Entrades

FAPAS denuncia la presència de trampes per capturar animals salvatges al Parc Natural de Las Ubiñas

El Fondo para la Protecció de los Animals Salvajes (FAPAS) denuncia una situació insostenible en els espais protegits d’Astúries després de la localització de llops amb restes de cables de trampes en el seu coll al Parc Natural de les Ubiñas.

FAPAS ha denunciat la situació insostenible que està passant en els espais protegits d’Astúries. L’associació animalista ha destacat el “profund abandonament de la natura, el menyspreu per la conservació de la biodiversitat, l’abandonament de la vigilància, la impunitat de la caça furtiva i el trampeig indiscriminat de fauna silvestre sota la protecció de la pròpia Administració Regional” .

Aquesta denúncia pública s’ha produït després que el Fondo para la Protección de los Animales Salvajes hagi identificat la presència de llops amb restes de cables de trampes en el seu coll al Parc Natural de les Ubiñas (Astúries). Una notícia que ha encès totes les alarmes després de la desaparició de dues femelles joves reproductores d’ós bru que es trobaven a la mateixa zona on han estat localitzats els llops capturats amb trampes.

“Des del mes de febrer de l’any passat, estan sent identificats exemplars de llops, alguns en un penós i lamentable estat físic, amb evidències que han estat capturats en trampes. Normalment, les trampes utilitzades en la caça furtiva causen la mort per estrangulament dels animals capturats. En aquest cas, sembla que es tracta de trampes per poder capturar els llops sense causar-los la mort”, especifiquen des de FAPA.

Els llops descoberts des d’aquesta associació amb seu al nord d’Espanya portaven al coll restes de cables d’acer que probablement formaven part de les trampes. Segons explica FAPAS, “aquests artefactes de captura de fauna salvatge porten incorporat un dispositiu que en estrènyer el coll de l’animal fa límit i evita l’estrangulació. Són trampes que normalment s’utilitzen en treballs d’investigació”.

FAPAS detalla que “el problema està en que aquest tipus de trampes que normalment són encebades amb algun producte d’atracció per als animals, per exemple un tros de carn, estan dissenyades per capturar llops pel coll, de manera que el límit funciona sense causar mal. Però aquestes trampes també poden atraure un ós, que tenen un coll més gran, i per tant, sí que pot patir un estrangulament i la conseqüent mort”.

El Fondo para la Protección de los Animales Salvajes ha denunciat davant el Seprona de la Comandància de la Guàrdia Civil a Oviedo la desaparició de les dues femelles reproductores d’ós bru, de les quals s’ha perdut tot contacte de seguiment, una a setembre de 2018 i l’altra a l’agost de 2019. Aquests dos animals es trobaven en un territori coincident amb la presència dels llops que han caigut en les trampes.

FAPAS ha pogut captar les imatges dels llops gràcies a la feina que realitza l’associació en el Parc Natural de les Ubiñas amb les seves càmeres de fototrampeig per dur a terme el seguiment i el control de l’ós bru. Des de l’any passat, van començar a aparèixer a les cambres exemplars de llop amb restes de cables enganxats pel coll, el que indica que sens dubte van caure en el parany, però van aconseguir alliberar-se i fugir.

¿Qui són?

“Pensem en l’amor, en com les coses que importen de veritat poden expressar-se amb els braços oberts, les puntes dels dits o amb un somriure, sense necessitat d’oracions, ni de sintaxis. És el poder silenciós de la intenció real.” Carl Safina, “Beyond Words” p.112

 

Philo, Set Cinquanta-Cinc, T-20, Lluna, Chula, Velcro … Aquest llibre ens parla d’ells. Ells, individus. Ells, companys. Ells, els nostres iguals.

“Volia establir un camí entre el lector i els altres animals, ensenyar-li que viuen les seves vides”. Carl Safina elabora les seves paraules, les seves respostes, amb un to meditatiu, sabent el pes de cadascuna d’elles i el valor de la seva conversió, com monedes, en les ments d’aquells que l’escolten.

Safina ens rep al CCCB, un dia abans de la seva conferència en el cicle Kosmopolis, on ens presenta el seu últim llibre “Beyond words” ( “Ments meravelloses” en català, editat per Galàxia Gutenberg).

Doctor en ecologia, professor i divulgador científic, Safina no ha escrit un llibre, ens ha portat un testimoni. Carl ha escoltat les veus dels llops, les orques i els elefants. Els ha mirat als ulls. S’ha quedat en silenci, el silenci que tant ens costa mantenir els de la nostra espècie, i ha deixat que parlessin.

©Ken Balcomb (Imatge del llibre “Ments Meravelloses” de Carl Safina

L’autor ens escriu les biografies d’aquests altres animals. On viuen, com viuen, qui són els seus familiars, què els agrada, què els atemoreix, a qui volen, a qui tenen por …

“L’home no és la mesura de totes les coses”, ens comenta en l’entrevista. Mitjançant la humilitat i els seus coneixements científics, Safina ens explica que tot i que la comparació no és bona, atès que som animals diferents, sí que és un bon mètode per apropar les seves experiències i les seves vivències al lector i generar empatia.

Com demostrar científicament que estimen? Que tenen por? Que s’enfaden? Que són conscients? Potser la pregunta sigui: com demostrar que no?

En els seus viatges per tot el planeta, Safina ha volgut conèixer de primera mà les seves experiències, però s’ha trobat amb la trista realitat del dia a dia d’aquestes meravelloses criatures. La seva lluita per no extingir-se.

©Vicki Fishlock (Imatge del llibre “Ments meravelloses” de Carl Safina)

A la primera part del llibre coneixerem l’elefanta Philo i als seus amics humans els qui ens explicaran com la població de paquiderms ha delmat dels 10 milions d’exemplars als 400.000 d’avui dia. Philo, Plàcida, Tim … ens faran veure a nosaltres, els humans, que no hem aniquilat a milions d’elefants: hem aniquilat a milions de mares, pares, fills, néts, amics, veïns …

En el segon gran bloc, els parents propers dels gossos, Vuit Vint, Vint-i-u i Set Cinquanta-Cinc ens demostraran que l’home no només és un llop per a l’home, sinó per al propi llop. Exterminats a Yellowstone, com a part d’un ideal de parcs nacionals sense depredadors, els llops seran reintroduïts, 60 anys més tard, en aquestes terres. Forts, bells, afectuosos, els llops segueixen portant sobre les espatlles l’estigma del maligne. Traspassades les fronteres dels parcs naturals, sense tanques que els limitin, són tirotejats per humans ignorants, covards i egoistes.

©Alan Oliver (Imatge del llibre “Ments Meravelloses” de Carl Safina)

I de les muntanyes i valls del gran Yellowstone, passem a submergir-nos amb T-20, Lluna, Victòria, L-4 i les seves altres companyes orques en els mars de nord amèrica. Aquests grans dofins, com els anomena Safina, no mostraran cap rancor cap a aquesta espècie que les va perseguir i segrestar per ficar-les en piscines de ciment fins a fer que embogissin. Al contrari, com ens explica l’autor, s’han donat molts casos de salvaments de mariners perduts per part d’orques o altres cetacis. Tristament, el seu nombre minva al mateix temps que ho fan les seves fonts d’aliment, explotades pels homes.

Lluna, Philo, Vint-i-u són els noms que nosaltres els hem donat, que els han donat aquells que donen la seva vida per protegir-los. Però ells tenen els seus propis noms, en les seves pròpies llengües. Cada un d’ells és únic. “No extingim només espècies, matem individus” ens recorda l’autor.

El nostre planeta està ple de vida, de vides, de milers i milions de “jos”.

Només volen viure, veure els seus fills créixer, jugar a la platja, contemplar la lluna, ser, sense tenir ni posseir, ser aquí i ara, i tant de bo demà.

I no només nosaltres els mirem, ells també ens miren a nosaltres i ens coneixen i pot ser que es preguntin: qui són ells?

Que no siguem més el seu botxí, el seu fi, el seu propietari, el seu consumidor. Siguem aquell que els pregunti “i tu, qui ets?”

Article de Sílvia Esteve