Arxiu d'etiquetes per: Llei de Benestar Animal

Gairebé el 30% dels propietaris reconeixen no tenir assegurat encara el seu gos

Segons un estudi, gairebé un 30% dels gossos espanyols no estan assegurats malgrat que la nova llei de benestar animal preveu la seva obligatorietat.

A Espanya actualment hi ha més de 9 milions de gossos, fet que suposa que ja hi ha més gossos que nens menors de 14 anys. En aquest context va sorgir la nova Llei de Benestar Animal, que es va convertir en la primera norma estatal que regula les condicions, la tinença i la cura dels animals.

Una de les normes de la Llei que ha generat més controvèrsia entre la societat és l’obligació als propietaris de gossos a assegurar el seu animal independentment de la seva raça. Tot i que aquesta mesura no entrarà en vigor fins que es desenvolupi el reglament de la norma, actualment, gairebé el 30% dels propietaris reconeixen no tenir assegurat encara el seu gos.

A més, més de la meitat dels propietaris de gossos enquestats (52%) està a favor de l’assegurança canina per la protecció que ofereix la cobertura de responsabilitat civil davant de possibles contratemps ocasionats pel gos. Aquest percentatge puja al 60% si es tenen en compte també les persones enquestades que no tenen gos.

Segons l’estudi, 7 de cada 10 propietaris tenen actualment assegurats el seu animal de companyia. D’aquests, el 63% mitjançant assegurança de la Llar i un 37% mitjançant una pòlissa específica per a gossos. Entre els gossos assegurats, la cobertura que valoren més és la Responsabilitat Civil (75%), seguit dels danys al gos (47%) i l’assistència veterinària (34%).

Aquestes són algunes de les conclusions principals de l’estudi “De mascotas a perrhijos: los españoles ante la nueva Ley de Bienestar Animal”, elaborat per la División del Hogar de Línea Directa Seguro segons una enquesta realitzada a més de 1.700 persones. L’informe analitza l’opinió dels ciutadans sobre alguns punts de la nova Llei de Benestar Animal.

El 47% dels propietaris deixen sols els seus gossos una mitjana de menys de 4 hores al dia

Una de les mesures de la Llei amb millor acceptació ciutadana és la prohibició de deixar el gos sol a casa durant més de 24 hores seguides. Sobre això, i encara que el 28% dels enquestats afirma haver deixat sol el gos un dia sencer per motius com la feina, malaltia, per lleure o vacances, el més habitual (47%) és que els amos deixin sols els seus gossos una mitjana de menys de 4 hores al dia. Un altre 40% sol deixar l’animal a casa sense vigilància entre 4 i 7 hores, coincidint amb la jornada laboral.

Una pràctica comuna com deixar el gos lligat a la porta del supermercat mentre es fa la compra ara passa a estar prohibit amb la Llei de Benestar Animal, i fer-ho pot comportar una multa de fins a 10.000 euros. En aquest sentit, el 40% dels propietaris reconeix que ha deixat sol el seu gos a la porta d’un comerç per fer un encàrrec.

També s’han rebut de manera positiva per part de la població espanyola la prohibició de la compravenda d’animals en establiments atès que prop del 60% dels espanyols està a favor de prohibir venda de gossos a les botigues o que la cessió d’aquests a l’adopció entre particulars quedi registrada en un contracte (64%). Finalment, entre les sancions més recolzades hi ha la multa per no tenir el gos amb microxip (63%) o la sanció per deixar sol l’animal de companyia més de 24 hores (60%).

És obligatori contractar l’assegurança per a gossos?

José Ramón Becerra serà el nou director general de Drets dels Animals

José Ramón Becerra serà nomenat pel Govern español com a nou director general de Drets dels Animals el proper dimecres 27 de desembre.

Ja hi ha nou director general de Drets dels Animals. Després de la dimissió de Sergio García Torres, artífex de la llei de Benestar Animal, José Ramón Becerra, membre de Verdes Equo i exparlamentari del partit verd a Euskadi, Berdeak Equo, ha estat la persona escollida per encapçalar la Direcció General de Drets dels Animals .

La designació de Becerra ha estat decisió del ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy. Aquest nomenament suposa l’entrada al Govern espanyol per primera vegada de Verdes Equo, un partit que va néixer el 2011 amb l’objectiu de reciclar la política i defensar la sostenibilitat, la democràcia participativa, l’equitat i els Drets Humans.

El partit verd ha qualificat el nomenament de Becerra com a director general de Drets dels Animals com a “un gran impuls a l’ecologia política d’Espanya, que reforça el caràcter verd de l’Executiu conformat pel PSOE i Sumar”.

Qui és José Ramón Becerra?

José Ramón Becerra va ser un dels referents principals del Projecte de Llei de Protecció dels Animals que va posar en marxa a Euskadi quan va ser parlamentari de Berdeak-Verdes Equo al Parlament Basc. Becerra va ser qui va coordinar l’elaboració, la redacció i la negociació de la llei, suposant així una persona fonamental durant tot el procés d’aquesta norma aprovada el 2022.

Becerra, que també ha estat coportaveu del partit verd a Euskadi, és enginyer tècnic industrial per la Universitat del País Basc i Màster en Prevenció i Control de Riscos Mediambientals i laborals per la UNED.

A nivell professional, Becerra ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera a l’administració pública basca, assumint llocs tècnics i de gestió, com la Direcció d’Administració Ambiental o la Direcció de Projectes Estratègics i Administració Industrial del govern basc.

El nomenament de José Ramón Becerrada com a director general de Drets dels Animals es farà oficial al proper Consell de Ministres, que se celebrarà el proper dimecres 27 de desembre.

Sergio García Torres, adéu a l’impulsor de la llei de Benestar Animal

Sergio García Torres va arribar al lloc de director general de Drets dels Animals el gener del 2020, quan el llavors Vicepresident del Govern de Podemos, Pablo Iglesias, va confiar en ell per ser la primera persona a ocupar aquest càrrec polític.

Després de pràcticament quatre anys al capdavant de la Direcció General de Drets dels Animals, Sergio García Torres ha presentat la seva dimissió al càrrec i quedarà a la memòria de tots per ser l’artífex de la primera llei de Benestar Animal d’àmbit estatal.

“Després de quasi quatre anys i un ardu treball hem aconseguit tirar endavant 3 lleis nacionals que avancen en drets dels animals i que sens dubte obren un camí important en la seva protecció. Lleis que salvaran milers de vides i que compensen amb escreix l’exposició pública, els atacs i fins i tot la persecució personal a què m’han sotmès durant aquests anys”, ha expressat García Torres en una carta de dimissió que ha compartit a través de la xarxa social X.

A més, l’anterior director ha argumentat la seva decisió al·legant que “Podemos ha decidit no acceptar estar al Govern, decisió que no puc compartir. Aquesta qüestió em fa fer un pas de banda, no podent seguir al capdavant de les meves responsabilitats orgàniques en la direcció del partit, així com la meva participació en l’òrgan de direcció de Podemos”.

A més, Sergio García Torres considera que “no puc compartir l’absència de metes i objectius de l’espai Sumar, que ha decidit que la Direcció General de Drets dels animals no faci soroll a la propera legislatura”.

“M’acomiado per coherència, en no compartir la deriva estratègica dels últims mesos, reiterant el meu agraïment a tot l’esforç i a la prioritat que aquesta organització ha donat sempre pel que fa als drets dels animals”, ha afegit.

Per acabar, García Torres ha volgut recordar que “queden molts reptes per assolir i la meva decisió d’apartar-me de la participació activa en organitzacions polítiques té la meta de situar-me al costat que considero correcte de la lluita pels drets dels animals”.

És obligatori contractar una assegurança per a gossos a partir del proper divendres 29 de setembre?

La nova assegurança per a gossos serà obligatòria per a tots els animals, independentment del seu pes, mida o raça.

Després de molts mesos d’espera, divendres que ve 29 de setembre entra en vigor la nova Llei de Protecció Animal, aprovada el passat mes de març pel Congrés amb un total de 174 vots a favor, 167 en contra i 7 abstencions.

La nova Llei, tot i excloure els gossos de caça, introduirà una sèrie de normes i canvis que milloraran el benestar dels animals a Espanya: el sacrifici zero, la prohibició de venda d’animals a botigues, la formació i la tinença responsable per part dels propietaris de gossos, la prohibició de l’ús d’animals silvestres a circs, el control ètic de la població felina o el Llistat Positiu d’animals de companyia, entre moltes altres qüestions.

Un dels temes de la Llei de Benestar Animal que més dubtes està sembrant entre la societat és la necessitat o no de contractar una assegurança obligatòria per a gossos a partir del pròxim 29 de setembre, una obligació que, al principi, recollia la nova Llei, però… l’assegurança de gossos és realment obligatòria des del 29 de setembre?

El Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a través de la Direcció General de Drets dels Animals, ha confirmat que aquesta assegurança encara no serà obligatòria. Tot i que aquesta norma està recollida a la Llei de Benestar Animal, l’actual Govern d’Espanya, en estar en funcions, no pot donar-li el vistiplau i haurà d’esperar per poder aprovar el reglament que desenvoluparà aquest punt de la llei.

En què consisteix l’assegurança obligatòria per a propietaris de gossos?

L’assegurança obligatòria per a gossos és una assegurança de responsabilitat civil que afectarà tots els propietaris dels gossos independentment de la seva raça, mida o pes. Aquesta assegurança cobrirà els possibles danys que pugui causar un animal a tercers, sigui una persona o un altre gos. És una norma que des de fa anys és obligatòria per a tots els amos de gossos de raça potencialment perillosa.

En principi, l’assegurança per a gossos tindrà un cost d’uns 30-50 euros. A més, si es disposa d’assegurança de llar, segons indiquen algunes empreses d’aquest sector, es podrà contractar el servei per a gossos només trucant a la companyia en qüestió i facilitant les dades de l’animal.

I… Què passa amb el curs obligatori de formació per a la tinença de gossos?

De la mateixa manera que succeeix amb l’assegurança per a gossos, el curset obligatori de formació per a la tinença de gossos que està recollit a la nova Llei queda congelat fins a nou avís. Aquesta situació és perquè, de nou, el Govern en funcions no pot aprovar el reglament propi d’aquesta nova norma de la Llei de Benestar Animal.

El curs de formació per a la tinença de gossos serà obligatori per a totes les persones: nous propietaris de gossos i també per a aquells que ja tenien gossos abans de l’entrada en vigor de la nova llei. El curs serà totalment gratuït i es podrà fer tant on-line, com de manera presencial a qualsevol clínica veterinària, això sí, en un termini màxim de dos anys.

La llei de Benestar Animal traurà 100.000 persones de la clandestinitat

La Belén ha organitzat la feina i la família per poder escapar-se de casa a hores intempestives. El pes de les bosses li molesta menys que la incertesa. No saber mai com els trobarà o si serà descoberta, moltes vegades, li treu la son. Encara que intenti ser molt silenciosa ells sempre s’anticipen. Desenes de parells d’ulls la miren des de diferents distàncies. Estaven amagats sabent que ella no falta mai a la seva cita. Porta el menjar humit i els gats més agosarats s’hi llencen. En uns minuts la Belén recuperarà les safates per no deixar rastre. Algun minino prefereix una salutació carinyosa al menjar. Sembla donar les gràcies. Altres segueixen sense refiar-se, fan bé: no confiar en els humans els fa menys vulnerables. La Belén canvia les menjadores d’ahir per unes de netes i desinfectades, els omle de pinso i els amaga. Fa el mateix amb els recipients per a l’aigua. Retira burilles, algun plàstic, una llauna de refresc i altres restes que els incívics insisteixen a abandonar en aquell racó discret. Sempre alerta, per ells i per ella mateixa. La nit la protegeix i alhora complica molt l’existència. El que fa és bo per a tothom però fins ara estava fora de la llei.

Segons un estudi, hi ha unes 100.000 persones a tot Espanya que tenen cura de manera regular dels gats que viuen als carrers. Per a moltes d’aquestes persones, la seva activitat serà legal a partir de l’entrada en vigor de la llei de bases de drets dels animals 7/2023 del 28 de març. Els ajuntaments hauran d’estendre unes acreditacions als col·laboradors a l’atenció dels gats comunitaris. Formar part del programa local de gestió ètica felina garantirà uns drets llargament reivindicats. La clandestinitat era una conseqüència lògica a les amenaces evidents, i no tan evidents, que patien les gateres i els gats de què s’ocupen. A la por de rebre una sanció s’unia la por al boicot i les recriminacions veïnals. Algunes gateres denuncien haver estat agredides verbal, i fins i tot físicament, per alimentar els gats, però també per capturar-los per portar-los al veterinari.

En una trobada recent des de la Laguna, la responsable d’una colònia a Tenerife, manifestava que cada colònia comptava amb boicotejadors i sabotejadors. Els boicotejadors destrossen els refugis, les menjadores i els estris per als gats i els sabotejadors fan el mateix amb les gàbies que permeten desenvolupar el mètode de captura, esterilització i retorn, conegut per les sigles CER. També les colònies són víctimes de delictes tipificats al codi penal. L’enverinament és l’agressió més freqüent, però també hi ha moltes denúncies per ferides i mort per trets.

Tot el sisè capítol de la nova llei de protecció animal està dedicat a les colònies de gats. El primer article d’aquest capítol diu que l’administració local haurà d’esterilitzar tots els gats del carrer i microxipar-los a nom seu. Això només podrà ser possible gràcies a la col·laboració de les gateres – nou de cada deu són dones – i a acords amb professionals de veterinària. La gestió de colònies estarà subjecta a drets i obligacions que quedaran clars als programes de formació per a totes aquestes persones que abans estaven exposades a una multa o a una agressió.

L’acreditació de persones com la Belén significa poder divulgar en públic i a la llum del dia el seu objectiu i les bones pràctiques a què s’ha de cenyir la tasca. Als municipis on ja es desenvolupava la gestió ètica de colònies, les entitats han explicat a premsa local, a ràdio, a centres cívics i als líders veïnals què es fa i per què es fa. Els opositors es converteixen en col·laboradors quan les portaveus dels programes de gestió expliquen bé que els seus esforços contribueixen a disminuir progressivament el nombre de gats al carrer, i que cuidar in situ els gats és vetllar per la salut de tothom.

La informació implica la reducció dels atacs que pateixen les colònies de gats. Els agents de l’autoritat esdevenen aliats del benestar felí. Els policies, sobretot els locals, seran garants del compliment de l’article 41 de la llei de protecció de drets dels animals que obliga els ciutadans a respectar la integritat, la seguretat i la qualitat de vida dels gats comunitaris que les componen. Les instal·lacions de menjar i refugi propi del programa de gestió de gats comunitaris també han de ser respectades. Acaba l’article recordant que les persones titulars o responsables de gossos han d’adoptar les mesures per evitar que la seva presència pugui alterar o posar en risc la integritat de les colònies.

Heterogeni i confús

Tot i que moltes comunitats autònomes reconeixen les colònies felines a les seves lleis de protecció animal, el panorama, fins a l’aprovació de la llei nacional, era molt heterogeni i confús. Astúries, Múrcia, La Rioja, Madrid, Navarra, Castella-la Manxa i més recentment Euskadi i el País Valencià, per exemple, incorporen la necessitat de gestionar i protegir les poblacions de gats. Però ni totes les normes recullen amb precisió la metodologia que cal emprar, ni totes s’han traslladat a unes ordenances municipals. No era estrany que alguns mitjans de comunicació, i sobretot les xarxes socials, es fessin ressò que un ajuntament havia imposat una multa a una veïna per alimentar els gats. Tampoc no faltaven els conflictes amb policies locals que dissuadeixen de pràctiques que moltes vegades no eren higièniques.

La declaració de l’estat d’alarma i el confinament obligatori durant alguns mesos del 2020 per la pandèmia de la COVID-19 va significar un punt d’inflexió per al col·lectiu gataire. Un dels Decrets del llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja indicava l’aportació que fan les cuidadores de colònies a la salut pública i, per tant, degudament acreditades, podien desplaçar-se amb menjar i aigua a atendre els gats que tant en necessiten. En alguns municipis, l’absència de veïns circulant va permetre capturar i esterilitzar còmodament, sostenint l’economia de les clíniques veterinàries convingudes.

Segons persones expertes en gats, en veterinària, de petits animals i juristes, la norma impulsada des de la Direcció General de Drets dels Animals, i que entrarà en vigor a finals de setembre, és especialment oportuna envers els gats del carrer. Els cinc articles dedicats a les colònies felines deixen molt clar que l’objectiu és reduir de manera ètica el nombre de gats comunitaris. Els gats comunitaris – tal com s’explica al glossari de la pròpia llei- són aquells que són lliures, que han nascut al territori on es troben i que tenen un grau de sociabilitat insuficient per tolerar el confinament o el trasllat.

Molts gats que viuen al carrer no poden viure en un lloc diferent, una altra cosa són els gats casolans abandonats o extraviats als quals cal treure del carrer per tornar-los a la família o cal trobar-los una nova família. La llei posa un accent especial en la tinença responsable i per això obliga a l’esterilització i la identificació de tots els gats. Una llei que legitima el procediment de reducció ètica de ventrada permet comptabilitzar, planificar, divulgar bones pràctiques i protegir els gats comunitaris.

No només la llei promou la reducció ètica dels gats del carrer i la tinença responsable amb obligacions, també incorpora una línia de subvencions per als ajuntaments que està generant molt d’interès.

Emma Infante

“La Llei de Benestar Animal manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap tipus de control”

“El gos de caça continua sent un animal d’usar i llençar, sense més dret que servir el seu amo”. Animalados ha analitzat amb David Rubio, portaveu de la Plataforma No A la Caça, la situació dels gossos de caça després de l’aprovació definitiva de la Llei de Benestar Animal.

El Congrés ha aprovat aquest dijous de manera definitiva la Llei de Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, una norma que regula temes importants com el sacrifici zero, la llista positiva d’animals de companyia o la prohibició de la comercialització de gossos, gats i fures en botigues, entre moltes altres qüestions positives. Tot i això, el govern ha deixat fora de la protecció de la llei els gossos de caça, els animals més maltractats a Espanya.

La Plataforma NAC (No A la Caça) és una associació que lluita des de fa anys contra la caça en totes les seves modalitats i té com a objectiu immediat posar fi a l’activitat cinegètica amb llebrers i altres races de gossos. David Rubio, portaveu de la plataforma, considera que la nova llei aprovada pel Congrés “manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap mena de control”, per la qual cosa es tracta d’una norma “que no ens val”.

“La nova llei manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre”

Per a la Plataforma No A la Caça la nova norma “té punts bons i punts dolents”, ara bé, asseguren no tenir una bola de vidre per veure com s’executarà aquesta llei. El que sí que tenen molt clar és que “caldrà pressionar perquè es compleixin els punts que sí que ens agraden i lluitar perquè eliminin els punts que no ens agraden d’aquesta llei”.

Sobre l’exclusió dels gossos de caça, David Rubio assegura que es tracta d’una notícia molt dolenta, ja que aquests animals “segueixen en mans dels caçadors”. A més, un altre sector molt perjudicat de la no inclusió d’aquests gossos són les protectores que es deixen “la vida, el temps i els diners per solucionar el gran problema d’abandonament d’animals de caça que pateix el nostre país”.

Un dels temes més positius i beneficiosos per als animals amb l’aprovació de la llei és el sacrifici zero, que impedeix que els gossos siguin assassinats en gosseres o cremats en incinerades. El portaveu de NAC espera que amb aquesta nova obligació els caçadors “no puguin fer desaparèixer els seus gossos en aquest tipus de gosseres d’extermini i així veurem el problema de l’abandonament a la seva magnitud real”.

A l’origen, la protecció dels gossos de caça era considerada dins de la Llei de Benestar Animal. Tot i això, una esmena presentada pel PSOE i recolzada per PP, PNB, Vox i Coalició Canària, va provocar l’exclusió d’aquests gossos de la llei. Per a NAC, aquest gir de guió es va produir per “una veritat per tothom sabuda: les federacions de caça tenen molta mà i amics dins del partit socialista”.

“Els caçadors tenen molta mà i amics dins del partit socialista”

La Plataforma no té dubtes que la pressió d’aquest petit, però armat col·lectiu de caçadors va provocar que “el PSOE presentés aquesta vergonyosa esmena” i que fins i tot un diputat del PSOE “arribés a entrar a una reunió i trenqués, davant de tots, els papers que s’estaven signant, en què s’arribava a un acord per protegir els gossos de caça mentre no estiguessin caçant”.

Els caçadors representen un sector molt minoritari de la societat espanyola, segons afirmen des de NAC el sector cinegètic “gairebé no són l’1% de la població”, de fet, no creuen que s’arribi “ni a 400.000 caçadors a tot Espanya”. Tot i això, tenen molta influència sobre les decisions polítiques perquè “dins d’aquest percentatge hi ha marquesos, ducs, reis, banquers, empresaris, jutges i polítics”.

David Rubio explica que la caça és un cercle molt selecte on “entre caceres, cadàvers, sang, alcohol i altres coses es fan amistats i s’arriben a acords”. Dins aquest ambient és on “es fa política a favor dels amants de matar animals i en contra del sentir del 99% de la població”.

Com queda actualment la protecció dels gossos de caça a Espanya?

Després de l’exclusió a la Llei de Benestar Animal, la protecció dels gossos de caça queda en mans de les normes de cada comunitat autònoma. En aquest sentit, la Plataforma NAC indica que “en algunes comunitats aquestes lleis són més avançades, mentre que, en altres, els gossos de caça són pràcticament un objecte amb què es pot fer el que es vulgui”.

Tot i la regulació autonòmica, amb l’exclusió dels gossos de caça de la llei estatal, els caçadors poden continuar tenint els gossos “en un cau sense cap mena de control diari per veure si estan bé i tenen menjar i aigua. Es pot tenir un nombre il·limitat d’animals amb què poder criar, buscant a aquest campió que els doni diners i prestigi al món cinegètic. Es poden vendre cries i oferir muntes per milers d’euros, en molts casos diner negre. Es poden entrenar gossos lligats a un vehicle de motor. Entre moltes altres coses”, adverteixen des de No a La Caça.

Per acabar, David Rubio demana que es considerin els gossos de caça com qualsevol altre tipus de gos, “un animal sentint amb dret a una vida digna i que les seves necessitats bàsiques siguin cobertes”. La Plataforma recorda que, ara mateix, un gos de caça “és pràcticament un animal de producció, una gallina, una vaca, un porc o un conill de macrogranja”. En definitiva, “un animal d’usar i llençar sense dret més que servir el seu amo”.

Imatge de l’article: Aitor Garmendia/AnimaNaturalis