Entrades

El Zoo de Barcelona reintrodueix diversos exemplars d’espècies autòctones amenaçades

El Zoo de Barcelona, seguint el seu Nou Model, ha esdevingut una institució científica referent pel que fa a la recerca i conservació de la fauna autòctona. La tasca realitzada en aquest camp s’ha vist culminada els últims dies amb la reintroducció al seu medi natural d’exemplars de tres de les espècies autòctones sobre les quals el Zoo manté projectes de conservació: una tortuga de rierol, el tritó del Montseny i la tortuga mediterrània, catalogades com a espècies en perill per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

“El Nou Model de Zoo apunta sobretot a la funció de la conservació de la natura i la preservació de les espècies que es troben en perill d’extinció. En aquest marc, un volíem comunicar que el Zoo de Barcelona ha alliberat en els seus hàbitats naturals diversos exemplars de diverses espècies. La funció del Zoo s’està mostrant com molt efectiva amb la conservació d’espècies en perill d’extinció. Per tant, el Zoo no només pot fer sensibilització i educació en la necessitat de conservar la natura i els seus hàbitats, sinó que també pot aconseguir la reintroducció d’espècies dins els seus hàbitats”, ha declarat Laia Bonet, tinenta d’Alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana a l’Ajuntament de Barcelona.

La setmana passada es va realitzar l’alliberament de 27 exemplars de tortuga de rierol als espais naturals protegits de cal Tet-ca l’Arana i del Remolar-Filipines, en el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie impulsat pel Zoo i el Consorci dels espais naturals del Delta del Llobregat l’any 2012. És el quart any consecutiu que es realitza un alliberament d’aquesta espècie. Enguany, 20 dels exemplars han estat nascuts al Zoo, i el grup s’ha completat amb 7 provinents del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), que també col·labora amb el projecte.

Cada tortuga estava marcada amb un codi específic al marge de la closca o un xip, el que permetrà avaluar la seva adaptació a la natura. Com a novetat, 12 dels exemplars alliberats duran un dispositiu GPS a la closca, que enregistrarà la seva posició i temperatura corporal. Aquests emissors permetran fer un seguiment del moviment de les tortugues i oferiran informació valuosa sobre aspectes com la dispersió, la tipologia dels hàbitats seleccionats o els corredors utilitzats.

Fruit del conveni de col·laboració, el 2012 es va adequar una instal·lació al Zoo que recrea una bassa amb vegetació aquàtica autòctona, on es va col·locar una població reproductora de tortugues d’aigua i es va instal·lar senyalització informativa del projecte i del delta del Llobregat. Les primeres cries van néixer el 2014 i el 2016 es va produir el primer alliberament per reforçar les poblacions naturals al Delta.

El Tritó del Montseny, un amfibi català en situació de vulnerabilitat extrema

També durant aquests dies s’ha treballat en la reintroducció del Tritó del Montseny i des del Zoo s’han enviat 58 larves, d’un total de 500 exemplars, de la varietat occidental de l’espècie per a fer un nou alliberament al seu hàbitat natural. Els mesos de maig i juny d’aquest mateix any, ja es van reintroduir 328 exemplars, i des de la posada en marxa del projecte LIFE Tritó Montseny, se n’han alliberat uns 1.500.

LIFE Tritó Montseny té com a objectius mantenir un reservori genètic als diferents  centres de cria per garantir el futur de l’espècie i augmentar la seva àrea de distribució amb l’alliberament d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys. El projecte està coordinat per la Diputació de Barcelona, i compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i del propi Zoo de Barcelona.

En l’última reunió tècnica del projecte, es va fer seguiment de les poblacions reintroduïdes, els centres van presentar els resultats de la cria dels tritons i es va analitzar la situació genètica de la població ex situ, com a punt de partida per a elaborar un Pla de Reintroducció annex al pla general de recuperació de l’espècie.

 La tortuga mediterrània, tercera espècie en perill reintroduïda

El dimecres 27 d’octubre es va fer l’alliberament de 51 exemplars de tortuga mediterrània, 16 de les quals nascudes al Zoo l’any 2020. En aquest cas, l’alliberament s’ha realitzat a la vall de Bovera, a Les Garrigues, en col·laboració amb l’Associació Trenca, amb la novetat que es farà seguiment dels exemplars amb gossos ensinistrats. Aquest alliberament s’integra dins del pla de recuperació de l’espècie que realitza el Centre de recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya (CRARC), sota la direcció de la Generalitat de Catalunya.

Neixen 40 cries de tortuga careta en una nit a Barcelona

Mai fins ara s’havia trobat un niu d’aquesta espècie a una platja de la ciutat

Un total de 40 cries han nascut al niu de tortuga careta (Caretta caretta) de la platja de la Mar Bella, a la ciutat de Barcelona. D’aquestes, 32 s’han deixat anar al mar un cop examinades i les 8 restants s’han traslladat a la Fundació CRAM per a la seva cria en captivitat. Sumats als 5 naixements d’ahir, ja només queden 15 ous per eclosionar. S’espera que ho facin al llarg del dia d’avui, si es mantenen les condicions de llum escassa, o durant la propera nit, segons informa en un comunicat de la Fundació CRAM.

Es tracta del primer cop que una tortuga careta fa la posta en una platja de la ciutat de Barcelona, i també va ser el primer dels quatre nius localitzats enguany a Catalunya des que el passat 1 de juny va començar la temporada de nidificació d’aquesta espècie.

El niu de Barcelona es va localitzar la nit del 15 al 16 de juliol, després que el dimarts 14 de juliol es veiés una tortuga per la zona. Tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat i de la Fundació CRAM, juntament amb investigadores especialistes en tortugues, es van desplaçar a l’indret per avaluar les condicions del niu i procedir a la seva obertura. Dels 77 ous que contenia, 17 es van traslladar a les instal·lacions del CRAM per a la incubació artificial i es troben també a punt d’eclosionar.

Els altres 60 ous es van deixar a la platja, tot i que el niu es va traslladar uns metres terra endins per evitar el contacte amb l’aigua, fet que podria posar en perill l’èxit de la posta. La zona es va delimitar amb una tanca perimetral i ha estat vigilada les 24 hores per un dispositiu de voluntariat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. La nit de dijous a divendres van néixer les primeres 5 cries, que es van traslladar al CRAM després de ser examinades.

Segona nit de naixements
Les tortugues careta neixen durant les hores de foscor i en nits successives. Així, aquesta passada nit han eclosionat 40 ous. Per tal que la pluja i el mal temps que es preveia no comprometés l’èxit de la posta, es va recobrir el niu en la seva totalitat, per impermeabilitzar-lo i permetre també el treball del personal científic, tècnic i veterinari del CRAM i de la Universitat de Vic, amb la col·laboració dels treballadors de la Base Nàutica propera i de les persones voluntàries que vigilen el niu.

Les tortugues han estat examinades una per una a mesura que naixien i s’ha avaluat el seu pes, dimensió, estat de mobilitat i formació de la closca. Fruit d’aquest examen, 32 s’han deixat anar al mar cap a les 6 del matí, un cop ha millorat la situació de fort onatge que s’havia vingut produint durant la nit. Les altres 8 s’han traslladat al CRAM.

Animalados

A mesura que les cries vagin naixent, les que es portin al CRAM es distribuiran posteriorment a l’Oceanogràfic de València i, pròximament, també al Zoo de Barcelona per tal de diversificar i ampliar el nombre de centres amb experiència en la seva cria, atès que els propers anys se’n pot incrementar la necessitat. Es tracta del projecte de head starting, pel qual els animals es mantenen en captivitat fins que assoleixen un pes adequat (durant 1 o 2 anys). El sistema està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l’espècie. De fet, recentment el CRAM i la Generalitat han alliberat 22 cries de tortuga careta d’entre 1 i 2 anys que havien estat criades en captivitat.

De nit i sense soroll
Les tortugues careta solen néixer durant la nit, aproximadament entre les 20 i les 9 hores, en funció de les condicions de foscor, i durant nits successives. No es descarta que també neixin al llarg del dia d’avui, tenint en compte la poca claror derivada de les condicions meteorològiques. Si diumenge al matí no han eclosionat els 15 ous que queden al niu, s’obrirà per localitzar les cries que necessitin ajuda per acabar de sortir-ne. Per tal d’assegurar les màximes probabilitats d’èxit de l’eclosió, el niu continuarà sota vigilància les 24 hores fins que hagin nascut totes les cries, i es demana a la ciutadania que no s’apropi a la zona, per garantir la seva tranquil·litat. En cas de trobar-se a les proximitats, cal no fer sorolls forts, no cridar, no fer servir el flaix o la llanterna dels mòbils i no deixar atansar-se als gossos.

Per incrementar les possibilitats de supervivència del primer niu identificat a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament ha impulsat un protocol de condicionament de l’indret de la posta. Així, s’ha rodejat el niu amb una tanca i s’ha garantit la foscor nocturna apagant l’enllumenat proper. Igualment, ha impulsat la formació d’una xarxa de voluntariat que ha fet torns de vigilància les 24 hores. Així, més de 1.500 persones, coordinades per l’equipament d’educació ambiental El Centre de la Platja, han assegurat el respecte al niu durant tot el temps d’incubació. Entre les entitats que han aportat persones voluntàries hi ha Anel·lides, Oceanogami, WWF, Ocean52, Surfrider i No más colillas. Aquestes entitats formen part de la xarxa que realitza accions de conscienciació i recollida de residus a les platges de Barcelona al llarg de l’any, articulada per El Centre de la Platja.

Un fenomen en auge

El niu de Barcelona és un dels quatre que, de moment, s’han localitzat a tot Catalunya des que l’1 de juny va començar la temporada de nidificació de la tortuga careta, que s’estén fins a finals d’octubre. Els altres nius s’han trobat a Vila-seca (2 de la mateixa mare) i a la barra del Trabucador, al delta de l’Ebre. En total, es té constància de prop de 400 ous dipositats a les platges catalanes aquest estiu. D’aquesta manera, i quan encara no ha finalitzat la temporada de posta, ja s’ha igualat el rècord de nidificació d’aquesta espècie, que es va registrar el 2018.

De fet, en els últims 15 anys, els episodis de reproducció de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a Catalunya i a la Mediterrània Occidental han augmentat de manera significativa. La hipòtesi més probable és que, degut al canvi climàtic, les mares han començat a fer postes en indrets situats més al nord, menys càlids, que proporcionen temperatures d’incubació més temperades per a l’espècie.

Per verificar aquesta hipòtesi i comptar amb el coneixement necessari per donar suport a aquesta espècie, es va impulsar el Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta a Catalunya, liderat per experts de les principals universitats i centres d’investigació (la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Estació Biològica de Doñana). La Generalitat hi participa des del 2015. Els objectius de l’estudi són:

  • Determinar si aquest augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global.
  • Recollir les biometries de les cries, així com el seu estat de salut i d’incubació.
  • Analitzar genòmicament les cries i les mares i determinar tant el nombre de mares diferents que nidifiquen a Catalunya com si una mateixa mare ha fet més d’un niu, el mateix any o en anys diferents, i quina és la població d’origen d’aquestes mares.
  • Realitzar estudis sanitaris per determinar les patologies que poden afectar les cries. Actualment, es desconeix què passa amb aquests animals un cop arriben al mar i fins que són juvenils de 5-6 anys, justament l’interval en què es produeix més mortalitat.

A Catalunya, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat compta amb l’assessorament i suport científic d’un equip multidisciplinari format per persones doctores i llicenciades en Biologia, Veterinària i/o Ciències del Mar, expertes en nidificació de tortugues marines, investigadores genètiques, expertes en l’ús de l’hàbitat i en telemetria de tortugues marines, i veterinaris investigadors en biologia reproductiva de les tortugues marines.

Per garantir les màximes probabilitats d’èxit dels nius de tortuga careta, la Generalitat ha elaborat també un protocol de gestió d’episodis de nidificació, en col·laboració amb la UB i la UVic.

Cal tenir present que la temporada de nidificació coincideix amb la de bany i gaudi de les platges. A més, les instal·lacions artificials com ara guinguetes, enllumenats o passejos marítims, així com la interacció amb els diferents agents (personal de neteja, turistes i vianants) poden afectar l’orientació o el comportament dels animals.

L’objectiu del protocol és assegurar els millors resultats possibles davant la identificació d’un niu de tortuga careta. En les primeres hores des de la posta del niu s’avalua la seva viabilitat en funció del tipus de platja, la distància a l’aigua, la data de posta (la supervivència no és igual si el niu es fa a principis que a finals de temporada), etc. La voluntat és prioritzar una incubació natural sempre que sigui possible. En cas de dubte raonat, s’opta per un trasllat a una altra platja o, en cas extrem, la incubació artificial.

Les tortugues marines produeixen un elevadíssim nombre d’ous amb una possibilitat de supervivència baixa (només 1 cria de cada 100 ous al primer any de vida i 1 de cada 1.000 arriba a l’edat adulta). El període d’incubació és d’uns 60 dies, en funció de la temperatura de la sorra.

Col·laboració ciutadana

Atès aquesta coincidència de la temporada de nidificació amb la de bany, la col·laboració ciutadana és imprescindible per incrementar l’èxit reproductiu de les tortugues careta. En cas de veure una tortuga o bé descobrir rastres d’un niu és molt important trucar immediatament al 112, per tal d’activar el protocol de resposta de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, amb la intervenció del Cos d’Agents Rurals.

A l’espera que arribin els agents i els tècnics de la xarxa, és important no acostar-se a l’animal, ni molestar-lo, ni tocar-lo. S’ha de preservar la zona on estigui i no se l’ha d’intentar tornar al mar. Tampoc es poden fer fotos amb flaix ni utilitzar focus o llanternes per seguir l’animal, ni fer sorolls estridents ni crits durant el procés de nidificació.

Una tortuga babaua pon ous per primera vegada en una platja de Barcelona

Una tortuga babaua ha fet un niu amb setanta-set ous a la platja de la Mar Bella, a Barcelona. La Fundació CRAM s’encarregarà que la posada es culmini de manera satisfactòria.

Durant la matinada del 16 de juliol quatre joves es trobaven a la platja de la Mar Bella quan de sobte es van trobar amb una tortuga babaua sobre la sorra: “Estava a la platja amb tres amics, era la 1:30h de la matinada quan vam començar a escoltar uns sorolls en les tanques que teníem al costat, quan ens vam acostar vam veure que era una tortuga”, ens explica Mar Balseiro, una de les persones protagonistes, en declaracions per Animalados.

“La tortuga semblava atrapada. Vam veure les petjades de l’animal al voltant de les tanques i semblava una mica perduda. Mai ens havíem trobat davant d’aquesta situació, així que finalment vam decidir entre tots tornar la tortuga a l’aigua. Mentre la retornàvem vam gravar-ho tot amb el mòbil i vam pujar les imatges a les xarxes socials”, ens detalla Mar Balseiro.

Després de pujar el vídeo de la tortuga babaua a les xarxes socials, ràpidament el CRAM es va posar en contacte amb Mar Balseiro: “Els vam facilitar a la fundació la ubicació exacta d’on havíem trobat la tortuga. Vam acompanyar el CRAM al lloc concret perquè volien comprovar si l’animal havia post ous a la zona. Finalment van trobar un niu amb la posta d’ous de la tortuga”.

El grup de voluntaris de la Fundació CRAM que es va dirigir a la platja de la Mar Bella va trobar a mig metre per sota de la sorra un total de setanta-set ous. És la primera vegada que aquesta espècie de tortuga (família Cheloniidae, un tipus de tortuga marina) fa un niu d’ous a Barcelona.

La Fundació CRAM, una entitat dedicada a la protecció del medi marí i de les espècies que l’habiten, s’ha quedat amb disset dels setanta-set ous per assegurar la posada, mentre que la resta dels ous han estat habilitats uns metres més endins del lloc concret en què van ser trobats perquè així estiguin més protegits. El niu estarà vigilat les 24 hores del dia per un equip del CRAM fins que en uns dos mesos neixin les cries.

La posta d’ous de tortuga babaua a les costes del Mediterrani Occidental és cada vegada més comuna, de manera que cal tenir especial atenció a la presència d’aquests animals a la sorra de les platges. En el suposat cas que algú es trobi amb una tortuga, ha d’evitar enfocar-la amb llum, no tocar l’animal, no fer fotos amb flash, no fer soroll i trucar al 112.

Imatges cedides per Mar Balseiro

La Guàrdia Civil recupera quatre tortugues robades del Natura Parc

La Guàrdia Civil de Pont d’Inca recupera quatre tortugues en perill d’extinció que van ser sostretes del Natura Parc de Santa Eugènia. La persona responsable dels fets ja ha estat detinguda.

La Guàrdia Civil de Pont d’Inca ha anunciat la recuperació de quatre tortugues, dos Astrochelys Radiata i dues Pyxidea Mouhotii, que van ser robades del Natura Parc de Santa Eugènia, a Mallorca. Segons han informat els agents, els fets van passar el dissabte 30 de maig, quan van rebre la denúncia dels cuidadors de centre de recuperació d’animals del Natura Parc sobre la desaparició dels animals.

Després de l’avís, diferents membres de l’Àrea d’Investigació de Pont d’Inca van procedir a la recerca de les quatre tortugues. Poques hores després, els agents van trobar els animals i van identificar i van detenir un home de 32 anys amb antecedents com el responsable dels fets. Per sort, els rèptils estaven en bon estat i van ser protegits immediatament en uns habitacles especials per ser traslladats de nou a les instal·lacions del Natura Parc.

Segons ha informat la Guàrdia Urbana, l’objectiu del responsable dels fets era aconseguir una bona quantitat de diners al mercat negre a través de la venda de les quatre tortugues. Es tracta de dos Astrochelys Radiata i dos Pyxidea Mouhotii, uns exemplars que estan molt bé cotitzats en el mercat negre i que poden arribar a valer desenes de milers d’euros.

Afortunadament, la recuperació dels animals es va donar de manera inmediata i amb èxit. Els quatre exemplars de tortuga que van ser sostrets del centre de recuperació d’animals de Natura Parc estan actualment en perill d’extinció i catalogats amb la més alta protecció en el Conveni sobre comerç internacional d’espècies amenaces de fauna i flora silvestres (CITES).