Arxiu d'etiquetes per: LTNEC

Onze persones van perdre la vida durant espectacles taurins el 2023 a Espanya

L’any 2023 ha estat un altre any de tragèdies en espectacles taurins, per la qual cosa les associacions de defensa animal fan una crida a la reflexió.

Durant l’any 2023, onze persones han perdut la vida i nombroses han resultat ferides durant esdeveniments taurins que perpetuen el patiment animal. A conseqüència d’aquesta trista realitat, la Plataforma La Tortura No és Cultura (LTNEC) ha emès un comunicat amb l’objectiu de generar una reflexió col·lectiva sobre la necessitat d’evolucionar cap a celebracions que respectin la vida i el benestar animal.

Des de LTNEC destaquen que les festes taurines, lluny de ser acceptades per la societat, són rebutjades per més del 81% de la població espanyola. En paraules de Marta Esteban Miñano, presidenta de la Plataforma la Tortura No és Cultura: “És lamentable que aquestes pràctiques hagin estat declarades Patrimoni Cultural d’Espanya quan, a més de ser detestables, són rebutjades per la majoria de la població”.

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), organització membre de la Plataforma LTNEC, afegeix: “La tauromàquia no és una cultural desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers animals. Però a més causa cada any centenars de ferits i desenes de morts entre els humans, les vides dels quals exposen de la manera més banal en places i festes”.

Múltiples casos de morts i ferits al llarg del 2023

Les festes taurines han deixat el 2023 onze persones mortes i nombroses ferides. Les comunitats més afectades inclouen la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i Extremadura.

Segons indica la Plataforma LTNEC, aquestes regions han estat testimonis d’esdeveniments marcats per la fatalitat i la crueltat, subratllant la necessitat d’avaluar críticament la continuïtat de les festes taurines.

Aquests són alguns dels múltiples casos de morts i ferits registrats al llarg del 2023 en esdeveniments taurins:

  1. Ciudad Rodrigo, 19 de febrero: Dos heridos durante el encierro a caballo del Carnaval del Toro, uno de ellos con una doble o triple cornada y otro con posible fractura de tibia y peroné
  2. Abril: los eventos de toros embolaos en Vejer y del Aleluya en Paterna de Rivera dejaron varios heridos, incluyendo una cogida grave en Paterna de Rivera.
  3. Junio: Fallecimiento de una persona durante los encierros de las fiestas patronales tras ser embestida por un toro.
  4. Junio. Dos heridos graves y treinta heridos leves durante el Toro Enmaromado, a pesar de las medidas de seguridad.
  5. Coria Junio. Un joven ingresó al hospital tras sufrir una herida por asta de toro en el abdomen durante las fiestas de San Juan
  6. Junio. Fallecimiento de un hombre de 81 años corneado por un toro en las inmediaciones de la Plaza de Toros de Ledesma
  7. Julio. Teruel. Muerte de un joven durante las fiestas de la Vaquilla en circunstancias bajo investigación policial. La víctima sufrió un traumatismo craneoencefálico
  8. Julio. Fallecimiento de un joven en los ‘bous al carrer’ a causa de heridas graves en zona abdominal y torácica.
  9. Julio. Muerte de un hombre de 55 años corneado en el cuello durante el primer encierro de las Fiestas en Honor a San Miguel y San Jerónimo. Olmedo,
  10. Valencia julio. Fallecimiento de una mujer de 74 años tras ser golpeada por un toro que escapó de los festejos de Bous al carrer en Tavernes Blanques
  11. San Fermín, julio: Tres heridos por asta de toro durante los encierros
  12. Pamplona, julio: Una mujer embestida por un toro mientras miraba su teléfono móvil durante los encierros de las Fiestas de San Fermín
  13. Teruel, julio: Una persona herida al caer desde una altura de cuatro metros durante las Fiestas de la Vaquilla
  14. Calpe y Sagunto, agosto: Dos menores heridos, uno de gravedad, durante los ‘bous al carrer’
  15. Agosto, Murcia. Herida una persona en el primer encierro de las fiestas patronales de Blanca
  16. Agosto. San Sebastián de los Reyes, agosto: Un herido en el primer encierro y seis heridos leves en el segundo
  17. Agosto. Torrejoncillo y Morcillo, agosto: Tres varones heridos durante festejos taurinos
  18. Serradilla, agosto: Un hombre de 71 años corneado por un toro
  19. Agosto. Albacete, agosto: Un hombre herido de gravedad tras recibir múltiples cornadas durante una capea en Liétor
  20. Fontanar, agosto: Un herido por asta de toro en un encierro
  21. San Sebastián de los Reyes, agosto: Dos personas corneadas en la Plaza de Toros
  22. Pobla de Farnals, septiembre: Muerte de uno de los heridos por una cogida en los ‘bous al carrer’
  23. Un herido grave y cinco leves en los encierros de Arganda del Rey (telemadrid.es)  Septiembre. Arganda del Rey, septiembre: Un herido grave y cinco leves durante los encierros
  24. Olmedo, septiembre: Fallecimiento de Javier, de 60 años, tras resultar gravemente corneado en el cuello durante un encierro
  25. 12 de septiembre. Toro de la Vega, septiembre: Un corneado y varios atendidos por contusiones
  26. Septiembre. Cortes y Graena, septiembre: Dado de alta el herido por uno de los toros que se escapó

Plataforma La Tortura No es Cultura

Espanya tanca l’any amb més morts per festes taurines de la seva història

Un total de 23 persones han mort durant les festes taurines celebrades a Espanya el 2022.

Espanya està tancant el pitjor any de la seva història pel que fa a les morts procedents de les festes taurines. Durant el 2022, un total de 23 persones han mort per banya de toro, sent la Comunitat Valenciana la més afectada amb 9 morts, seguida de la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó, amb 4 cadascuna, Aragó amb 2 i Andalusia, Castella la Manxa i Múrcia amb una víctima cadascuna.

“La tauromàquia és una activitat cruel i pròpia d’un altre temps que no hauria d’existir en un país civilitzat en ple segle XXI i encara menys hauria de ser considerada patrimoni cultural i rebre subvencions públiques en un país on més del 80% de la seva població la rebutja”, ha declarat Marta Esteban Miñano, presidenta de la Plataforma La Tortura No és Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal.

“És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en el patiment indiscutible que provoca cada any a desenes de milers d’animals. Però a més causa cada any centenars de ferits i desenes de morts entre els humans, les vides dels quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades… per quin motiu?”, afegeix Esteban Miñano.

“El maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de cultura amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai necessitem una cultura de pau i de respecte per la vida, en lloc d’una cultura de violència i mort que no respecta ni la vida humana ni l’animal”, conclou.

Alarma amb la presència de nens i adolescents a les festes taurines

El 7 d’agost passat va tenir lloc una tragèdia de grans dimensions amb la mort d’un jove de tan sols 18 anys després de ser envestit per un toro embolat a Soneja, un municipi de la província de Castelló. A més d’aquest, un altre nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’una vaca que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava en la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima per llei és de 16 anys. Aquests són només alguns exemples que demostren com tristament els municipis no compleixen les lleis i no vetllen per les normes de seguretat durant les festes taurines.

“En els Reglaments de festejos taurins populars de les comunitats autònomes s’al·ludeix a la seguretat de les persones,  el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni es persegueixen o sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia. I quan n’hi ha, en la majoria dels casos, s’arxiven sense fer les diligències oportunes”, afirma Jose P. Cubells, jurista de la plataforma LTNEC.

A més, Cubells lamenta la manca de presència de forces de seguretat en moltes d’aquestes festes “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint els col·laboradors dels organitzadors no actuen com ho haurien de fer impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat en els esdeveniments, cosa que té conseqüències tràgiques.”

Per acabar, el jurista de LTNEC assenyala que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, però les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de la geografia espanyola.”

Vuit morts i desenes de ferits en festes taurines des de principi d’any

Les associacions animalistes advoquen per una cultura de pau i critiquen que la tauromàquia sigui considerada patrimoni cultural a Espanya.

La Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal, ha informat que des de començament d’any la tauromàquia ja s’ha cobrat la mort de vuit persones i desenes de ferits, inclosos menors d’edat.

LTNEC denuncia que, de manera comuna, els municipis no vetllen per les normes de seguretat als espectacles taurins. El jurista de la plataforma, José P. Cubells, afirma que “en els Reglaments de les festes taurines s’al·ludeix a la seguretat de les persones, els béns i el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni se sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia”.

Cubells informa també que alguns animals són sacrificats moments més tard de la festa taurina als mateixos llocs on aquest s’ha celebrat, fet que no s’ajusta a la llei. “D’acord amb enregistraments obtinguts in situ en algunes localitats, es desprèn que no se segueixen les normes de sanitat”.

El jurista lamenta la manca de presència de les forces de seguretat en moltes de les festes. “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint “els col·laboradors dels organitzadors no actuen com haurien de fer-ho per impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat als esdeveniments, situació que té conseqüències tràgiques”.

Un exemple clar d’aquesta manca de control i seguretat als espectacles taurins el trobem en el cas de Puçol, València, on el 3 de juliol un nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’un boy que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava a la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima és de 16 anys.

José P. Cubells indica que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, no obstant les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de tota la geografia espanyola”.

“Rebutgem aquests espectacles subvencionats amb els diners de tots els contribuents”

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), lamenta la mort d’aquestes persones en festejos taurins, ja que tenen lloc “en circumstàncies que no s’haurien de donar si els nostres polítics prenguessin partit i demostressin tenir més empatia cap als animals i també cap a les persones. Rebutgem aquests espectacles cruents subvencionats amb els diners de tots els contribuents”.

Davant dels que defensen aquestes festes com un esdeveniment cultural, la plataforma ANDA expressa que “no considera com a cultura que un estat modern hagi de protegir aquells espectacles que impliquin patiment i mort d’animals i persones”.

“Tradició no és garantia d’ètica. Sabem de tradicions a tot el món que han estat eliminades, perquè comporten víctimes. Si les tradicions s’haguessin mantingut sempre intactes, la humanitat mai no hagués evolucionat. No és ètic divertir-se a costa del patiment d’un ésser viu, hem d’evolucionar, aquestes festes han de passar a formar part de la nostra història. Som al segle XXI i aquest tipus d’espectacles cruents no tenen cabuda a la nostra societat”, afegeix Carretero.

“Més del 80% de la població espanyola rebutja la tauromàquia”

Marta Esteban Miñano, presidenta de la plataforma LTNEC, declara que “la tauromàquia no hauria de ser considerada patrimoni cultural en un país on més del 80% de la seva població la rebutja. És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers d’animals, però també persones, les vides de les quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades, en nom de què?”.

Per acabar, la presidenta de la plataforma considera que “el maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de “cultura” amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai no són temps d’una cultura de pau i respecte per la vida, no de violència i mort”.