Arxiu d'etiquetes per: faada

La sequera i la crisi econòmica estan posant en risc la vida dels èquids a Catalunya

Les associacions de defensa animal alerten de la greu situació en què es troben els èquids a Catalunya. L’administració continua sense actuar, tot i que fa mesos que reben alertes i peticions d’ajuda des de les entitats.

L’actual crisi econòmica i climàtica ha empitjorat de manera dramàtica la precària situació dels èquids a Catalunya. Els centres hípics i particulars no estan rebent cap mena d’ajuda per part de les administracions locals i, des de gener, el nombre d’abandonaments i casos de maltractament de cavalls ha augmentat considerablement.

La gravetat de la situació ha provocat fins i tot que, cada setmana, el grup de refugis i protectores d’èquids de Catalunya (format per FAADA, Asociación Defensa Équidos, Proyecto Caballo, Les Set Cabretes, Fundació Miranda, Asociación Por Ellos, Santuari Cel Obert, Cavalls Mas El Pla, EQUUSOS, Mas Casanova, Refugio Tikotta y Associació per la Recuperació i Rehabilitació Equina) rebi desenes de trucades de persones que ja no poden continuar mantenint econòmicament els seus animals.

“No tothom podrà aguantar aquesta crisi i veurem morir de gana molts cavalls. El pitjor no és la mort sinó l’agonia”, declara Laura Riera, responsable d’èquids de FAADA.

“No tothom podrà aguantar aquesta crisi i veurem morir de gana molts cavalls”

A més, aquestes entitats asseguren que constantment arriben avisos per part de particulars que volen denunciar el lamentable estat en què es troben els èquids d’algunes hípiques o explotacions equines.

Segons indica FAADA, d’una banda, els preus dels farratges han augmentat considerablement i, tant particulars com centres que acullen èquids, no han pogut aguantar la situació de crisi i estan deixant d’alimentar els seus animals o estan buscant qui els reculli o els adopti. D’altra banda, totes les explotacions que mantenien els seus èquids en extensiu s’han vist obligades a comprar farratge, ja que, per culpa de la sequera, ja no creix herba a les pastures.

La fundació de defensa animal afegeix que, malauradament, la conselleria d’Acció Climàtica i Agenda Rural sembla haver oblidat la denominació d’explotació ramadera que va atorgar als centres hípics i particulars amb èquids. Els únics que estan rebent les tan anunciades ajudes econòmiques són els ramaders, mentre que els centres d’aquest tipus, malgrat haver de passar les mateixes inspeccions, estan completament desemparats.

FAADA ja havia mantingut reunions amb l’exconsellera Jordà sobre el tema, i ara alerta el nou conseller David Mascort:“Estem començant a rebre molts avisos que des de les entitats no podem atendre, si no s’atorguen ajudes o es comencen a comissar animals, ens trobarem amb centenars de cavalls morint-se de gana. Què farà aleshores la Conselleria?”.

Per acabar, l’organització de defensa animal recorda que mentre no hi hagi un control sobre la cria i el manteniment d’èquids el problema mai no es reduirà. Per això, ara més que mai és imprescindible la implicació de l’administració pública.

Un cadàver de gos en descomposició, atacs, abandonaments i maltractament animal a Balaguer

La Fundació FAADA denuncia la inacció de la Paeria de Balaguer en gestió d’animals. La manca d’implicació del consistori ha desencadenat nombroses denúncies i casos d’inseguretat.

L’aparició d’un cadàver de gos davant del centre d’acollida d’animals de Balaguer descomponent-se durant uns quants dies sense que ningú hi intervingués ha estat la gota que ha fet vessar el got. I és que, segons informa FAADA, diversos veïns i entitats han alertat durant els darrers mesos de la manca d’actuació per part del consistori en qüestions relacionades amb els drets i el benestar animal.

La fundació de defensa animal ha explicat que van rebre l’avís de la presència del cadàver en avançat estat de descomposició al centre d’acollida per part d’una veïna de la localitat lleidatana. Aquesta persona, prèviament, havia demanat en va l’actuació per part de l’ajuntament.

Davant d’aquests casos, el consistori hauria hagut de fer-se càrrec del cadàver, comprovar la identificació de l’animal, esbrinar la causa de la mort i descobrir-ne el responsable, però no va passar res d’això. Davant la inacció de l’ajuntament, FAADA va posar en coneixement dels fets al cos del Seprona, sol·licitant que portessin ells a terme l’actuació que hauria d’haver fet la policia local.

Un centre d’acollida d’animals ruïnós i en desús

El centre d’acollida de Balaguer, davant del qual es trobava el cadàver de gos en un clar estat de descomposició, fa anys que està en obres i mai no s’ha arribat a obrir. Segons ha informat FAADA, les instal·lacions no disposen ni de llum, ni aigua, ni personal. A més, l’espai tampoc no compleix amb la resta dels requisits exigits per a aquest tipus de recintes.

Tot i això, la Fundació informa que actualment a l’edifici són mantinguts tres gossos, dos dels quals procedeixen d’un decomís, desconeixent-se l’atenció i les cures que reben tenint en compte que el cadàver d’un gos ha estat dies sencers al perímetre del centre públic sense que ningú de l’administració se n’adonés.

Nul·la gestió en protecció animal de l’Ajuntament de Balaguer

Malauradament, el cas del cadàver de gos descompost no és un fet aïllat sobre dret i protecció animal a Balaguer. Segons indica la Fundació FAADA, hi ha una preocupació estesa entre veïns i entitats sobre la nul·la gestió del consistori en tema de protecció animal.

El 17 de gener passat, sempre des de FAADA es va presentar una denúncia davant l’Ajuntament de Balaguer per les condicions de manteniment de tres gossos en una casa abandonada, aportant imatges que demostraven una situació d’insalubritat molt greu. Però el cas es va solucionar amb una simple i ràpida actuació de neteja. Des del consistori, mai no es va arribar a contestar la denúncia de l’entitat.

A més, la Fundació assenyala que el mes de març passat es va produir a la mateixa localitat un atac de dos gossos catalogats com a potencialment perillosos cap a un altre gos que va acabar morint. Aquests dos gossos ja havien produït nombrosos incidents i havien estat denunciats per veïns abans de causar la mort d’un altre animal. Finalment, l’Ajuntament de Balaguer va procedir al decomís dels dos gossos.

En el cas dels dos PPP, des de FAADA es va presentar una sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Balaguer sobre quants avisos i denúncies s’havien rebut, quines actuacions s’havien dut a terme i quin centre d’acollida s’havien portat els dos gossos decomissats. Avui dia, el consistori no ha donat resposta a cap d’aquestes preguntes, i per això l’entitat de defensa animal ha presentat una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

“Aquesta manca d’actuació per part de l’Ajuntament està propiciant l’abandonament, el maltractament, i la tinença d’animals per part de persones no aptes que comporten a accidents on els perjudicats sempre són els animals. I així ho demostra el nombre creixent de denúncies que hem anat rebent al llarg de tot l’any”, declara Eva Fornieles, responsable del Departament d’Animals de companyia de FAADA.

“Els ous que es produeixen a Espanya provenen majoritàriament de gallines que han passat la seva vida en petites gàbies i amb greus problemes de benestar”ga

Les entitats de defensa animal denuncien en un informe les conseqüències del consum d’ous de gàbia per a 35 milions de gallines a Espanya.

Amb motiu del Dia Mundial del Consum Responsable, les entitats de protecció animal FAADA i Equalia ONG, en col·laboració amb la coalició europea Eurogroup for Animals (EFA), han publicat un informe anomenat “Gallines a Espanya: La transició del sistema” sobre la situació del model de producció d’ous,

Aquest estudi destaca que Espanya és el quart país productor d’ous a la UE, amb 35 milions de gallines en gàbies i un consum per càpita anual de 151 ous, i el 73,4% provinents de gallines engabiades. Davant d’aquesta realitat, les ONG demanen a les administracions i al Govern espanyol que impulsin de manera urgent el canvi cap a un nou model sense gàbies per a la ramaderia per a l’any 2027.

El 74,3% dels ous produïts a Espanya provenen de gallines engabiades

“Perquè pugui millorar el benestar de les gallines i s’alineïn les polítiques amb l’evidència científica i les demandes de la societat, cal un canvi urgent del sistema. Aquest canvi passa per l’eliminació total de les gàbies on viuen les gallines a Espanya, amb la meta final posada el 2027, en línia amb les recomanacions que acaba de fer l’Agència Europea per a Seguretat Alimentària”, explica Julia Elizalde, mànager de campanyes a Equalia ONG.

L’informe publicat per FAADA juntament amb Equalia i EFA revela que a Espanya 35 milions de gallines viuen engabiades en allotjaments industrials. Això significa que un 73,4% del total de gallines espanyoles viuen amb unes condicions de manca de benestar per un sistema obsolet i cruel que altres països estan treballant per deixar enrere. El sistema de gàbies per a gallines quedarà prohibit el 2025 a Alemanya, mentre que ja està erradicat a països com Suïssa, Àustria o Luxemburg.

Un sistema obsolet amb greus conseqüències sobre les gallines

L’informe presentat per les entitats animalistes analitza els principals problemes a què s’enfronten les gallines en gàbies. En concret, la manca d’espai per desenvolupar els seus comportaments naturals, l’osteoporosi causada per l’absència d’exercici i agreujada per una genètica modificada per a una alta producció, els problemes a les urpes per la manca de moviment, i el picatge, que és un comportament de canibalisme entre les gallines que es desencadena per l’estrès i produeix seriosos problemes de salut.

També és un problema el tall de becs que es fa de forma sistemàtica i el prolapse cloacal, conseqüència d’una gran exigència de posta d’ous extragrans, que es converteix a més en una de les principals causes de mortaldat en aquests animals a les granges. L’informe conclou amb el problema de la il·luminació i el soroll, ja que a les granges es manipulen per aconseguir més produccions.

“Prolapse cloacal, talls de becs, canibalisme, manca d’espai i alts nivells d’estrès: els ous que es produeixen a Espanya provenen majoritàriament de gallines que han passat la seva vida en petites gàbies i que pateixen aquests i altres greus problemes de benestar Per posar fi a aquesta situació, des de FAADA i Equalia hem fet públic l’informe i ho estem presentant a les administracions i sectors del govern amb competències en aquesta matèria” indica Virginia Iniesta, veterinària de FAADA.

Totes aquestes problemàtiques recollides a l’informe han estat evidenciades per les imatges exposades per Equalia en diversos reportatges de recerca en granges espanyoles de gallines engabiades publicats entre 2020 i 2022.

Un model de producció que afecta la salut de les persones

A més dels problemes per a les aus, l’estudi revela que l’alta densitat de gallines a gàbies també implica problemes per a les persones. Les altes concentracions d’animals i la necessitat d’ús de molts medicaments comporten un risc més gran de transmissió de patògens zoonòtics, que poden estar relacionats amb el consum del producte -com Salmonel·losi i Campilobacteriosi- o no -com la grip aviària, bacteris i fongs-.

A més, l’informe “Gallines a Espanya: La transició del sistema” detalla que del sistema de gallina ponedores engabiades també se’n deriven altres conseqüències que afecten la salut humana, com la resistència als antibiòtics.

Quins animals deixaran d’estar permesos a les llars amb la nova Llei de Benestar Animal?

Amb la nova regulació d’animals exòtics, algunes espècies deixaran d’estar permeses a les llars espanyoles.

La Llei de Benestar Animal, aprovada recentment al Congrés dels Diputats, recull un capítol dedicat de manera exclusiva al Llistat Positiu d’animals de companyia. Segons expliquen des de la ‘Coalició per al Llistat Positiu’, una coalició formada per les organitzacions AAP Primadomus, ANDA i FAADA, l’objectiu d’aquesta nova norma és frenar els múltiples problemes que genera l’adquisició d’animals exòtics com a animals de companyia.

Així, la nova llei suposarà l’adopció a Espanya d’un sistema basat en llistats positius. A la pràctica això suposa que un Comitè Científic establirà els llistats d’espècies que podran ser mantingudes com a animals de companyia, segons criteris que tenen en compte el risc invasor de les espècies, el risc que poden suposar per a la seguretat ciutadana i la salut pública, i el benestar dels animals.

“L’adopció dels Llistats Positius és una gran notícia per a la societat i els animals exòtics. Avui dia, a la majoria de les comunitats autònomes, malauradament, és possible que qualsevol pugui tenir a casa pràcticament qualsevol animal. Un tigre, un primat i una infinitat d’animals exòtics que senzillament no són aptes per viure com a animals de companyia. L’adopció de Llistats Positius posarà fi a aquesta mena de situacions”, assegura Marta Merchán, coordinadora de la Coalició per al Llistat Positiu.

Llistats Positius en lloc dels Llistats Negatius

La Unió Europea, el Govern central i els governs autonòmics fa anys que intenten posar fre a la complicada situació generada pel comerç i la tinença d’animals exòtics. Aquests esforços s’han traduït majoritàriament en l’adopció de llistats negatius d’espècies que passen a estar prohibides.

A Espanya, a l’àmbit estatal, existeix el Reial Decret 630/2013, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, i que inclou un llistat d’espècies el comerç, cria i tinença de les quals van passar a estar prohibides des de la seva entrada en vigor el 2013. Durant els darrers anys, aquest llistat negatiu s’ha anat ampliant amb noves espècies a mesura que els problemes han anat augmentant.

De la mateixa manera, algunes legislacions autonòmiques de protecció animal com les de la Comunitat de Madrid, Andalusia, Regió de Múrcia, Navarra i el País Basc, inclouen llistats negatius d’espècies que van passar a estar prohibides als seus àmbits territorials per motius de seguretat ciutadana. Tot i això, aquestes regulacions han resultat insuficients per posar fi als problemes que van intentar abordar, problemes que, de fet, han anat en augment.

Davant d’aquesta situació, cada cop més països han optat pels Llistats Positius com a sistema de regulació de la tinença d’animals exòtics utilitzats com a animals de companyia. Bèlgica va ser el primer país de la UE a establir un sistema de regulació basat en Llistats Positius ja l’any 2001, amb excel·lents resultats, segons el mateix Govern belga.

“L’enfocament preventiu dels Llistats Positius el converteix en una eina molt més eficaç que els infinits llistats negatius, sempre un pas darrere del problema que pretenen resoldre”, indica Merchán.

Què passa si tinc un animal que no pertany als futurs Llistats Positius?

Com ja hem comentat, amb el nou sistema de Llistats Positius només seran susceptibles de ser mantinguts com a animals de companyia aquells animals d’espècies que puguin adaptar-se a la vida en captivitat, a més de no suposar riscos per al medi ambient, la integritat i la salut de les persones.

Així mateix, la nova normativa recull una clàusula que permet als propietaris d’animals que quedin fora del Llistat Positiu el manteniment d’aquests fins a la mort, però no la venda o la cria. “A l’entrada en vigor de la nova llei, aquestes persones simplement hauran de posar en coneixement de l’autoritat competent la tinença dels individus esmentats i podran continuar mantenint-los”, assenyala Marta Merchán.

FAADA denuncia la manca d’implicació de les administracions catalanes en el cas de ‘L’Hípica dels Horrors’

Uns èquids i dos gossos d’una hípica del Bruc segueixen en mans del maltractador tot i estar en perill les seves vides. FAADA ha denunciat la desídia de les administracions catalanes en aquest cas que ha estat anomenat com ‘L’Hípica dels Horrors’.

El passat 20 de gener, la Fundació FAADA va rebre unes imatges molt dures de l’estat d’uns èquids i dos gossos en una hípica al Bruc (Anoia, Catalunya). Per comprovar la veracitat dels fets, Laura Riera, tècnica i especialista en èquids de la fundació, es va desplaçar al lloc dels fets. Allí es va trobar amb animals en molt males condicions físiques i psicològiques, sense accés a menjar i aigua.

La situació d’aquests animals del Bruc ja havia estat denunciada per la propietària de la finca (actualment llogatera) durant el passat mes d’octubre als Mossos d’Esquadra. Ja en aquell moment, els animals estaven molt desatesos, però amb el pas del temps han empitjorat considerablement.

Al seu moment, els agents dels Mossos d’Esquadra van enviar les diligències a l’Ajuntament del Bruc i al Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural (DAAC). Tot i això, ningú no es va preocupar de l’estat dels animals fins que des de FAADA es va requerir l’actuació immediata als càrrecs del DAAC el passat divendres 20 de gener, quan van tenir constància del cas.

Segons els serveis territorials del DAAC, després de la inspecció d’octubre es va fer un seguiment, però segons indica Laura Riera de FAADA: “no entenem aquest seguiment de quatre mesos en què s’observa que no hi ha menjar ni aigua i els voltants dels animals són plens de cadàvers de cavalls, sense una actuació contundent. Segons el protocol que haurien d’haver aplicat, en casos de condició corporal 0-1 s’ha d’avisar un veterinari clínic abans de 48 hores i cal fer el decomís immediat”.

A més, el passat divendres FAADA va informar els serveis territorials de la disposició d’un lloc on portar els animals, concretament al refugi de l’Associació Defensa Èquids. Les administracions competents van indicar que es procediria al decomís el mateix dilluns, mentre que un cos dels Agents Rurals s’encarregaria de vigilar els animals per garantir-ne el benestar.

No obstant això, sorprenentment, diumenge aparegué el propietari dels èquids amb un camió i els veterinaris del DAAC, que malgrat poder immobilitzar-los i decomissar-los, el va autoritzar a emportar-se’ls a dues explotacions diferents.

Davant la incomprensió dels fets, la Fundació FAADA ha denunciat la manca d’implicació del DAAC i de l’Ajuntament del Bruc en incomplir les obligacions com a administració competent en un cas on la vida dels animals corre un greu perill i, tot i això, es permet que aquests segueixin en mans dels seus maltractats.

“L’únic que importa a les autoritats és que els animals estiguin en instal·lacions legalitzades, però poc els preocupa la vida i el benestar. Aquest cas és tan sols un dels molts que tenim oberts. El 2022 no es va realitzar ni un sol decomís, és a dir, no només no avancem, sinó que a Catalunya anem enrere pel que fa a la protecció dels animals”, comenta Laura Riera.

FAADA exigirà la incoació de l’expedient sancionador per incompliment de la normativa de protecció animal, la inhabilitació del propietari i el decomís dels animals. La preocupació més gran de la fundació de protecció animal és que els cavalls acabin a l’escorxador.