Arxiu d'etiquetes per: morts

Cavalls morts a trets i en estat de descomposició en una hípica de Ripollès

FAADA denunciarà el propietari dels cavalls i lluitarà per aconseguir el decomís de tots els animals de l’hípica.

A principis del mes de novembre, la fundació FAADA va rebre diversos avisos que alertaven tant de males condicions en què es trobaven els cavalls d’una hípica de Ripollès, així com de les estremidores accions que duia a terme el propietari. En particular, uns excursionistes havien descobert que en aquest lloc hi havia nombrosos cadàvers de cavalls.

Un cop es van fer les proves d’aquests fets, les tècniques de FAADA van enviar una petició d’inspecció al Cos d’Agents Rurals. Des de la Fundació tenien clar que el propietari de l’hípica matava els cavalls d’un tret i tenien evidència gràfica que ho provava.

Després d’una primera inspecció, en què ja es van trobar cadàvers i cavalls en mal estat, van sospitar que podia haver-se produït una nova mort, així que van insistir perquè es realitzés una segona inspecció i es presentessin els veterinaris del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAC) aquell mateix dia.

Efectivament, en aquesta segona inspecció es va trobar un nou cadàver de cavall amb un tret al cap, fet que va confirmar la veracitat de les investigacions. Així que el 29 de desembre, després de demostrar totes les irregularitats de l’hípica, el DAAC va decidir decomissar tres dels nou cavalls, i fer una nova inspecció amb els Mossos d’Esquadra per poder investigar el delicte de maltractament.

Els Mossos d’Esquadra troben cavalls morts a trets

Els agents dels Mossos desplaçats a l’hípica van poder localitzar tres cavalls morts, dos dels quals amb signes d’haver estat matats d’un tret. Els cadàvers estaven repartits per deferents espais de la finca en estat de descomposició.

Els Mossos van identificar el responsable de l’hípica, que serà investigat per maltractament animal, i li van intervenir l’arma de foc amb què, presumptament, hauria disparat i matat els seus animals.

Des de FAADA lamenten que no s’hagin decomissat tots els cavalls, sobretot tenint en compte que les seves vides corren perill. Des del seu departament legal denunciaran el propietari dels animals i treballaran per aconseguir la pena més gran possible i el decomís de tots els èquids que es trobin a l’hípica.

La fundació agraeix als Serveis Territorials del DAAC de Girona la rapidesa de l’actuació, però sobretot al Cos d’Agents Rurals de Catalunya, especialment al grup especialitzat en èquids, per la seva professionalitat i entrega, ja que sense la recerca d’aquest cas no hagués estat possible.

Onze persones van perdre la vida durant espectacles taurins el 2023 a Espanya

L’any 2023 ha estat un altre any de tragèdies en espectacles taurins, per la qual cosa les associacions de defensa animal fan una crida a la reflexió.

Durant l’any 2023, onze persones han perdut la vida i nombroses han resultat ferides durant esdeveniments taurins que perpetuen el patiment animal. A conseqüència d’aquesta trista realitat, la Plataforma La Tortura No és Cultura (LTNEC) ha emès un comunicat amb l’objectiu de generar una reflexió col·lectiva sobre la necessitat d’evolucionar cap a celebracions que respectin la vida i el benestar animal.

Des de LTNEC destaquen que les festes taurines, lluny de ser acceptades per la societat, són rebutjades per més del 81% de la població espanyola. En paraules de Marta Esteban Miñano, presidenta de la Plataforma la Tortura No és Cultura: “És lamentable que aquestes pràctiques hagin estat declarades Patrimoni Cultural d’Espanya quan, a més de ser detestables, són rebutjades per la majoria de la població”.

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), organització membre de la Plataforma LTNEC, afegeix: “La tauromàquia no és una cultural desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers animals. Però a més causa cada any centenars de ferits i desenes de morts entre els humans, les vides dels quals exposen de la manera més banal en places i festes”.

Múltiples casos de morts i ferits al llarg del 2023

Les festes taurines han deixat el 2023 onze persones mortes i nombroses ferides. Les comunitats més afectades inclouen la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i Extremadura.

Segons indica la Plataforma LTNEC, aquestes regions han estat testimonis d’esdeveniments marcats per la fatalitat i la crueltat, subratllant la necessitat d’avaluar críticament la continuïtat de les festes taurines.

Aquests són alguns dels múltiples casos de morts i ferits registrats al llarg del 2023 en esdeveniments taurins:

  1. Ciudad Rodrigo, 19 de febrero: Dos heridos durante el encierro a caballo del Carnaval del Toro, uno de ellos con una doble o triple cornada y otro con posible fractura de tibia y peroné
  2. Abril: los eventos de toros embolaos en Vejer y del Aleluya en Paterna de Rivera dejaron varios heridos, incluyendo una cogida grave en Paterna de Rivera.
  3. Junio: Fallecimiento de una persona durante los encierros de las fiestas patronales tras ser embestida por un toro.
  4. Junio. Dos heridos graves y treinta heridos leves durante el Toro Enmaromado, a pesar de las medidas de seguridad.
  5. Coria Junio. Un joven ingresó al hospital tras sufrir una herida por asta de toro en el abdomen durante las fiestas de San Juan
  6. Junio. Fallecimiento de un hombre de 81 años corneado por un toro en las inmediaciones de la Plaza de Toros de Ledesma
  7. Julio. Teruel. Muerte de un joven durante las fiestas de la Vaquilla en circunstancias bajo investigación policial. La víctima sufrió un traumatismo craneoencefálico
  8. Julio. Fallecimiento de un joven en los ‘bous al carrer’ a causa de heridas graves en zona abdominal y torácica.
  9. Julio. Muerte de un hombre de 55 años corneado en el cuello durante el primer encierro de las Fiestas en Honor a San Miguel y San Jerónimo. Olmedo,
  10. Valencia julio. Fallecimiento de una mujer de 74 años tras ser golpeada por un toro que escapó de los festejos de Bous al carrer en Tavernes Blanques
  11. San Fermín, julio: Tres heridos por asta de toro durante los encierros
  12. Pamplona, julio: Una mujer embestida por un toro mientras miraba su teléfono móvil durante los encierros de las Fiestas de San Fermín
  13. Teruel, julio: Una persona herida al caer desde una altura de cuatro metros durante las Fiestas de la Vaquilla
  14. Calpe y Sagunto, agosto: Dos menores heridos, uno de gravedad, durante los ‘bous al carrer’
  15. Agosto, Murcia. Herida una persona en el primer encierro de las fiestas patronales de Blanca
  16. Agosto. San Sebastián de los Reyes, agosto: Un herido en el primer encierro y seis heridos leves en el segundo
  17. Agosto. Torrejoncillo y Morcillo, agosto: Tres varones heridos durante festejos taurinos
  18. Serradilla, agosto: Un hombre de 71 años corneado por un toro
  19. Agosto. Albacete, agosto: Un hombre herido de gravedad tras recibir múltiples cornadas durante una capea en Liétor
  20. Fontanar, agosto: Un herido por asta de toro en un encierro
  21. San Sebastián de los Reyes, agosto: Dos personas corneadas en la Plaza de Toros
  22. Pobla de Farnals, septiembre: Muerte de uno de los heridos por una cogida en los ‘bous al carrer’
  23. Un herido grave y cinco leves en los encierros de Arganda del Rey (telemadrid.es)  Septiembre. Arganda del Rey, septiembre: Un herido grave y cinco leves durante los encierros
  24. Olmedo, septiembre: Fallecimiento de Javier, de 60 años, tras resultar gravemente corneado en el cuello durante un encierro
  25. 12 de septiembre. Toro de la Vega, septiembre: Un corneado y varios atendidos por contusiones
  26. Septiembre. Cortes y Graena, septiembre: Dado de alta el herido por uno de los toros que se escapó

Plataforma La Tortura No es Cultura

Espanya tanca l’any amb més morts per festes taurines de la seva història

Un total de 23 persones han mort durant les festes taurines celebrades a Espanya el 2022.

Espanya està tancant el pitjor any de la seva història pel que fa a les morts procedents de les festes taurines. Durant el 2022, un total de 23 persones han mort per banya de toro, sent la Comunitat Valenciana la més afectada amb 9 morts, seguida de la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó, amb 4 cadascuna, Aragó amb 2 i Andalusia, Castella la Manxa i Múrcia amb una víctima cadascuna.

“La tauromàquia és una activitat cruel i pròpia d’un altre temps que no hauria d’existir en un país civilitzat en ple segle XXI i encara menys hauria de ser considerada patrimoni cultural i rebre subvencions públiques en un país on més del 80% de la seva població la rebutja”, ha declarat Marta Esteban Miñano, presidenta de la Plataforma La Tortura No és Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal.

“És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en el patiment indiscutible que provoca cada any a desenes de milers d’animals. Però a més causa cada any centenars de ferits i desenes de morts entre els humans, les vides dels quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades… per quin motiu?”, afegeix Esteban Miñano.

“El maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de cultura amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai necessitem una cultura de pau i de respecte per la vida, en lloc d’una cultura de violència i mort que no respecta ni la vida humana ni l’animal”, conclou.

Alarma amb la presència de nens i adolescents a les festes taurines

El 7 d’agost passat va tenir lloc una tragèdia de grans dimensions amb la mort d’un jove de tan sols 18 anys després de ser envestit per un toro embolat a Soneja, un municipi de la província de Castelló. A més d’aquest, un altre nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’una vaca que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava en la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima per llei és de 16 anys. Aquests són només alguns exemples que demostren com tristament els municipis no compleixen les lleis i no vetllen per les normes de seguretat durant les festes taurines.

“En els Reglaments de festejos taurins populars de les comunitats autònomes s’al·ludeix a la seguretat de les persones,  el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni es persegueixen o sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia. I quan n’hi ha, en la majoria dels casos, s’arxiven sense fer les diligències oportunes”, afirma Jose P. Cubells, jurista de la plataforma LTNEC.

A més, Cubells lamenta la manca de presència de forces de seguretat en moltes d’aquestes festes “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint els col·laboradors dels organitzadors no actuen com ho haurien de fer impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat en els esdeveniments, cosa que té conseqüències tràgiques.”

Per acabar, el jurista de LTNEC assenyala que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, però les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de la geografia espanyola.”