Entrades

15 anys lluitant pels drets dels animals

 

Ahir a la tarda es va celebrar al Col.legi d’Advocats de Barcelona el 15è aniversari de La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals (CPDA), la pionera de tot l’Estat nascuda el 2002. Amb aquest motiu han organitzat la jornada formativa “Compromesos per seguir avançant” per tal de donar a conèixer el treball realitzat en defensa dels drets dels animals durant aquests anys.

 Rosa Ma. Barberà vicedegana del Col·legi de l’Advocacia ha obert l’acte seguida per les intervencions d’ Esther Palmés, diputada responsable de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals, i de l’advocada i presidenta de la Comissió, Magda Oranich.  

Palmés ha destacat en la seva intervenció que “la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’ICAB ha aconseguit en aquests 15 anys de treball importants progressos per fer que les lleis autonòmiques i estatals s’estiguin equiparant a les d’Europa, que són més  proteccionistes dels drets dels animals. I ha destacat que s’ha aconseguit prohibir les corrides de toros, aturar el maltractament animal en festes tradicionals, evitar que es mati a animals per controlar la població de diferents espècies, entre altres ”.

El Conseller Josep Rull, rebent el premi de la mà de Magda Oranich

Tot seguit Magda Oranich ha afegit: “que la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals ha aconseguit sensibilitzar la societat del fet que els animals són éssers vius amb uns drets que cal respectar i que alhora s’ha convertit en un referent i un exemple a seguir, doncs actualment hi ha 25 Col·legis d’Advocats a Espanya que compten amb una comissió que té com a objectiu exclusiu la defensa dels drets dels animals

Durant l’acte la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals  ha lliurat un premi al conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, en reconeixement a la seva acreditada i extensa trajectòria en la recerca, reconeixement i protecció dels drets i benestar dels animals.

Rull ha comentat en el seu parlament que “la seva pretensió com a conseller és aprovar el reglament que desenvolupi la llei catalana de 2003 durant aquesta legislatura“, ha afegit també que “el que va mancar en la llei antisacrifici va ser la falta de recursos per acompanyar-la i ara estem en vies de reparar-ho”. Per finalitzar el seu discurs ha destacat que “La retallada de drets dels animals a Catalunya s’ha convertit en innegociable per l’esforç de la societat catalana. No ens deixen recular.”

Tercera taula de debat

En motiu de la jornada s’han realizat tres taules rodones. En la primera els advocats Carlos Zayas i Carles Soliva han parlat dels avenços en l’àmbit jurisprudencial i doctrinal. En l`àmbit penal, Zayas, ha destacat que el codi penal de 2015  té tipificades més conductes com a maltractament, fet que ha comportat que hagi augmentat la litigiositat sobre aquest àmbit. Sobre el reconeixement de nous delictes ha destacat els d’explotació sexual.

La segona taula ha estat la dels avenços en l’àmbit de l’Administració i els ajuntaments amb el regidor del consell municipal, Jordi Martí Galbís i Manel López Béjar, director del departament de Salut Animal i Anatomia Forense de la facultat de veterinària de la UAB. En aquesta taula s’ha parlat sobre el control de les poblacions d’animals per mètodes legals, ètics, eficaços i econòmics.

L’última taula ha versat sobre els avenços legislatius en l’àmbit autonòmic, estatal i europeu. Enrique Alonso, conseller d’Estat permanent i la senadora Vanessa Angustia han afirmat que “és innegable l’atenció que el dret ofereix als animals, ja que s’ha convertit en una qüestió social i legal que suscita un intens debat entre juristes, filòsofs, científics o polítics“. També han destacat l’evolució en positiu del “reconeixement dels animals a Europa, entesos com a “essers que senten” en el Tractat de la Unió Europea; les reformes del Codi penal estatal sobre delicte de maltractament als animals, i la ratificació del Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels animals de companyia en l’àmbit estatal”.

Amb la mirada posada cap al futur, la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona vol consolidar aquesta tendència i seguir recolzant i creant més reformes legals per seguir lluitant pels drets dels animals.

Sílvia Esteve

Els animals de Guatemala ja són “éssers sentints”

 

El passat 2 de març, Guatemala va fer un pas endavant important convertint-se en referent a Amèrica Central pel que fa a la protecció dels animals.

Després d’anys de treball, es va aconseguir unir les tres Iniciatives de Llei, que es treballaven de manera separada, en el text definitiu de la Llei de Protecció Animal, convertint el país en el més avançat de la regió i un del més avançats del món.

La llei, que s’aplica en la totalitat del territori guatemalenc, significa un avenç molt important per als animals del país ja que, per primera vegada, passen a ser considerats “éssers sentints” i se’ls otorga, per tant, una protecció especial a l’altura d’aquesta nova categoria, que recentment també s’ha implementat en les legislacions d’altres països com França, Colòmbia i Portugal i que reconeix en els animals la capacitat de sentir patiment i dolor, però també alegria o por, capacitats fins fa molt poc reservades exclusivament per als humans.

La categorització dels animals com éssers sensibles obliga el legislador a brindar-los un tipus de protecció que havia estat desconeguda fins a aquesta nova generació de lleis aprovades ja al s.XXI; un nivell de protecció molt més acord al coneixement científic actual que el de les lleis aprovades fins fa poc. És per això que aquesta nova llei es fonamenta en el respecte cap als animals i no la mera propietat d’aquests i la seva tinença responsable, sigui quina sigui la finalitat de l’animal en qüestió (companyia, servei, producció, investigació o espectacles).

Així, a partir de l’aprovació d’aquesta nova Llei de Protecció Animal, a Guatemala es prohibeixen les baralles de gossos, l’ús de drogues i altres substàncies que alterin les capacitats físiques i comportamentals dels animals que participen en esdeveniments esportius, l’ús d’animals en investigació per a productes cosmètics i els seus ingredients, l’entrada al país de circs estrangers que tinguin animals i l’adquisició de nous exemplars per als circs nacionals, la mutilació de cua, orelles i tercera falange en els animals de companyia i la zoofilia, a més de tots aquells comportaments àmpliament reconeguts com a maltractament com l’abús i càstig físic, la tinença en males condicions o l’abandonament.

Guatemala és el primer país d’Amèrica Central a aprovar una llei de protecció animal tan avantguardista, i sent un país de poc més de 15 milions d’habitants, es col·loca en el grup de països davanters en matèria de protecció animal.

Article de Núria Murlà, Assessora Jurídica a Murlà & Contreras Advocats

Mor Tom Regan, defensor dels drets dels animals

 

El passat 17 de febrer va morir Tom Regan a l’edat de 78 anys, fent d’aquest dia un dia trist per al moviment abolicionista per la defensa dels animals.

Regan va ser un filòsof nord-americà i professor emèrit d’universitat especialitzat en la teoria dels drets dels animals, conegut per ser autor dels llibres The Case For Animal Rights (1983) i Empty Cages (2004).

Una de les seves grans aportacions a la defensa dels drets dels animals va ser el concepte “subjecte-de-una-vida”, amb el qual explicava per què els éssers humans tenen drets morals i, en canvi, “els pals i les pedres no”. A The Case For Animal Rights (1983), descriu que som “subjectes-de-una-vida” perquè “no només estem en el món, sinó que som conscients del món i, a més, conscients del que ens passa. Més encara, el que ens passa -sigui al nostre cos, a la nostra llibertat o a la nostra vida mateixa- ens importa perquè marca la diferència en la qualitat i durada de la nostra vida tal com la vam experimentar, independentment que importi o no a algú.” segons explicava, qualsevol ésser, sense importar la seva espècie, que pugui ser considerat “subjecte-de-una-vida” té un “valor inherent” i no un “valor instrumental”. És a dir, es tracta d’un ésser valuós i posseïdor dels drets morals de protecció de la seva vida, la seva llibertat i el seu cos; un ésser que no ha de ser utilitzat com a mitjà per a un fi, ja que és un fi en si mateix.

Regan sostenia que la violació d’aquests drets morals en els altres animals, sent aquests “subjectes-de-una-vida”, era una forma de discriminació arbitrària i que discriminar d’aquesta manera era tant irracional com immoral. D’aquesta manera, s’oposava absolutament a l’explotació animal, rebutjant la seva regulació i defensant l’abolició com a única resposta moral. Alguns dels seus crítics van afirmar que la seva posició era extremista, al que ell va respondre amb un dels seus discursos més coneguts en el qual afirmava que “quan la injustícia és absoluta, un ha d’oposar-se a ella de manera absoluta”. (Vídeo “Sóc un extremista” )

Segons Regan, la filosofia dels Drets Animals és, sobretot, una filosofia racional, científica i justa, que exigeix ​​que la lògica sigui respectada. Argumentava que, de la mateixa manera que les dones no existeixen per als homes, ni les persones negres existeixen per a les blanques, ni les pobres per a les riques, no hi ha cap justificació moral per no estendre el principi d’igualtat i respecte als altres animals ni per dir que ells existeixen per als éssers humans.

Aquestes i altres aportacions van fer de Tom Regan una de les persones més reconegudes en el moviment animalista, sent admirat per la seva gran compromís i dedicació com a activista.

Malgrat la seva mort, les seves idees continuaran presents en el moviment per la defensa dels animals servint d’inspiració per a tots aquells que defensem, no la regulació, sinó l’abolició de l’explotació animal.

Cristina Cubells

Psicòloga i Màster en Dret Animal i Societat (UAB)

La cavalcada de Reis, un somni per als nens, un malson per als animals

La presència d’animals en espectacles públics és cada vegada menor i les cavalcades dels Reis Mags no s’escapen d’aquest canvi de paradigma. La irrupció de confluències de Podem en les grans ciutats de l’Estat han acabat amb una mala praxi que les associacions animalistes no dubten a considerar maltractament animal perquè la gentada que es reuneix per veure la desfilada, la música ensordidora, els crits i els petards que acompanyen la comitiva els espanten. L’arribada de Manuela Carmena a l’ajuntament de Madrid ha acabat amb els camells i les famoses oques del pastor de Palència Miguel Espinosa en una cavalcada sense cap tipus d’animal. Tampoc han participat animals, per primera vegada en la seva història, en la cavalcada de València. L’alcalde de Compromís, Joan Ribó, que ja va prohibir la instal·lació de circs que fan servir animals en els seus espectacles, va decidir que no haguessin animals a la cavalcada i que persones disfressades els representessin mostrant així el seu respecte pel benestar animal. Els galls dindis, rucs o cavalls han desaparegut també de la cavalcada de Saragossa després de la polèmica de l’any passat, quan es va arribar a presentar una denúncia per maltractament animal. La demanda dels moviments animalistes, que durant anys han criticat les passejades en ruc a la plaça del Pilar de Saragossa, així com les oques en la cavalcada, han fet recapacitar a l’alcalde Pere Santisteve, de Saragossa En comú, que finalment ha tret els animals de la rua.

A Barcelona, referent en la defensa dels drets animals, la polèmica ha arribat per la carrossa del Circ Raluy, on un home assotava amb un fuet a una dona vestida de lleona. Una posada en escena que xoca amb les polítiques d’igualtat de gènere i contra el maltractament animal que defensa Barcelona En Comú. Fonts de l’Ajuntament afirmen que no tenien coneixement de l’espectacle que anava a oferir la companyia circense fins que es va posar en marxa la cavalcada i deixen clar que en les pròximes edicions no es van a promocionar actes en contra de la dignitat humana i animal amb una major supervisió. Una altra localitat amb el mateix color polític, Cadis, va aprovar com a ciutat amiga dels animals -en virtut a un recent acord plenari-, que la desfilada no comptés amb presència d’animals. A Castella i Lleó, Valladolid s’ha sumat al canvi i la cavalcada va estar exempta d’animals de manera pionera. L’alcalde socialista Óscar Puente ha decidit suprimir de la desfilada a les seves tradicionals genets i tampoc va desfilar la Policia Municipal a cavall, un servei que va ser suprimit pel consistori. “L’explicació que no hi hagi cavalls és que ja no existeix la policia muntada i que la utilització d’animals en un espectacle públic a vegades genera algunes discussions” ha remarcat Pont.

Les oques d’Espinosa no s’han quedat sense feina i han recorregut els carrers de la seva Palència natural, Alacant i Roquetas de Mar (Almeria). A la capital alacantina, els camells estan fets amb fibra de vidre i pelatge que imita al natural dels animals del desert, però la presència d’aquestes ensinistrades oques que segons el seu propietari estan acostumades a la gent, desllueixen el seu compromís amb el benestar dels animals. A Castella-la Manxa, l’ús d’animals també està a l’ordre del dia. Cuenca ha doblat el nombre d’oques, de cinquanta a cent, que acompanyava la comitiva reial. A Toledo, la cavalcada d’aquest any ha comptat amb un total de 28 cavalls, que van acompanyar els Reis Mags en el seu recorregut. Pitjor és el panorama a Astúries. Tot i la recollida de signatures contra la presència de camells a la cavalcada, Gijón (imatge de la notícia) i Oviedo no han tingut cap inconvenient a utilitzar aquests animals. Els col·lectius animalistes asturians, que consideren que “les exhibicions i els espectacles amb animals són incompatibles amb la dignitat animal” també han criticat que l’Ajuntament de Siero hagi patrocinat un espectacle infantil on va aparèixer un elefant i altres animals exòtics. No és un cas excepcional en aquesta comunitat. A El Berrón, el protagonista de la polèmica es diu Baby i pesa quatre mil quilos. És l’elefant del príncep Aliatar.

Al País Basc, Ses Majestats van arribar en camell a Sant Sebastià per la platja de la Zurriola. A Bilbao, en canvi, els reis van arribar a peu. A Catalunya també hi ha ciutats que utilitzen animals com Girona, on els cavalls desfilen entre els milers d’assistents que acudeixen cada any a la cavalcada, o Mataró, on les mules passegen carregades de carbó. A Madrid també són nombroses les ciutats que no atenen les peticions animalistes. El cas més flagrant és el de Boadilla del Monte, on el popular Antonio González Terol va reptar a l’alcaldessa de Madrid Manuela Carmena amb una cavalcada de les d’abans on els Reis Mags van arribar acompanyats dels tradicionals camells, conduïts pels patges reials, i en la qual no van faltar oques ni rucs. A Santa Cruz de Tenerife, la Regidoria de Festes ha reconsiderat la seva decisió de prohibir la participació de tot tipus d’animals a la cavalcada de Reis, inclosos els tres camells que porten a ses majestats d’Orient, que desfilaran, igual que ja es va fer el any passat, només amb els regals, mentre que els Reis aniran en carrossa. La prohibició inicial obeïa a les crítiques rebudes l’any passat pel transport que els camellers van dur a terme amb els animals, que van viatjar amuntegats i lligats per les cames i el coll en un viatge de més de 18 hores en ferri, que va partir de Lanzarote , va fer escala al port de Las Palmas de Gran Canària i va finalitzar al moll de Santa Cruz. Els camellers es van posar en contacte amb l’Ajuntament de Tenerife per explicar-los que havien adquirit un camió que els permetria portar els tres animals junts des d’una altra illa, de peu, sense necessitat que viatgin tombats i amb les potes lligades i la Regidoria de Festes va aixecar la prohibició de no comptar amb els dromedaris a la cavalcada.

A Las Palmas de Gran Canària, els Reis s’han quedat sense camells aquest any, però no per raons ideològiques. El motiu de l’absència de camells la té l’accident sofert recentment pel cameller, que s’ha negat a que una altra persona realitzi aquesta tasca pel difícil caràcter que tenen. La cavalcada de gener passat, sense anar més lluny, va patir diverses interrupcions a causa dels problemes amb diversos dels camells, un dels quals no volia sortir al principi i un altre, el que portava a Gaspar, es amuló durant el recorregut espantat, segurament , per l’aglomeració de gent. El seu cuidador va trigar com una mitja hora en aconseguir que el quadrúpede es tranquil·litzés i seguís el seu camí. Aquest succés demostra l’estrès que pateixen aquests animals durant les cavalcades. Sense sortir de les illes afortunades, aquest mateix any, Baltasar va haver de fer al final del recorregut de la Cavalcada de la Laguna a peu causa que el seu camell es va aturar i no va voler reprendre la marxa. Quan el camell de Baltasar es va parar i el personal de seguretat va veure que no volia continuar, es va decidir retirar l’animal del seguici reial costat d’un altre camell que l’acompanyava darrere amb els regals per als nens.

L’animalisme a Espanya i a Catalunya

Abans de parlar de la història de l’animalisme a Espanya i Catalunya, cal fer un breu esment de la seva trajectòria a Europa i Occident, on pren una destacada importància durant segona meitat del segle XIX quan van sorgir les primeres i incipients lleis de protecció dels animals, per exigir un reconeixement legal dels seus drets com essers vius davant el maltractament i crueltat amb la que els humans tractaven als animals.

Anglaterra fou pionera al 1822, de la primera llei que es va pronunciar, sent el seu promotor un membre del parlament britànic, Richard Martin. L’any 1866, als Estats Units, Henry Berg aconseguia l’aprovació en la legislació americana, de que el maltractament dels animals domèstics fos contemplat com delicte. Posteriorment altres països, van anar introduint canvis en els seus respectius ordenaments jurídics.

A mitjans del segle XX, l’animalisme agafa impuls despertant l’interès d’un ampli sector de la ciutadania. Sorgeixen les entitats animalistes dedicant esforços a reivindicar i millorar el benestar dels animals en general, i, es comença a reflectir un canvi envers el respecte que es mereixen com a essers vius. La Declaració Universal dels Drets dels Animals, al 1978 va significar un altre pas important.

A Espanya aquest moviment social es va iniciar amb molt més retard. Els seus antecedents històrics influïts per Ferran VII, monarca absolutista i enemic del moviment cultural europeu de la Il·lustració (XVIII), per la guerra civil i per una dictadura que va limitar la llibertat d’expressió i de l’associacionisme,  van retardar negativament la seva evolució moral quedant la societat espanyola, distanciada de molts dels avenços que havia experimentat la societat occidental.

La tradició cultural, la tauromàquia i el maltractament dels animals en les festes populars, que encara romanen en l’actualitat, sota la tolerància i protecció de l’àmbit polític i institucional, també han influït en contra de qualsevol progrés a favor dels animals.

No obstant dins d’aquest ambient cultural tan desfavorable, a finals del segle XIX i principis del XX, a Espanya i Catalunya es desenvoluparen moviments abolicionistes de les corrides de toros, per part del sector més il·lustrat i de la ciutadania, presentant una proposta de proposició de llei, per la seva abolició al Congrés dels Diputats. Els esdeveniments de la guerra civil espanyola van estroncar la seva continuïtat durant molts més anys.

Al 1925 els refugis d’animals abandonats van ser reconeguts com societats protectores d’animals i d’utilitat pública amb la creació dels Patronats per a la protecció dels animals i plantes, al 1928. Malgrat haver-se constituït reglamentàriament, no es va arribar a consolidar el seu funcionament a nivell nacional. Al 1950 es va fundar la Federació Espanyola de Societats Protectores d’Animals i Plantes –FESPAP, agrupant els únics 10 refugis existents en tot l’estat. La seva presidenta Dolors Marsans, va destacar com a proteccionista i defensora dels animals. Agermanada amb altres entitats europees va reivindicar que els escorxadors incorporessin l’atordiment previ en el moment del sacrifici als animals destinats al consum humà. També va participar activament amb l’associació fundada pel Conde de Bailén (Carlos Arcos) que demanava l’abolició del Toro de la Vega, després de que el Noticiari “NO-DO” divulgués unes imatges que evidenciaven la tortura i el patiment de l’animal, provocant el rebuig de moltes persones.

L’any 1976, iniciada ja l’etapa democràtica, es funda a Espanya, concretament a Mataró,  Ong ADDA -Associació Defensa Drets Animals, impulsada per un ferroviari a través de la seva crida en la premsa. En aquells moments el concepte de defensa dels drets dels animals resultava pioner i desconegut per una societat acostumada a identificar la protecció dels animals ens els refugis i en l’acollida de gossos i gats.

Un dels primers objectius dels membres de l’entitat, era aconseguir una primera llei de protecció dels animals, donat el buit legal existent, que contemplés i regulés la seva defensa. També es demanava la tipificació dels actes cruels amb els animals com a delicte en el codi penal.

Després d’anys d’insistència, finalment l’any 1988 era aprovada a Catalunya la primera llei de protecció dels animals. Aquest fet significà el punt de partida perquè la resta de comunitats autònomes, redactessin les seves pròpies lleis de protecció. En l’àmbit estatal aquesta “llei marc encara s’està esperant”.

Tanmateix a la dècada dels 80 aparegueren altres entitats tan a nivell nacional, com autonòmic.

La llei catalana del 88, que permetia el sacrifici dels animals abandonats, es va demostrar insuficient i molt poc eficaç. Els abandonaments i sacrificis anaven creixent en comptes de minvar, donada la manca d’interès i apatia dels encarregats en el seu acompliment. Alguns fets molt lamentables van esperonar a les entitats, com ADDA, CAAN i altres membres de FEDAN, a sol·licitar una nova llei molt més avançada que prohibís el seu sacrifici. Finalment l’any 2003 el Parlament de Catalunya va aprovar aquesta nova llei, prohibint el sacrifici d’animals abandonats en els centres d’acollida, i el reconeixement com essers sensibles psíquica i físicament.

A nivell nacional a finals del 2003 es funda el PACMA,  Partit Animalista Contra el Maltractament Animal.

Les festes populars amb el maltractament i la tauromàquia han estat una de les lluites constants de les entitats. Davant la celebració del Fòrum de les Cultures (2004) ADDA va veure l’oportunitat d’iniciar una campanya perquè Barcelona es declarés “Ciutat Antitaurina”. Amb l’entrega de 245.000 signatures de ciutadans, recollides a peu de carrer, s’aconseguí que l’Ajuntament de Barcelona fes una votació favorable. Tossa de Mar (Girona) al 1989, ja s’havia declarat ciutat antitaurina.

Aquest important fet,  desencadenà diferents esdeveniments. Al 2004, ADDA lliurava al llavors president del Parlament de Catalunya,  Ernest Benach, 453.000 signatures per sol·licitar la supressió de les corrides de toros. Després d’una ILP (Iniciativa Popular Ciutadana) amb el suport de 180.169 signatures, finalment al 2010, el Parlament de Catalunya aprovava la prohibició les corrides de toros. La llei entrà en vigor el 2012. La Llei Canaria de Protecció Animal, ja havia prohibit les corrides en el seu territori, al 1991. Actualment campanyes arreu d’Espanya promogudes per diverses entitats estan aconseguint avenços importants contra els espectacles taurins.

Barcelona també ha estat una ciutat referent en la consecució de progressos favorables, després de la creació l’any 1997 del Consell Municipal per la Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, sent ADDA una de les entitats impulsores.

El moviment animalista és creixent i més consolidat cada dia.  S’ha aconseguit que moltes ciutats de l’estat es declarin “lliures de circs amb animals”. Els zoos cada vegada es troben més qüestionats i es continua lluitant per conscienciar i reduir el patiment animal en l’experimentació, cria intensiva,  pelleteria, caça i captura, etc.

L’empatia i la compassió cap a tots els essers vius, és el camí per anar avançant cap una societat més justa i amb una convivència més equilibrada i cívica amb la resta dels animals.

 

Ong ADDA

*Fons documental de la revista “ADDA, Defiende los animales”, i del llibre “Tauromàquia, el mal cultural” (Carme Méndez).