Entrades

SEO/BirdLife marca a dos milans negres a Lugo i Valladolid per conèixer les seves rutes

L’organització naturalista SEO/BirdLife i la Fundació Iberdrola Espanya han marcat a dos milans negres per estudiar les seves rutes migratòries i l’ecologia espacial de les aus a través del marcatge GPS.

Des de fa deu anys, SEO/BirdLife i la Fundació Iberdrola Espanya col·laboren en el Programa Migra per estudiar la migració i l’ecologia espacial de les aus a través del marcatge amb dispositius de seguiment remot. En aquesta ocasió, s’han marcat dos exemplars a Lugo i Valladolid que ens desvetllaran els seus viatges.

Se sap que les poblacions espanyoles de milà negre hivernen al Sahel africà gràcies a les aus marcades amb GPS per l’Estació Biològica de Doñana. Aquests dispositius permeten conèixer amb tot detall els moviments i la migració d’aquesta rapinyaire, les seves zones de campeig a Espanya, les zones d’hivernada a l’Àfrica i els llocs on paren a descansar durant els seus viatges migratoris.

Recentment s’ha marcat una femella adulta a Valladolid, concretament al municipi de Tordesillas. Al marcatge va acudir Miguel Calvo, delegat d’Iberdrola a Castella i Lleó, juntament amb Ignacio Antolín, també de la delegació institucional d’Iberdrola a la comunitat. El marcatge es va realitzar gràcies a la col·laboració dels agents mediambientals de Castella i Lleó i la Secció d’Espais Naturals de Flora i Fauna de Valladolid.

A més, també s’ha marcat un mascle adult a Lugo, concretament a la comarca de Terra Plana. Al marcatge va acudir Francisco Silva, delegat institucional d’Iberdrola a Galícia. El marcatge es va realitzar gràcies a la col·laboració dels ornitòlegs locals del Grup Numenius.

Al llarg d’aquesta primavera-estiu es marcaran amb emissor GPS 18 exemplars per conèixer les seves rutes migratòries, ja que encara falta molt per saber sobre la seva migració i les seves zones d’hivernada per al conjunt de la població espanyola. Fins al moment s’han disposat ja aquests dispositius de seguiment remot a 11 milans negres en 7 províncies espanyoles.

Milà negre/@Pixabay

Milà negre

Segons informa SEO/BirdLife, aquesta au es distribueix per la major part de les àrees temperades i tropicals del Vell Món i Australàsia. Al Paleàrtic és una espècie estival i cria des del Mediterrani fins a les zones temperades dels països nòrdics. A Espanya cria principalment al nord i oest i està molt associat a escombriaires, femers, pobles i granges. La població espanyola es va estimar en unes 11.000-13.000 parelles segons el cens realitzat l’any 2005.

És una migradora transahariana que fa llargs viatges entre la península ibèrica i el Sahel. Les àrees d’hivernada es troben en zones de pastures semiàrides, sabanes i estepes de Mali, Mauritània i el Senegal, segons van mostrar aus marcades amb emissors en la població de Doñana. No obstant això, les àrees d’hivernada de la població espanyola encara no es coneixen al detall.

Es tracta d’una espècie molt afectada pel canvi global induït per l’home. Els abocadors estan influint molt en el seu comportament i, a més, sembla que cada vegada es queden a hivernar a Espanya més aus d’origen no conegut. D’altra banda, el ràpid canvi que s’està produint en tota la zona de Sahel, amb importants alteracions de l’hàbitat i un gran increment de la població humana, també pot estar afectant moltes espècies migratòries, com el milà negre, que hivernen en aquestes zones de sabana.

Gràcies a aquests marcatges serà possible conèixer la migració i les zones d’hivernada de tota la població espanyola d’aquesta rapinyaire migratòria, per poder abordar els problemes de conservació que pateix al llarg de tota la seva àrea de distribució durant tot el seu cicle vital.

Programa Migra

Aquest programa, que va ser posat en marxa l’any 2011 per SEO/BirdLife amb la col·laboració de la Fundació Iberdrola Espanya, incorpora les últimes tecnologies en sistemes de geolocalització i seguiment remot per conèixer amb més detall els moviments de les aus dins i fora de país. Gràcies a aquesta iniciativa es poden conèixer les dates d’inici i fi de les seves migracions, els llocs de parada i punts d’alimentació, el temps que triguen a realitzar aquests viatges, si es repeteixen en la migració primaveral i tardoral, les principals àrees d’hivernada i dispersió, o si les rutes són iguals anys rere d’anys.

Actualment el Programa Migra compta amb 1.223 aus marcades de 34 espècies diferents, de les que han proporcionat informació d’utilitat 745 aus de 33 espècies. Aquest programa compta amb més de 350 col·laboradors i 60 entitats col·laboradores a Espanya i a l’estranger.

DEPANA demana la suspensió cautelar de les obres de l’Eixample Prat Sud del Delta del Llobregat

L’associació DEPANA ha presentat un recurs d’alçada a la Generalitat per suspendre de manera cautelar les obres a la zona PAU 2 de l’Eixample Sud del Prat de Llobregat fins que no s’aprovi el Pla Especial de Protecció del Delta. La destrucció d’aquest espai suposaria danys irreparables per a moltes espècies que viuen en el cada vegada més fragmentat i degradat entorn natural del Delta del Llobregat.

DEPANA ha presentat un recurs d’alçada a la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat perquè suspengui cautelarment qualsevol pla urbanístic a la zona PAU 2 de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de l’Eixample Sud del Prat de Llobregat, al Delta del Llobregat.

Segons ha comunicat aquesta entitat catalana per a la defensa, l’estudi i la conservació del patrimoni natural “la intenció de DEPANA és aconseguir que s’aturin les obres de reparcel·lació del barri residencial projectat fa mes d’una dècada per la Generalitat i l’Ajuntament del Prat, com a mínim mentre s’estudia la importància de la zona per al conjunt dels ecosistemes del Delta del Llobregat i s’aprova el Pla Especial de Protecció del Delta”.

DEPANA ha informat en el seu comunicat que el sector del PAU 2 de l’ARE Eixample Sud al Prat de Llobregat és un espai inclòs dins de l’Àrea Important per a la Protecció de les Aus i la Biodiversitat IBA 140, segons la catalogació de la ONG SEO/BirdLife. A més, aquests terrenys engloben tres hectàrees d’alt valor ambiental que es trobaven incloses al Pla Especial del Parc Agrari fins l’any 2015, quan, de manera irregular, van quedar-ne excloses per convertir-se en sòl urbanitzable.

Ajuntament El Prat de Llobregat

Així mateix, el PAU 2 de l’ARE Eixample Sud es troba molt a prop d’entorns protegits que conformen la Xarxa Natura 2000. No obstant, la falta de documentació científica sobre els ecosistemes del Delta, reconeguda per la mateixa Comissió Europea, posa de manifest la limitació de les actuals zones protegides, de manera que tan sols la delimitació de l’inventari IBA 140 compleix amb els criteris científics necessaris de protecció en aplicació de la Directiva de les AUS.

Davant aquest escenari, DEPANA “considera necessari que s’aturi qualsevol projecte d’urbanització de la zona i es protegeixi preventivament l’espai fins que no s’ampliïn les àrees ZEPA. Sense aquesta protecció preventiva, l’administració pot continuar degradant l’entorn amb la intenció d’evitar-ne la protecció final”.

Una protecció que no arriba

DEPANA ha recordat en el seu comunicat que el Pla Especial de Protecció del Delta del Llobregat és “un compromís de la Generalitat des de fa més de 20 anys i no ha arribat a materialitzar-se mai”. Després que la Comissió Europea (CE) obrís aquest febrer, a instàncies de DEPANA i SEO/BirdLife, un expedient d’infracció contra les administracions per no protegir el Delta del Llobregat, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va comprometre’s una vegada més a aprovar el Pla Especial del Delta.

L’expedient d’infracció de la CE reconeixia així que Espanya no ha respectat les obligacions al Delta del Llobregat en matèria de conservació de la natura, contràriament a l’estratègia de la Unió Europea per a la conservació de la biodiversitat, i li exigia que prengués mesures urgents en la seva protecció.

La CE reclama, entre altres mesures, que s’inclogui la llera del riu Llobregat que es va desviar l’any 2004 dins les àrees ZEPA i que s’elabori una nova avaluació ambiental de l’àmbit ARE Eixample Sud. En sentit contrari però, l’Ajuntament del Prat de Llobregat i la Generalitat continuen defensant la urbanització del nou barri.

El comunicat de DEPANA conclou explicant que la setmana passada, “la Generalitat va fer saber a DEPANA que no revisarà cap plantejament urbanístic fins que no s’aprovi la nova delimitació d’espais naturals i no a la inversa”. Tot i l’avís de la CE, les paraules de la Generalitat demostren que la tònica continua sent la mateixa i que les declaracions polítiques de bones intencions no es corresponen amb la realitat.

“El fred i la neu poden impedir que els ocells accedeixin al seu aliment”

La societat espanyola continua recuperant-se d’un dels temporals de neu i fred més complicats que es recorden. La borrasca ‘Filomena’ ha deixat nombrosos danys a les ciutats, els pobles, les llars, les persones… i també en els animals.

Les aus són uns animals que pateixen especialment les conseqüències de les temperatures gèlides, ja que es troben amb nombrosos obstacles per poder aconseguir aliment. Per conèixer millor com és la lluita i la supervivència d’aquests animals durant l’hivern, Animalados ha parlat amb Luis Martínez, biòleg i tècnic de Biodiversitat Urbana de SEO/BirdLife.

SEO/Birdlife, la Societat Espanyola d’Ornitologia, és l’ONG ambiental degana a Espanya. Fundada l’any 1954, té una missió clara des de la seva creació: amb els ocells com a bandera, volen conservar la biodiversitat amb la participació i implicació de la societat.

Com afecta l’hivern a les aus? Són uns animals preparats per a les baixes temperatures, la pluja i la neu?

Les aus, com a animals de sang calenta, estan preparades per mantenir la seva activitat malgrat les baixes temperatures. A més, les plomes que cobreixen el seu cos són excel·lents aïllants tèrmics, com bé ho sabem les persones quan ens protegim del fred amb un abric o un edredó de plomes.

No obstant això, tant el fred com la neu poden tenir un efecte indirecte però molt perjudicial sobre elles, en l’impedir que puguin accedir al seu aliment. D’una banda, el fred fa desaparèixer els insectes, per aquest motiu, la majoria de les aus insectívores del nostre territori són migradores i ara estan a l’Àfrica. D’altra banda, la neu que cobreix el sòl amaga les llavors que necessiten aquests animals per alimentar-se.

Com es defensen les aus de les baixes temperatures? Quines estratègies fan servir per trobar i conservar la calor?

Les aus mantenen una temperatura corporal al voltant d’uns 40 graus centígrads i, com qualsevol altre animal de sang calenta, mantenen constant aquesta temperatura a força de ‘cremar’ les seves reservar energètiques. El nostre cos funciona com una casa escalfada per una caldera.

Tot i que les plomes proporcionen una alta ‘eficiència energètica’, a les aus els passa el mateix que a una casa, com més baixa sigui la temperatura exterior, més ha de treballar la ‘caldera’ per mantenir la temperatura interior. Això comporta augmentar el consum energètic, el que al seu torn incrementa la necessitat de trobar aliment per acumular les reserves suficients per sobreviure durant les llargues i fredes nits hivernals.

Quines són les espècies d’aus que més pateixen els efectes de l’hivern i el fred?

Les aus més sensibles a l’efecte de l’hivern són les aus migratòries, ja que són aquelles que es quedaran sense el seu aliment a causa del fred o de la neu. Quan es donen condicions climatològiques extremadament adverses, com són fortes nevades o temperatures anormalment baixes, són en general les aus més petites les que poden pagar un preu més alt.

Les aus amb una mida més petita tenen uns cossos que poden no arribar als deu grams de pes, tenen escassa inèrcia tèrmica i acumulen molt poques reserves energètiques, per tant, si esgoten aquestes reserves per no haver trobat prou aliments pel dia, poden morir d’hipotèrmia durant la nit.

Quines aus pateixen més les conseqüències climatològiques de l’hivern? ¿Les aus urbanes o les aus rurals?

Les ciutats pateixen l’anomenat efecte ‘illa de calor’, el que suposa que en un centre urbà hi ha una temperatura major que als voltants. Per tant, les aus es veuen beneficiades a l’hivern en el medi urbà. No obstant això, una ciutat pot plantejar problemes per trobar aliment de suficient qualitat per a la majoria de les espècies, de manera que el benefici real pot ser inexistent per a una gran quantitat d’aus.

En els mitjans rurals, l’existència de llocs de ceba de bestiar o gallines, sol actuar com a focus d’alimentació per a les aus que puguin aprofitar aquest talp de subministrament constant, de manera que poden suportar millor les condicions més extremes.

Què podem fer les persones per ajudar a les aus en situacions extremes com ha succeït amb la borrasca ‘Filomena’?

En mitjans urbans, la millor manera d’ajudar a nivell particular és col·locar menjadores per a aus, això sí, amb menjar de ‘qualitat’, mescles de llavors per a aus silvestres. És convenient informar-se bé tant de com i on col·locar la menjadora, el tipus a triar, el menjar ideal, etc. I no oblidar el seu manteniment i higiene adequat.

No obstant això, és més important encara promoure unes ciutats amb zones verdes, riques en biodiversitat i complexes estructuralment, així com aprofitar cada metre quadrat per a la vegetació. Per exemple, els escocells dels carrers, les mitjanes, etc. Només d’aquesta manera conservarem i afavorim unes ciutats riques en naturalesa i saludables, tant per a les aus com per a la ciutadania.