesa tria quina de les dues s’ha d’expressar en el futur individu.

Per aquest motiu, Legido especifica que entre gossos de la mateixa raça hi ha més possibilitats que dins de la càrrega genètica del pare i de la mare coincideixi un gen defectuós o que codifica la predisposició a una malaltia determinada. Quan els dos gens, el patern i el matern, que codifiquen una mateixa funció o característica determinada són els dos defectuosos, l’individu expressarà aquest defecte genètic irremeiablement.

Els gossos mestissos tradicionalment han estat uns animals que han passat a un pla secundari pel que fa a la preferència dels adoptants o d’aquelles persones que han volgut conviure amb un pelut. Segons la veterinària clínica, això és una tendència o moda passada en què les persones es basaven més en les característiques físiques del gos més que en el seu temperament.

Marta Legido considera que actualment cada vegada hi ha més persones que no descarta iniciar una nova vida al costat d’un gos que no sigui de raça. Aquest canvi de dinàmica pot succeir perquè, en general, els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut, tot i que el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut. També, afortunadament hi ha una tendència creixent d’adoptar peluts d’un centre d’acollida, on la majoria no són de raça pura.

Guia per fomentar l’adquisició responsable d’animals de companyia

El Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB)  ha publicat recentment la primera Guia per a l’adquisició responsable d’animals de companyia. Mitjançant aquesta guia el COVB pretén que abans d’adquirir un animal estiguem segurs que podrem cobrir-ne les seves necessitats vitals i de salut. Alhora els veterinaris volen posar fre així a la venda irregular d’animals de companyia o exòtics. 

Els qui fa anys que treballem per la sensibilització social vers el benestar animal, a poc a poc detectem que augmenten les persones sensibles vers aquesta qüestió. Però el COVB considera que tenim una assignatura pendent, quan veiem un animal en una botiga i el comprem pensant que així li donarem una vida millor. Fent això obviem que si comprem l’animal al seu lloc n’hi posaran un altre, que també necessitarà una vida millor.

En aquest context s’insereix la Guia per a l’adquisició responsable d’animals de companyia del COVB, sempre tenint en compte els drets dels animals i les bases de la tinença responsable, apostant per l’adopció. També remarca la importància  de tenir clar que és un compromís per tota la vida de l’animal (que són uns 12 anys, els gossos, 16, els gats. També remarquen que tenir un animal comporta felicitat, però també molts sacrificis. I finalment aconsellen consensuar la decisió entre tots els membres de la família, essent conscients que l’animal condicionarà la nostra vida i haurem de tenir-lo present sempre que vulguem sortir de cap de setmana o marxar de vacances.

Nogensmenys, la Guia també destaca els avantatges de tenir animals de companyia: acariciar-los disminueix el nostre estrès, treure’ls a passejar millora la nostra salut, sempre ens donen afecte incondicional, sense jutjar-nos. I són ideals per a la gent gran, doncs no només els fan companyia, sinó que els manté actius físicament.

D’altra banda, i tot i no ser-ne partidaris (a Tincungos tampoc en som), en cas de decidir comprar un animal de companyia del COVB facilita consells per a fer-ho de forma més responsable.

Ja pots consultar la Guia per fomentar l’adquisició responsable d’animals de companyia

 

La família creix

Des de Tincungos volem compartir aquest text del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), on molt detalladament s’exposen les bases per a adaptar una mascota a la nostra llar. Ens semblen uns consells molt clars i útils, per proporcionar-nos una feliç convivència.

L’inici del nou any acostuma a coincidir tradicionalment amb l’arribada de noves mascotes a la família. La temporada nadalenca és un període important per a l’acollida d’animals domèstics i exòtics a la llar, encara que sovint aquesta decisió implica la posada en marxa d’unes pautes bàsiques que incidiran directament en la bona integració de la mascota a la nostra llar.

Aquesta tasca de conscienciació té una influència directa en el percentatge d’abandonaments d’animals que tendeix a incrementar-se durant el primer trimestre de l’any, així com en els períodes de vacances. Només l’últim any, 5.390 mascotes van ser retrobades després d’haver estat abandonades, perdudes o robades, gràcies a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia). Amb l’objectiu de reduir aquest número, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) recomana seguir una sèrie de pautes bàsiques com a mesura de conscienciació per evitar aquesta situació.

1.- Temps: És important dedicar un temps diari adequat a la cura i atenció de la mascota que variarà en funció de les característiques de cada espècie o animal.

2.- Alimentació: Una correcta alimentació requereix d’unes especificacions nutritives que es troben en aliments especialitzats, per tant, s’ha de procurar evitar oferir qualsevol tipus de menjar i, sobretot, fer-ho a deshores.

3.- Vacunació: Establir un pla sanitari és primordial per a una convivència més segura. La vacunació i desparasitació periòdica garanteixen, tant la salut de la mascota, com la de la nostra família.

4.-  Identificació: Identificar a les nostres mascotes és un aspecte bàsic de cara a solucionar una hipotètica pèrdua. Els veterinaris són els professionals autoritzats per identificar a un animal mitjançant la implantació en condicions d’asèpsia d’un microxip  amb un codi numèric de 15 dígits. Un cop introduït el xip, el veterinari s’encarregarà de vincular aquest codi amb el propietari donant-lo d’alta a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia).

5.- Cens: Aquest registre que dirigeix l’Ajuntament és de gran utilitat per conèixer quina és la població d’animals de companyia a cada localitat, per tal de poder prendre mesures útils com la projecció de nous espais condicionats. Per formalitzar aquest registre, el propietari ha d’inscriure la seva mascota al Cens d’Animals de Companyia mitjançant el document d’identificació de la seva mascota, la cartilla sanitària i la fotocòpia del seu DNI.

6.- Esterilització: L’esterilització és la solució per a la cria incontrolada dels animals domèstics que esdevé la causa principal del seu abandonament. A més, aquesta mesura també millora la convivència, evita els hàbits de fugida durant el període de zel i en cap cas modifica aspectes de la intel·ligència de l’animal ni provoca depressió. 

7.- Educar: A l’hora de conviure amb un animal és essencial ensenyar-li a comportar-se correctament. Per això, és bàsic saber donar el seu lloc a la mascota i permetre que experimenti amb diferents situacions que es donaran al llarg de la seva vida. En cas de dubte sempre podem consultar amb el nostre veterinari per veure quines mesures són les més adequades.

8.- Higiene: Per mantenir la nostra mascota neta no és necessari netejar-la contínuament amb aigua i sabó. Un bon pentinat i/o raspallat acostuma a ser més beneficiós i elimina la major part de la brutícia de la pell de les nostres mascotes. 

9.- Convivència: Trobar un lloc adequat a l’habitatge és fonamental per aconseguir una convivència còmoda, ja que ajudarà al confort de l’animal i contribuirà a que aquest respecti els espais comuns.

10.- Societat: La integració social de la nostra mascota dependrà, en gran mesura, en saber com evitar conflictes i baralles amb altres animals, així com controlar a l’animal per a no molestar a la resta d’usuaris.

 

Fures i rèptils, mascotes a l’alça

El llistat d’animals de companyia s’ha anat ampliant any rere any obrint pas a noves mascotes exòtiques. Als habituals gats i gossos, s’han unit un nodrit grup de nous animals entre els que cada cop tenen més importància les fures, cobais, rèptils i aus exòtiques, entre d’altres.

Tots ells requereixen de cures específiques, de manera que l’assessorament d’un veterinari especialitzat esdevé un aspecte bàsic per a què l’acollida de l’animal sigui còmoda i agradable, evitant així generar estrès o rebuig en el seu nou entorn.

Josep Gómez Muro, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, destaca: “L’assessorament d’un veterinari professional adquireix una gran importància, especialment en aquesta fase inicial d’acollida, i contribueix directament a adquirir un coneixement més ampli de la mascota.

 

Sobre COVB

Fundat l’any 1904, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) a prop de 2.500 professionals del sector veterinari. La seva missió és garantir un bon exercici professional respectuós amb els drets i els interessos de la societat en general. Per assolir aquest objectiu, s’ordena l’exercici de la professió, es promouen i organitzen cursos de formació, acords amb diferents entitats i conferències sobre temes d’interès entre d’altres tasques, procurant la perfecció i regulació dels serveis que puguin oferir els veterinaris.

L’objectiu principal del COVB és convertir-se en un instrument útil recollint les propostes, suggeriments, observacions i crítiques dels seus col·legiats i de la societat.. A més, entre els seus objectius també destaca el de convertir-se en un òrgan de consulta oferint informació dels múltiples camps que comprèn la professió.