Trobada una gata de pocs dies a les escombraries al Camp de Tarragona

 

El cas ha estat denunciat als Mossos i uns rebuts poden ajudar a trobar el culpable

El soroll no semblava el miol d’un gat. Era constant i monòton. Semblava mecànic. Meeee. Meeee. Meeeee. Dins del contenidor només hi havia una bossa blanca d’escombraries i tot i la foscor, es veia clar que res no es movia allà dins. Confós pel soroll vaig decidir treure la bossa i la vaig obrir amb molt de compte. No tenia gens clar què hi podia sortir. Dins de la bossa hi havia deixalles i, al fons de tot, un gat petit, xop per la seva pròpia orina, lluitava per aferrar-se a la vida. Meeee; meeeee; meeeee. Deuria haver nascut feia dos o tres dies i ja estava a punt de morir. Algú se n’havia intentat desfer llançant-lo a les escombraries en una urbanització d’Alcover, al Camp de Tarragona. Algú, que a més de tenir molt poca humanitat era molt despistat i no va preveure que els rebuts que hi havia dins de la bossa d’escombraries podran servir per identificar-lo i fer-li pagar pel delicte comès. “Amb la nova llei, això és un delicte penal”, va explicar l’agent dels Mossos d’Esquadra, uns dies més tard en el moment de la denúncia, que ja s’ha tramitat. Els Mossos ja han iniciat la investigació per trobar el responsable d’aquest cas flagrant de maltractament animal.

Però, com sol passar en el món animalista, aquesta també és una història de solidaritat i compromís i si en un costat hi ha una persona sense escrúpols, a l’altre hi ha una xarxa cada cop més sòlida i compromesa. En el moment de la troballa, un altre veí del poble em va ajudar a contactar amb la Policia Local i amb l’Eva d’Alcover Cats, que es va oferir per fer-se’n càrrec. Abans d’entregar-li el petit gat, calia una visita d’urgència al veterinari de guàrdia amb l’acompanyament inclòs d’una preciosa família animalista reusenca que fins i tot es volia fer càrrec d’una part de la despesa mèdica. El viatge fins al veterinari era curt però es va fer etern. Era horrible sentir els crits d’auxili del gat però, al mateix temps, eren la única manera de saber que seguia viu. Que lluitava. La veterinària va inspeccionar el petit animal i va donar els consells per intentar evitar el desastre: llet per gats petits cada dues hores, escalfor constant, fregues per estimular que orini i defequi i confiar en que el petit gat no es rendeixi. I encara una altra cosa. Després d’observar-lo detingudament va dir: “Jo crec que és una gateta”.

Les onze de la nit i la gata, ja alimentada, es va calmar i començava a descansar. Però encara estava massa dèbil. Des d’aleshores, la petita Sora ha anat agafant pes gràcies a l’Eva d’Alcover Cats i fins i tot ja triomfa a Instagram. Quan tingui dos mesos, se li buscarà una família adoptiva que en pugui tenir cura. Mentrestant, els Mossos investiguen qui és el responsable i tots ens fem la mateixa pregunta: on estan els germans de la Sora?

1 resposta
  1. Eva says:

    Només desitjo que la Sora surti endavant i tingui una bona vida , es mereix això i molt més. Gràcies per les bones paraules que em dediqués en aquest post

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.