Arxiu d'etiquetes per: Covid-19

“Jo no em vull vacunar en una plaça de braus”

Animalados ha parlat amb un ciutadà de Sant Sebastià que es mostra en “total desacord” amb el fet que la seva vacunació contra la Covid-19 hagi de produir-se en la Plaça de Braus d’Illumbe. Aquesta persona, declarada antitaurina, té clar que vol vacunar-se, però vol fer-ho sense contribuir al manteniment d’aquest tipus d’infraestructures i escorxadors.

“Jo no em vull vacunar en una plaça de braus”. Així de contundent és la declaració de X.E., un ciutadà de Sant Sebastià que ha estat convocat per posar-se la vacuna contra la Covid-19 a la Plaça de Braus d’Illumbe. “Fa uns dies em van trucar i em van convocar per vacunar-me a Illumbe. Jo els vaig dir que no em volia vacunar en una plaça de braus, que m’oferissin un altre lloc, un centre de salut o qualsevol altre lloc. Fins i tot els vaig dir que estava disposat a moure’m i vacunar-me en qualsevol altre lloc, per exemple a Zarautz. Em van dir des de l’ambulatori que no tenia cap altra opció”, descriu aquesta persona que ha preferit conservar la seva identitat.

Aquest ciutadà basc, que s’autodefineix com antitaurí però no activista, explica que la seva intenció clara és vacunar-se, però afegeix que “no em sembla apropiat fer-ho en un lloc que és un escorxador. Sóc antitaurí, per tant, no crec que sigui correcte promocionar aquestes infraestructures. Tenim molts altres llocs a Sant Sebastià que es poden condicionar per posar les vacunes, com el Velòdrom o l’Estadi d’Anoeta. No crec que a tot Espanya s’estiguin utilitzant les places de braus per posar vacunes”.

X.E. considera que el procés de vacunació s’està duent a terme en Illumbe “per rendibilitzar la construcció d’aquesta plaça de braus, ja que només amb els festejos taurins l’Ajuntament no ha pogut rentar una plaça que es va inaugurar el 1998. Per aquest motiu, en aquest espai també es fan esdeveniments esportius i concerts, esdeveniments als quals tampoc hi vaig encara que em vingui de gust. No vull contribuir al manteniment d’aquesta plaça de toros amb altres activitats perquè després es celebrin esdeveniments taurins. Després de no anar mai en 25 anys… Ara he d’anar-hi a vacunar-me a un escorxador? Doncs no em sembla adequat”.

La Plaça de Braus d’Illumbe, el vacunòdrom de Sant Sebastià

El passat 2 de març la plaça de braus d’Illumbe i actual recinte multiusos, com ara pista on actualment juga el Guipúscoa Basket, es va convertir de manera oficial en el primer vacunòdrom del País Basc. Durant els seus primers dies van subministrar unes 260 dosis diàries d’AstraZeneca, unes xifres que s’han multiplicat considerablement, ja que avui dia el ritme de vacunació supera les 10.000 dosis.

La consellera de Salut de Govern Basc, Gotzone Sagardui, va argumentar en el seu moment que la transformació de la Plaça de Braus d’Illumbe a “vacunòdrom” es va produir a conseqüència de la necessitat de disposar de grans espais on agilitzar l’administració de vacunes a la població. La mateixa consellera va explicar que la intenció era prioritzar els centres de salut d’Osakidetza (Servi Basc de Salut), però que alhora estaven disposats a habilitar altres espais que facilitessin el ritme de subministrament d’aquests antídots.

Investigadors aragonesos desenvolupen el primer test ràpid per al diagnòstic de covid en animals de companyia

Un equip d’investigadors d’Aragó ha desenvolupat el primer test ràpid multiespècie per al diagnòstic serològic de la infecció per SARS-CoV-2 en animals de companyia. El format creat pot ser utilitzat in situ, sense la necessitat de disposar d’un laboratori.

Els animals de companyia que conviuen amb persones infectades per Covid-19 estan exposats a virus i el risc d’infecció per SARS-CoV-2 no pot descartar-se. Des del punt de vista epidemiològic, el paper que poden exercir els animals domèstics en aquesta infecció és encara desconegut. Davant la manca d’informació és necessari el desenvolupament de proves de diagnòstic específiques per a ser utilitzades en l’àmbit veterinari, sent aquest un dels objectius prioritaris exposats per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE).

L’objectiu d’aquest projecte ha estat el desenvolupament d’una prova ràpida multiespècie d’immunocromatografia de flux lateral, basat en la detecció d’anticossos anti-SARS-CoV-2, per a la seva utilització en el diagnòstic d’animals de companyia.

Per al desenvolupament del test, s’han assajat diferents disposicions per seleccionar el millor format amb el qual finalment es va preparar el prototip. Per a la seva validació, s’han fet servir els sèrums humans i d’animals prèviament analitzats utilitzant un test d’ELISA en placa multiespècie, desenvolupat pels investigadors participants del projecte, que ha estat objecte d’una sol·licitud de patent per la Universitat de Saragossa que es va presentar el passat mes de març a l’Oficina Europea de Patents.

Aquest desenvolupament constitueix el primer test ràpid multiespècie destinat a la diagnosi serològica de la infecció per SARS-CoV-2 en animals. El format desenvolupat, per la seva facilitat d’ús, pot ser utilitzat en el punt d’atenció sense necessitat de disposar d’un laboratori, i per la seva rapidesa permet la presa de decisions immediata. Per això, representa una eina analítica que pot ser usada en la vigilància serològica dels animals tant en l’àmbit de la recerca com en l’àmbit de la clínica veterinària. La utilització d’aquests tests permetria avaluar el paper potencial dels animals de companyia en l’epidemiologia de la SARS-CoV-2.

Un treball fruit de la col·laboració interdisciplinària

El desenvolupament d’aquesta prova ha estat fruit de la col·laboració interdisciplinar de diferents grups amb una àmplia experiència en el desenvolupament de tècniques immunoquímiques (UNIZAR-IA2), en l’expressió i purificació de glicoproteïnes (UNIZAR-BIFI) o en immunologia humana (Institut d’Investigació Sanitària Aragó, IIS Aragó). Per dur a terme aquest projecte s’ha comptat també amb la col·laboració de l’empresa de biotecnologia aragonesa Zeulab, que ha posat a disposició del projecte l’equipament de laboratori de R+D i ha participat en la preparació i validació del prototip del test desenvolupat.

La catedràtica de la Universitat de Saragossa M. Dolores Pérez Cabrejas és la investigadora principal d’aquest projecte dins del Programa Covid-19 Santander-Unizar “Projectes d’Innovació Tecnològica per a l’any 2020 de la Universitat de Saragossa”, del Vicerectorat de Transferència i Innovació tecnològica, finançat pel Banc Santander.

Neix One Healt, un òrgan consultiu en la gestió i el control de malalties com la Covid-19 a Catalunya

El Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya ha constituït la Comissió One Health, un òrgan consultiu en la gestió i el control de malalties com la Covid-19 a Catalunya. Veterinaris científics i investigadors integren la comissió.

La Covid-19 ha posat en evidència que la salut és global. La interrelació i la globalització defineixen el món d’avui; ara, les pandèmies s’han de tractar des de la perspectiva One Health (Una Salut). És un concepte promogut per la Unió Europea que indica que la salut humana, la salut animal i la salut mediambiental, així com la seva profilaxi, són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en els quals coexisteixen.

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) ha constituït la Comissió One Health com un òrgan consultiu en malalties zoonòtiques, que són malalties transmissibles entre animals i persones. “Els veterinaris podem aportar molt a la salut pública: amb la comissió One Health ens posem al servei de la societat, de l’administració pública i dels mitjans de comunicació per aportar el nostre coneixement i expertesa”, explica el president del CCVC, Ricard Parés.

La comissió està formada per veterinaris de reconegut prestigi i àmplia trajectòria professional: la doctora en veterinària, doctora en farmàcia, diplomada en sanitat i secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, M. dels Àngels Calvo; el doctor en veterinària i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Lorenzo José Fraile; la doctora en veterinària, responsable del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Natàlia Majó; i la doctora en veterinària, degana de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i presidenta de la Conferència de degans i deganes de Facultats de Veterinària d’Espanya (CDVE), Maite Martín.

Objectiu de la Comissió One Health

És important recordar que el 60% de les malalties infeccioses són d’origen animal i que, per tant, les zoonosis són un repte vigent per a la salut pública. Quan una malaltia afecta el conjunt de la població s’ha d’abordar des de la perspectiva epidemiològica independentment de l’espècie animal afectada. Els veterinaris poden aportar la seva experiència i coneixement en la gestió i control de malalties contagioses.

La política sanitària que els veterinaris apliquen en la producció animal ha afavorit que malalties humanes que fa anys tenien una elevada prevalença, actualment no suposin un problema. Alguns exemples han estat la tuberculosi i la brucel·losi; i avui, ho és el virus del Nil, que es presenta com un repte actual. Per això, és fonamental que els veterinaris i les veterinàries formin part dels equips interdisciplinaris de prevenció i lluita contra aquestes epidèmies.

El CCVC té voluntat que la Comissió One Health sigui un instrument de col·laboració amb l’administració catalana, que visibilitzi encara més el paper de la professió veterinària en la salut pública i que enforteixi la col·laboració entre el CCVC i l’administració.

Fons Social AniCura: la iniciativa que ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms

El Fons Social AniCura ha creat una iniciativa en què ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals de companyia i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms obligats a deixar la seva activitat laboral.

El coronavirus ha demostrat que a poc a poc evolucionem cap a una societat que es preocupa cada vegada més pel benestar dels animals. En plena època de pandèmia són moltes les persones i col·lectius que han aportat el seu granet de sorra de manera incondicional per garantir aliments i material sanitari per a tots ells. El Fons Social AniCura s’ha sumat a aquest moviment solidari i ha creat un fons social d’ajuda per a aquelles persones amb animals de companyia en situació econòmica vulnerable.

El fons, que compta amb una inversió inicial de 45.000 €, cobrirà fins a 500 € per animal de companyia de tractaments de medicina veterinària especialitzada com tractaments oncològics, cirurgies i proves diagnòstiques, entre d’altres. El ‘Fons Social AniCura’ pretén atendre els animals dels cuidadors que es trobin en situació de desocupació, ERTO o autònoms que hagin cessat la seva activitat a causa de la COVID-19.

“A AniCura volem donar suport a aquelles persones que estiguin passant per un moment complicat a causa dels efectes econòmics ocasionats pel coronavirus”, comenta Guillem Ruiz, Country Manager d’AniCura a Espanya. “Els animals són un membre més de la nostra família i volem ajudar a que puguin ser adequadament atesos, evitant abandonaments o eutanàsies”, afegeix el màxim responsable de AniCura a Espanya.

Com aplicar el ‘Fons Social AniCura’?

Les persones que vulguin beneficiar-se d’aquesta iniciativa han de fer-ho mitjançant el següent enllaç: https://www.anicura.es/fondo-social-anicura/

L’ajuda atendrà les persones a la següent situació:

Aturats: les persones que hagin perdut la feina o es trobin en situació d’atur han d’emplenar el formulari web i adjuntar el document acreditatiu de la situació actual d’atur.

Autònoms: els treballadors per compte propi també poden beneficiar-se d’aquesta iniciativa. S’ha d’emplenar el formulari web i adjuntar un document acreditatiu de la cessació de l’activitat.

ERTO: les persones que es trobin afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal han d’omplir el formulari i adjuntar un document acreditatiu d’aquesta situació emès per les autoritats.

17 centres veterinaris preparats per ajudar

Els hospitals i clíniques veterinàries AniCura que s’encarregaran d’oferir assistències veterinària a través del ‘Fons Social AniCura’ són:

  • Andalusia: AniCura Bahía de Málaga Referencia Veterinaria (Alhaurín de la Torre, Málaga) y AniCura Lepanto Referencia Veterinaria (Mairena del Aljarafe, Sevilla)
  • Astúries: AniCura Asturpet Hospital Veterinario (Gijón, Asturias) y AniCura Buenavista Hospital Veterinario (Oviedo, Asturias)
  • Catalunya: AniCura Vetamic Clínica Veterinaria (Cambrils, Tarragona), AniCura Arvivet Hospital Veterinario (Terrassa, Barcelona) y AniCura Vet’s Avinguda Hospital Veterinario (Sabadell, Barcelona)
  • Comunitat de Madrid: AniCura Velázquez Hospital Veterinario (Madrid)
  • Comunitat Valenciana: AniCura Marina Alta Centro Veterinario (Denia, Alicante), AniCura Marina Baixa Hospital Veterinario (Alfáz del Pí, Alicante), AniCura Valencia Sur Hospital Veterinario (Silla, Valencia), AniCura Aitana Hospital Veterinario (Mislata, Valencia) y AniCura Constitución Hospital Veterinario (Valencia)
  • Galícia: AniCura Abros Hospital Veterinario (Pereiro de Aguiar, Ourense)
  • Illes Canàries: AniCura Albea Hospital Veterinario (Las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas)
  • Navarra: AniCura San Fermín Hospital Veterinario (Mutilva Alta, Navarra)
  • País Basc: AniCura Uribe Kosta Clínica Veterinaria (Sopela, Bizkaia)

Amb les restriccions pel coronavirus, ¿puc treure a passejar el meu gos?

Les noves limitacions després de declarar l’estat d’alarma permeten treure el gos a passejar

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest dissabte al vespre per anunciar que el consell de Ministres ha declarat l’estat d’alarma per fer front al coronavirus i ha explicat quines restriccions comporta aquesta situació, que no té precedents. Encara que l’any 2010, el govern de José Luís Rodríguez Zapatero va declarar també l’estat d’alarma davant la crisi dels pilots d’avió, a Espanya mai s’havien aplicat restriccions d’aquesta magnitud. La nova situació ha generat alguns dubtes, ja que limita sortir al carrer de manera molt taxativa. Un d’ells, afecta especialment als amos de gossos. La pregunta és: amb les noves restriccions, ¿puc sortir a passejar amb el meu gos?

Les limitacions anunciades per Pedro Sánchez no fan cap referència a la necessitat de treure a passejar els nostres animals. Malgrat això, el president Sánchez ha insistit que es poden seguir traient a passejar els gossos. Una de les excepcions diu literalment que es pot sortir al carrer «per causa de força major o situació de necessitat». Pels qui tenim gossos, no hi ha dubte que treure’ls a passejar és una activitat més que justificada i una «necessitat». Ara bé, caldrà fer-ho sols i durant el menor temps possible. Seguint les indicacions de Sànchez, si durant la passejada ens trobem algun veí, evitarem el contacte i mantindrem la distància de seguretat. Són normes molt estrictes, però l’amenaça del Covid-19 no té precedents, així que des d’Animalados, us demanem màxima responsabilitat.

Per si us resulta d’utilitat, reproduïm aquí els únics casos en que podem sortir al carrer:

1. Adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.

2.Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

3.Desplaçament al lloc de treball per efectuar prestacions laborals, professionals o empresarials.

4. Retorn al lloc de residència habitual.

5. Assistència i cura a persones grans, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

6. Desplaçament a entitats financeres.

7. Per causa de força major o situació de necessitat.

8. Qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga degudament justificada.

9. Personal estranger acreditat com a membre de les missions diplomàtiques, oficines consulars i organismes internacionals.