Entrades

Arriba el Festanimal, el festival de música que lluita contra l’abandonament

L’objectiu del festanimal és recaudar fons per a protectores d’animals poc visibles o amb pocs recursos

Amb l’entrada del bon temps comencen a fer-se un lloc els festivals de música, tan populars arreu del territori. Però aquest any es presenta una novetat que des d’animalados recomanem especialment: el Festanimal. Un festival de música sense ànim de lucre on els beneficis es destinaran a protectores d’animals poc conegudes. El 4 de maig se celebrarà la primera edició a l’Espai Jove La Fontana, al carrer Gran de Gracia 190 (just al costat de la parada de Metro Fontana).

Els festival, que començarà a les 20:30 de la tarda i acabarà poc després de mitja nit, comptarà amb la participació de grups com nameless, Chispas Crema, Tupica, o the Sin, entre altres. La zona on es farà el concert, a Gràcia, habilitarà un espai on es vendran begudes per col·laborar encara més amb la causa de les protectores. A més, el certamen també tindrà el suport de la Pegatina, que no ha volgut desaprofitar l’ocasió per mostrar el seu compromís amb els animals, tot i que per motius d’agenda no podran tocar finalment.

Les protectores d’animals s’han bolcat en aquesta iniciativa. Associacions com ‘en defensa dels èquids (ADE)’, el Club de Kat (defensors dels animals amb discapacitats i problemes crònics), l’associació protectora d’animals exòtics o l’associació de voluntaris Animalistes de Montcada i Reixac (ADVAM). Elles seran les que rebran l’ajuda econòmica, en la que ja es pot col·laborar a partir d’un crowdfunding

Des de l’organització, que compta amb el suport d’11 empreses, destaquen la important tasca que suposa aquest tipus de festivals. Claudia Relats, participant en la organització del festival, ha assegurat que “la finalitat és promoure l’adopció dels gossos”. Segons ella, “serà un format petit, però l’any vinent volem que sigui encara molt més gran”. Una cita imprescindible per tots els amants de la música, els animals i la bona companyia.  

“Els treballadors i voluntaris dels refugis, gosseres i protectores tenen importants manques de coneixement que reverteixen negativament en el benestar animal”

 

Anna Masferrer és educadora canina i antrozoóloga ha realitzat una investigació que pot posar la primera pedra per millorar el benestar de gossos i gats abandonats reclamant per treballadors i voluntaris dels centres d’acolliment i refugis una millor formació afavorida pels seus responsables. “No només d’amor viuen els animals, els seus cuidadors han d’estar a més a més ben formats”

 

En que consisteix la investigació que has realitzat com antrozoóloga?

Després de diversos voluntariats en refugis privats, com a passejadora i col·laboradora en sessions de modificació de conducta per a gossos, vaig detectar carències generalitzades i equiparables en tots ells. La meva investigació realitzada aquest 2017, intenta demostrar una sèrie d’hipòtesis que qüestionen el correcte funcionament d’aquests centres a l’actualitat:

El criteri de selecció de personal per treballar en refugis i protectores d’àmbit animal, és un factor de risc per al correcte funcionament dels centres? Molts dels problemes derivats podrien estar relacionats amb les aptituds i coneixements d’aquests treballadors? Una millora formativa de les persones que tenen contacte directe amb l’animal, podrien millorar la conducta dels gossos i gats residents? Una millora de conducta dels animals residents facilitaria la seva adopció, i evitaria les devolucions massives d’animals, reduint l’aforament dels centres, i deixant espai i temps per a l’atenció dels animals restants?

A través d’un qüestionari anònim vàrem centrar-nos en la valoració dels coneixements, formació i perfil psicològic dels treballadors i voluntaris interns als refugis del territori català.

 

Quins obstacles has trobat per a obtenir resultats?

La principal dificultat que esperava trobar és la viabilitat de contacte directe amb els voluntaris/treballadors. Resulta impossible establir un contacte directe amb els propis voluntaris/treballadors, per una qüestió de confidencialitat. Derivat d’aquesta limitació, el nostre contacte s’ha efectuat a través de la pròpia administració de la protectora. Hem hagut de deixar en mans de l’administració o directiva dels refugis la divulgació del qüestionari, obtenint així uns resultats (en quantitat) molt inferiors als desitjats. Som conscients, però, de la reticència de l’anàlisi de coneixements per part de les entitats protectores d’animals dels seus propis treballadors. Ja era un factor d’inviabilitat amb el que contàvem des de un principi.

 

Quina dada t’ha sorprès més?

Van haver dos resultats força sorprenents. En primer lloc tot i que el 54,5% dels enquestats va afirmar tenir al menys un any de formació sobre l’àmbit animal, els resultats obtinguts en el bloc de coneixements van ser molt pitjors dels esperats. Les preguntes específiques sobre ontogènia, període de socialització, període ideal per a l’adopció i senyals de calma, van demostrar que el nivell general de coneixements bàsics sobre comportament animal no és el idoni per poder realitzar el contacte directe, socialització de l’animal amb l’ambient, els contactes entre individus de la mateixa i diferents espècies, desenvolupament cognitiu i processos d’adopció de forma correcte. I tot i que un 50% dels voluntaris i treballadors consideren els seus coneixements insuficients per realitzar correctament les tasques al refugi, des de la direcció no es posa cap remei a un problema tant evident. En segon lloc em va sorprendre molt el perfil psicològic obtingut. Tot i que el perfil psicològic més idoni per a l’atenció d’un animal tindria tendència al optimisme i l’extroversió, un 50 % dels enquestats tendeix a la introversió i el 27% gaudeix d’una certa tendència a característiques de psicoticisme. Estaríem parlant possiblement d’una mostra de població amb unes dots socials limitades.

 

Creus que els voluntaris i professionals tenen buits equiparables en la seva formació?

En el cas dels professionals i voluntaris que es dediquen a les tasques de manteniment i neteja de la zona animal, crec que les carències formatives són exactament les mateixes i es veuen empitjorades per la falsa sensació de que l’experiència supleix els coneixements. En el cas dels professionals de l’educació canina, el problema va molt més enllà. Per una part, en un àmbit que està en constant evolució i descobriment no podem quedar-nos amb metodologies retrògrades i antiquades, sinó estar constantment en formació sobre els últims avenços. D’altre banda la formació que engloba la part psicològica dels animals està molt poc regulada en el nostre país, i per tant s’imparteixen constantment formacions amb informació equívoca, que posa en risc el criteri, metodologies i coneixements dels nostres professionals.

 

Quines creus que serien les seves causes?

El coneixement animal en general engloba moltíssims sectors i professionals: veterinaris, etòlegs, biòlegs, psicòlegs, tècnics en teràpies assistides, educadors canins i felins, directors i administradors de refugis… tots amb una formació específica que no pot abastir totes les necessitats. Tot professional hauria de saber derivar, tal i com passa en el camp de la medicina, cada patologia té el seu especialista. Les protectores d’animals i refugis haurien de posar-se les piles en ampliar coneixements i millorar protocols i metodologies per poder realitzar el seu propòsit correctament, que al cap i a la fi no és només recollir animals abandonats, sinó readaptar-los de nou a la vida i trobar-los una família adequada el més aviat possible.

Crec que no és possible realitzar aquests protocols efectius només amb l’amor als animals, sinó amb els coneixements, formació i experiència adequats.

 

I les solucions?

Amb els coneixements dels que disposem avui en dia, a l’espera de nous estudis que revelin més informació, la unió dels professionals dedicats a l’àmbit animal haurà de superar les discrepàncies i trobar un consens que compatibilitzi la informació de totes les especialitats. Només d’aquesta forma podrem començar a treballar tots junts, ocupant-nos cada un del nostre sector, per millorar el benestar i qualitat de vida dels animals, tant dins com fora dels refugis.

 

Anna Masferrer

Els secrets de les protectores contra els cops de calor

L’any passat des d’Animalados us vam oferir els consells bàsics per evitar els cops de calor als gossos. Marta Legido del COVB (Col·legi oficial del Col·legi de Barcelona) posava l’accent en la prevenció. Evitar les hores punta de la radiació solar, les passejades sobre el terra calent, no recloure als animals en habitacles metàl·lics com el cotxe, oferir aigua, no restringir la seva voluntat per triar el seu lloc de repòs i extremar les mesures recomanades quan el gos o gat és ancià, cadell, està malalt o té el morro xato.

Gabriel Bustillo veterinari expert en medicina de protectores que treballa a la Fundación Protectora d’animals d’Astúries aplaudeix tots aquests consells i afegeix “si veiem que efectivament les genives, estan morades, l’animal té una temperatura elevada i panteixa en l’excés cal valer-se d’un ventilador que mobilitzi l’aire. En cas que la mesura no faci efecte, cal procedir a traslladar-ho a un centre veterinari proper en un vehicle amb les finestretes obertes i ben subjecte. Una vegada allà el veterinari procedirà a solucionar el problema evitant complicacions intestinals, hepàtiques o neurològiques”. Aquestes declaracions del càntabre establert a Astúries les fa lluint una bonica jaqueta de màniga llarga assegurant que “al nord d’Espanya els cops de calor se circumscriuen a la imprudència de deixar els animals dins de vehicles estacionats i sense tenir en compte que tenen un efecte forn”. 

Carmen Manzano és la Presidenta de la Protectora de Màlaga i té al seu càrrec  més de mil animals:  660 gossos, 300 gats, 140 cases d’acollida i un munt de tortugues de florida entre altres espècies obliguen a prendre mesures extraordinàries contra la calor. “Posem tendals als patis, a les zones d’esbarjo, escampem aigua pel terra a més de les molt llamineres piscines a cada pati. Uns es banyen uns altres es conformen amb remullar-se les potes, l’important és que la seva estada sigui la millor possible faci fred o faci calor”.

Per acabar aquesta ronda de parlem amb Esther una de les responsables d’Adopcions del Refugio Escola Sofia una altra prestigiosa protectora andalusa, aquesta vegada propera a Sevilla: “Per atenuar les conseqüències de la calor als nostres gossos els oferim la possibilitat de banyar-se lliurement en tancs d’aigua quan tenim suficient personal que pot supervisar els jocs. Per a moments de repòs, on l’objectiu és descendir la temperatura general, tenim un sistema d’irrigació i aspersió controlada que mitjançant un control electrònic s’activa durant períodes de temps apropiats”.

Així doncs la calor en la seva justa mesura és agraïda i si no mitigada amb mesures tan simples com eficaces. Proveir d’aigua neta i fresca suficient – hi ha qui deixa que es fongui un glaçó cada certes hores en el seu interior- evitar la insolació, no impedir la lliure circulació dels animals perquè escullin el lloc més apropiat. Tallar-los el pèl augmenta la seva vulnerabilitat així que més que rapar-los, en un moment donat cal deixar que es mullin o refrescar-los nosaltres mateixos, oferir-los una manta refrigerant les quals guarden la frescor després d’un temps a la nevera i compartir amb ells el ventilador si és els hi ve de gust.

Emma Infante

Menys places i més abandonament: el repte de la protectora de Mataró

Silvia Serra va arrencar contundent i positiva la primera Jornada de Conscienciació Animal a favor de la Fundació Daina. Des de primera hora del matí, entre els assistents (majoritàriament dones) es va fer evident l’interès per uns ponents molt arrelats a la realitat de la qual parlarien. La pròpia Serra reconeix que el tancament d’una de les seus de la Societat Protectora d’Animals de Mataró (Spam) no implica que desatenguin els gats, ja que ha estat possible construir una gatera. “És una pena que es perdin places per a animals abandonats quan les xifres demostren que el seu nombre creix”.

La protectora de Mataró en les seves més de quatre dècades de vida ha superat molts reptes i tot apunta al fet que no solament s’han recuperat dels últims reptes si no que amb la lliçó apresa se’n planteja de nous. Una professional que treballa com auxiliar tècnica veterinària (ATV) a la protectora va donar el tret de sortida de les 12 hores amb una ponència brillant. En un dificilíssim equilibri entre la crua realitat, la dimensió de la tragèdia i el respecte als assistents ens vam donar de cara amb les conseqüències de l’abandó de gats. Una imatge després d’una altra dóna fe dels miracles que proveeixen les bones protectores i la necessitat d’exigir major contundència amb els delinqüents que deixen a la seva sort a les fràgils mixetes. Treure endavant un refugi, una protectora, és un dels esports de risc més perillosos que un pugui afrontar. Sense arribar mai a cobrar prou per justificar l’excentricitat els resultats positius són sempre morals i els negatius poden ser de qualsevol tipus. Ens emplacem més endavant per estendre’ns en la comunicació de Clara Busquets que sens dubte ha de difondre el seu treball de llarg a llarg del territori.

La presidenta de la Plataforma Gatera, Agnès Dufau, també va participar en les jornades, aprofundint una mica més en la gestió municipal de les colònies felines on queda molt per fer. A més, hi ha molt per preservar, ja que certes decisions mercantilistes estan ensorrant treballs impecables que s’havien aconseguit realitzar.
Des d’Animalados us convidem a seguir els projectes felins, gossers i d’altres espècies amb els quals la Spam de Mataró se sent compromesa.

Voluntaris Itinerants: en ruta per la dignitat dels animals

Que pesi més la motivació en la defensa dels drets dels animals que es troben en refugis que la vinculació a la protectora on un col·labora. Sota la premissa que no és tan rellevant on la gent ajudi, sinó que ho faci, neix Voluntaris Itinerants, que es va constituir aquest mes de setembre després d’un any de treball conjunt en la protectora d’Òdena (Anoia), una de les que compta amb més col·laboradors a Catalunya. Un temps en el qual es van adonar que un dels principals problemes dels refugis és que molta gent que s’apunta per col·laborar ho acaba deixant perquè no poden assumir el compromís que se’ls exigeix perdent-se pel camí un capital humà immens. Jaime Mateu, president de l’associació, explica que “l’obligació d’haver d’anar cada setmana a un refugi fa que molta gent ho deixi per falta de temps sense oblidar-nos que hi ha persones que només disposen d’unes setmanes per col·laborar a l’any o que estan de pas per una ciutat i tenen ganes d’ajudar “. Uns voluntaris que poden exercir diferents rols no sempre relacionats amb la cura dels gossos, ja que alguns d’ells són publicistes que dissenyen campanyes o advocats que els assessoren en qüestions legals. L’objectiu de l’associació és com relata Mateu “ajudar a millorar la vida dels animals que viuen en protectores, així com la seva socialització, i dur a terme les reformes necessàries de les instal·lacions”.
Malgrat que a mig termini volen créixer i ajudar a un major nombre de protectores a Catalunya, ara mateix l’entitat destina tota la seva energia a la d’Òdena, que inesperadament tanca les portes a finals d’any. Olescan, l’associació que el dirigeix, justifica la decisió de clausurar-la per la reestructuració que vol dur a terme a la xarxa de refugis que gestiona. La col·laboració de Voluntaris Itinerants amb aquest recinte s’inicia a finals de setembre de l’any passat construint habitacles amb palets  i aconseguint llits i mantes perquè els gossos estiguessin resguardats del fred. En una segona fase, els voluntaris van construir més tanques al recinte per aprofitar millor l’espai, i en la tercera van crear un magatzem i van condicionar un espai com a consultori veterinari per millorar l’organització logística de la protectora. Ara tenen davant seu el repte més important: que els gossos que encara hi són trobin una família que els vulgui o com a mal menor una casa d’acollida temporal. A mitjans de setembre hi havia 120 gossos i gràcies a la campanya que van promoure el nombre es va reduir a finals d’octubre a 97. Una xifra que van aprofitar per llançar via Twitter el hashtag # los97deÒdena, que ara mateix són 70. “Les primeres setmanes van ser una autèntica bogeria, el telèfon no deixava de sonar i el refugi semblava la Rambla amb desenes de persones que venien per adoptar un gos, però en els últims deu dies no hem tingut cap visita, sembla com si la gent s’hagués oblidat que encara queden gossos que necessiten una família “lamenta Mateu.
Si trobar més famílies que estiguin disposades a adoptar-los està resultant una tasca complicada, la tipologia dels cans que viuen al refugi tampoc hi ajuda. “Molts d’aquests gossos pateixen la Síndrome de Noè pel fet d’haver conviscut amb gent que acumula nombrosos animals a casa sense donar-los cap tipus d’atenció o cura, són animals que no mosseguen ni ataquen, però que no interaccionen amb els humans perquè mai els han tret a passejar ni els han fet cas i en viure en llocs tan reduïts tenen fòbia dels espais oberts i por a les persones i s’amaguen “. Ni Mateu ni la resta de voluntaris de l’associació pensen rendir-se i  lluitaran fins a l’últim dia (31 de desembre) perquè no quedi cap gos a Òdena. Quan ho aconsegueixin aniran a un altre refugi per millorar les condicions de les instal·lacions i el benestar dels animals mentre busquen nous voluntaris perquè sigui autosuficient. Perquè com remarca Mateu “la majoria de les protectores no tenen els recursos suficients i sempre necessiten gent”. Una ruta itinerant que té com a objectiu final “interconnectar aquests refugis perquè col·laborin entre ells”.

Fotografia de Claudia Álvarez