Arxiu d'etiquetes per: Vall d’Hebrón

Vall d’Hebron estudia els beneficis de la hipoteràpia en la recuperació dels infants després del tractament per càncer

L’objectiu del projecte “Cavalcant la Vida” és analitzar si la rehabilitació assistida amb cavalls disminueix les seqüeles a mig i llarg termini que la teràpia oncològica pot ocasionar en nens i nenes i adolescents que hagin patit un càncer amb afectació al sistema nerviós central.

Els nens i nenes supervivents de càncer poden tenir seqüeles a mig i llarg termini derivades de la pròpia malaltia i de la teràpia oncològica a la qual han de fer front. Per aquest motiu, és important fer-los seguiment, no només per preveure la recaiguda o l’aparició d’un altre tumor, sinó també per analitzar aquestes seqüeles.

Amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquests infants, una nova investigació analitzarà els beneficis de la rehabilitació assistida amb cavalls. Es tracta d’un estudi impulsat per la Fundació Real Club de Polo de Barcelona, que porten a terme l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i les Escoles Universitàries Gimbernat en col·laboració amb la Fundació Federica Cerdá i l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

La hipoteràpia o teràpia amb cavalls és una disciplina que utilitza la relació de la persona amb el cavall per tal de millorar tant paràmetres físics (com ara la funció motora, la posició, l’equilibri, la marxa…) com paràmetres psicològics. Aquesta teràpia ja ha evidenciat beneficis en estudis previs en persones amb paràlisi cerebral, trastorns de l’espectre autista o en adults després de la teràpia oncològica. Ara, aquest nou estudi, conegut com a “Cavalcant la Vida”, vol analitzar si la rehabilitació assistida amb cavalls disminueix l’impacte a mig i llarg termini de la teràpia oncològica en nens i nenes i adolescents que hagin patit un càncer amb afectació del sistema nerviós central.

L’assaig clínic que es realitza a Vall d’Hebron i que ja està en marxa ha inclòs fins ara 15 participants d’entre 4 i 18 anys, entre 6 mesos i un any després de rebre l’alta de la teràpia oncològica. D’aquests, la meitat segueixen la teràpia assistida amb cavalls, a més de les pautes de tractament i seguiment indicades per a la seva malaltia, mentre que l’altra meitat només continua amb el tractament i seguiment habituals.

La rehabilitació consisteix en 24 sessions individuals, una per setmana. Amb l’ajut d’un rehabilitador especialitzat en hipoteràpia, els nens fan un munt d’activitats amb el cavall per estimular la memòria, l’habilitat i la motricitat així com millorar el seu estat d’ànim. En les sessions, els nens i nenes van a buscar el cavall a l’estable, fan la higiene bàsica, el raspallen, el posen la sella, el donen de menjar, el munten i fan jocs i activitats de rehabilitació sobre l’animal.

“Durant l’estudi, analitzem variables físiques com l’equilibri o la coordinació, i altres psíquiques com l’estat general de salut, l’ansietat, depressió, estat d’ànim, sociabilitat, etc., per observar si la seva qualitat de vida millora”, destaca la Dra. Anna Llort, adjunta del Servei d’Oncologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Recerca Translacional en Càncer en la Infància i l’Adolescència del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

“Fins ara estem comprovant que tant l’experiència de muntar el cavall i la interacció amb ell com el propi moviment sobre l’animal fan millorar aquests aspectes. Alhora, confiem que la teràpia aporti beneficis a nivell emocional, millorant l’autoestima i afavorint l’estat anímic del pacient”, assegura Anna Saló, psicòloga del Servei d’Oncologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Recerca Translacional en Càncer en la Infància i l’Adolescència del VHIR.

“Durant la munta, el cavall transfereix al genet el seu moviment tridimensional, que li permet un treball articular i muscular des de la pelvis a través dels isquis fins la primera vèrtebra cervical, respectant la fisiologia del moviment del tronc humà. Això fa que funcions propioceptives i exteroceptives siguin sol·licitades i executades al mateix temps. Aquests nens prenen consciència de la seva situació i s’hi adapten fins arribar al moviment normal gràcies a la cadència del pas coordinat del cavall”, explica Teresa Xipell, fisioterapeuta i directora d’hipoteràpia a la Fundació Federica Cerdá. “A més, el cavall i l’entorn a la natura fan que aquestes activitats els siguin d’una gran motivació”, afegeix.

El projecte “Cavalcant la Vida”, subvencionat per la Fundació Real Club de Polo de Barcelona, té com a finalitat rellevant la divulgació dels beneficis de la simbiosi entre el cavall i l’ésser humà al llarg de la història. “En una reunió amb la Fundació Federica Cerdá, vam decidir emprendre aquest projecte que entronca amb una llarga relació de la medicina i el cavall. Va començar amb Hipòcrates (el seu nom significa “Dominador de cavalls”) i va continuar amb una llarga tradició d’il·lustres practicants de la ciència mèdica que van ponderar els beneficis de la munta a cavall per al cos humà. Avui, les qualitats d’aquesta disciplina són ja evidents a tot el món”, explica Emilio Zegrí, president de la Fundació Real Club de Polo de Barcelona, qui reconeix que “no se’ns acudeix un projecte més bonic perquè es conegui el que ens poden donar els nostres amics, els cavalls”.

L’assaig clínic va començar a finals de 2019 i es va haver d’aturar a l’inici de la pandèmia. “Les famílies tenien moltes ganes de reprendre la teràpia perquè han pogut observar un benefici en l’evolució tant en l’estat físic dels seus fills com en la seva autoconfiança”, conclou la Dra. Llort, qui agraeix l’esforç per part de les famílies, ja que les sessions requereixen una elevada disponibilitat i flexibilitat per poder assistir a l’hípica on es fa la rehabilitació. Ara, les sessions s’han reprès i l’objectiu és augmentar la mostra perquè més nens i nenes se’n puguin beneficiar i es pugui analitzar quin és l’impacte que la teràpia amb cavalls pot tenir.

Un estudi de Vall d’Hebron demostra que la teràpia assistida amb gossos és eficaç en el tractament de la síndrome alcohòlica fetal

Es tracta del primer estudi al món que ha avaluat l’eficàcia de la teràpia assistida amb gossos en la síndrome alcohòlica fetal (SAF).

Un estudi realitzat per professionals del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron amb la col·laboració de CTAC (Centre de Teràpies Assistides amb Cans) i la Fundació Probitas, demostra que la teràpia assistida amb gossos és eficaç en els pacients que pateixen síndrome alcohòlica fetal (SAF).

La síndrome alcohòlica fetal és una patologia relacionada amb el consum d’alcohol durant l’embaràs. Com explica la Dra. Nuria Gómez, psiquiatra i responsable del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron, “la ingesta d’alcohol durant l’embaràs pot provocar danys en el desenvolupament del sistema nerviós central. Aquests danys causen que els pacients presentin símptomes diversos, com ara problemes cognitius, psicològics, conductuals i socials”.

Els pacients tenen dificultats en el control emocional i l’autoregulació conductual, dificultats per entendre les normes socials, dèficits en les habilitats de la vida diària, en les habilitats socials i l’aprenentatge. Sense un diagnòstic i abordatge adequat poden patir fracàs escolar, abús de substàncies i problemes legals. La majoria dels pacients que acudeixen a consulta són nens i adolescents. Però aquesta patologia també afecta els adults, ja que no té cura, malgrat que pot millorar.

L’any 2018, Vall d’Hebron, amb la col·laboració de CTAC i la Fundació Probitas, va ser el primer centre del món que va fer servir teràpia assistida amb gossos per tractar la síndrome alcohòlica fetal. En aquestes sessions, els pacients interactuen amb gossos en teràpies dirigides per una psicòloga i amb la presència d’una tècnica de CTAC. En cada teràpia es marquen una sèrie d’objectius (com millorar la tolerància a la frustració) que es treballen amb diferents exercicis.

Com explica Laura Vidal, psicòloga del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal, els pacients amb SAF tenen molts problemes per comunicar-se a través del llenguatge verbal. D’aquesta manera, “els gossos són facilitadors de la teràpia, ja que, amb un altre tipus de llenguatge, mobilitzen recursos afectius i comunicatius en els pacients”. Els pacients connecten emocionalment amb els gossos gràcies a l’ajuda de la psicòloga i la tècnica, i mitjançant el joc.

Millores en tres grans aspectes de la patologia

Com indica la Dra. Nuria Gómez, “ara hem realitzat el primer estudi científic del món per avaluar l’eficàcia de la teràpia assistida amb gossos en els menors d’edat que pateixen síndrome alcohòlica fetal”.

En aquest estudi han participat 33 pacients d’entre 6 i 18 anys, que es van dividir en dos grups: pacients que només rebien teràpia farmacològica i pacients que rebien teràpia assistida amb gossos i teràpia farmacològica. Primer es feien sis sessions individuals i després sis sessions grupals. Les principals conclusions són que els nens amb SAF que fan teràpia amb gossos milloren més que l’altre grup en les seves habilitats socials, regulen millora la seva conducta i presenten una millora general del seu trastorn.

En aquest sentit, com afegeix Laura Vidal, “hem vist que, gràcies a la teràpia assistida amb gossos, els pacients es comuniquen millor amb la família i expressen millor els seus sentiments, presenten menys conductes de risc, s’autoregulen millor, es frustren menys, controlen millor la seva impulsivitat i tenen menys rabietes.”

La implementació de la teràpia assistida amb gossos a Vall d’Hebron és fruit d’un acord amb la Fundació Probitas i la col·laboració de CTAC. Vall d’Hebron fa un seguiment multidisciplinari d’aquests pacients, ja que hi participen, en el tractament, el Servei de Psiquiatria, i, en el seu diagnòstic, l’esmentat servei i l’Àrea de Genètica i els Serveis de Neurologia, Radiologia i Neurofisiologia. Els Serveis d’Oftalmologia i d’Endocrinologia també participen valorant possibles complicacions. A Vall d’Hebron ja s’han tractat més de 400 nens i adolescents amb aquesta patologia en els últims tres anys.