Arxiu d'etiquetes per: protectores

La lluita per la vida de dos gossos abandonats

Una parella acull a casa seva dos gossos abandonats que intenten recuperar-se 

La Misae i l’Hiroshi ja coneixen perfectament les dues cares de la moneda. Els seus primers anys de vida van ser un infern. Estaven tancats, juntament amb un altre gos, en un espai minúscul al camp de Tarragona. Desatesos, bruts, prims, malalts… abandonats. Un ciclista que passava per allà en ple mes d’agost de l’any passat, els va sentir plorar i es va aturar. Va veure que els plors venien d’una mena de pou soterrat i tapiat amb una planxa de ferro. Va avisar als Mossos d’Esquadra i quan es van presentar, van trencar el cadenat i es van trobar tres gossos en molt males condicions. Un d’ells ja era mort, els altres dos supervivents literalment eren pell i ossos, extremadament bruts i espantats, en un espai tant fosc i petit que ni veien la llum del sol ni es podien moure gaire.

Els dos supervivents es van traslladar a una protectora de la zona que els hi va posar un nom per la nova vida que tot just començava: l’Hiroshi i laMisae. L’equip de la protectora sabia que tenia davant seu dos casos extrems en un estat més que lamentable, físicament desfets i anímicament anul·lats amb molt poques esperances de supervivència. Però van seguir lluitant per tirar-los endavant: analítiques, medicació, injeccions, cures de totes les ferides… La Misae i l’Hiroshi també van decidir seguir lluitant i intentar tirar endavant.

Una voluntària de la protectora, la Mònica, va començar a passejar a fora del recinte a la Misae, una gossa esquelètica i que caminava usant només les tres potes. La pota dreta posterior estava trencada i es va soldar malament en el maluc. “No anàvem massa lluny, però ella sempre estava disposada. A mig camí paràvem i li donava una mica de menjar,… i tornava al seu pati. Allí hi havia el seu company Hiroshi que no es deixava agafar”, recorda la Mònica.

Un dia, quan ja feia uns mesos que sortien a passejar totes dues, la Mònica va veure com l’Hiroshi s’alçava i movia la cua. Un sol cop. Només va durar un segon però la pista era clara: “M’estava dient: ‘vull sortir’”, explica la Mònica. A partir d’aquell dia, va començar a treure tots dos gossos, en dos torns. “Ell anava una mica més lent”. Segurament es tractava d’un gos que havia estat gran i fort, però que ara estava minvat a la mínima expressió, marcant tots els ossos i amb el pèl deslluït i pobre. “Tenia un caminar resignat i trist, amb el cap cot i la mirada al terra. Totes les forces que li quedaven les feia servir per mantenir-se amb vida”, diu la Mònica. Una altra parella, que visitava la protectora amb els seus dos fills, també treien a passejar pel pati de la infermeria els dos gossos, que tot i les noves atencions, no acabaven de guanyar pes.

La Mònica i el seu company van decidir endur-se’ls a casa. Tots dos perquè semblaven inseparables. La Protectora els va fer el contracte d’acollida, els van donar les instruccions i medicació per seguir el tractament a casa. La parella adoptant havia de fer-se càrrec del menjar. Els primer mesos van ser complicats perquè va costar trobar un pinso que els anés bé. Menjaven molt poquet i sovint. Tot i ser uns gossos acostumats a viure a l’exterior, sabien que havien de fer les seves necessitats al carrer i es comportaven sempre amb educació i respecte per tot, com si haguessin viscut a un pis tota la vida.

Malgrat tot, els dos gossos es troben sota tutela judicial, de manera que cal tenir una autorització per poder operar-los. “Aquesta situació ho dificulta i alenteix tot”, es queixa la Mònica. A més, és la protectora que ha de fer-se de totes les despeses, sense cap ajuda de l’administració. La medicació, les proves o les intervencions que ha calgut fer tant a la Misae com a l’Hiroshi són moltíssimes i, al final, la Mònica i la seva parella també se n’estan fent càrrec perquè la protectora no ho pot afrontar. I encara queden moltes intervencions pendents.

A poc a poc, amb una millor alimentació, amb carinyo i amb passejos a la muntanya, la Misae i el seu germà Hiroshi van començar a guanyar pes i van passar “de no moure’s, a fer el ventilador amb la cua”. En un sol mes la millora era espectacular. Amb el pas del temps, segons explica la Mònica, “van començar a mostrar efecte, a fer tombarelles i a jugar”. L’Hiroshi s’ha engreixat 25 kilos i la Misae 15. Tots dos segueixen resistint, amb l’ajuda de totes les bones persones que s’han anat trobant en aquesta nova etapa de la seva vida. Com a casa d’acollida, volen agrair la solidaritat d’amigues de lluita que han col·laborat econòmicament i d’amics que han estat des de l’inici disposats a donar un bon cop de mà. Als dos gossos, que per fi han conegut l’altra cara de la moneda, la de la bondat, també els queda pendent mantenir-se i seguir lluitant. Però als protagonistes d’aquesta història els ha costat molt arribar fins aquí i ningú es planteja rendir-se.

Fotos de l’Hiroshi i la Misae a l’actualitat (12/05/2020)

Hiroshi

Hiroshi i Misae

La manca d’adopcions situa a les protectores a la vora del col·lapse

Les mesures imposades per l’estat d’alarma han paralitzat els processos d’adopció de les protectores d’animals. Aquesta situació ha provocat que moltes d’elles no puguin acollir més animals i es trobin a la vora del col·lapse.

El passat 29 de març, la Fiscalia de Medi Ambient va advertir de les nombroses adopcions de gossos que s’estaven produint a Espanya durant els primers dies de l’estat d’alarma. El problema era que moltes d’aquestes acollides tindrien com a únic interès poder sortir a passejar amb un gos per saltar-se així el confinament. Una situació molt preocupant pel possible procés d’abandonament massiu d’animals un cop finalitzada la crisi de la Covid-19.

Després del comunicat de la Fiscalia de Medi Ambient i de l’enduriment de les mesures de l’estat d’alarma, les protectores espanyoles van disminuir el nombre d’adopcions o fins i tot van frenar en sec aquesta activitat. Des de l’ Arca de Santi, una protectora situada a Osca, ens comenten que: “La situació està paralitzada tant en acollides com a adopcions. Actualment no hi ha adopcions perquè no és possible rebre visites. La nostra política ens impedeix donar gossos en adopció. Abans de tancar tot el procés hem de conèixer bé a les famílies, tenir un seguiment i finalment donar el vistiplau “.

La mateixa situació succeeix a la Protectora d’Animals de Tarazona, on ens expliquen que: “Durant aquestes setmanes, hem pogut donar algun gos en adopció, sobretot cadells, però actualment amb les restriccions de moviment pròpies de l’estat d’alarma l’activitat està molt parada. Seguim treballant pel benestar dels nostres animals, però gairebé no fem adopcions, tot i que ens truquen moltes persones preguntant per animals concrets per acollir-los”.

Les adopcions s’han paralitzat, però els abandonaments mantenen o superen les xifres habituals per aquestes dates, la qual cosa està provocant una situació límit en moltes protectores. “Nosaltres hem tingut la sort de rebre una donació de menjar per a un mes. Els aliments i el material sanitari suposen un cost molt alt i estàvem tirant d’un fons d’estalvis que teníem guardat per a emergències. Gràcies a aquesta donació, tenim una mica d’estalvis per solucionar qualsevol imprevist”, ens comenta la directora de l’Associació Protectora d’Animals Por una Manada Feliz de Castelló.

L’ONG de protecció animal FAADA ha compartit un comunicat en què explica que: “El benestar dels animals s’està veient greument compromès a causa de l’actual amuntegament provocat per l’entrada d’animals i el bloqueig de les adopcions. Això implica una major despesa i menys recursos, el mínim personal per la seva cura, falta de voluntaris per als passejos, ajudant així a reduir l’estrès dels animals i millorar la seva socialització, tot això pot comportar greus problemes sanitaris”.

Davant d’aquesta situació, la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), ha sol·licitat al Govern que: “Autoritzi urgentment l’adopció dels animals abandonats que es troben en centres d’acollida, establint les mesures necessàries per garantir la protecció de les persones enfront del risc del coronavirus”.

Les protectores a prop del col·lapse pel descens de donacions i voluntaris

Moltes protectores espanyoles es troben a prop del col·lapse a causa de la davallada de donacions i voluntaris provocada pel coronavirus. Alguns ajuntaments i empreses com Gosbi han realitzat campanyes d’ajuda per a pal·liar aquesta situació d’emergència.

Les donacions amb les quals sobreviuen la majoria de les protectores d’Espanya s’han reduït considerablement a causa del coronavirus i de les dificultats derivades pel confinament. L’absència d’aquestes accions voluntàries ha provocat que molts centres de protecció estiguin a prop del col·lapse i pateixin per proporcionar aliment i material sanitari als milers d’animals de companyia que segueixen esperant la seva oportunitat per viure amb una nova família.

Malgrat aquesta situació d’emergència, en els últims dies han nascut diferents iniciatives per pal·liar el descens de donacions que estan patint les protectores. D’una banda, cal destacar la tasca d’alguns ajuntaments, com el de Benissa, que ha invertit una bona quantitat de diners en la compra de pinso per a les protectores del municipi. D’altra banda, també cal agrair la tasca d’empreses com Gosbi que ha repartit 280.000 racions de menjar entre més de 230 protectores.

La Asociación Protectora de Animales Por una Manada Feliz de Castelló és una de les moltes protectores que estan patint els efectes del coronavirus. Laura és la directora de l’associació i ens ha explicat la importància de la donació rebuda per Gosbi: “Per a nosaltres ha suposat un cop important d’oxigen. La protectora té moltes despeses en alimentació i sanitat pel que estem molt agraïts amb Gosbi perquè la seva donació ens ha suposat menjar per a un mes”.

Laura insisteix en la rellevància de la donació rebuda de Gosbi: “Nosaltres som una protectora amb bones provisions, encara que per disposar d’aliments i material sanitari estàvem utilitzant un fons d’estalvis que teníem guardat per a qualsevol emergència. El fons realment està per poder disposar de recursos suficients per si atropellen a un gos o sorgeix algun imprevist d’aquest estil. Ara, amb la donació de Gosbi podem atendre qualsevol emergència, ja que no toquem el fons d’estalvis”.

Felisa Torre, representant de l’Associació Protectora Animalista Meraki de Girona detalla que: “Som una protectora petita i gran part de l’ajuda que rebem prové dels voluntaris. En les últimes setmanes hem perdut 45 voluntaris, de manera que treballem amb els recursos limitats perquè no els hi falti de res als animals. Un altre descens que hem notat són les donacions de pinso. Fa temps que col·laborem amb una botiga especialitzada de la zona, però com aquests dies el pinso s’envia a domicili, és un altre recurs que hem perdut, de manera que accions com la de Gosbi ens ajuden a suportar la situació”.

Isaac Parés, Director i Fundador de Gosbi, afirma que: “Les protectores del nostre país fan una gran tasca oferint una vida feliç i digna a aquells gossos que encara esperen una família en la qual créixer. Però més enllà d’això, són organitzacions clau a l’hora de conscienciar la ciutadania sobre les cures o l’abandonament d’aquests animals, és per això pel que volem seguir estant a prop i ajudar a aquests herois en un moment tan delicat com el que vivim”.

Aquí pots veure el vídeo promocional de la campanya de Gosbi:

Dues passejades setmanals per als gossos de gossera per llei, una campanya de Juan Carlos Castaño

Els gossos de gossera viuen un autèntic infern. La xifra desorbitada de gossos abandonats a Espanya, 104.834 durant el 2017 segons dades ofertes per la Fundació Affinity, ha provocat que els refugis canins estiguin desbordats i no puguin garantir condicions dignes de vida per a aquests animals.

Per sort aquesta situació no deixa indiferent a moltes persones que dia a dia de manera voluntària ajuden a amenitzar la vida dels gossos mitjançant visites, aliments o passejades. Entre aquestes persones es troba Juan Carlos Castaño Lago, madrileny d’origen i resident a Cerdanyola del Vallès des de fa ja diversos anys per motius laborals. Juan Carlos alterna la seva feina de comercial amb un voluntariat al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB).

El senyor Castaño passeja mínim tres dies a la setmana a diversos dels gossos que té actualment el CAACB, una activitat que l’omple de satisfacció i que recomana a totes les persones. El passeig consisteix a sortir a caminar per diferents camins propers al centre amb diversos peluts en un temps no superior als 30 minuts, activitat que els animals agraeixen de manera ostentosa.

Malgrat el treball i la voluntat de moltes persones que dediquen el seu temps lliure a millorar el benestar d’aquests animals, la realitat és que les condicions de vida de la majoria dels gossos de gossera són infames. El creixent abandonament dels animals de companyia a Espanya ha provocat que els centres d’acollida tinguin un aforament complet. Aquest és el cas del CAACB, on tots els gossos que arriben en l’actualitat són redirigits a altres refugis. El centre Help Guau, ubicat a Argentona, ha rebut al voltant de 90 gossos procedents del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona en les últimes setmanes.

La majoria de gossos de gossera d’Espanya tenen dos fatídics camins: sacrifici o gàbia per a tota la vida. Juan Carlos ens explica com molts dels peluts de gossera viuen únicament per alimentar-se i defecar des de dins d’una gàbia de menys de 180 cm de llarg i 90 cm d’ample. Situació que comporta que molts d’aquests animals visquin amb ansietat, desídia i por.

El paradigma actual dels gossos de gossera ha portat al senyor Castaño a llançar una campanya en la qual demana que els animals dels centres d’acollida puguin donar dos passejos setmanals. Juan Carles ens confessa que sortir de la gàbia i estirar les cames té la mateixa importància que alimentar-se, les dues coses són necessitats bàsiques per a la supervivència dels éssers vius.

En la Campanya es demana al president del Govern Pedro Sánchez que exigeixi per llei a totes les protectores (municipals, autonòmiques i privades) dos passejos setmanals per als gossos que viuen en gàbia. Es necessiten 7.500 signatures i ja s’ha arribat a la xifra de 6.000 signants després de dos mesos del llançament d’aquesta iniciativa. Tot això segons explica Juan Carlos amb una recompensa infinita: “cada matí quan es miri al mirall, veurà reflectit el somriure de centenars de gossos de gossera contents davant la possibilitat de poder donar una volta, olorar alguna cosa, utilitzar les seves urpes furgant una mica i poder sentir la terra mullada en les seves peülles ‘tornar a ser un animal durant uns minuts! “.

Aquest és l’enllaç on pots signar a favor de la campanya de Juan Carlos Castaño Lago:

https://www.change.org/p/presidente-sanchez-dos-paseos-semanales-para-los-perros-de-perrera

 

Arriba el Festanimal, el festival de música que lluita contra l’abandonament

L’objectiu del festanimal és recaudar fons per a protectores d’animals poc visibles o amb pocs recursos

Amb l’entrada del bon temps comencen a fer-se un lloc els festivals de música, tan populars arreu del territori. Però aquest any es presenta una novetat que des d’animalados recomanem especialment: el Festanimal. Un festival de música sense ànim de lucre on els beneficis es destinaran a protectores d’animals poc conegudes. El 4 de maig se celebrarà la primera edició a l’Espai Jove La Fontana, al carrer Gran de Gracia 190 (just al costat de la parada de Metro Fontana).

Els festival, que començarà a les 20:30 de la tarda i acabarà poc després de mitja nit, comptarà amb la participació de grups com nameless, Chispas Crema, Tupica, o the Sin, entre altres. La zona on es farà el concert, a Gràcia, habilitarà un espai on es vendran begudes per col·laborar encara més amb la causa de les protectores. A més, el certamen també tindrà el suport de la Pegatina, que no ha volgut desaprofitar l’ocasió per mostrar el seu compromís amb els animals, tot i que per motius d’agenda no podran tocar finalment.

Les protectores d’animals s’han bolcat en aquesta iniciativa. Associacions com ‘en defensa dels èquids (ADE)’, el Club de Kat (defensors dels animals amb discapacitats i problemes crònics), l’associació protectora d’animals exòtics o l’associació de voluntaris Animalistes de Montcada i Reixac (ADVAM). Elles seran les que rebran l’ajuda econòmica, en la que ja es pot col·laborar a partir d’un crowdfunding

Des de l’organització, que compta amb el suport d’11 empreses, destaquen la important tasca que suposa aquest tipus de festivals. Claudia Relats, participant en la organització del festival, ha assegurat que “la finalitat és promoure l’adopció dels gossos”. Segons ella, “serà un format petit, però l’any vinent volem que sigui encara molt més gran”. Una cita imprescindible per tots els amants de la música, els animals i la bona companyia.