Arxiu d'etiquetes per: persones

“Els gossos són éssers vius essencials a les nostres vides, que mereixen respecte i atenció”

El tercer documental #vinculosquedanvida ja és a les xarxes socials. Un projecte de sensibilització sobre els beneficis emocionals que comporta la convivència entre persones i gossos.

Huellas Compartidas, amb el suport de la Fundació Dingonatura i amb la col·laboració d’Arrels Fundació, ha llançat el tercer lliurament de la campanya #vinculosquedanvida. L’objectiu d’aquesta sèrie de petits documentals, que es difonen principalment a través de xarxes socials, és donar a conèixer i sensibilitzar a la població general dels beneficis emocionals que aporten a les persones el fet de poder compartir la seva vida amb un gos i enllaç que s’estableix entre ells.

L’associació Huellas Compartidas ha presentat una de les seves precioses històries, concretament el tàndem que formen Giorgio i Coffe. Giorgio va passar 5 anys dormint al carrer, 4 d’ells al costat de Coffe, una gossa que havia estat abandonada i que va ser un gran suport emocional per a ell en aquells moments difícils. Per sort, gràcies a l’acompanyament d’Arrels, Giorgio avui té feina i una llar, que comparteix amb la Coffe.

En els propers capítols de la sèrie podrem conèixer altres parelles que demostraran la importància de l’enllaç tan especial que s’estableix entre els animals i els seus responsables, i com la relació amb el gos millora la qualitat de vida d’aquests darrers. Aquesta campanya vol servir també per sensibilitzar sobre que els gossos són éssers vius essencials a les nostres vides, que mereixen respecte, cures i atenció. El projecte, alhora, vol donar visibilitat a realitats socials com el sensellarisme, la solitud no desitjada o com es viu amb una discapacitat.

Els vídeos en què s’expliquen les històries i els vincles entre persones i gossos es poden veure i compartir a les xarxes socials de Huellas Compartidas, així com des del seu canal de YouTube.

Coneix la història d’Stephan i Holly, una parella que viu al carrer amb els seus tres gossos Gary Cooper, Forest i Roc:

Adoptar un gos: una ajuda recíproca

Coneix quins són els beneficis de compartir la teva vida amb un gos, una experiència única que comporta una ajuda recíproca.

Adoptar un gos, sobretot si es tracta d’un gos ja adult, és una decisió que ens planteja moltes incògnites, sobretot en referència al seu caràcter: si serà desconfiat o agressiu a causa de maltractaments anteriors o si s’adaptarà perfectament a la nostra família. És veritat que la gran majoria dels animals que es troben en les protectores, procedeixen d’experiències molt desagradables i que això possiblement els fa al principi estar irascibles, inquiets o temorosos… Però també és cert que solen ser animals molt nobles que amb una mica de paciència i molt amor de la nostra part, retornen amb escreix la seva gratitud per haver-los donat una segona oportunitat i una vida digna.

Però no sols amb l’adopció els donarem una millor qualitat de vida a ells, sinó que també ells ens aportaran molts beneficis a nosaltres, ja que està demostrat que tenir un gos:

– Et torna més actiu, per l’obligació de treure’ls al carrer almenys tres cops al dia. Això ens obliga a aixecar-nos del sofà i fer llargs passejos amb ells. Però no només això. Està demostrat científicament que els propietaris de gossos es tornen més actius que els que no tenen, també en la resta de facetes de la vida.

– La companyia dels animals et fan ser més optimista, ja que solen estar sempre contents i amb ganes de joc. Acariciar-los a més, desestressa i disminueix l’ansietat i la depressió.

– Per a les persones grans suposen una ajuda a la solitud, perquè es converteixen en amics i companys fidels.

– Prevenen les al·lèrgies i els refredats. Els nens que creixen amb mascotes tenen menys possibilitat de sofrir malalties, perquè el seu sistema immunitari es torna més fort, en estar exposats constantment a animals.

– Són molt recomanables també com a teràpia per a persones discapacitades, amb autisme o problemes neurològics. Ajuden a augmentar l’autoestima i les persones es fan més responsables, perquè tenen un animal a càrrec seu que depèn d’ells.

– Ajuden a socialitzar. Coneixes molta gent nova en portar-los a passejar o al veterinari. És molt fàcil entaular una conversació quan hi ha animals per mig.

Font: Eva Remolina/AMIC

És veritat que els gats poden contagiar el coronavirus a les persones?

Un estudi realitzat a la Xina ha provocat un gran alarmisme ja que afirma que els felins poden contraure el coronavirus. El resultat ha despertat les crítiques de molts col.lectius ja que pot fomentar l’abandonament de gats quan, en realitat, es tracta d’una investigació molt poc contrastada.

L’estudi s’ha publicat a la prestigiosa revista internacional Nature, pero cal aclarir que, davant l’actual context d’emergència pel covid-19, moltes publicacions estan difonent articles poc contrastats, per primar la immediatesa. Aquest és el cas del polèmic estudi sobre els felins.

L’experiment, realitzat a la ciutat de Wuhan per part dels científics de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Agrícoles, conclou que els gats poden estar infectats amb el coronavirus que causa la covid-19 i poden transmetre el virus a altres gats. Ara bé, els mateixos investigadors xinesos confessen que no tenen evidències clares que demostrin que els felins poden transmetre el virus a les persones.

Els resultats es basen en experiments de laboratori en els que els científics xinesos van administrar
una dosi alta del virus SARS-CoV-2 a una sèrie d’animals de manera deliberada. Després d’analitzar l’evolució d’aquests animals, els especialistes van observar que els gats i les fures contenien la covid-19, en canvi, els porcs, els pollastres i els ànecs no. Els gossos, per la seva part, van resultar molt poc susceptibles a la infecció.

Segons informa la revista Nature, l’equip científic, dirigit pel viròleg Bu Zhigao, va introduir mostres
del virus SARS-CoV-2 als nassos de cinc gats domèstics. Quan dos dels animals van ser sacrificats sis dies després, els investigadors van trobar ARN viral, així com partícules de virus infeccioses a les vies respiratòries superiors dels animals. A més, els felins van presentar algunes lesions pulmonars semblants a les que es produeixen a les persones.

Els altres tres gats que no van ser sacrificats els van posar en unes gàbies amb altres felins no infectats.
Posteriorment, l’equip científic va detectar ARN viral a un dels gats exposats, per tant, és possible que contragués el virus a partir de les gotes expulsades pels gats infectats. En els altres gats sans de les gàbies també van detectar mostres del virus. Aquest experiment demostra que els gats poden patir el coronavirus i que, els propis felins, poden contagiar-la a altres gats, però la petita població sobre la qual s’ha provat l’experiment no permet afirmar-ho categòricament.

És important remarcar que l’estudi fet a Wuhan no és suficient per conèixer amb detall el paper dels animals en la propagació de la malaltia. L’experiment va introduir als animals una càrrega viral molt elevada, una càrrega que no és real en la seva vida quotidiana. Per tant, cal aclarir que amb aquest estudi no es pot afirmar que un animal pot encomanar la malaltia a una persona.

“Un gat amb coronavirus no pot contagiar a un humà”

Anna Carbonell, directora de l’ONG Nova Eucària, ha escrit un article d’opinió a través del qual ha
llançat un missatge molt clar: “El coronavirus en gats fa anys que existeix, que és una malaltia infecciosa que es contagia de gat a gat i que en cap moment existeix un factor de zoonosi, senzillament perquè no en compartim els virus. Els gats no poden contagiar el seu coronavirus als humans. Un gat amb coronavirus no pot contagiar a un humà perquè compta amb un cep diferent del que pot afectar el nostre organisme”.

Carbonell recorda que l’estudi realitzat a la Xina no és suficient per conèixer amb detall el paper dels gats com a propagadors de la malaltia: “Han induït la malaltia als felins que han usat, donant-los la dosi de manera deliberada, pel que no té cap tipus de rigorositat ni equivalència amb la realitat, simplement perquè els mateixos vivisectors confessen que l’experimentació amb animals és un frau, un crim terrible i innecessari que només serveix per beneficiar a les corporacions farmacèutiques a través de la subvenció eterna”.

La directora de Nova Eucària adverteix de les conseqüències que pot tenir la difusió  d’informacions que no siguin contrastades per part dels mitjans de comunicació: “La irresponsabilitat periodística fomenta l’alarmisme, l’abandonament d’animals considerats domèstics de companyia i la violència vers la resta d’espècies animals i, per tant, la comissió d’actes delictius que poden suposar l’increment de l’animadversió i l’hostilitat cap als no-humans. Des de Nova Eucària ja prevèiem que algú dirigiria el risc de contagi cap a una altra espècie que no fos la nostra, òbviament per militància especista i sense cap fonamentació del contrast dels criteris científics”.

Des d’Animalados hem parlat amb la clínica veterinària Miquel Janer on ens diuen que “fa molt de temps
que existeix el coronavirus entre els animals i els gats, però no té res a veure amb el que estem patint actualment les persones. Aquesta és una qüestió que preocupa molt als nostres clients i ens pregunten sobre aquesta possibilitat, però la realitat és que no existeixen evidències que la COVID-19 es pugui propagar entre persones i animals”.